Vietnam

INTRODUCCIÓ 

Actualment el país rep uns 3 milions de turistes l’any i els llocs més visitats són –de sud a nord-: el delta del Mekong, Ho Chi Minh, Dalat, les platges de Nha Trang, Hoi An, Hue (Patrimoni de la Humanitat, 1993), Ha Noi,  la badia de Ha Long (Patrimoni de la Humanitat, 1994) i les muntanyes de Sapa.

En el nostre viatge hem pogut conèixer dos Vietnams dins d’un mateix:

• el Vietnam conegut i occidentalitzat, que disposa d’una important infraestructura turística i gaudeix d’una àmplia oferta d’allotjament, transport, agències de viatge i una població orientada totalment al turisme que et fa sentir literalment ofegat.
• el Vietnam rural i poc conegut, lluny de la febre turística, de més difícil i costós accés, amb una població amable i extremadament sociable.

La nostra ruta

El nostre desig era entrar a Vietnam per qualsevol mitjà que no fos aeri. Amb aquesta premisa comencem el viatge a Bangkok, seguim fins la frontera amb Cambodja, la creuem durant 3 dies en tot tipus d’embarcacions per les aigües del llac Tonle Sap fins que el Gran Riu, el Mekong, ens deixa a les riveres vietnamites, després d’haver recorregut uns fantàstics 770 km, dels quals 570 han estat de navegació.

Moneda

La moneda oficial de Vietnam és el dong (VND), encara que el dòlar americà (US$) es demana en gairebé totes les transaccions que realitzarà el turista: allotjaments, transports, agències de viatge. Es pot canviar a tot arreu: bancs, oficines de canvi, hotels, restaurants,.. El canvi aproximat durant el nostre viatge va ser 1US$ = 15.800 VND.

Visat

És imprescindible un visat d’entrada al país que s’ha d’obtenir abans de l’arribada. Actualment, l’ambaixada de Vietnam més propera és la de Madrid, c/ Arturo Soria, 201 – 28043, telf. 91 510 28 67, Fax 91 415 70 67. Amb una trucada us donaran tota la informació: es necessita enviar el passaport (amb sis mesos de vigor) i una fotocopia de la última pàgina, una foto tamany carnet, emplenar un formulari que trobareu a la pàgina web de l'embaixada i enviar-ho tot per correu certificat més un gir postal de 65 euros, que és el preu del visat de classe turista. En cas de no poder personar-se a l’ambaixada per recollir el visat, a dins del sobre heu de posar un sobre buit i certificat ja pagat amb la vostra adreça i us ho reenviaran tot en uns deu dies.

Salut 

Al centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació necessària i també les vacunes i profilaxis que requeriu. A Sanitat Exterior de Tarragona ens van atendre molt bé i ens van recomanar la vacunació contra l'hepatitis A i B, febre tifoidea, tetanus, còlera i grip i la profilaxis contra la malària (pal·ludisme) –ja que no hi ha vacuna. Per al dengue no hi ha vacuna ni profilaxis.

Tant per la malària com per al dengue és molt important la prevenció, mitjançant repel·lents (Relec, Mosquito-net) i mosquiteres. La malària a Vietnam es troba principalment a la zona del Mekong i a les àrees rurals. Tot i això, no hi ha malària a la zona del riu Roig (Ha Noi) i tampoc a partir de 1.500 metres, cosa que exclou Sa Pa i les zones de muntanya. Per altra banda, el dengue es troba a les zones urbanes i el mosquit transmissor actua de dia.

Seguretat 

Vietnam és un país segur, tot i que s’han detectat robatoris a les ciutats de Saigon i Ha Noi i en el tren nocturn que fa el trajecte cap a/des de Sa Pa. De tota manera, cal prendre les mesures de seguretat que es prenen en qualsevol viatge.

Cal anar en compte amb el trànsit: es diu que els pitjors conductors del món són els vietnamites i, sent el nombre de motocicletes tan elevat (a Ha Noi hi han censades un milió de motos!!) val la pena no llogar un cotxe sense conductor, anar amb quatre ulls si llogueu una moto i vigilar bé quan s’hagi de creuar un carrer de Ha Noi o de Saigón. De fet, la millor manera de creuar és...creuant, ja que ells són uns grans esquivadors.

Transport

Viatjar pel Vietnam és ecònomic i molt fàcil:

Avió: La companyia Vietnam Airlines realitza vols interiors entre les principals ciutats del país a preus molt assequibles i amb molta freqüència.

Autobús: És una forma molt còmoda i pràctica de viatjar, ja que hi ha moltes companyies privades que organitzen “open tours”, trajectes que surten diàriament de Ha Noi i de Saigon i que et permeten parar a les principals ciutats i tornar a pujar el dia que es vulgui. El trajecte senser costa uns 20 dòlars i és vàlid per un mes. Hahn Café, Sinh Café, An Phu Tours qualsevol d’aquestes és recomanable i podreu comprar els tiquets en les agències (que trobareu sense gens de problemes) o en el mateix hotel (que us cobrarà un o dos dòlars de comissió).

Tren: Els trens de Vietnam són vells i molt lents. Un trajecte de nord a sud o a l’enrevés en el tren de la Reunificació triga unes vint-i-quatre hores i és més car que el mateix trajecte en autobús. De tota manera, qui l’ha agafat diu que és tota una experiencia perquè comparteixes moltes hores i anècdotes amb els vietnamites. Contràriament, hi ha diversos trens que fan el trajecte Ha Noi-Sa Pa i a l’enrevés en unes 7 hores. El tren nocturn de classe turista és de primera i segona classe, amb lliteres i seients reclinables.

