PEDRALBES CENTRE
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
PEDRALBES CENTRE
Dates d’emissió: del 20 d’abril de 1995 al 20 de juliol de 1995 a TV3
13 episodis de 40 min.
Director: Jordi Frades
Autor: Josep Maria Benet i Jornet
Guió: Marta Molins, Siscu Lucchetti, Joan Rosquellas
Producció: TVC
Productors: Sesse Espona, Queti Domínguez, Jordi Guilera, Anna M. Simó
Intèrprets: Jordi Bosch (Pau Oliver), Nina (Teresa), Marc Cartes (Víctor), Mónica López (Jessica), Mercè Comas (Cloti), Eduard Fernández (Sebi), Pep Munné (Enric), Carme Conesa (Magda), Teresa Manresa (Glòria), Pere Ventura (Toni), Marta Padován (Paulina, la mare), Lorena Martínez (Mariona), Oriol Vila (David)
En Pau Oliver, un vidu amb dos fills adolescents a càrrec seu, es nomenat director d'unes galeries comercials de la Diagonal, cosa que obliga a la família a deixar Platja D'Aro, on vivien, i traslladar-se a Barcelona, on també viu la mare d'en Pau. La sèrie se centra principalment en la vida familiar del protagonista i en les diferents relacions i situacions que afronten quotidianament els personatges relacionats amb el centre comercial: Enric, el relacions públiques trepa; Magda, la secretaria fantasiosa; Cloti, l'encarregada de la neteja xerraire; Toni, el cambrer del bar intel·lectual; o el Sebi, el pel·liculero segurata. A més a més, els dependents dels diferents comerços: la Teresa, desenganyada del homes; la Glòria, esbojarrada; el Víctor, un bon noi però pijo; i la Jessica, pretensiosa i amb caràcter.
Capítols:
1- El primer dia de feina, l'Enric i el Sebi mostren al Pau les galeries. Coneixem els personatges i no se'ns passa per alt la guspira de corrent que es transmet entre el Pau i la Teresa al donar-se la mà. La Jessica s'avergonyeix que la seva mare sigui l'encarregada de la neteja.
2 – L'Enric, que decideix que és ell qui mereix el càrrec de director, intenta fer caure el Pau en un parany: convenç la Magda perquè el sedueixi i així els podrà enxampar "in fraganti"; però la Magda no és precisament la "Mata-Hari".
3- La Mariona vol visitar el lloc de treball del seu pare i s'escapa a les galeries. Mentre el Pau la busca per tot arreu, la Mariona s'està a la botiga de la Teresa i l'ajuda a desemmascarar el seu ex-marit.
4- Un nou parany de l'Enric: regala un cotxe a la mare del Pau per després fer veure que aquest accepta suborns.
5- El capítol "estrella". La Teresa estripa sense voler els pantalons del Pau i mentre els li cus a la botiga, aquest, finalment, decideix atacar. Després d'un "parèntesi" al magatzem decideixen oblidar que ha passat el què ha passat i queden com bons amics.
6- L'Enric intenta introduir una periodista al despatx perquè robi la nova campanya d'estiu de les galeries. Mentrestant, el Pau convida a sopar la Teresa, però el David i la mare li boicotegen el pla. El Sebi, sense saber-ho, frustra el pla de la periodista.
7- Les galeries es queden sense llum i a sobre, el Pau pateix una grip de cavall i s'ha d'estar a casa.
8- Els empleats volen organitzar una festa sorpresa d'aniversari pel Pau, però aquest es pensa que conspiren en contra d'ell. La festa serveix per frustrar un atracament al Pau per part d'un desesperat.
9- La Cloti rep la visita d'una antiga amiga i es fa passar per la directora de les galeries. En Pau parla amb la Teresa i decideixen passar a ser alguna cosa més a ser bons amics, però la mare del Pau ho veu i intenta trencar la relació.
10- La Jessica, enfadada amb el Víctor, deixa la feina. Unes lladregotes enreden l'il·lús de l'Enric.
11- La Glòria sospita que el seu home s'entén amb una model. Després de molts intents, en Pau i la Teresa es reconcilien.
12- L'Enric cau i al rebre un cop al cap perd la memòria. Apareix la mare del Víctor, la veritable propietària de la botiga, que resulta ser una vella amiga de la Cloti, alhora mare de la Jessica.
