Introducció A peu entre dos continents, Turquia ha estat per a molts viatgers la seva primera experiència amb Orient. Aquest extens país (800.000 km2, 25 cops més gran que Catalunya) ofereix al viatger una gran riquesa cultural i històrica, clima templat, glorioses mesquites, exhuberància de paisatges, precioses platges, ruïnes romanes i seljúcides, deliciosa gastronomia,.. sense deixar de costat l’hospitalitat de la seva gent. Per al viatger independent és un destí molt fàcil, ja que el servei d’autobusos és d’una gran qualitat i puntualitat -molt millor que el d’alguns països europeus- i la varietat d’allotjaments és apta per a qualsevol pressupost. Si a tot això afegim l’exotisme d’Istanbul, l’aroma dels mercats i basars, l’olor a espècies i a çai calent, els airosos minarets que coronen aldees i ciutats i el cant del muetzí cinc cops al dia, a mi almenys m’agafen ganes de fer la motxilla ara mateix. Moneda La moneda oficial és la lira turca (TRY) que des de gener de 2005 ja no va seguida de sis zeros. El canvi a 01/05/06 era: 1€ = 1.74 TRY. S’accepten euros (en especial en hotels i compres a Istanbul i altres zones turístiques) però s’haurà de canviar a moneda local per a realitzar totes les transaccions: allotjament, transport, manutenció i compres. Visat És necessari un visat d’entrada al país que es converteix en taxa d’entrada, perquè es paga al mateix aeroport d’arribada al país. 10USD. Salut Al centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació necessària i també les vacunes que requeriu. No hi ha obligació de vacunació, però si viatgeu de forma independent nosaltres sempre recomanem portar posades les vacunes de la febre tifoidea, còlera i tètanus. Tampoc no sobrarà la vacuna de la grip. Seguretat Turquia és un país segur, de tota manera, cal estar informat de les notícies pels possibles actes i amenaces de terrorisme que es puguin tornar a cometre, anunciats al maig de 2006 pel PKK (partit dels treballadors kurds) i perpetrats el setembre de 2006. Transport Avió: Es recomana per a distàncies llargues i manca de temps. Hi ha diverses línees aèries que realitzen vols domèstics (Turkish Airlines, Onur Air, Atlasjet, Fly Air). Els preus oscil·len entre 75 i 90€ Tren: El tren que uneix Istanbul amb Ankara és d’una qualitat excel·lent, amb seients recolsables i vagons llitera per a dues persones (equipats amb pica i nevera). Hi ha una altra línia que uneix Konya amb Ankara i Istanbul, de qualitat més normaleta. Trobareu àmplia informació sobre trens a www.seat61.com . Autobus: És la millor forma de recórrer el país i les distàncies llargues, ja que cobreixen tots els llocs de la geografia turca. D’excel·lent qualitat, puntualitat i servei (ofereixen begudes i snacks a tota hora). Dolmus: Són minibusos de tranport urbà, molt econòmics i que arriben a tots els racons de les ciutats. Allotjament Si bé un allotjament decent a Istanbul no baixarà del 30€ la doble, a la resta del país es pot dormir correctament a partir de 12€. Clima La millor època és d’abril a juny i de setembre a novembre. A l’estiu, els centres turístics del litoral tenen elevades temperatures que caldrà combatre seguint el costum local (la migdiada, que no és només nostra). L’interior del país presenta uns hiverns extremadament freds i uns estius molt calorosos. Aquests extrems es fan més pronunciats com més a l’est es viatja. Istanbul està envoltada d’aigua i això fa que sigui sempre més freda i humida que aquí i fins i tot a l’hivern neva. La costa del Mar Negre gaudeix de temperatures més moderades i plou bastant. Nosaltres vam viatjar durant la primera quinzena de maig i el clima va ser molt agradable. Tot i això, vam emprar tant la màniga curta durant el dia com el jersei polar per la nit i el paraigua tampoc va sobrar. Diferència horària A Turquia és una hora més. Gastronomia Parlar de la gastronomia turca és un món apart i requeriria un capítol ben extens. Com a resum val a dir que és abundant, especiada i deliciosa. Ho ajuda la gran varietat de productes frescos i la influència de diverses gastronomies que els turcs han assimilat amb habilitat. L’esmorzar dels hotels es composa de pà turc (ekmek), melmelada o mel, mantega, tomàquets i cogombres, olives, ous i formatge. Per dinar o sopar trobarem la deliciosa mercimek çorbasi, que és una sopa de llenties. No ho dubteu, el nom enganya. Una gran varietat de kofte (estofats de carn amb verdures del