La Carta de les Muntanyes

L’any 2002 va ser declarat per l’Assemblea de les Nacions Unides “Any Internacional de les Muntanyes”, en un intent de recuperar el debat sobre els mecanismes de protecció, conservació i desenvolupament de les zones de muntanya d’arreu del món. Un dels fruits d’aquelles celebracions és la Carta de les muntanyes, encallada als calaixos de l’administració.

A casa nostra la celebració de l’Any Internacional de les Muntanyes el 2002 va donar lloc a tot un seguit d’actes, algunes publicacions, exposicions, manifestacions i poca cosa mes. Fa de mal dir si l’objectiu final de posar el dossier de les muntanyes en l’agenda política, social i econòmica s’ha aconseguit.

Tanmateix aquella celebració va deixar com a llegat una iniciativa que cada dia sembla més necessària. El Ministeri de Medi Ambient va encomanar a un grup tècnic independent la realització d’un projecte de protecció dels sistemes muntanyosos espanyols. El fruit d’aquells treballs es van plasmar en el que des de llavors es coneix com a Carta de les Muntanyes. És un document molt obert i genèric, que a partir d’una diagnosi de la situació actual intenta establir uns principis, directrius i recomanacions per poder articular una política activa i real de protecció de les muntanyes peninsulars. Els seus redactors van voler que el marc legal perfilat per la Carta fos un fre als atacs a la muntanya, un instrument de referència per una nova gestió conservadora i equilibrada de les zones de muntanya però també que marqui un punt de referència en una nova cultura de la muntanya. És un document ampli, obert, ambiciós i amb una clara voluntat de tenir una incidència real, però per aquest mateix motiu la seva aprovació està encallada. La filosofia que la informa rau en atorgar una major protecció als principals sistemes muntanyosos, treballar per una ràpida ampliació de les zones de muntanya incloses a la xarxa dels Parcs Nacionals i aturar els nombrosos projectes de construcció i ampliació d’estacions d’esquí, altres instal•lacions turístiques i promocions immobiliàries.

Articulat a partir de 18 eixos, proposa directrius en defensa del patrimoni natural i paisatgista, la rehabilitació de llocs degradats, la recuperació del patrimoni arquitectònic i del llegat cultural, però també fa propostes de desenvolupament econòmic en àmbits com la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal, parla de turisme i iniciatives innovadores, de l’energia i insisteix molt en les contraprestacions a la població local, amb la millora de serveis públics i socials, laborals, de transport i comunicacions, l’endegament d’accions de recerca i conscienciació, sempre des d’una perspectiva de diàleg i consens. És un document de 18 apartats, sòlid i perfectament assumible, que deixa un ampli marge per la negociació i la concreció dels objectius, ja que només marca les directrius mare més generals. Aquesta Carta s’adreça a les muntanyes i terres altes, superiors als mil metres d’altitud, que ocupen aproximadament un 20 % de la superfície de la península, i que converteixen a l’Estat espanyol en el segon més muntanyós d’Europa, darrera de Suïssa.

La muntanya peninsular ha passat d’un clar oblit, decadència, despoblament i abandó secular al llarg del segle XIX i XX a ser el centre llaminer de multitud d’interessos (turístics, esquí, immobiliaris, explotacions de recursos, etc). El seu abandonament va tenir greus conseqüències socials, però va permetre un gran de conservació naturalístic, paisatgístic i ambientalístic notable. La muntanya peninsular té encara un bon nivell de conservació i és un patrimoni naturalístic, biològic, però també social i cultural de primer ordre, i cal protegir-lo de manera contundent i ferma.

D’ençà de la publicació del document el Ministeri de Medi Ambient, el seu impulsor, l’ha deixat arraconat sense el més mínim interès en la seva aprovació. Front a les constants crítiques per aquesta inhibició el Ministeri al•lega que les transferències a les Comunitat Autònomes de les competències sobre protecció i la manca d’un marc jurídic europeu relatiu a la protecció de les zones de muntanya limiten enormement la seva actuació. L’any 2005 el Congrés dels Diputats va presentar una proposició no de llei per l’aprovació immediata de la Carta de les Muntanyes i la posada en marxa de mesures per afavorir les seves recomanacions. Després d’algunes esmenes el govern va rebre el mes de juny de 2005 el mandat d’aprovar la Carta de les Muntanyes, però no ha fet res encara.

Malauradament des de bon començament del segle XXI la muntanya peninsular, durant una bona part del segle XX oblidada, no para de rebre agressions i atacs en forma de nous projectes turístics, d’esquí, de comunicació o explotació dels seus recursos, provocant danys irreversibles. La manca d’una normativa protectora clara, homogènia i forta està facilitant un estat de desempara i que molts d’aquests projectes trobin escletxes legals i administratives, que juntament amb la connivència amb diferents ajuntaments o administracions autonòmiques provoquen agressions a les zones de muntanya cada dia siguin més important, repetint-se el ja conegut i malaurat model de la costa mediterrània.

Per continuar lluitant per l’aprovació de la Carta de les Muntanyes es va celebrar una jornada reivindicativa el passat dia 21 de maig arreu de l’estat espanyol, amb motiu del quart aniversari de la presentació del projecte. Es van dur a terme diferents concentracions, actes i protestes en contra de projectes concrets i alhora es va reclamar la definitiva aprovació de la Carta de les Muntanyes. L’acció va consistir en l’ascensió simultània a diferents muntanyes amenaçades, una conferencia pública reivindicant la immediata aprovació de la Carta de les Muntanyes i la petició d’una entrevista amb la Ministra Narbona.

A casa nostra la Plataforma Vall Fosca Activa va dur a terme una ascensió al pic de Filià, per denunciar novament la destrucció de la vall Fosca, al Pallars Jussà, amb el projecte de l’estació d’esquí d’Interllacs i les construccions d’habitatges al poble d’Espui, ara liderades per la potent immobiliària gallega Fadesa. A la Cerdanya el col.lectiu Salvem Pedra, que lluita per aturar la construcció de 137 vivendes a un poble amb només 5 habitants va organitzar una ascensió a les Penyes Altes de Moixeró.

La muntanya peninsular, però especialment la catalana, està sotmesa cada dia més a un fort procés especulatiu, amb una pressió molt forta que desborda a les administracions locals. Cal una legislació clara i contundent per aturar aquests intents continus d’explotació econòmica totalment antiecòlogica. Les zones de muntanya necessiten polítiques de desenvolupament i progrés, però cal optar per aquelles que siguin realment sostenibles, respectuoses amb el medi i la població local, lluny d’agressions i atacs al medi irreversibles, aprenent dels errors de la costa i veritablement avantatjoses per la població local, lluny de models industrials del tot desfasats. La Carta de les Muntanyes és una porta per l’esperança que permeti a les zones de muntanya pensar en un futur diferents. Demanem el coratge de les administracions públiques per donar llum verda a un projecte que ha de suposar un nou pas endavant, no l’únic ni el darrer, en la imprescindible protecció de la muntanya.