13- L'Enric convenç un amic que tingui una cita a cegues amb la Teresa; aquesta, enfadada per la aparició d'una amiga del Pau de Platja d'Aro, accepta. Però la cita no té èxit i la Teresa s'assabenta que tan els nens com la mare del Pau són de vacances i que per fi podran estar tots dos sols. L'Enric, decidint que pot fer per fer fora d'una vegada el Pau, se n'adona que "avui és l'últim capítol!"
Tot i que quan es va estrenar la sèrie no la vaig poder veure sencera (coincidia amb els meus assajos de teatre), gràcies a les cintes de la Maureen i de la darrera reposició, l'estiu del 2001, he aconseguit tenir la sèrie completa.
Sense ser res de l'altre món, la sèrie es desmarcava de totes les comedietes creades fins aleshores a TV3 (l'"Agència de viatges", sense anar més lluny). No només estava interpretada per una gran colla de grans actors (i comediants), sinó que el rodatge a les galeries autèntiques ens allunyava d'aquella sensació de claustrofòbia que acostumen a donar totes les sit-coms.
Tots els personatges tenien un caràcter ben definit (sovint, exagerat), la qual cosa et permetia, després d'uns quants capítols, gaudir més dels acudits (com el del capítol on l'Enric, sense memòria, es torna breument bondadós). Els personatges més simpàtics eren els més senzills, o sia, el Sebi, amb el seu afany d'interpretar un Stallone i la Cloti, l'encarregada de la neteja més xerraire i simpàtica d'un centre comercial. En canvi, els personatges un xic irritants eren la seva filla Jessica, sempre de mal humor i refusant al pobre Víctor (amb lo macot que és el Marc Cartes!) i la mare del Pau (per què no deixava el seu fill en "pau"? que no era prou grandet, ja?). L'Enric i la Magda anaven a la seva ona i a mesura que els coneixies, milloraven; i la resta de botigaires, bona gent.
La relació del Pau i la Teresa s'endevinava ja al primer capítol i es creava aquella tensió sexual no resolta (que diuen ara els guionistes) que començava a posar una mica nerviós. Afortunadament, i lluint calçotets, en Pau s'hi llançava, malgrat les pegues de la bleda de la Teresa (on trobarà un altre home com el Pau?!).
"Pedralbes Centre va ser una altra cosa: aquesta comèdia amb petits tocs dramàtics ambientada en un gran espai comercial de Barcelona es va beneficiar del patrocini dels seus propietaris, però va passar gairebé inadvertida. Benet i Jornet en va fer el guió original amb la col·laboració de Marta Molins, Joan Rosquelles i Francesc Lucchetti, però els seus personatges no van atreure el públic ni tampoc les seves relacions. El primer capítol es va estrenar el 20 d'abril de 1995 i se'n van emetre tretze, tal com s'havia previst en un principi. El repartiment, malgrat tot, era prou atractiu: Jordi Bosch i Pep Munné en els papers estel·lars juntament amb Carme Conesa i Mònica López. Marta Padovan i Mercè Comas també hi van intervenir i en una intervenció més aviat secundària hi podíem trobar la Nina, més tard cèlebre directora de l'acadèmia d'artistes d'Operación Triumfo". (J.M. Baget i Herms – "La nostra". Vint anys, 2003)
En Pau Oliver, és un jove vidu al qual se li donen bé els negocis de Platja d'Aro (per això el contracten, no?), que té dos fills i que calça el 44. Tot i el seu aspecte tímid i bonifaci inicial ben aviat es destapa com un home decidit, tan en la feina (sorprèn la seva esbroncada a l'Enric) com en l'amor (encara sorprèn més la seva sortida del magatzem).
No sabem si ha tingut alguna relació amorosa després de perdre la seva dona però això no sembla cap inconvenient per intentar conquistar la Teresa, possiblement la dona més difícil de les galeries.
El Pau, tot i donar la sensació d'estar estressat per la feina, sempre té un moment per parlar i/o ajudar els empleats de les galeries i per tenir cura dels seus fills trapelles. La major trapellada del David és fastidiar-li el sopar amb la Teresa convidant la mare del Pau a casa. Si allí son pare no el va matar és perquè és un sant.