temps) i dolma (verdures farcides amb arròs i carn) faran les vostres delícies. Però l’estrella és sens dubte el kebab, una plat combinat amb arròs, amanida, verdura rostida i la carn que trieu amb brotxeta. (recordeu de no menjar l’amanida per no tenir problemes intestinals). El döner kebab el trobareu a cada dos passes: un rostidor de forma vertical on s’ha clavat un enorme tros de carn de pollastre o corder i que el tallen ben fi quan està daurat, després l’enrotllen amb pa de pitta i… mmmm!! Un bon àpat ha d’acabar amb l’elma çai, tè de poma, el rei dels tes a Turquia. Ruta de viatge Vam visitar Istanbul, la Capadoccia i Konya en un viatge d’onze dies, maig 2006. ISTANBUL Com arribar-hi El vol Barcelona-Istanbul va costar 290 euros. A l’arribada a l’aeroport es paguen els 10USD de taxes d’entrada (es pot pagar també en euros) i es pot canviar diners a qualsevol de les dues oficines que hi operen, no és un mal canvi. Un taxi fins a la zona de Sultàahmed, 50 TRY. Des d’Ankara, amb autobus o tren nocturn: l’Ankara Ekspresi fa el recorregut molt còmode i puntual, seients i cabines-llitera per a dues persones, 90TRY la cabina. Des de Konya, vegeu l’apartat Konya. Què visitar Amb una antiguitat de més de tres mil anys, la que fou capital de l’imperi otomà segueix considerant-se el cor de Turquia. Metròpoli d’uns dotze milions d’habitants, es presenta al viatger gloriosa i espectacular, amable i europea. La ciutat és molt fàcil de descobrir gràcies a una completa xarxa de busos i un modern tramvia que ens porta fins al mateix peu dels principals monuments, si bé val a dir que la millor forma de conèixer la part històrica –declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985- és passejant tranquil·lament pels seus carrers. Monuments imprescindibles: - Aya Sophia (Santa Sofia); és el monument més cèlebre i impressionant d’Istanbul, sinó de tota Turquia, i es considera l’obra més gran i més sagrada de l’època bizantina. Inagurada l’any 537, és una gran obra d’enginyeria, ja que la immensa cúpula central de 31 m d’alçada, sense murs visibles, queda com suspesa en l’aire. Convertida en mesquita durant l’imperi otomà, actualment és un museu. Entrada 10TRY - Mesquita Sultàahmed (Mesquita Blava); anomenada així pel color turquesa dels seus mosaics, provinents d’Iznik, fou construïda pel sultà Ahmed I per a que rivalitzés en grandesa a Aya Sophia. - Cisterna Basílica (Yerebatan Sarniçi); extraordinàries cisternes que daten del 532, emprades per emmagatzemar aigua per al Gran Palau i altres edificis veïns, construïdes amb columnes, capitells i plints procedents de diversos edificis en ruïnes. - Palau Topkapi; impressionat palau, amb extensos jardins i edificis, harem, biblioteca i una espectacular vista des de la terrassa del Corn d’Or i el Bòsfor. Fou residència de sultans durant tres segles. - Gran Basar; amb més de 4000 comerços, ha estat el cor de la ciutat durant segles. A partir d’un petit recinte que feia de mercat, el basar va anar creixent a mesura que els comerciants posaven sostres per a poder desenvolupar l’activitat en qualsevol climatologia. Avui dia els seus carrers principals atreuen sobretot a turistes i cal gaudir de la passejada, les bromes i les compres. - Basar de les Espècies; construït el 1660 com a part del complexe de la mesquita Yeni Cami. L’ambient que s’hi respira és molt agradable: espècies, sabons, fruits secs,.. - excursió pel Bòsfor; una excursió de mig matí en vaixell per l’estret del Bòsfor és una experiència relaxant. Cal agafar el vaixell a l’embarcador d’Eminonü, a les mateixes guitxetes del port, bitllet d’anada i tornada fins a la parada d’Anadolu Kavagi. La tornada és única, a les 1500h. Des de dalt del castell hi ha unes bones vistes de l’entrada del Mar Negre. - no descuideu les visites del pont de Galata, el carrer Istiklal Caddesi i la plaça Taksim (les zones més cosmopolites de la ciutat), les mesquites Rustem Paça, Yeni Cami, Suleymaniye i Eyüp Cami (aquesta última en divendres, dia d’oració, agafar el bus a l’altra banda del pont d’Eminonü). On dormir i menjar La zona més cèntrica per allotjar-se és la zona de Sultàahmed, al cor d’Istanbul, darrera mateix de les mesquita Blava. Vam allotjar-nos al Sultan Hostel, recomanable, 50TRY habitació doble amb bany i 30TRY amb bany compartit. Esmorzar inclòs i internet free. Per menjar, recomanem el Doy-Doy (zona Sultàahmed), el restaurant Beyazit (davant