El dia 5 d’abril de 2004 es celebra el centenari de la primera ascensió amb esquís al cim de l’Aneto. Ens ha semblat que aquest aniversari es prou significatiu per recordar aquella primera ascensió al sostre del Pirineu i les primeres passes dels esquís a les nostres muntanyes.

Va ser al 1842 que es va dur a terme la primera ascensió a l’Aneto pels “senyors” Platon de Tchihatcheff i Albert de Franqueville, acompanyats pels guies Bernard Arrazau (conegut com Ursule), Pierre Redonnet (conegut com Nate) i Jean Sors (amb el sobrenom dArgarot). Havien sortit de Bagneres de Luchon dos dies abans, i desprès de recórrer les valls de Cregüenya i Corones per evitar la gran gelera de l’Aneto fan cim el 20 de juliol. La primera ascensió hivernal a l’Aneto es va fer el dia 1 de març de 1879 per Roger de Monts, B.Courreges, B i V.Pager.

Segons les cròniques els primers esquís van arribar als Pirineus el novembre de 1903 de la ma d’Henri Sallanave. El dia 7 de desembre, Louis Falisse li demana al seu amic Sallanave els estranys estris que s’ha comprat i dibuixa sobre les neus pirinenques les primeres traces d’uns esquis. Entusiasmat per l’experiència, amb uns amics, fa la comanda de 3 equips sencers. El dia 27 de desembre del mateix 1903, amb el nou material, Falisse i Larregin, fan la travessa al voltant del Midí d’Ossa, que es pot considerar la primera excursió amb esquis de muntanya del Pirineu. Aquesta experiència arriba a l’oïda de l’excèntric Dr.Robach, i aquest fa la comanda de dos equips nous. El dia 30 de desembre, amb Cintrat i Aubry, els estrena prop de Cauterets i puja fins l’estany de Gaube.

El 22 de gener de 1904 es fa la primera ascensió al Montblanc, i el ressò de la noticia arriba als Pirineus. Falisse, emocionat per la gesta, pensa que s’ha de fer quelcom semblant als Pirineus, i escriu una carta al seu amic Robach. Tots dos es posen d’acord per intentar el cim de l’Aneto els dies de Pascua.

Així surten el 4 d’abril de 1904 de Bagneres de Luchon a les 2 de la matinada Louis Robach, Louis Falisse, Maurice Heïd, Aubry i Bassat. Dotze hores més tard aconsegueixen el Port de Benasc i baixen fins la propera cabana d’en Cabellud, on dormen. L’endemà surten de nit sota el clar de la lluna, passen per la Renclusa, s’enfilen cap al Portilló, creuen tota la gelera i a les10 del matí Aubry, Robach, Heid i Falisse aconsegueixen el cim de l’Aneto.

Es la primera ascensió important amb esquís al Pirineu i marca el començament d’una nova etapa del pirineisme, que permet encarar les ascensions hivernals amb nous ulls. Aquesta ascensió és important històricament perquè marca el tret de sortida de la conquesta de la muntanya hivernal, obre les portes a l’esquí i assenyala una gran maduresa del pirineisme, ja que es posa gairabé al mateix nivell que als Alps.

A partir d’ença es succeeixen les ascensions i exploracions del Pirineu hivernal. El 15 de maig de 1904 Falisse, Donay, Cintrat i Bourdil ascendeixen a la Pique Longue i el Clot de la Hount al Vignemale. El primer de gener de 1905 Henri Sallenave puja al Midi de Bigorre i el 1906 s’aconsegueix el Mont Perdut.

A Catalunya l’esquí arriba una mica més tard. Un soci del Cec, l’Albert Santamaría, s’havia desplaçat a Chamonix per presenciar el II Concurs d’Esports d’Hivern i queda gratament sorprès pel que veu. Decideix que els catalans han de conèixer els nous esports d’hiverns i després de convèncer a altres socis del Centre, mitjançant la Secció d’Esports de Muntanya es fa una comanda d’esquís, raquetes, luges i piolets a la firma Staub de Zurich. A començaments de desembre arriba la comanda i el dia de Nadal de 1908 es fa una primera sortida als Rasos de Peguera on s’estrenen els esquís i luges. El dia 1 de gener de 1909 es puja al Matagalls amb esquís i durant l’hivern de 1909 es fan excursions a Núria, La Molina i Ull de Ter. L’afició a l’esquí ha cuallat entre els catalans!

A partir de llavors comença una llarga història de relació dels catalans amb la muntanya hivernals. Només volem assenyalar dues dates. L’hivern de 1919, sota els auspicis de la Mancomunitat en Lluís Estasen, Pau Badía i Josep Maria Soler i Coll duen a terme una llarga travessa hivernal de Baga a la Vall d’Aran, amb l’intenció de donar a conèixer als habitants d’aquella vall els esquís, ja que durant l’hivern quedaven aïllats de Catalunya. El mes d’abril de 1927 Estasen, Soler i Coll, Ribera i Feliu realitzen la primera ascensió nacional amb esquís al cim de l’Aneto.

En l’actualitat l’ascensió amb esquís a l’Aneto ha canviat totalment de caràcter. L’existència del renovat refugi de la Renclusa, el material actual i les noves mentalitats l’han convertit en una ascensió a l’abast de la majoria de muntanyencs, però en aquest aniversari hem volgut recordar a aquells extraordinaris pioners que amb un material i unes circumstàncies ben diferents van portar l’esquí a casa nostra i van obrir les portes a nous esports de muntanya, i recordar que ja fa més de 100 anys que les traces de les fustes deixen la seva senyal per les muntanyes pirinenques.