Moto: Es lloguen motos en gairebé tots els hotels i a cada pas que dones pel carrer hi ha grapats d’homes que canten a cada segon la mateixa cançó: “motorbike, motorbike!”. Sol costar 4-5 USD diaris i has de tornar el dipòsit ple o igual com te l’han donat. És ideal per anar al vostre aire sense necessitat de llogar cap agència, taxi o excursió organitzada. Això sí, s’ha de vigilar molt perquè no respecten cap senyal, cap semàfor, no fan cap “cedeixi el pas”, no miren quan s’incorporen a una via,…

Bicicleta: També es lloguen en tots els hotels i a cada pam de carrer. Costen uns dos dòlars per dia i són molt recomanables en ciutats tranquil·les com Hoi An. I sent que els vietnamites són tan fidels a les normes de circulació... caldrà també pedalar amb quatre ulls: nosaltres feiem servir la dita “allà on vagis, fes el que vegis”, així que si ells se saltaven un semàfor en vermell, doncs nosaltres també, sinó era impossible creuar.

Allotjament

L’allotjament tampoc és cap problema: hi ha guesthouses, hotels, hotelets i hotels de luxe. Els preus van des dels 5 dòlars fins els 25 i més és clar. Només cal triar en funció del vostre pressupost. No solen incloure l’esmorzar però solen ser nets, amb servei de taxi, lloguer de motos i bicicletes, laundry service, et donen molta informació i solen ser també molt amables.

Clima

No és fàcil decidir quina és la millor època per viatjar-hi, ja que el nord i el sud tenen estacions ben diferenciades: al sud, l’estació de pluges s’estèn de maig a novembre, sent els mesos de juny a agost extremadament plujosos; a partir de desembre i fins l’abril gaudeixen de l’estació seca, sent els mesos de març i abril els més calorosos i humits. Al nord, l’hivern fred i humid comença el novembre i s’allarga fins l’abril, que dóna pas a l’estiu calorós (de maig fins octubre). Les àrees del nord i central solen sofrir tifons entre juliol i novembre.

Nosaltres vam començar el viatge pel sud a l’octubre i el temps era bo però extremadament humit, la sensació era d’anar tot el dia mullats. Ja a finals de mes, a Sapa, el temps era molt humit i força fred.

Gastronomia

Els mateixos vietnamites diuen que “es mengen tot el que neda menys els submarins, tot el que té ales menys els avions i tot el que té cames menys les taules”. Sembla ser que hi ha uns 600 plats típics i, realment, menjar al Vietnam és tota una experiència i una delícia. Els plats de carn amb verdures i acompanyats amb arròs o fideus, les sopes d’arròs, verdures o fideus (pho),  el deliciós tofu amb ceba i tomàquet, els “rollitos” primavera,... proveu tot el que pugueu!

RELAT DE VIATGE

ETAPA 1. Thailàndia-Cambodja-

BANGKOK-ARANYAPRATHET-POIPET-SIEM REAP (CAMBODJA)

Ens allotgem a l’hotel New Siam II, 750 baths, net i còmode, de nova construcció, molt a prop de Khao Sarn Road.

Per fer el trajecte Bangkok-Poipet trobareu informació actualitzada i de primera mà a www.redlodgeangkor.com

El tren en direcció a Aranyaprathet surt a les 05:55h del matí de l’estació Hualamphong, a 15 minuts en taxi des de l’hotel (50 baths)  i el preu són 116 baths en primera classe o bé 48 baths en segona. S’ha d’agafar aquest tren si es vol creuar la frontera cambodjana el mateix dia, ja que Poipet és una ciutat molt poc recomanable per passar la nit, amb sales de joc i cases de prostitució.  Arribem a Aranyaprathet puntualment a les 11:30, en un còmode viatge. Pugem en un camió ple de gent (5 baths) que ens porta fins al punt fronterer -que es troba a uns 6 km-. Ens deixa a la zona del mercat i caminem en línia recta preguntant a la gent per “the border”. Sabem que hem arribat quan hem vist les llargues cues de gent esperant davant l’oficina d’immigració. El pont (terra de ningú) separa els dos països. Hi ha dos edificis a la part tailandesa: heu d’anar al que està a la vostra esquerra, allí us segellaran la sortida de Tailàndia. Feu cua, presenteu el passaport i ja podeu creuar el pont.

Pas 1; obtenir el visat: en creuar el pont trobareu a mà dreta l’edifici d’immigració de Cambodja. Necessiteu una foto tamany carnet, emplenar un formulari que trobareu a la finestreta i pagar 1.000 baths per persona. Ull! són 1.000 baths, no dòlars com diu la Lonely.

Pas 2; en 10 minuts tindrem el visat i ara s’ha de segellar a l’oficineta “Arrival” que està uns passos més enllà i en 10 minuts més ja tindreu el segell d’entrada a Cambodja estampat al passaport.

Pas 3; transport fins a Siem Reap: decidim contractar un taxi (tots són Toyota Camry, indestructibles!) ja que el trajecte en autobus triga moltes hores més.  Vam tancar el preu en quaranta dòlars. El camí fins Siem Reap és el camí de l’infern: 250 quilòmetres de bonys i forats, tolls molt profunds plens d’aigua i d’altres molt profunds i totalment secs. Ens creuem durant tot el trajecte amb tot tipus de vehicles i gent a peu, en bicicleta, en moto,.. el cotxe no ha parat de saltar de toll en toll i esquivar gent, cotxes i forats... tots menys un d’insalvable en el que rebentem una roda. Hem trigat set horetes de res en arribar a Siem Reap i estem triturats.

Ens allotgem al Red Lodge, molt conegut pels backpackers, 5USD habitació doble amb bany. Molt ben situat, net i amigable. Disposa d’una gran terrassa on podeu descansar, veure DVD, llegir, xerrar amb altres viatgers,..

Al dia següent agafem unes bicicletes del Red Lodge (free) i pedalem uns 6 km fins els temples d’Angkor. Us ho recomanem, ja que el camí està en molt bon estat, és sempre pla i es gaudeix molt més de la visita.  L’entrada costa 20USD per persona i dia i necessitareu una foto tamany carnet (si no en teniu us la podeu fer allà mateix). L’entrada per 3 dies, 40USD. Si decidiu anar en tuk-tuk, el preu per dia són 10USD i 15 USD pels temples de Banteay Srei, ja que es troben a 16 km.

