|
Introducció
A
peu entre dos continents, Turquia ha estat per a molts viatgers la
seva primera experiència amb Orient. Aquest extens país (800.000
km2, 25 cops més gran que Catalunya) ofereix al viatger una gran
riquesa cultural i històrica, clima templat, glorioses mesquites,
exhuberància de paisatges, precioses platges, ruïnes romanes i
seljúcides, deliciosa gastronomia,.. sense deixar de costat
l’hospitalitat de la seva gent.
Per al viatger
independent és un destí molt fàcil, ja que el servei d’autobusos és
d’una gran qualitat i puntualitat -molt millor que el d’alguns
països europeus- i la varietat d’allotjaments és apta per a
qualsevol pressupost.
Si a tot això
afegim l’exotisme d’Istanbul, l’aroma dels mercats i basars, l’olor
a espècies i a çai calent, els airosos minarets que coronen
aldees i ciutats i el cant del muetzí cinc cops al dia, a mi almenys
m’agafen ganes de fer la motxilla ara mateix.
Moneda
La moneda
oficial és la lira turca (TRY) que des de gener de 2005 ja no va
seguida de sis zeros. El canvi a 01/05/06 era: 1€ = 1.74 TRY.
S’accepten
euros (en especial en hotels i compres a Istanbul i altres zones
turístiques) però s’haurà de canviar a moneda local per a realitzar
totes les transaccions: allotjament, transport, manutenció i
compres.
Visat
És necessari
un visat d’entrada al país que es converteix en taxa d’entrada,
perquè es paga al mateix aeroport d’arribada al país. 10USD.
Salut
Al
centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació
necessària i també les vacunes que requeriu.
No hi ha
obligació de vacunació, però si viatgeu de forma independent
nosaltres sempre recomanem portar posades les vacunes de la febre
tifoidea, còlera i tètanus. Tampoc no sobrarà la vacuna de la grip.
Seguretat
Turquia és un país segur, de tota manera, cal estar informat de les
notícies pels possibles actes i amenaces de terrorisme que es puguin
tornar a cometre, anunciats al maig de 2006 pel PKK (partit dels
treballadors kurds) i perpetrats el setembre de 2006.
Transport
Avió:
Es recomana per a distàncies llargues i manca de temps. Hi ha
diverses línees aèries que realitzen vols domèstics (Turkish
Airlines, Onur Air, Atlasjet, Fly Air). Els preus oscil·len entre 75
i 90€
Tren:
El tren que uneix Istanbul amb Ankara és d’una qualitat excel·lent,
amb seients recolsables i vagons llitera per a dues persones
(equipats amb pica i nevera). Hi ha una altra línia que uneix Konya
amb Ankara i Istanbul, de qualitat més normaleta. Trobareu àmplia
informació sobre trens a
www.seat61.com .
Autobus:
És la millor forma de recórrer el país i les distàncies llargues, ja
que cobreixen tots els llocs de la geografia turca. D’excel·lent
qualitat, puntualitat i servei (ofereixen begudes i snacks a tota
hora).
Dolmus:
Són minibusos de tranport urbà, molt econòmics i que arriben a tots
els racons de les ciutats.
Allotjament
Si bé un
allotjament decent a Istanbul no baixarà del 30€ la doble, a la
resta del país es pot dormir correctament a partir de 12€.
Clima
La millor
època és d’abril a juny i de setembre a novembre. A l’estiu, els
centres turístics del litoral tenen elevades temperatures que caldrà
combatre seguint el costum local (la migdiada, que no és només
nostra). L’interior del país presenta uns hiverns extremadament
freds i uns estius molt calorosos. Aquests extrems es fan més
pronunciats com més a l’est es viatja. Istanbul està envoltada
d’aigua i això fa que sigui sempre més freda i humida que aquí i
fins i tot a l’hivern neva. La costa del Mar Negre gaudeix de
temperatures més moderades i plou bastant.