Respecte al look, en Pau, que reconeix tenir gustos clàssics, sempre va empolainadet i per a més pistes sobre la meva opinió compteu les estrelles classificatòries.
“Per què sempre tallaven les escenes quan es posaven més interessants?”. (meva)
Evidentment, la meva escena preferida és la de la "sortida del magatzem", però com no creuen cap paraula no la puc transcriure.
Teresa (mirant unes fotografies familiars) – Eres molt mono!
Pau – Sí. "Mono" és la paraula que em defineix millor...
Pau – Teresa. Tens cinc minuts?
Teresa – Sí, em penso que sí. De quin color els vols?
Pau (nerviós) – És que vull parlar amb tu. M'entens?
Teresa – Sí, vols parlar amb mi. És clar, t'entenc.
Pau – Jo no puc. No puc més. Si tu no pots, no pots, i jo no puc i punt.
Teresa – Tens mal de queixal?
Pau – No, tinc les dents perfectes. Parlo de tu i de mi, de nosaltres, de tots dos, de nosaltres!
Teresa – Què passa amb nosaltres?
Pau – Sé que ho vam deixar tot molt clar. Som gent adulta, civilitzada, madura... tu tens la teva vida, jo la meva... però això que la teva vida no sigui la meva... m'explico?
Teresa – T'expliques fatal, però tens molta gràcia.
(riuen)
Pau – Sé que vam decidir tenir cap mena de lligam, però jo no puc, no puc més, si tu no pots...
Teresa – No, no, si tu no pots, no pots, això ja m'ho has dit abans.
Pau – Sí, no. Necessito... tenir-te a prop, Teresa.
Teresa – A fer un altre parèntesi la setmana entrant?
Pau – Oh! A fer punyetes els parèntesis! T'estimo Teresa.
(la besa)
Teresa – Ja era hora. Em pensava que no et decidiries mai!
(riuen)
Pau (alleugit) – Ja està fet!
Teresa – Sí.
Pau – Prepara't perquè aquesta nit anirem a sopar còmodament. Ja m'entens, no?
Teresa – Sí. I què en faràs dels teus fills?
Pau – Ui, no t'amoïnis! Ja els cuidarà la cangur... o els mossos d'esquadra, per què aquesta vegada no me la foten!
(riuen)
Pau – Uf... M'he quedat més tranquil! Bé, me n'entorno a la feina. Aquestes coses si te les quedes dins és pitjor i...
Teresa – Sí...
Pau - ... de debò...
(ella el besa per sorpresa)
Pau – Bé... ens veiem després!
· El creador de la sèrie, en Josep Ma. Benet i Jornet, poc després de PC va crear "Nissaga de poder".
· Tots els actors són molt coneguts, però a tall anecdòtic destaquen tots els que van repetir després a "Nissaga": la Mercè Comas (Agustina), la Mónica López (Abril), el Pere Ventura (Oriol, ex-xicot de l'Abril), la Marta Padován (Assumpció) i, com no, la Nina (Pilar). Després de veure'ls aparellats en dues sèries seguides, ja em temia que TV3 volia convertir el Jordi i la Nina amb el Rock Hudson i la Doris Day catalans.
· La Marta Padován tornarà a fer de mare d'en Jordi a la sèrie "Majoria absoluta".
· Entre els actors convidats, van aparèixer l'Anna Lizaran, el Pep Pla, la Marta Calvó, el Joel Joan o el Joan Crossas.
· La sèrie va ser l'estrena d'una fórmula de patronici directe a televisió. En Benet i Jornet va escriure la sèrie a partir d'una situació inicial proposada per "Euromarco", l'agència de publicitat contractada pels propietaris de "Pedralbes Centre". Per tant, si voleu visitar els sets de la sèrie només heu d'agafar el metro fins a l'estació de Maria Cristina. Llàstima no haver sabut quan rodaven la sèrie "in situ"!
fotografies de "PEDRALBES CENTRE" [1995] feu clic aquí
www.tvc.es/cataleg/scom_9.htm --> pàgina de TVC, en anglès, dedicada a promocionar els seus productes (ignoro si “Pedralbes” va tenir èxit).
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=208091575&seccio=300 --> nova pàgina de TVC, en motiu de la reeemissió pel Canal 300
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espaterrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ****** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| *** |
La sèrie en general |
| **** |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| ***** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch