Testimoni Lluís Espinal
| Lluís Espinal va néixer al
nostre poble
de Sant Fruitós, l'any 1932, en la casa veïna al Col.legi Paidos.
Era fill dels masovers d'aquesta casa, família senzilla i treballadora,
tradicional i cristiana.
Als pocs anys, la família
es traslladà a
Manresa. En Lluís tindria 10 o 12 anys quant el vaig conèixer
a l'escolania de la Cova de Sant Ignasi.
|
||
 |
||
| En la Congragació Mariana dels estanislaus, compartírem d'infants, jocs i pregàries, i recordem el mestre espiritual de moltes generacions de manresans, el P.F.Torra S.I. | ||
 |
||
| En aquesta fotografia dels
congregants dels anys 1943-44,
hi veiem, en Lluís Espinal i altres que avui són sacerdots
diocesans i Jesuïtes com són : P.Jordi Padró S.I., P.
Pere Basiana S.I.(que morí amb famade santedat).P.Ignasi
Corrons
S.J.,Mn.Ignasi Ribas Rector de Navarcles,Mn. Joan Freixenet. Rector de
Castellou de Bages, Mn. Josep Bastardas, Vicari Episcopal (Zona Nord
del
Bisbat de Vic),
Mn. Estanislau Corrons. Rector d' Artés,i un servidor Mn.Josep Torras i Bacardit, Rector de Sant Fruitós de Bages,i molts altres congregants que tots coneguérem al Lluís. |
||
 |
||
Després amb altres manresans i el Lluís, anàrem estudiar batxillarat a l'Escola apòstolica que els Jesuïtes tenien a Roquetes (Tortosa). |
||
|
||
Acabat el batxillerat l'any 1949, el Lluís va entrar al Noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela ( Saragossa) |
||
 |
||
Des d'aquest temps, Lluís ja es distingia per la serietat de les seves conviccions, el seu lliurament total a la vocació religiosa.Els seus companys percebien en Espinal una profunda vivència espiritual, una rica interioritat, i la seva disponibilitat per servir i ajudar als altres. Era seriós, més aviat reservat, una mica tímid, exigent amb ell mateix,però amable amb els altres, alegre, vitalista, enginyós, amb fi sentit de l'humor. |
||
 |
||
Aviat va manifestar-se la seva sensibilitat artística i la seva facilitat d'escriure i comunicar amb llenguatge brillant les seves experiències i conviccions. En acabar els seus estudis de filosofia 1956 a Sant Cugat del Vallès, va realitzar el seu treball de llicenciatura sobre el problema del mal. Entre 1956-1959, ensenya literatura greco-romana als joves estudiants de Raïmat (Lleida). |
||
 |
||
Entre 1959-1963 va estudiar Teologia a Sant Cugat del Vallès on manifestà el seu sentit crític enfront la teologia tradicional. A poc a poc en Lluís s'anava revelant com un home gens de mitges tintes. Recordo de l'època d' escolans de la Cova de Sant Ignasi, en uns exercicis espirituals que el P.Artigues donà exclusivament pels escolans; al compartir inocentment els nostres propòsits i desitjos, recordo els propòsits del Lluís:"Vull ser Sacerdot Jesuïta,Missioner i Màrtir" De gran deia:que havia nascut per ser sant o bandoler. A l'Espinal com a bon català se li donaven tant el seny com la rauxa. Entre 1964-65 rebé l'ordenació sacerdotal. |
||
 |
||
I passa a estudiar Periodisme i Audiovisuals a Bérgam ( Itàlia). Acabats els estudis d'aquesta especialitat, portarà com director el programa de TV.Española "Cuestión Urgente " que va ser prohibitper la dictadura l'any 1967, després d'emetre un programa sobre la misèria dels suburbis de Barcelona i una entrevistaamb Alfons Carles Comín. |
||
 |
||
En aquesta situació, la invitació d' anar a treballar a Bolívia feta per Mons. Genaro Prat, bisbe bolivià, féu canviar el seu camp de treball i que seria Bolivia fins el seu martiri. Espinal arriba a Bolívia el 6 d'agost de l968, i des d'aquell dia, ell vol ser un bolivià més i és dirà "Lucho". |
||
 |
||
| Nacionalitzat bolivià des de 1970, tota la seva vida va consagrar-se a la crítica i producció cinematogràfica,la radio i el periodisme. Va produir uns quants curts per la T.V.Boliviana, va escriure dotze llibres sobre cinema, i fou professor de les Universitats de San Andrés ,de la Paz i Director del Diari " AQUÍ". Lucho va fer d'aquets mitjans un instrument del poble bolivià i va ésser la veu dels sense veu durant la dictadura de Banzer. Així es convertí per el poble bolivià, en profeta de llibertati esperança. La seva crítica, denunciava el narcotràfic del govern i la corrupció del sistema politíc i judicial, inclús el silenci de la mateixa esglèsia quan deia" Una religió que no tingui la valentia de parlarclar en favor de l'home,tampoc té el dret de parlar a favor de Déu". Estimava l' esglèsia en el poble senzill i també s'havia entusiasmat pel Concili Vativa II quan deia: "Senyor, et donem gràcies per viure en l'església d'avui, en dos anys ha rejovenit uns quants segles". Les seves publicacions de
pregàries a "Boca de
canó" reflecteixen la grandesa d'ànima del Lluís i
el seu pensament. Aquesta fermesa en defensa del poble humil,
inevitablement
feia nosa als que manen sense tenir en compte al poble. Lucho era una
nosa
i laseva veu,en les publicacions de "Presencia" i" Aquí",calia
eliminar-les.
|
||
 |
||
Pel Lluís va ser la vaga de fam una profunda experiència espiritual i si bé va celebar dues misses en aquells dies, creia que la vaga de fam i set era ja una missa. Tot plegat preparava el seu
martiri.
Els assassins van traslladar el Lluís a l'escorxador d'un barri de la capital, i fou torturat durant unes quatre hores i assassinat amb 17 ferides de bala. A l'alba un camperol trobà el seu cos tirat en un abocador. |
||
 |
||
A l'enterrament d'Espinal hi assistiren 8 mil persones dolgudes i ploroses. A la seva tomba hi ha una inscripció "Assassinat per ajudar al poble". |
||
 |
||
Lluís Espinal i Camps , pel fet d'haver nascut en el nostre poble, és el personatge que més ens honra. El seu testimoni no es pot esvair pel pas del temps. Cal que sigui una flama encesa que ens il.lumini. El nostre patró Sant Fruitós màrtir , encetà la nissaga dels màrtirs a Catalunya i que avui segueixen tants d'altres com el Lluís Espinal. Estem segurs que el seu testimoni farà sortir cors generosos al servei dels més pobres d'aquí i d'allà. |
||
 |
||
No he volgut fer una biografia exhaustiva del Lluís. Es simplement un petit homenatge a un amic, que mereix ser recordat i estimat per tots els santfructusencs, per tots els bagencs i per tots els catalans. Moltes dades són extretes del folletó publicat per Victor Codina en el nº 64 de la col.lecció Cristianisme i Justicia de la Fundació que porta el nom de Lluís Espinal. Si us interessa podeu soliciar-lo a la següent adreça de Correo electrònic. espinal@redestb.es |
Mn. Josep Torras Bacardit Pvre.
Rector de Sant Fruitós de Bages.