Nosaltres vam
viatjar durant la primera quinzena de maig i el clima va ser molt
agradable. Tot i això, vam emprar tant la màniga curta durant el dia
com el jersei polar per la nit i el paraigua tampoc va sobrar.
Diferència
horària
A Turquia és
una hora més.
Gastronomia
Parlar de la
gastronomia turca és un món apart i requeriria un capítol ben extens.
Com a resum val a dir que és abundant, especiada i deliciosa. Ho
ajuda la gran varietat de productes frescos i la influència de
diverses gastronomies que els turcs han assimilat amb habilitat.
L’esmorzar
dels hotels es composa de pà turc (ekmek), melmelada o
mel, mantega, tomàquets i cogombres, olives, ous i formatge.
Per dinar o
sopar trobarem la deliciosa mercimek çorbasi, que és
una sopa de llenties. No ho dubteu, el nom enganya. Una gran
varietat de kofte (estofats de carn amb verdures del
temps) i dolma (verdures farcides amb arròs i carn)
faran les vostres delícies. Però l’estrella és sens dubte el
kebab, una plat combinat amb arròs, amanida, verdura rostida
i la carn que trieu amb brotxeta. (recordeu de no menjar l’amanida
per no tenir problemes intestinals). El döner kebab
el trobareu a cada dos passes: un rostidor de forma vertical on
s’ha clavat un enorme tros de carn de pollastre o corder i que el
tallen ben fi quan està daurat, després l’enrotllen amb pa de
pitta i… mmmm!!
Un bon àpat ha
d’acabar amb l’elma çai, tè de poma, el rei dels tes a
Turquia.
Ruta de
viatge
Vam visitar
Istanbul, la Capadoccia i Konya en un viatge d’onze dies, maig
2006.
ISTANBUL
Com
arribar-hi
El vol
Barcelona-Istanbul va costar 290 euros. A l’arribada a l’aeroport es
paguen els 10USD de taxes d’entrada (es pot pagar també en euros) i
es pot canviar diners a qualsevol de les dues oficines que hi
operen, no és un mal canvi. Un taxi fins a la zona de Sultàahmed, 50
TRY.
Des d’Ankara,
amb autobus o tren nocturn: l’Ankara Ekspresi fa el recorregut molt
còmode i puntual, seients i cabines-llitera per a dues persones,
90TRY la cabina.
Des de Konya,
vegeu l’apartat Konya.
Què visitar
Amb una
antiguitat de més de tres mil anys, la que fou capital de l’imperi
otomà segueix considerant-se el cor de Turquia. Metròpoli d’uns
dotze milions d’habitants, es presenta al viatger gloriosa i
espectacular, amable i europea.
La ciutat és
molt fàcil de descobrir gràcies a una completa xarxa de busos i un
modern tramvia que ens porta fins al mateix peu dels principals
monuments, si bé val a dir que la millor forma de conèixer la part
històrica –declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el
1985- és passejant tranquil·lament pels seus carrers.
Monuments
imprescindibles:
- Aya
Sophia (Santa Sofia);
és el monument més cèlebre i impressionant d’Istanbul, sinó de tota
Turquia, i es considera l’obra més gran i més sagrada de l’època
bizantina. Inagurada l’any 537, és una gran obra d’enginyeria, ja
que la immensa cúpula central de 31 m d’alçada, sense murs visibles,
queda com suspesa en l’aire. Convertida en mesquita durant l’imperi
otomà, actualment és un museu. Entrada 10TRY
- Mesquita
Sultàahmed (Mesquita Blava); anomenada així pel color turquesa
dels seus mosaics, provinents d’Iznik, fou construïda pel sultà
Ahmed I per a que rivalitzés en grandesa a Aya Sophia.
- Cisterna
Basílica (Yerebatan Sarniçi); extraordinàries cisternes que
daten del 532, emprades per emmagatzemar aigua per al Gran Palau i
altres edificis veïns, construïdes amb columnes, capitells i plints
procedents de diversos edificis en ruïnes.
- Palau
Topkapi; impressionat palau, amb extensos jardins i edificis,
harem, biblioteca i una espectacular vista des de la terrassa del
Corn d’Or i el Bòsfor. Fou residència de sultans durant tres segles.