mateix de la parada del tramvia), en qualsevol lloc on posi “lokanta” i hi hagi turcs menjant i en qualsevol parada on preparin kebab amb pà de pitta. Els pastissos estan increíblement bons. CAPADOCCIA Situada en el cor de l’Àsia Menor, aquesta regió combina l’exhuberància del seu paisatge amb els milers d’anys d’història que s’amaguen sota la terra. L’erosió ha transformat la terra volcànica en una joia geològica de gran bellesa, que aporta a l’home aliments i refugi des de fa mil·lenis. GÖREME És una aldea que va crèixer a la dècada dels 80 amb l’auge del turisme que va envair Turquia. Per la seva situació estratègica, és un bon punt base per explorar la zona. Com arribar-hi Recomanem viatjar en tren nocturn fins Ankara i d’allí en autobus fins la Capadoccia. L’Ankara Ekspresi és un dels trens nocturns que fan el trajecte. El tren s’agafa a la part asiàtica: dirigir-se a Eminonü d’on surt el vaixell cap a Kadiköy, on es troba l’estació de trens Haydarpasa. El tren és molt còmode i net, puntual. Disposa de seients i de cabines-llitera per a dues persones (90 TRY la cabina). Arribada a Ankara a les 08.00am. Agafar el metro (1,25TRY) a la mateixa estació de trens, en el pas subterrani. Baixar a l’última parada en direcció est, anomenada ASTI (és el nom de l’otogar, l’enorme estació d’autobusos de la capital). Un cop a l’otogar, només cal repassar les desenes d’oficines i comprar el bitllet per al bus que més aviat surti. Bitllet Ankara-Göreme 15TRY, vam viatjar molt bé amb la companyia Nevsehir. Què visitar Hi ha moltíssims llocs interessants per visitar i activitats per realitzar a la Capadoccia, fent servir qualsevol dels pobles de la zona com a punt base. - Museu a l’Aire Lliure de Göreme; conjunt d’esglèsies, capelles i monestirs bisantins excavats a la roca, a 1km de la població. Es poden visitar les naus principals, els dormitoris, cuines, magatzems, oratoris,.. S’hi pot arribar en un còmode passeig. Es considera Patrimoni Mundial de Turquia i és realment molt interessant. Entrada 10TRY. En la Karanlik Kilise -esglèsia fosca, per les poques finestres que hi ha i que han permès que es conservi millor- s’ha realitzat una important restauració dels frescos, que representen el Pantocrator i escenes bíbliques com el pà i el peixos, el naixement, la traició,.. s’han de pagar 5TRY per entrar, per sufragar els treballs de restauració i reduir l’entrada de visitants per conservar els frescos. Val molt la pena pagar-la, és corprenedora. - Parc Nacional de Göreme; que rodeja la població i consta d’extenses i esplèndides valls, amb esglèsies excavades a la roca i antics palomars. Vam fer una agradable caminada de mig matí des de Goreme fins Cavusin, agafant la drecera que surt de més amunt del Museu a l’Aire Lliure i que comença darrera del càmping. Molt recomanable. - Uchisar; aquesta pintoresca població domina una vall extensa de roca multicolor. És molt coneguda pel seu castell (entrada 2,5TRY) que es troba dalt d’un turó de roca volcànica, perforat per túnels i finestres i que ofereix esplèndides vistes panoràmiques de les valls de Capadoccia. Es troba a 8 km de Göreme i s’hi arriba en 10 minuts de bus (1,5TRY). Altres llocs que ens interessava visitar: la Vall d’Ilhara, el monestir de Selime, les ciutats subterrànies i algun caravanserai. Per manca de temps i la distància que hi havia entre aquests llocs, vam decidir contractar al mateix hotel una excursió en minibus (45TRY), que va resultar molt completa: - Vall d’Ilhara; el retir preferit dels monjos bisantins, en aquesta fresca i agradable vall es passeja seguint el curs d’un rierol i es visiten dotzenes d’esglèsies excavades a la roca amb alguns frescos en bon estat. - Ciutats subterrànies de Derinkuyu i Kaymakli; no us heu de perdre la visita d’alguna de les 36 ciutats descobertes. Les que hem nombrat són les més grans, de set i vuit nivells de profunditat respectivament. Foren ocupades en el s.VII aC i només s’hi refugiaven en temps de guerra i s’hi podien estar fins a sis mesos. Es troben a uns 20 km de Göreme. - Monestir de Selime; una gran estructura excavada a la roca que fou estança de monges i s’hi poden descobrir enormes sales, dormitoris, capelles, cuina,.. Davant hi ha un cementiri seljúcida, on hi ha la türbe (tomba) d’Ali Pasa. - Agzikarahan; caravanserai seljúcida del s. XIII, que donava allotjament, aigua, menjar i assistència durant dies a homes, animals i mercaderies, en