Sopem al restaurant The Temple, molt recomanable tant pel preu com per la qualitat del menjar: aprofiteu per menjar qualsevol de les delicioses amanides, sucs de fruita o batuts ja que usen aigua embotellada i proveu el chicken curry with vegetables inside coconut...exquisit!!

Comprem a la mateixa guest els tiquets per l’speed boat que ens portarà, a través del Tonle Sap, fins la capital de Cambodja en unes sis hores de pluja i sol. No oblideu la crema solar! El preu del trajecte són 25USD, sortida a les 06.00 del matí d’un poblet que es troba a uns 6 km de Siem Reap i arribada cap a les 13.00h. Compreu alguna cosa de menjar pel camí i aigua... i no us oblideu els impermeables!

Un cop a Phnom Penh, ens allotgem al Capitol Guesthouse, preparat per satisfer les necessitats del viatger independent, ja que és punt de partida de gairebé tots els autobusos que surten en direcció Siem Reap, Battambang, Chau Doc, Vientianne,... Paguem 10USD per una habitació doble molt decent, amb bany, aire condicionat i televisor.

Lloguem per 10USD un tuk-tuk que ens portarà a visitar els camps d’extermini, el Palau Reial i la presó de Tuol Sleng. No us adormiu, ja que a les 17.00 hores ho tanquen tot.

ETAPA 2. Vietnam

COSES A VEURE

Chau Doc és una petita ciutat d’uns 100.000 habitants que sembla bastant agradable. El seu principal interés són les cases flotants sobre bidons de plàstic: a sota hi tenen els vivers de peixos.

COM ARRIBAR, a Chau Doc

A l’hotel Capitol de Phnom Penh (Cambodja) comprem els tiquets del vaixell que ens portarà a través del Mekong i en un preciós viatge fins Chau Doc, el primer poble vietnamita de la ribera del riu. Sortida a les 08:00 dels baixos del Capitol, una hora en furgoneta fins l’embarcador i arribada cap allà les 14.00h. Els tràmits de sortida de Cambodja (2.000 riels) i d’entrada a Vietnam són molt fàcils. Dinem en el punt fronterer vietnamita de Vinh Xuong i reprenem la navegació fins Chau Doc amb la companyia d’un treballador de l’agència Sinh Cafe, que ens ofereix un tour de 3 dies per conèixer Chau Doc i el delta del Mekong i conduir-nos fins Saigon. El preu és de riure, més barat impossible però ..... no hem recorregut quasi 800 km i creuat dues fronteres en tres dies per acabar en un tour organitzat.

La resta de viatge és encara més espectacular: a banda i banda del riu hi ha barcasses que són realment cases, veiem la roba estesa i fins i tot alguna antena parabòlica. Nois i pares pescant amb canya, altres amb xarxa, dones que renten roba, nens que s’ensabonen, altres que juguen,.. L’escena de la vida diària és realment molt interessant.

COSES A VEURE

Can Tho es troba unida a la majoria de les poblacions del delta del Mekong per un sistema de rius i canals i recórre’ls per conèixer els bulliciosos mercats flotants és el seu principal atractiu. Els mercats més interessants són els de Cai Rang i el de Phong Dien, situats a 6 i 20 km de Can Tho. Gairebé totes les guesthouses t’ofereixen la visita a aquests mercats en canoa i remer per a grups de dos o tres persones i inclou un passeig pels canals, visita a una fàbrica de noodles,... El preu són 3USD l’hora. La visita al mercat de Cai Rang sol durar unes 3-4 hores i el de Phong Dien unes 8 hores. Podeu trobar un preu una mica més assequible si us deixeu caure per la part del riu propera al mercat. Sembla ser que el de Phong Dien és més autèntic perquè hi han moltes menys barques a motor i menys turístic, però no ho podem confirmar perquè no hi vam poder arribar... encara teníem la pell cremada del trajecte Siem Reap-Phnom Penh i no podíem suportar el sol.  

No oblideu guardar la càmera en una bossa de plàstic perquè és molt fàcil que es mulli.

COM ARRIBAR, a Can Tho

Surten regularment autobusos de Chau Doc en direcció Can Tho. Llogueu algun trick-shaw per a que us porti a l’estació d’autobusos, però recordeu que ja esteu al Vietnam i que aquí comença la “llei del més espavilat”: no accepteu que us portin a cap agència, ja que us cobraran un preu abusiu. L’autobus resulta ser un minibus molt còmode, ample i amb aire condicionat... fins que es comença a omplir i omplir i omplir de vietnamites: han fet encabir 21 persones en un vehicle on només hi ha seients per a 16!!

DORMIR I MENJAR

La zona de davant del riu és de nova construcció i amb molts de restaurants per triar, amb bons llagostins i altre marisc i peix fresc.

En l’excursió pels mercats flotants, no deixeu de buscar alguna canoa que cuini pho, una deliciosa sopa de noodles recent preparada, per només 5VND i que de ben segur serà dels millors esmorzars de tot el viatge.

Hi ha una àmplia oferta d’allotjament a Can Tho. Ens vam decidir pel Hien Guesthouse. Tenen habitacions amb matalàs al terra i d’altres en una casa al costat amb llit normal, aire condicionat i televisor. Netes. Vam pagar 9USD.

Des de l’estació d’autubusos fins l’hotel vam llogar dues motos amb conductor: en un tres i no res vam pujar nosaltres i les voluminoses motxilles. Aquest ràpid, àgil i econòmic transport (15.000VND) es converteix a partir d’avui en el nostre transport preferit.

COSES A VEURE

Ho Chi Minh és el nom amb el que va rebatejar el govern la ciutat de Saigon un cop acabada la guerra amb els Estats Units, el 1975, però els vietnamites segueixen anomenant-la Saigon.