- Gran
Basar; amb més de 4000 comerços, ha estat el cor de la ciutat
durant segles. A partir d’un petit recinte que feia de mercat, el
basar va anar creixent a mesura que els comerciants posaven sostres
per a poder desenvolupar l’activitat en qualsevol climatologia. Avui
dia els seus carrers principals atreuen sobretot a turistes i cal
gaudir de la passejada, les bromes i les compres.
- Basar de
les Espècies; construït el 1660 com a part del complexe de la
mesquita Yeni Cami. L’ambient que s’hi respira és molt agradable:
espècies, sabons, fruits secs,..
- excursió
pel Bòsfor; una excursió de mig matí en vaixell per l’estret del
Bòsfor és una experiència relaxant. Cal agafar el vaixell a
l’embarcador d’Eminonü, a les mateixes guitxetes del port, bitllet
d’anada i tornada fins a la parada d’Anadolu Kavagi. La tornada és
única, a les 1500h. Des de dalt del castell hi ha unes bones vistes
de l’entrada del Mar Negre.
- no descuideu
les visites del pont de Galata, el carrer Istiklal Caddesi i la
plaça Taksim (les zones més cosmopolites de la ciutat), les
mesquites Rustem Paça, Yeni Cami, Suleymaniye i Eyüp Cami (aquesta
última en divendres, dia d’oració, agafar el bus a l’altra banda del
pont d’Eminonü).
On dormir i
menjar
La zona més
cèntrica per allotjar-se és la zona de Sultàahmed, al cor d’Istanbul,
darrera mateix de les mesquita Blava.
Vam allotjar-nos
al Sultan Hostel, recomanable, 50TRY habitació doble amb bany i
30TRY amb bany compartit. Esmorzar inclòs i internet free.
Per menjar,
recomanem el Doy-Doy (zona Sultàahmed), el restaurant Beyazit (davant
mateix de la parada del tramvia), en qualsevol lloc on posi
“lokanta” i hi hagi turcs menjant i en qualsevol parada on
preparin kebab amb pà de pitta. Els pastissos estan
increíblement bons.
CAPADOCCIA
Situada en el
cor de l’Àsia Menor, aquesta regió combina l’exhuberància del seu
paisatge amb els milers d’anys d’història que s’amaguen sota la
terra. L’erosió ha transformat la terra volcànica en una joia
geològica de gran bellesa, que aporta a l’home aliments i refugi des
de fa mil·lenis.
GÖREME
És una aldea
que va crèixer a la dècada dels 80 amb l’auge del turisme que va
envair Turquia. Per la seva situació estratègica, és un bon punt
base per explorar la zona.
Com
arribar-hi
Recomanem
viatjar en tren nocturn fins Ankara i d’allí en autobus fins la
Capadoccia. L’Ankara Ekspresi és un dels trens nocturns que fan el
trajecte. El tren s’agafa a la part asiàtica: dirigir-se a Eminonü
d’on surt el vaixell cap a Kadiköy, on es troba l’estació de trens
Haydarpasa. El tren és molt còmode i net, puntual. Disposa de
seients i de cabines-llitera per a dues persones (90 TRY la cabina).
Arribada a
Ankara a les 08.00am. Agafar el metro (1,25TRY) a la mateixa estació
de trens, en el pas subterrani. Baixar a l’última parada en direcció
est, anomenada ASTI (és el nom de l’otogar, l’enorme estació
d’autobusos de la capital). Un cop a l’otogar, només cal repassar
les desenes d’oficines i comprar el bitllet per al bus que més aviat
surti. Bitllet Ankara-Göreme 15TRY, vam viatjar molt bé amb la
companyia Nevsehir.
Què visitar
Hi ha
moltíssims llocs interessants per visitar i activitats per realitzar
a la Capadoccia, fent servir qualsevol dels pobles de la zona com a
punt base.