el seu trajecte per un dels trams de la mítica Ruta de la Seda. - Devrent Valley; conegut com la vall de les xemeneies de fades. És la vall amb més conjunts de cons volcànics i millor formats de la Capadoccia, realment espectaculars. On dormir i menjar Paradise Cave Pension; guesthouse molt acollidora, amb personal molt amable i amigable. Les habitacions són prou correctes i l’esmorzar molt bo. 30TRY doble amb bany i esmorzar inclòs. Per menjar, vam repetir al Mercan Restaurant, on ofereixen plats internacionals (a la seva manera) i turcs, molt saborosos i a molt bon preu. A l’estiu es pot gaudir de la terrassa i es troba al mateix carrer principal. Un cop entreu, us tenen reservada una sorpresa. KONYA Com arribar-hi En autobus des de la mateixa parada de Göreme, sortida cap a les 12.00h, arribada entre les 16.00 i les 17.00h, 15TRY. En arribar a l’otogar de Konya, no feu cas de la LP i pregunteu pel tramvia. La parada es troba a l’altre extrem d’on us ha deixat el bus. Heu de baixar al centre, que és Mevlana Caddesi, on es troben els principals monuments. Coses a veure Aquesta enorme ciutat moderna, d’herència seljúcida i bressol dels mevlevis –la secta sufí dels dervitxos- mostra al viatger la seva cara més amable. El centre de la ciutat ens descobreix multitud de sorpreses en forma de mesquites seljúcides i otomanes, mercats i basars. - Museu Mevlana; aquesta mesquita i les seves dependències, ara convertides en museu, fou la llar dels dervitxos dansaires i ara és considerat un lloc sagrat: més d’un milió i mig de persones el visiten cada any per resar davant el sarcòfag de Rumi, el mestre que introduí el misticisme en l’àmbit de la música i la poesia, en busca del camí cap a la il·luminació. L’edifici és visible des de la distància per la seva preciosa cúpula estriada amb mosaics color turquesa. Entrada 10TRY. - Selimiye Camii; situada davant de l’entrada del Mevlana Musezi, la seva construcció transmetia una sensació de poder que no havia aconseguit transmetre encara cap mesquita anatòlia anterior. - Museu Karatay (1252); és una de les madrasses més ben conservades. Impressionant cúpula central i interessant col·lecció de ceràmica. Fixeu-vos en la gran porta d’entrada, flanquejada per columnes espirals d’estil clàssic, motllura que emmarca l’arc de marbre blanc i gris d’estil d’Alep i panells amb motius geomètrics d’esvàstiques simètriques. Entrada 2TRY. - Mesquita d’Alaettin Camii (1221); situada en un turó en un dels extrems del Mevlana Caddesi. Construïda pel sultà seljúcida Aladí Keykubad I, és un intrincat edifici d’estil àrab que incorpora elements decoratius reciclats d’edificis bisantins i romans. L’interior és un bosc de columnes de diversos estils. El mímber és tallat de la fusta d’un únic cedre del líban. - Sahib-i-Ata Camii (1258); presidida per la gran entrada d’estil seljúcida amb minaret i figures geomètriques emmarcant l’arc. El mihrab és també exemple de ceràmica seljús amb tons blaus. Per trobar-la potser haureu de preguntar una mica, però val molt la pena. Altres visites interessants: l’Aziziye Camii (en el basar), Serafettin Camii i les actuacions dels dervitxos dansaires en el Centre Cultural (consulteu dies i horaris ja que són variables). On dormir i menjar Sense cap mena de dubtes, Hotel Ulusan, cèntric, confortable i net. Sembla ser que només la meitat de les habitacions tenen bany propi, però els banys i les dutxes compartides estan impecables. Habitació doble amb bany compartit 35TRY, esmorzar i internet free. Per menjar, el Sifa Lokantasi, al mateix Mevlana Caddesi. Els plats estan exposats en safates calentes i està tot deliciós. L’especialitat del local i de Konya, el firin kebab, corder guisat, molt tendre i saborós. Com sortir La millor opció és el tren nocturn directe a Istanbul, ja que en autobus són massa hores. Els bitllets de tren només es poden comprar a l’estació i en temporada alta pot ser complicat aconseguir llitera, ja que el Meram Ekspresi (també anomenat Blue) disposa de poques cabines. Preu, 95 TRY la cabina (no espereu el mateix tren que a l’anada). El millor és arribar-se a l’estació el dia abans o el mateix dia a primera hora i comprar els bitllets. Podeu arribar-hi en dolmus (minibus, 0,90TRY, pregunteu a la gent per saber on s’agafen). Per anar a l’estació carregats amb motxilla, els taxis surten del Mevlana Caddesi a l’alçada de Serafettin Camii. Confirmeu abans el preu, 7TRY. | 