Es pot emprar un dia sencer per visitar els monuments, mercats, temples i pagodes de la zona centre de la ciutat, prop de la zona d’hotels: el mercat de Cho Ben Thanh i el de Bin Tay, els hotels Rex i Continental (on s’allotjaven els reporters de guerra) el temple hindú Mariamman, l’Ajuntament, el Teatre Municipal, el Museu dels Crims de Guerra i la Catedral Catòlica de Notre Dame.

Destacable el mercat de Cholon, al barri xinés, on podem trobar les pagodes més boniques de la ciutat i gaudir de l’ambient frenètic dels carrerons abarrotats de productes a la venda i de gent amunt i avall.

Voltants de Saigon: Túnels de Cu Chi i Gran Temple de Cao Dai

Situats a 30 i 96 km respectivament de Saigon, la manera més fàcil i econòmica de visitar-los és en una excursió d’un dia (Saigon tour) contractada a qualsevol de les agències de la zona de Pham Ngu Lao (5USD amb dinar inclòs, sense entrada).

L’autobus surt a les 9:00 del matí davant mateix de l’agència, parada tècnica per “repostar” a les botigues de souvenirs i arribada a Tay Ninh cap a les 11.30h. La religió caodaísta neix de la intenció de crear la religió perfecta a través de la fusió de les diverses filosofies religioses conegudes a Vietnam: budisme, confuccionisme, taoísme, cristianisme i islamisme. Curiosament, no s’hi reflecteix el judaísme. El resultat és una horterada de temple, però molt interessant de veure ja que aquesta gent tan amable et permet fer fotografies de tot i contemplar el servei religiós que, la veritat sigui dita, és bastant espectacular.

Els túnels de Cu Chi (5USD) van ser cavats pel Vietcong a partir del 1948 com a resposta improvisada dels camperols de la zona en defensa de la tecnologia emprada pels invasors francesos i com a mitjà de comunicació i coordinació durant la guerra amb els Estats Units. Només a la zona de Cu Chi hi havien més de 250 km de túnels interconnectats entre sí en diversos pisos de profunditat i les seves  galeries estaven dotades de trampes, zones habitables, magatzems, hospitals, fàbriques d’armes, centres de comandament,...

COM ARRIBAR, a Saigon

De Can Tho surten cada mitja hora minibusos cap a Saigon. És indispensable agafar un ferry. L’experiència ha estat molt divertida, perquè quan encara no portavem ni cinc minuts en el minibus, de repent tots els ocupants del vehicle hi baixen i ens fan senyes per a que baixem...”no, no sense les nostres motxilles!” i ells segueixen movent els braços indicant que baixem. I nosaltres que na-nai. Finalment baixem i ens juntem amb una multitud (potser hi havien cinc-centes persones) que compren un tiquet de color rosa i continuen caminant fins un ferry. Ara ja ho entenem. Primer creuem nosaltres i després el minibus amb les nostres motxilles i 50 minibusus més. El reconeixerem? I tant, perquè el conductor i l’acompanyant no paren de riure quan ens veuen mig perduts entre la gent. Hi arribem en 5 hores, després de parar els reglamentaris 45 minuts per menjar.

DORMIR I MENJAR

Si us allotgeu a la zona de Pham Ngu Lao tindreu a la vostra disposició hotels i restaurants de totes les categories i preus.  Nosaltres ens vam allotjar al Mai Phai, un hotel-torre amb personal molt agradable i molt bones habitacions des de 12USD amb esmorzar inclòsl.

No deixeu de prendre un vietnamesse coffee, especialment deliciós al Sinh Cafe. El gra de cafè és torra amb mantega i d’aquí el seu sabor tan agradable i suau.

COSES A VEURE

Hoi An (conegut antigament com Faifo) és un petit, encantador i tranquil poble d’herència colonial. A partir del s.XVI els xinesos s’hi van establir i la van convertir en un important port comercial on feien escala embarcacions holandeses, portugueses, japoneses i moltes altres.

El centre històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1999 i es pot visitar tranquil·lament a peu o en bicicleta durant un dia: el pont cobert japonès, les pagodes d’estil arquitectònic xinès de Quang Dong Hoi Quan, Ong Hoi An o Phuoc Kien, algunes cases particulars i cases de reunions de les comunitats xineses. Estan a la venda tiquets de 3 dies per 75.000VND.

A destacar l’altre atractiu de Hoi An: de cada quatre cases, tres són sastreries. Els sastres de Hoi An et preparen tot tipus de roba amb qualsevol tela, a mida i a preus més que assequibles: pijames de seda per 10USD, vestits de tall Mango i vestits de nit per 15USD, camises per 5USD, tratjes per 30USD,... deixeu-vos mimar, que us ensenyin revistes de moda, els teixits disponibles i que us prenguin mides: al dia següent o inclús en hores ja ho tindreu a punt. Llavors només caldrà emprovar-s’ho i donar el vistiplau.

COM ARRIBAR, a Hoi An

Des de Saigon, vàrem cotractar un vol directe a Danang. L’oficina del Sinh Cafe ens va vendre els bitllets d’un dia per l’altre (dependrà de la disponibilitat, és clar). Surten tres vols diaris, a les 09:00, a les 11:00 i a les 17:00; el vol dura una hora i el preu 53USD (pregunteu a diverses agències, perquè d’una a l’altra poden variar fins a 10USD). El taxi fins l’aeroport, 5USD.

Hoi An es troba a 30 km de Danang i es pot arribar contractant qualsevol dels taxis que us esperen a la sortida de l’aeroport. El preu sol ser de 10USD i tothom empra el “share taxi” per abaratir el preu. 

DORMIR I MENJAR

Hoi An té una àmplia oferta hotelera i no tindreu cap problema per aconseguir habitació. Ens vam estar al Thanh Xuan Hotel, Nhi Trung St. (Ba Trieu) Hoi An Old Town, www.thanhxuanhotel.com. Una preciositat i tot un luxe, amb personal amabilíssim, 13USD.