- Museu a
l’Aire Lliure de Göreme; conjunt d’esglèsies, capelles i
monestirs bisantins excavats a la roca, a 1km de la població. Es
poden visitar les naus principals, els dormitoris, cuines, magatzems,
oratoris,.. S’hi pot arribar en un còmode passeig. Es considera
Patrimoni Mundial de Turquia i és realment molt interessant. Entrada
10TRY. En la Karanlik Kilise -esglèsia fosca, per les poques
finestres que hi ha i que han permès que es conservi millor- s’ha
realitzat una important restauració dels frescos, que representen el
Pantocrator i escenes bíbliques com el pà i el peixos, el naixement,
la traició,.. s’han de pagar 5TRY per entrar, per sufragar els
treballs de restauració i reduir l’entrada de visitants per
conservar els frescos. Val molt la pena pagar-la, és corprenedora.
- Parc
Nacional de Göreme; que rodeja la població i consta d’extenses i
esplèndides valls, amb esglèsies excavades a la roca i antics
palomars. Vam fer una agradable caminada de mig matí des de Goreme
fins Cavusin, agafant la drecera que surt de més amunt del Museu a
l’Aire Lliure i que comença darrera del càmping. Molt recomanable.
- Uchisar;
aquesta pintoresca població domina una vall extensa de roca
multicolor. És molt coneguda pel seu castell (entrada 2,5TRY) que
es troba dalt d’un turó de roca volcànica, perforat per túnels i
finestres i que ofereix esplèndides vistes panoràmiques de les valls
de Capadoccia. Es troba a 8 km de Göreme i s’hi arriba en 10 minuts
de bus (1,5TRY).
Altres llocs
que ens interessava visitar: la Vall d’Ilhara, el monestir de Selime,
les ciutats subterrànies i algun caravanserai. Per manca de temps i
la distància que hi havia entre aquests llocs, vam decidir
contractar al mateix hotel una excursió en minibus (45TRY), que va
resultar molt completa:
- Vall
d’Ilhara; el retir preferit dels monjos bisantins, en aquesta
fresca i agradable vall es passeja seguint el curs d’un rierol i es
visiten dotzenes d’esglèsies excavades a la roca amb alguns frescos
en bon estat.
- Ciutats
subterrànies de Derinkuyu i Kaymakli; no us heu de perdre la
visita d’alguna de les 36 ciutats descobertes. Les que hem nombrat
són les més grans, de set i vuit nivells de profunditat
respectivament. Foren ocupades en el s.VII aC i només s’hi
refugiaven en temps de guerra i s’hi podien estar fins a sis mesos.
Es troben a uns 20 km de Göreme.
- Monestir
de Selime; una gran estructura excavada a la roca que fou
estança de monges i s’hi poden descobrir enormes sales, dormitoris,
capelles, cuina,.. Davant hi ha un cementiri seljúcida, on hi ha la
türbe (tomba) d’Ali Pasa.
-
Agzikarahan; caravanserai seljúcida del s. XIII, que donava
allotjament, aigua, menjar i assistència durant dies a homes,
animals i mercaderies, en el seu trajecte per un dels trams de la
mítica Ruta de la Seda.
- Devrent
Valley;
conegut com la vall de les xemeneies de fades. És la vall amb més
conjunts de cons volcànics i millor formats de la Capadoccia,
realment espectaculars.
On dormir i
menjar
Paradise
Cave Pension;
guesthouse molt acollidora, amb personal molt amable i amigable. Les
habitacions són prou correctes i l’esmorzar molt bo. 30TRY doble amb
bany i esmorzar inclòs.
Per menjar,
vam repetir al Mercan Restaurant, on ofereixen plats
internacionals (a la seva manera) i turcs, molt saborosos i a molt
bon preu. A l’estiu es pot gaudir de la terrassa i es troba al
mateix carrer principal. Un cop entreu, us tenen reservada una
sorpresa.
