Al llarg de gairebé dos mils anys la ruta principal de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa va ser l’anomenat camí ral de Vic a Olot. Era un camí mil•lenari que va servir per articular les relacions socials i econòmiques entre ambdues comarques, emprat per traginers, pagesos, bandolers i soldats. Just abans de la Guerra Civil es va enllestir l’actual carretera asfaltada entre ambdues capitals de comarca i de cara al segle XXI per escurçar-hi el trajecte s’ha projectat un nou eix de comunicacions a través del túnel de Bracons, projecte que ha generat un fort rebuig social i un gran debat polític, però que finalment tira endavant i que sens dubte serà la gran via de comunicació intercomarcal del futur.

En aquest context un grup de persones s’han constituït en grup per treballar en la recuperació de l’antic camí ral, empesos pel desig de mantenir el testimoni de la història i reivindicar una via de comunicació que havia estat fonamental en els intercanvis entre les dues comarques.

L’origen del camí ral sembla que cal cercar-lo en una antiga via romana, la via Francisca o camí de França, que entrava pel coll d’Ares i creuava el Collsacabra pel grau de Falgars. Cap a l’edat mitjana aquesta via va esdevenir el camí ral de Vic a Olot i va servir per reforçar les comunicacions i facilitar un incipient comerç entre mercats i fires.

L’activitat d’aquest camí provocaria el creixement de tres pobles: l’Esquirol (al començament de la pujada) i Cantonigros (dalt del Pla del Collsacabra) a la banda d’Osona i els Hostalets d’en Bas a la de la Garrotxa (al peu del grau de Pruit). A més a més d’aquests tres pobles al llarg del camí es varen establir una colla d’hostals, com el del Pont de Sant Martí Sescorts, la Rotllada de Cantonigròs o el Grau a Pruit.

Amb l’obertura el 1934 de la carretera asfaltada el camí ral cau en desús i amb ell també unes formes de vida, costums i usos, que la força de la mecanització segle XX s’endurà definitivament per endavant.

Els objectius del grup que treballa per la recuperació i rehabilitació del camí ral tenen diferents àmbits. En una primera fase es vol aplegar tota la documentació i bibliografia d’historiadors i escriptors, alhora que també inventariar i cartografiar tots els elements i trams del camí. Seguidament es vol reobrir i arranjar els trams existents i crear andadors (?) en els llocs on el traçat del camí hagi estat cobert per l’asfalt, i endegar una campanya de difusió. En paral•lel també es vol restaurar els principals elements patrimonials, com per exemple el grau d’Olot o el pont de l’Hostalot o de les Palanques. Però també es pretén que el camí pugui servir per ajudar en la revitalització socioeconòmica de les comarques amb projectes turístics sostenibles i respectuosos amb el medi i les formes de vida tradicionals. Finalment hi ha el desig d’impulsar el creixement d’una xarxa de vies no motoritzades, amb la unió del camí ral amb la via verda d’Olot-Girona i amb el futur eix del Ter a Roda de Ter.

Legalment un camí ral és un camí principal de comunicacions d’ús públic, és a dir és un bé de domini públic de titularitat municipal i per tant gaudeix del règim de protecció dels bens de domini públic, és a dir, són inalienables, inembargables i imprescriptibles. Tanmateix no s’escapa que caldrà obrir un diàleg fluid amb els propietaris dels terrenys per cercar la millors solució en el supòsit de conflictes.

Dissabte dia 1 de juliol, al mas de la Serra, a Pruit, es constituí el grup, format inicialment per 31 persones físiques i jurídiques, encara que resta obert a noves incorporacions. Pel moment els ajuntaments de Rupit i Pruit, l’Esquirol, Tavertet, centres excursionistes com la GECA, el centre excursionista de l’Esquirol, la Unió Excursionista de Vic, l’agrupació de Pagesos del Cabrerès, el Consorci de Turisme de la vall de Sau-Collsacabra, el consorci de les Vies Verdes de Girona, el Patronat d’Estudis Osonencs, els Amics de les Ciències de la Terra i l’Espai o la revista “Els Cingles del Collsacabra” són alguns que hi donen suport. A més a més el grup manté actiu a Internet un bloc on es pot anat seguint les seves actuacions (http://camiral.bloc.cat/) Tanmateix és un projecte ambiciós que exigeix la col•laboració dels ajuntaments i consells comarcals afectats, de les Diputacions i la Generalitat però també de la societat civil, especialment dels excursionistes a través de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya que són qui més experiència tenen en la recuperació i manteniment de camins a muntanya.

Aquest projecte de recuperació del camí ral de Vic a Olot és una aposta atractiva per recuperar la memòria d’un passat ric, un patrimoni geogràfic i social que no és pot deixar perdre però també per proposar noves alternatives de desenvolupament turístic i econòmic més enllà de l’asfalt, el cotxe i la contaminació.