Podeu gaudir d’una de les millors ofertes gastronòmiques de tot el país: hi ha molts restaurants a la ciutat antiga, bars amb terrassa i música occidental, es pot assistir a una classe de cuina i menjar-ne el resultat. Hi ha restaurants de cuina vietnamita, xinesa, occidental i vegetariana.

Vam repetir al Faifoo Restaurant, on ofereixen un exquisit menú per 30.000USD  que inclou 10 especialitats vietnamites, al 104 Tran Phu St.

Altres viatgers aconsellen el Café des Amis, es veu que el menú no es pot triar, sinó que et porten varis plats i els canvien cada vespre.

COSES A VEURE

Hue, la capital de l’imperi Viet, concentra els majors vestigis de la seva època daurada. Els seus monuments han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, a destacar:

El gran complexe de la Ciutadel·la, protegida per una sòlida muralla dins de la qual es troba la Ciutat Imperial -on l’emperador i els mandaris de rang portaven a terme tasques de govern; a dins d’ella, una altra muralla protegeix la Ciutat Púrpura Prohibida, on hi vivia l’emperador, la seva família i les concubines. Entrada, 55.000VND, tanquen a les 17:00h.

Les tombes dels emperadors, grandiosos mausoleus desparramats a un i altre costat del Riu Perfum són un gran atractiu de Hue: es poden visitar mitjançant un Parfum River Tour en qualsevol de les agències de la ciutat, pel mòdic preu d’1.5USD, sense entrades però amb el dinar inclòs... No, no ens hem equivocat! La visita comença a la pagoda Thien Mu i continua amb vaixell pel riu per visitar els principals mausoleus. Per arribar a algunes tombes s’ha de contractar una moto (1USD per trajecte).

Nosaltres vam llogar al mateix hotel una “motorbike, motorbike, sir!!” per tot el dia (50.000VND) i ens va permetre visitar les tombes reials sense aglomeracions ni presses, al nostre aire. La més bonica i majestuosa és la tomba de Minh Mang, amb una arquitectura que es confòn armònicament amb el paisatge, construïda entre el 1841 i el 1843. Entrada, 55.000VND.

COM ARRIBAR, a Hue

A Vietnam funcionen molt bé els open tours, autobusos que et porten des de Saigon fins Ha Noi amb possibilitat de baixar a les poblacions més importants i tornar a pujar el dia que es vulgui. El trajecte sencer costa 22USD i té vigència per un mes. Només cal trucar a la companyia d’autobusos un dia abans per dir que continueu el trajecte. Us recullen al mateix hotel, tot un goig.

DORMIR I MENJAR

Les principals zones d’hotels de Hue són entre els carrers Nguyen Tri Phoung-Hung Vuong i la zona més nova i més propera al riu, entre els carrers Le Loi-Vo Thi Sau. Nosaltres ens vam allotjar a la primera zona, ja que l’altra semblava més dedicada al turisme organitzat.

Recomanem un hotel molt freqüentat per motxilers japonesos, el Binh Duong I Hotel, habitacions correctes per 6USD sense aire condicionat i amb un personal molt atent i amable que us ajudarà i aconsellarà en tot el que faci falta. Fins i tot en deixen gaudir d’una dutxa un cop has deixat i pagat l’habitació, ja que els autobusos solen sortir a les 18:00h de la tarda.

Hue és també una cèlebre ciutat gastronòmica però només vam estar-hi un dia, així que no varem poder degustar les especialitats dignes d’emperadors que aconsellen provar. Al carrer Hung Vuong hi ha diversos restaurants econòmics; recomanem el Mandarin Cafe, on fan tot tipus de menjar vietnamita a molts bons preus.

COSES A VEURE

La població de Ninh Binh no té res d’especial, però als seus voltants es troben les Coves de Tam Coc, el paisatge dels voltants de Hoa Lu i el Parc Nacional Cuc Phuong.

Tam Coc es visita en una agradable excursió en bicicleta o en moto des de Ninh Binh, ja que es troba a 12km. És coneguda com “la badia de Ha Long entre camps d’arròs” i és un trajecte en barca de tres hores entre canals i camps d’arròs en un paisatge envoltat per formacions de terra calissa. Tingueu paciència durant la visita en barca, ja que els remers et volen vendre de tot i no paren d’insistir. Pàrquing moto 2.000VND, entrada 55.000VND, dels quals només 15.000VND són per als remers. Sí que és veritat que és molt poc per 3 hores d’excursió, però et donen amigablement un rem per a que els ajudis i durant les dues últimes hores tú no pares de remar i ells no paren d’insistir que compris qualsevol cosa.  

Hoa Lu fou la capital de Vietnam cap a l’any 970, lloc triat per la protecció natural que oferia el seu entorn. No hi queden gaires restes d’aquesta època però val la pena arribar-s’hi quan torneu de la visita de Tam Coc, també en bicicleta o moto: el paisatge és molt bonic perquè el camí passa per entre els camps d’arròs. Podeu visitar els temples de Dinh Tien Hoang  i Le Dai Hanh i no us oblideu de pujar els 207 escalons que porten fins la muntanya on hi ha la tomba de Dinh Tien Hoang, ja que la vista des d’allà dalt és realment espectacular. Entrada temple Dinh Tien, 10.000VND, pàrquing moto 2.000VND. Ah! visiteu primer el temple, demaneu l’entrada, comproveu que té data d’avui i guardeu-vos-la, ja que quan vulgueu pujar la muntanya us voldran prendre el pèl i els dongs (per pujar no s’ha de pagar).

COM ARRIBAR, a Ninh Binh

Vam arribar a Ninh Binh amb l’open tour que vam contractar a Hoi An, amb menció expressa que volíem baixar a Ninh Binh. No hi ha massa gent que baixi aquí, ja que la majoria dels turistes visiten Hoa Lu i Tam Com en una excursió d’un dia des de Hanoi. El trajecte des de Hue fins Ninh Binh és d’unes 11 hores, però nosaltres vam trigar més ja que els conductors, no acostumats a parar en aquella trista població, es van oblidar de nosaltres. Així que, quan se’n van adonar, vam haver de refer els 30km que ens havíem passat de llarg en un autobús de línia regular que la mateixa companyia va pagar.