KONYA
Com
arribar-hi
En autobus des
de la mateixa parada de Göreme, sortida cap a les 12.00h, arribada
entre les 16.00 i les 17.00h, 15TRY. En arribar a l’otogar de Konya,
no feu cas de la LP i pregunteu pel tramvia. La parada es troba a
l’altre extrem d’on us ha deixat el bus. Heu de baixar al centre,
que és Mevlana Caddesi, on es troben els principals monuments.
Coses a
veure
Aquesta enorme
ciutat moderna, d’herència seljúcida i bressol dels mevlevis
–la secta sufí dels dervitxos- mostra al viatger la seva cara més
amable. El centre de la ciutat ens descobreix multitud de sorpreses
en forma de mesquites seljúcides i otomanes, mercats i basars.
- Museu
Mevlana;
aquesta mesquita i les seves dependències, ara convertides en museu,
fou la llar dels dervitxos dansaires i ara és considerat un lloc
sagrat: més d’un milió i mig de persones el visiten cada any per
resar davant el sarcòfag de Rumi, el mestre que introduí el
misticisme en l’àmbit de la música i la poesia, en busca del camí
cap a la il·luminació. L’edifici és visible des de la distància per
la seva preciosa cúpula estriada amb mosaics color turquesa. Entrada
10TRY.
- Selimiye
Camii; situada davant de l’entrada del Mevlana Musezi, la seva
construcció transmetia una sensació de poder que no havia aconseguit
transmetre encara cap mesquita anatòlia anterior.
- Museu
Karatay
(1252); és una de les madrasses més ben conservades. Impressionant
cúpula central i interessant col·lecció de ceràmica. Fixeu-vos en la
gran porta d’entrada, flanquejada per columnes espirals d’estil
clàssic, motllura que emmarca l’arc de marbre blanc i gris d’estil
d’Alep i panells amb motius geomètrics d’esvàstiques simètriques.
Entrada 2TRY.
- Mesquita
d’Alaettin Camii (1221); situada en un turó en un dels extrems
del Mevlana Caddesi. Construïda pel sultà seljúcida Aladí Keykubad
I, és un intrincat edifici d’estil àrab que incorpora elements
decoratius reciclats d’edificis bisantins i romans. L’interior és un
bosc de columnes de diversos estils. El mímber és tallat de la fusta
d’un únic cedre del líban.
- Sahib-i-Ata
Camii (1258); presidida per la gran entrada d’estil seljúcida
amb minaret i figures geomètriques emmarcant l’arc. El mihrab és
també exemple de ceràmica seljús amb tons blaus. Per trobar-la
potser haureu de preguntar una mica, però val molt la pena.
Altres visites
interessants: l’Aziziye Camii (en el basar), Serafettin Camii i les
actuacions dels dervitxos dansaires en el Centre Cultural (consulteu
dies i horaris ja que són variables).
On dormir i
menjar
Sense cap mena
de dubtes, Hotel Ulusan, cèntric, confortable i net. Sembla
ser que només la meitat de les habitacions tenen bany propi, però
els banys i les dutxes compartides estan impecables. Habitació doble
amb bany compartit 35TRY, esmorzar i internet free.
Per menjar, el
Sifa Lokantasi, al mateix Mevlana Caddesi. Els plats estan
exposats en safates calentes i està tot deliciós. L’especialitat del
local i de Konya, el firin kebab, corder guisat, molt
tendre i saborós.
Com sortir
La millor
opció és el tren nocturn directe a Istanbul, ja que en autobus són
massa hores. Els bitllets de tren només es poden comprar a l’estació
i en temporada alta pot ser complicat aconseguir llitera, ja que el
Meram Ekspresi (també anomenat Blue) disposa de poques cabines. Preu,
95 TRY la cabina (no espereu el mateix tren que a l’anada). El
millor és arribar-se a l’estació el dia abans o el mateix dia a
primera hora i comprar els bitllets. Podeu arribar-hi en dolmus
(minibus, 0,90TRY, pregunteu a la gent per saber on s’agafen). Per
anar a l’estació carregats amb motxilla, els taxis surten del
Mevlana Caddesi a l’alçada de Serafettin Camii. Confirmeu abans el
preu, 7TRY.
|
