Les
granges de Biados, al peu del Posets, és un indret de
grandiosa bellesa on s’alça un dels refugis pirinencs
més entranyables i atípics. Enguany celebre el
mig segle d’existència.
Al cor del Pirineu aragogés, al capdamunt del riu Cinqueta
d’Añes Cruces, a la vall de Plan o Gistain, on
la vida pastoril encara és ben viva, s’alcen als
1.700 metres una dotzena d’antigues bordes. Són
construccions que responen a una època de forta presió
demogràfica a les valls pirinenques, on els habitants
cercaven terres de conreu allà on fos possible. Aquells
camps servien per conrear patates o blat que es guardaven en
aquelles granges. Anys després s’abandonen els
conreus i aquelles terres es convertiren en prats de dall i
pastures pel bestiar. A meitat dels anys cinquanta del segle
passat el Sr. Cazcarra, influit per no se sap ben be qui, tingué
la idea de construir una nova borda que a més a més
de les habituals fes la funció de refugi. En aquelles
dates els excursionistes que s’endisaven en aquelles profundes
valls, d’accés difícil i laboriós,
eren ben pocs, però el 1953 comença la construcció,
que s’allarga fins el 1955, quan s’enllesteixen
definitvament les obres. Llavors la borda comença a funcionar
com a refugi de forma molt rudimentaria. Només hi havia
un parell d’habitacions i una taula al costat de la cuina,
que els escadussers excursionistes compartien amb la familia
Cazcarra.
Al llarg de la segona meitat del segle XX poc a poc es va desenvolupant
l’excursionisme en terres aragoneses i els visitants van
creixent. Durant molts anys la familia Cazcarra comparteix les
seves tasques de tenir cura del bestiar amb l’atenció
al refugi.
El refugi de Biadós és atípic per moltes
raons. En primer lloc és dels pocs privats de tota la
cadena, però potser allò més important
és que des de fa mig segle està regentat per la
mateixa familia, els Cazcarra, de Gistain, arrelats al territori.
El seu acolliment sempre ha estat franc i obert, en una borda
senzilla i plena de sabor.
Els prats de Biados són un lloc encisador, de bellesa
bucòlica. Amb el riu, les bordes i els prats formen una
estampa pastoril, però només cal aixecar el cap
per contemplar els gegants pirinencs. Els plegaments i les potents
formacions geològiques dels Espades, les arestes del
Posets, les crestes dels Eristes, el llunyà Cotiella.
Biadós és un lloc estràtegic per encarar
l’ascensió d’aquests grans cims, com a final
d’etapa d’alguna travessa o bé simplement
per gaudir d’una vall d’excepcional bellesa. La
grandiositat i profunditat de la contrada convida a passejar
i omplir-se d’aquests grans espais, mentre s’espera
a l’ascensió de l’endemà.
Entrevista
al guarda
Parlem
amb Joaquin Cazcarra, guarda del refugi des de fa mes de 25
anys i de la segona generació de la familia que sempre
ha regentat el refugi.
Quan
i com es va construir el refugi?
El meu pare va començar a construir-lo l’estiu
del 1953. No sé ben bé perqué se li va
acudir construir un refugi en aquella època, ja que llavors
no venia ningú, però va ser una idea providencial.
El meu pare va ser un pioner. La nostra familia sempre ha estat
ramadera i suposo que devia pensar que podia ser un complement
de les vaques i els xais. El vam construir la familia amb ajuda
de veïns. Jo llavors era un nen, però recordo perfectament
haver col.laborat en la construcció i inclós surto
en alguna foto. Es van acabar les obres el 1955, d’això
ja fa 50 anys!
Com
era el refugi?
Era una borda com les altres, però hi havia un parell
d’habitacions pels excursionistes i unes taules al costat
de la cuina. Tot era molt rudimentari i senzill, però
suficient.
Teniu
gaires visites?
Els primers anys venia poquissima gent. Fins els anys 60 i especialment
els 70 arrel d’alguns campaments i la millora de comunicacions
no van començar a venir més excursionistes.
Com
era llavors la feina aquí?
A començaments de l’estiu pujavem el bestiar i
ens quedavem a la borda, per atendre els excursionistes, però
la feina principal era vigilar les vaques i els xais.
Quan
es va ampliar el refugi?
El 1990 jo decideixo abandonar el bestiar. Les normes europees
cada vegada posaven més dificultats, la feina era molt
esclava i els guanys petits. L’antic estable el reconvertim
en un anex del refugi on fem més habitacions, i també
millorem tots els serveis del refugi principal. Des de llavors
em dedico exclussivament al refugi.
Com
és ara la vida al refugi’
Ara ve molta gent i normalment no parem, tenim feina. La meva
dona m’ajuda i porta la cuina, i prepara tots els menjars.
Diuen que no cuina malament!
Quin
tipus de gent bé?
Ve molt gent, però cada cop hi ha més persones
que fan travessa. El refugi és final d’etapa del
GR11 i actualment entre el 65-70% de les pernoctacions és
de gent que fa travessa, bé del GR o travessas amb els
refugis propers. Arriba gent d’arreu d’Europa, italians,
alemanys, belgues, anglesos, holandesos... I venen moltes families,
pares i fills que van d’excursió plegats. La gent
d’aquí fa travessa amb amics, però molts
europeus amb familia. Els excursionistes d’alta muntanya
estan una mica estancats, i des de fa alguns anys comencem a
tenir visites de turistes que venen al refugi a dinar.
Quina
evolució heu vist en aquest mig segle?
El canvi ha estat enorme. Des de la quantitat de gent als costums.
La gent arriba de llocs llunyans en poques hores, quan abans
era tota una aventura. El material i equipament ha canviat moltissim.
Abans ningú venia a l’hivern o amb neu, i ara l’esquí
de muntanya porta molta gent en època de neu. La manera
i mentalitat de fer les ascensions també ha canviat molt
i ara tot es fa més ràpid.
Les propostes del guarda
Excursionisme: Posets, Eristes, Bachimala, Punta Suelza, Culfredas
Senderisme: final d’etapa del GR11. Travesses als refugis
d’Estos, Forcau, Parzan, Rioumajou i la Soula. Recentment
s’ha inaugurat el circuit dels 4 refugis, que enllaça
els refugis del Parc Natural Posets-Maladeta, és a dir,
Biados-Estós-Angel Orús-Renclusa
Alpinisme: corredor Arlaud, crestes d’Espadas
Esquí de muntanya: Posets i Eristes, travessa del Posets
Refugi
Refugi de Biadós, 1740 m
70 places
Accés: carretera des del poble de Sant Juan de Plan,
desviament a la dreta en una marcada corba. 9 kilómetres
de pista d’estat variable
Servei de menjars, dutxes d’aigua calenta,
Tel. 974506163
Obert juliol, agost i setembre i els caps de setmana des del
15 de març. Refugi lliure.