Per les visites vam decidir llogar una moto i va ser un encert, ja que els voltants de Ninh Binh són realment bonics, tranquils i poc turístics. El lloguer de la moto al mateix hotel, 6USD i la gasolina per compte vostre. Pregunteu abans el preu del combustible.

DORMIR I MENJAR

La guia recomana un parell d’hotels de Ninh Binh, però quan finalment vam arribar-hi, l’autobus ens va deixar bastant allunyats del centre i valia la pena aventurar-se a pujar a una de les motos que havia enviat la Thanh Thuy’s Guesthouse a la recerca de turistes perduts. Encara la vam encertar: és un hotel familiar amb bona relació qualitat-preu, 7 USD amb bany i ventilador, hi ha diverses habitacions amb diferents preus. El més important és que disposa de restaurant (perquè a Ninh Binh gairebé no hi ha res). El menjar és senzill però molt bo i aconsellem... un plat de patates fregides amb ketchup!! que després de tants dies de viatge s’agraeixen molt.

COSES A VEURE

La capital de la República Socialista de Vietnam és una ciutat agradable que s’estèn al llarg del riu Roig, amb arbredes, llacs i espais oberts. El tràfic és potser menys dens que a Saigón -tot i que creuar un carrer segueix sent una gimkama- i els carrers són molt animats i plens de gent, de productes a la venda i... de motos: a Ha Noi hi han censades un milió de motos. Per visitar la ciutat el millor és passejar-la a peu o en xiclo.

El barri antic és el més especial de la ciutat i els principals llocs d’interès es troben al voltant del llac Hoan Kiem. Distribuït en el s.XIII en 36 gremis, els seus carrers encara guarden aquesta distinció i el viatger hi pot trobar aquí gairebé de tot. Es pot emprar un dia en la visita de la ciutat: el llac de Hoan Kiem i el bonic pont japonés del llac que accedeix al temple de Ngoc Son -que es troba dins les seves aigües- la Ciutat Vella, la bonica pagoda Quan Thanh, el mauseleu de Ho Chi Minh, la pagoda de Chua Mot Cot, el Teatre Municipal de Títers Aquàtics,... A dos quilòmetres del llac Hoan Kiem troben el Temple de la Literatura i a uns 70km de Ha Noi la Pagoda del Perfum.

COM ARRIBAR, Ha Noi

Hem arribat des de Ninh Binh en el mateix open tour que vam contractar a Hoi An. Un cop a Ha Noi, ens informem que no es pot accedir al centre de la ciutat amb un autobus tan gran i que per aquest motiu la companyia (An Phu Tours) posa a la nostra disposició un taxi i un acompanyant que ens portarà fins on vulguem free.  Free és un dir, perquè no ens porten a l’hotel que hem demanat sinó uns carrers més enllà, a una agència on de ben segur tenen comissió. S’enfaden molt perquè no volem ni entrar a preguntar i més ens enfadem nosaltres perquè no ens volen portar on els diem. Així que agafem les motxilles i a caminar.

DORMIR I MENJAR

A Ha Noi hi ha tantes persones que t’estiren del braç per portar-te al seu hotel, encara que es trobi a 2 km d’on et vols allotjar, que en pocs minuts acabes abatut. També hi ha tantes agències de viatge que plagien els noms de les més conegudes que en un no-res estas perdut: hi ha 67 empreses que es fan dir Sinh Cafe.

No podem aconsellar hotels ni llocs per menjar, perquè decidim canviar d’escenari i deixar Ha Noi per més endavant: agafem el primer tren de la nit per fugir cap a Sa Pa, en busca de tranquilitat.

COM ARRIBAR, a Sa Pa

El tren és la forma més còmoda d’anar i tornar a Sa Pa, ja que fan el recorregut (unes 8 hores) de nit. Hi ha tres trens diaris de les dues estacions, de segona i primera classe, així com també classe de luxe.

El bitllet en primera classe d’anada ens va costar 23USD (creiem que inclou una bona comissió per al Sinh Cafe). Hora de sortida 22:00h, arribada 06:00h. El tren arriba a la ciutat de Lao Cai i prepareu-vos per elegir un transport fins Sa Pa (1 hora de corves) perquè la quantitat de gent que ens va assaltar va ser increíble. Per no tenir problemes, vam dir que sí al primer que ens va agafar del braç, això sí, després vam negociar el preu: 25.000VND per persona. Prepareu-vos també a que us encaixin a vosaltres i a les vostres motxilles en un minibus de 14 places, en el que faran caber 15 o 16 persones i tooootes les motxilles a dins.

Un viatger ens va comentar que, a l'estació,  la policia apartava la gent dels turistes amb "porres" elèctriques. Nosaltres no ho vam veure, però ens sembla massa violent i excessiu, ja que encara que els vietnamites són bastant pesats no estan allí per gust sino per guanyar un sou amb el que mantenir la seva família. Per tant preneu paciència i bon humor i recordeu que estem allí de vacances.

El bitllet de tornada es pot comprar a qualsevol hotel però si el compreu a la mateixa oficina Lao Cai Train Station situada al carrer principal, us sortirà molt millor de preu perquè cada hotel es cobra una important comissió. Preu del bitllet en segona classe, 217.000VND amb el transport fins Lao Cai inclòs.

DORMIR I MENJAR

Hi ha molts hotels i restaurants a Sa Pa, de tots els preus i qualitats. Nosaltres ens vam allotjar a l’hotel Mountain View, que disposa de moltes habitacions a diferents preus i algunes amb molt bona vista sobre la vall, principalment perquè volíem contractar allí el nostre trekk. Disposa de menjador i ofereix tota classe de serveis als viatgers. Vam contractar la de preu més baix, 5USD amb bany.

