L’embassament de la Bullosa és conegut pels francesos com el mar del Pirineu Oriental. La seva gran extensió en un enorme altiplà i un reguitzell d’estanys satèl•lits, dona una sensació semblant al mar en un entorn de muntanya. Al seu redós s’aixeca un veterà i acollidor refugi on val la pena aturar-s’hi per gaudir amb tranquil•litat d’un entorn excepcional.

Construït entre 1904 i 1910 l’embassament de la Bullosa i els seus environs són un dels llocs més bells del Pirineu Oriental. A la ratlla dels dos mil metres, en un gran altiplà d’enormes dimensions, el paisatge és extraordinàriament formós. Pins negres, matolls de nerets, glever, flors a dojo i estanys d’humil encant conformen un preciós jardí d’alta muntanya durant la temporada de bon temps. I per sobre de tot l’omnipresent cim del Carlit, llindant la màgica xifra dels tres mil metres, que atrau cada dia dotzenes de muntanyencs. El lloc, “le coin” com diuen els francesos, té un encant i atractiu immens.

Fins fa poc l’allau de visitants i cotxes convertien els voltants de la presa en dates assenyalades en un Cafarnaüm desagradable. Ara la circulació està reglamentada i l’accés amb autobús públic ha fet minvar els cotxes i tota la zona resta més tranquil•la i agradosa.

La Bullosa és un indret ideal per fer excursions familiars o per gent sense ganes de grans caminades, encara que l’ascensió al Carlit atrau a la immensa majoria de visitants i excursionistes. És una excursió preciosa, que combina bosc i llacs amb un final d’alta muntanya i unes panoràmiques excepcionals. Però el proper Peric és mereix també una visita, la travessa cap a Lanos per la Grava, la visita de Camporrells són altres llocs imprescindibles, i cal disposar de temps per vagarejar pel desert del Carlit i poder copsar la grandiositat de la contrada.

Potser per alguns no té sentit anar a un refugi on s’hi pot arribar en cotxe fins la mateixa porta. En aquest cas seria un error. A la Bullosa cal arribar-hi a peu, ja que l’accés és deliciós des de qualsevol banda. Gaudir d’un capvespre prop de l’embassament, contemplant la posta de sol i com els Perics es reflecteixen en les seves aigües que es van tornen fosques és un espectacle grandiós. I a l’endemà sortir dels primers i fer l’ascensió al Carlit en solitari és un plaer exquisit.

A l’hivern la Bullosa és tot un altre món. L’accés és llunyà i difícil, les temperatures molt baixes, quan bufa el vent el perill és evident i la presència del muntanyenc exigeix un bon equip, però la muntanya llavors recupera la seva virginal primigènia.

Entrevista als guardes.

Parlem amb els guardes una lluminosa tarda d’estiu. Avui estan contents. El Philippe ha pujat al Carlit al matí i ha gaudit d’unes vistes excepcionals mentre que el Bertrand ha tingut sort amb la canya i amb les truites. Fa poc temps que estan aquí. L’emblemàtic Jean Viguier durant 23 anys va portar el refugi i ells l’acaben d’agafar recentment.

Amb quina filosofia arribeu al refugi?
Ho tenim molt clar. Nosaltres som gent de muntanya. El Philippe ha estat guarda del refugi de Ras de Carança i jo (Bertrand) he treballat als Alps. Volem fer de guardes de refugi i no d’hotel de muntanya. Malgrat tenir la carretera a la porta, això és un refugi per muntanyencs i no un hotel per a turistes. Ens fa il•lusió estar aquí per poder viure a la muntanya el màxim de temps possible.

Quin tipus de gent teniu?
Molt variada. Venen molts pescadors, ja que aquí es fa una truita molt apreciada. Però majoritàriament venen excursionistes, que van cap al Carlit o que estan de travessa fent el GR 10 ja que la Bullosa és final d’etapa.

No hi ha competència amb els altres establiments de la Bullosa?
No. Hi ha negoci per a tothom. Els turistes van a l’hotel de les Bones Hores, a l’altra costat de la pressa o a l’Alberg del Carlit, que és un lloc intermedi entre l’hotel i nosaltres. A la Bullosa tothom pot trobar el seu lloc.

És un problema estar a tocar de la carretera?
Depèn. Facilita molt l’aprovisionament i és evident que ajuda a fer negoci, però és una dificultat per mantenir l’esperit muntanyenc del refugi. Per nosaltres, si és tanques definitivament la carretera, ens alegraríem.

Com és l’hivern?
Sembla un altre lloc. El fred, el vent i la solitud ho converteix en quelcom més propi dels països nòrdics que del Pirineus. Cal venir-hi a l’hivern.

Teniu molts catalans?
I tant, venen molts catalans, però sempre arriben tard! Aquí sopem a les set de la tarda, no a les nou del vespre!

Quina excursió recomeneu?
El 80 % van al Carlit. És una excursió molt bonica, però el Peric val també molt la pena i no hi va quasi ningú. Anar fins la Portella de la Grava per veure l’estany de Lanos és preciós. La majoria de la gent va als llacs. A menys d’una hora podem accedir a una vintena de llacs.

I quin llac us agrada més?
No us el direm pas, que sinó no estaríem sols per fer la migdiada. Ja, ja. Que cadascú els descobreixi i es quedi amb aquell que li agradi més.

Les propostes del guarda

Excursionisme: Carlit, Peric, Pic i Portella de la Grava. Pic de Coll Roig i desert del Carlit. Tour del Carlit i Tour del Capcir (marcats). Travessa cap a Font Romeu i Camporrells. Recomanen especialment la travessa (no senyalitzada) dels 4 refugis que uneix el refugi de la Bullosa amb el de Béssines, d’en Beys i de Camporrells en un entorn d’alta muntanya.

Escalada: Roc de l’Aude. Nombroses vies equipades de diferent grau.

BTT: molts itineraris cap a Font Romeu. El telecadira de la Calma està equipat per portar-hi bicicleta.

Hivern: excursions amb raquetes arreu, ascensió amb esquí al Carlit, passeigs amb trineus.

Dades pràctiques
Refugi de la Bollosa. CAF, 2005 m
Guardes: Philippe Huré et Bertrand Sidney
42 places en diverses habitacions, ampliables fins 60.
Llum elèctrica, dutxa, servei de bar i menjars, cuina lliure
Tel . 00344.68.04.93.88
Cartografia: Font Romeu Capcir 2249 ET IGN
Accés: juliol i agost ctra reglamentada des de les 7-19 h. Aparcament al Pla de Barres i accés en autobus. 5€ per persona, 2 € infants i forfait familiar 10 €. Accés a peu des de la Cerdanya per Angostrina seguint el Tour del Capcir (2 h). Accés des de Font Romeu a peu des del coll de Pam per l’estany de la Pradell (1.45 h) o bé des del telecadira de la Calma, a peu o amb mitjans mecànics. També es pot seguir el camí senyalitzat des de l’aparcament del Pla de Barres que evita la ctra en 2 h.