L’Ardericó, una masia al mig del bosc

La Serra de Catllaràs és un petit massís prepirinenc a l’Alt Berguedà, cobert integrament per un bosc mixt esplèndid. Poc conegut i menys freqüentat pels excursionistes, la nova etapa del refugi de l’Ardericó és una bona excusa per endinsar-se per uns paratges amb unes belleses naturals magnífiques.

Catllaràs és una serra voltada de petits pobles de certa anomenada i amb encant. Al sud Vilada, Borredà, Castell de l’Areny, a l’est Sant Jaume de Frontanyà, al nord La Pobla de Lillet o Sant Julià de Cerdanyola, a l’oest Malanyeu o la Nou. Llogarrets que encerclen una muntanya calcària coberta integrament d’un esplendorós bosc mixt, on el pi rajolet es barreja amb la fageda, el roure, l’alzina, grans matollars o una preciosa gespa naturals en els prats enmig del bosc. El Catllaràs és una meravella natural, solcada per algunes pistes, sense edificacions i en un extraordinari estat de conservació.

A la tardor és un territori cobejat dels boletaires, alguns ciclistes de muntanya són fidels a les seves pistes, però són pocs els excursionistes que s’hi endinsen. Potser li manca algun cim d’anomenada, prou individualitzat i atraient. Tots els cims estan coberts per la vegetació i les vistes són limitades, però la màgia de Catallaras no són els seus cims, sinó les caminades per dins d’un bosc frondós, deixant-se envair per les sensacions que desprèn aquesta enorme massa arbòria excel•lentment conservada.

Catllaràs hauria de ser el paradís dels senderistes i de totes aquelles persones que els agradi caminar per gaudir de la natura, de la bellesa d’uns paratges de sorprenent bellesa. Descobrir el Joc de la Pilota, aturar-se a l’extraordinari mirador del Roc de la Lluna, xafardejar el Xalet de Catllaràs gaudinià, treure el nas al Santuari de Falgars, meravellar-se per la sobrietat i severitat de Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet són algunes de les fites de qualsevol excursió al Catllaràs.

Encara que les distàncies no són grans i que es poden fer les excursions en una sola jornada, dormir al cor de Catllaras és una experiència gens menyspreable. Qualsevol lloc és bo per fer-hi un bivac, els recollits prats, les soques, les esquerdes de les roques, però els menys aventurers trobaran el refugi de l’Ardericó al cor del massís, una antiga masia reconvertida en casa-refugi de muntanya, en un lloc perdut i remot, molt lluny de qualsevol poble, on el silenci, la pau i la serenor de la natura està garantida.

L’origen de l’Ardericó sembla que cal datar-lo cap al segle XVII, quan es construeix l’actual masia de 4 plantes. Posteriorment es basteixen algunes petites construccions annexes. Habitada i en explotació fins al darrer terç del segle XX, el 1997 el Carlos i la Laura arriben i s’enamoren del lloc i ja tenen la idea de convertir-lo en refugi. Durant anys treballen durament i arrengen el seu interior, preparen unes habitacions, un lavabo i una sala menjador. Des de l’estiu de 2006 se’n fa càrreg en Kun, antic guarda dels Cortals de l’Ingla, ple d’idees i iniciatives per millorar la masia i convertir-la en un refugi acollidor.

Conversa amb el guarda, Kun Huysmans

Com arribes aquí?

Durant nou anys he estat guarda del refugi de Cortals de l’Ingla, fins que l’ajuntament de Bellver va decidir prescindir dels meus serveis. Estava buscant un nou refugi, i la meva filla, la Júlia, que viu a la Pobla, em va parlar de l’Ardericó. Vaig venir i el lloc em va agradar molt. El Carlos i la Laura ho volien deixar i jo m’he animat a agafar-ho.

Quins projectes tens?

Molts. Tinc l’experiència d’haver muntat els Cortals de l’Ingla gairebé des de zero. Aquí vull arranjar el terreny d’acampada perquè pugui venir gent amb tenda, vull construir un senzill refugi lliure i millorar les habitacions de la masia i ampliar la mansarda. A més a més donar menjars i servei de bar.

Què pot trobar la gent aquí?

Això és un racó de món, en un entorn increïble. Aquí qui vulgui tranquil•litat, silenci i pau no se’n cansarà. El lloc és preciós i les caminades per Catllaràs magnífiques. Val la pena conèixer-ho, ja que serà una sorpresa per a molts.

Per què?

La gent està acostumada a anar a refugis d’alta muntanya o als peus de cims importants o bé si va de travessa, però no acostuma a anar a refugis a la muntanya mitjana. La gent prefereix fer l’excursió en un dia des de casa, i em sembla que és un error, ja que viure un capvespre i la sortida de sol des de dins la muntanya i el bosc és una experiència sorprenent. La mitja muntanya té un encant diferent a l’alta muntanya, però igualment plaent.

Que recomanes?

Sobretot caminar pel bosc. És molt fàcil no trobar a ningú i tenir moltes estones de solitut, llavors es quan es pot gaudir del bosc, dels ocells, de les bestioles, dels arbres, de la gespa i de la vida natural. És un excursionisme contemplatiu més que esportiu, però molt gratificant. I qui vulgui fer bones caminades no s’acabarà els camins.

Serveis

Casa-refugi de l’Ardericó. 1.350 m
Habitacions de 2 i 6 persones. 20 places. Lavabos i dutxes. Servei de bar i menjars
Reserves al 626881151
Web
Accés rodat per pista forestal en 4x4 des del Santuari de Falgars o la Pobla de Lillet fins el xalet de Catllaràs. Seguir en direcció al roc de la Lluna, fins trobar a l’esquerra una nova pista que porta fins el refugi. 12 km des de la Pobla.
Accés caminant des de la Pobla de Lillet pel PR C-52 fins el Xalet i des d’allí per pista. 3 hores. També s’hi pot accedir des de Sant Jaume de Frontanyà per les pistes de Santa Eugenia i Monclús.
Obert l’estiu, setmana santa i ponts de primavera a tardor i sota demanda. Recomanable fer reserva.

http://arderico.blogspot.com/
http://www.arderico.com/