D’entre els molts restaurants de la ciutat, aconsellem menjar al Restaurant Gerbera, cuina típica vietnamita de qualitat i a preus molt raonables. No deixeu de probar els hot plate i el tofu amb ceba i tomàquet.

COSES A VEURE

Sa Pa és per nosaltres el lloc més agradable, relaxant i bonic i és on ens han tractat més bé de tot Vietnam. La gent és natural, amable i sincera. Ens estem a Sa Pa 8 dies!!!

Sa Pa és el destí principal dels turistes que visiten el nord del país. Es troba entre espectaculars muntanyes i escarpades terrasses d’arròs i hi conviuen diverses minories ètniques: els H’Mong, els Tay, els Zay, els Red Zao,.. El paisatge és impressionant,  els mercats, molt colorits, gaudeixen de relativament poca afluència de visitans i fer un trekking per les aldees de les terres altes i conviure un parell de dies amb una família, es pot dir que encara és prou autèntic.

SA PA, MERCAT DELS DISSABTES

Hi ha un mercat diari a Sa Pa, però és el dissabte el dia de major afluència dels habitants de les aldees veïnes que hi acudeixen per comprar productes frescos per a tota la setmana. Es vesteixen amb els millors tratges i és realment espectacular i colorit passejar-se en dissabte per aquest mercat veien famílies senceres triant les millors peces. Prepareu la càmera i torneu-vos bojos!

BAC HA, MERCAT DELS DIUMENGES

Bac Ha es troba a quasi tres hores en bus de Sa Pa i el principal interès turístic és el mercat dels diumenges, que cada any rep més turistes. La gran afluència de les dones de l’ètnia H’Mong Flor, que baixen de les muntanyes dels voltants i se n’entornen amb grans cistells carregats a l’esquena, dóna a aquest mercat una aureola indescriptible. S’hi ven absolutament de tot: des de búfals, gallines o gossos (molt apreciats per la seva carn pels veïns xinesos) passant per tabac, fruites, roba, sandàlies, teixits,..

La forma més fàcil de visitar-lo és contractant un minibus a qualsevol hotel o agència de Sa Pa. L’hora de sortida sol ser cap allà les 09:00h i la tornada se sol planificar per a que us deixin a Lao Cai, on a les 20:30 h surt el primer dels trens nocturns cap a Ha Noi. El preu del viatge és d’uns 10 USD per persona.

TREKKINGS PER LES ALDEES

Totes les agències que trobareu al carrer principal (el carrer dels hotels) i tots els hotels i guesthouses ofereixen similars recorreguts que variaran de preu i de qualitat en funció de la gent que aneu en el grup.

Ens vam deixar aconsellar per la Lonely, que diu que els hotels Mountain View, Auberge i Friedly Cafe (Royal Hotel) ofereixen encara trekkings recomanables.

CAT CAT: És una bona idea fer una caminada tranquil·la fins l’aldea de Cat Cat, situada a 3km de Sa Pa, per conèixer la zona i la seva gent, familiaritzar-se amb el paisatge i deixar-se enredar per les noies, senyores i àvies de les tribus H’Mong i Red Zao que venen arrecades, collars i teixits molt colorits treballats a mà. Aneu en compte, quan sigueu a casa els heu de rentar separadament en aigua salada per evitar que destenyeixin.

TA PHIN: Es troba a 10km de Sa Pa i suposa un trekk molt recomanable de mig dia per entre camps d’arròs i petites aldees. És molt relaxant i tranquil. Podeu contractar-lo en hotel o agència o contractar alguna noieta H’Mong per menys dels 10 USD que us cobrarien els altres, però penseu que haureu de llogar unes motos per a que us recullin (50.000 VND, podeu anar-hi 2 més el conductor).

TREKKING DE TRES DIES/DOS NITS EN HOMESTAY: Aquesta ha estat l’estrella del nostre viatge: vam contractar el trekking a l’hotel Mountain View i va ser tot un encert. Tant la nostra guia, la So, de l’ètnia H’Mong, com les altres guies que anavem trobant al llarg del recorregut eren extremadament rialleres, amables i professionals.

El preu del trekking de tres dies 35USD pax i inclou els permisos, dos nits en homestay, tots els menjars –excepte les begudes- el transport en jeep de tornada i una guia.

Les homestay són cases particulars que disposen de sales per allotjar els turistes (hi ha mantes i mosquiteres). Quan arribem les guies es posen de seguida a preparar el sopar, juntament amb tots els membres de la família i en unes hores tot està preparat, deliciós i en abundància. L’ambient és molt agradable i familiar, fins i tot podeu entrar a la cuina i ajudar-les (més ben dit, aprendre, perquè ajudar, el que es diu ajudar...) Ens van preparar els millors plats de corder, porc i pollastre amb verdures que hem probat en tot Vietnam, patates, espinacs i exquisits plats de tofu amb ceba i tomàquet, crèpes de plàtan per esmorzar,... mmmm!!

La nova carretera que porta des de Sa Pa fins Su Pan marca la línia paralel·la a seguir –algun tram és per asfalt- dels diferents recorreguts i, en funció dels dies de trekk que contracteu arribareu fins un punt o fins un altre i des d’allí us recolliran en jeep per tornar a Sa Pa per la carretera.

Dia 1: Sa Pa – Ta Van

El primer dia de trekk és molt suau i molt fàcil de fer, encara que no s’estigui en forma. Comencem caminant una estona per la carretera fins que l’abandonem i continuem unes tres horetes per entre camps d’arròs. Arribem a un petit llac i passem un parell de ponts, el paisatge és molt bonic. Dinem a l’aldea de Lao Chai, molt i molt pobra. Continuem molt tranquil·lament i arribem a Ta Van i a la nostra homestay –molt acollidora- cap allà les 14.30 hores. Massa aviat, pensavem que seria una mica més duret, així que preguntem per la ruta de demà: l’opció 1 és caminar una estona fins la carretera principal, llavors continuar per asfalt fins Su Pan i finalment baixar fins l’aldea Dan Ho on ens espera la homestay (hora aprox. 15:00h). L’opció 2 discorre entre Ta Van i Su Pan per entremig de les muntanyes,  un recorregut poc usual per la seva duresa. Decidim que no serà tant...encara que la guia ens diu que l'haurem de carregar a l'esquena...

Dia 2: Ta Van – Ban Ho

Ens posem en ruta cap allà les 09:30h i continuem caminant entre arrosers, riuets i petites valls. Poc a poc comencem una suau ascenció i cada cop es torna més pronunciada. Caminem per carena almenys un hora, el paisatge, des d’aquesta alçada, és impressionant. De repent la So ens assenyala, una mica més enllà i als nostres peus, el que sembla un riu i un pont. Diu que hem de baixar fins allà, fins al pont i ho hem de fer per l’únic camí que ells coneixen: el recte. El mateix pas de l’aigua, abrubte i relliscós, que ha quebrat la terra durant les pluges monzòniques és el que ells anomenen camí. I baixem per allí, relliscant, agafant-nos a les plantes, aguantant-nos entre nosaltres, suant, patint, durant quasi dues hores! No portar calçat adequat és un suïcidi.

Hem arribat al riu sencers, però encara no sabem ni com. I la So ens torna a sorprendre: apunta amb seu dit índex més enllà del pont, allà dalt: és Su Pan i ens espera el dinar. Inclinem el cap ben endarrera i sí, és allà dalt. Però, on està el camí? el camí és novament pel recte, pel pas de l’aigua,  sense ziga-zagues, però aquest cop de pujada... Jo pujo arrastrant-me i un grup de red zao carregats de fustes i materials de construcció a l’esquena ens avança molt ràpidament –quina vergonya!- treballen en comunitat i estan construïnt una casa. Triguem gairebé dues hores en arribar dalt, sense forces. Després d’un bon descans ja no ens espantem quan la So ens informa que hem de tornar a baixar, perquè Dan Ho és més avall. Ja no sentim les cames ni remuguem, el paisatge és preciós però no tenim forces per treure la càmera. Una altra hora i mitja de baixada i arribem a la homestay. Avui sí que estem destruits i agraïm el bany en una cascada ... idíl·lic!

Dia 3: Ban Ho – Sa Pa

L’últim dia del trekking podem triar entre fer una caminada fins l’aldea zao de Namtoong -a un parell d’hores de descens- o bé passar el matí relaxadament a la cascada. Triem l’opció 3, no prevista, que és no fer res, descansar a la homestay i visitar l’aldea on estem.

COSES A VEURE

Què em de dir nosaltres de la majestuosa badia de Halong, declarada Patrimoni Universal per la Unesco el 1994, si segurament heu decidit viatjar al Vietnam per descobrir aquesta joia de la naturalesa?

A uns 170 km al nord de la capital gairebé tres mil illes i illots de formació calcària esquitxen la badia, de 1.500 km₂ de superfície; els seus habitants són pescadors- que viuen a les illes, en cases-barca flotants o bé en alguna gruta- i multitud d’espècies de peixos i corall.

COM ARRIBAR, a Halong Bay

Considerant el preu de l’anada i la tornada fins Haiphong i les taxes de l’embarcador, ens vam decantar per –finalment- contractar una excursió organitzada de 3 dies 2 nits per visitar la badia. Les agències de més renom són la Kangoroo Cafe, Ocean Tours o Fansipan Vega Travel (http://www.vega-travel.com/)). El preu inclou els menjars (que no solen ser el seu punt fort), l’allotjament (en vaixell i a l’illa de Cat Ba), les taxes i les visites, excepte les begudes. I el preu també dependrà del nombre de turistes que viatgeu en el grup: si sou més de sis, segurament us sortirà a compte llogar un vaixell per vosaltres sols.

El primer matí és de viatge fins Halong, on embarquem i dinem ja a bord. Després visitem l’anomenada Surprising Cave, Hang Sung Sot i passegem en kayak per la badia, que ens deixa realment al·lucinats i gaudim de la seva bellesa i tranquil·litat. 

El segon dia naveguem per la badia de Bai Tu Long fins una illa on fem un petit trekk d’un parell d’hores. Dinem en una casa-barca flotant i per la tarda podem nedar, passejar en kayak, descansar en una platgeta,.. el que vulguem, en un paratge meravellós. Cap a la tarda marxem cap a l’illa de Cat Ba.

El tercer dia és lliure i decidim llogar una moto per explorar l’illa al nostre aire:  les platges Cat Co 1 i Cat Co 2, el Parc Nacional de Cat Ba, el llac Ech, el port de Ben Beo, el pintoresc poblet de Hien Hao i el paisatge que envolta el port de Phu Long.

I EL VIATGE S’ACABA...

La fantàstica badia de Ha Long ha posat punt i final al nostre viatge per Vietnam.

Hem vist zones molt boniques, com el delta del Mekong, la ciutat imperial de Hue o la mateixa badia. Ens hem divertit comprant roba i passejant per Hoi An i ens hem sentit molt estimats a Sa Pa.

Però hem de ser sincers i dir-vos que deixem Vietnam amb el mateix regust de la pluja que ens xopa a Ha Noi l’últim dia, un regust gris. No volem desanimar-vos però sí informar-vos del que us trobareu: en tot moment us volen vendre quelcom i gairebé cada dia ens han volgut enganyar. Ja sabem que això passa en major o menor mesura en totes les zones on irromp el turisme –penseu en el Marroc o Egipte- però aquí ha assolit uns límits insuportables. És també l’opinió d’altres viatgers que hem trobat. De ben segur que hi ha gent molt agradable a qui val la pena conèixer, com vam poder comprovar a Sa Pa, però per a això caldrà esquivar les zones turístiques i conèixer el Vietnam que no figura a les rutes de les agències de viatges.

Sembla ser que hem visitat Vietnam uns 5 anys massa tard.