Quan el Pirineu comença a ajeure’s en direcció nord, unes muntanyes de segon orde dibuixen uns racons d’enorme bellesa, en un entorn amable i acollidor. El renovat refugi de Chioula és una visita inexcusable per gaudir de nous i desconeguts aspectes del Pirineu.

Tot just a la frontera entre l’Ariège i el País de Sault, sota una carena i arraulit per un frondós bosc de faig, s’alça el renovat refugi de Chioula, en una perfecte balconada i un privilegiat mirador sobre les muntanyes de l’Ariège. Aquí els Pirineus han perdut la seva altiva positura i es preparen per morir cap a la gran plana tolosana. Llevat del proper pic de Soularac i Sant Barthelemy, no hi ha cap muntanya de 2000 metres aprop, i tots els contorns són suaus i arrodonits. Anar a Chioula no és fer una aturada en un refugi per assolir l’endemà grans muntanyes o difícils pics. Aquí l’objectiu de la sortida és pujar al refugi per gaudir de l’estada, passejar pels environs i sobretot gaudir del paisatge. El refugi de Chioula respon a aquest costum tan francès d’anar al refugi com objectiu en si mateix.
El refugi està dins el domini de l’estació d’esquí de fons de Chioula, a menys d’una hora del cotxe. El lloc és bellíssim, amable, suau, relaxant i tranquil. La panoràmica és impressionant sobre les muntanyes de l’Ariège. A l’estiu el verd intens de la fulla dels esponerosos boscos de faig o de les falgueres donen ombra al camí, mentre a l’hivern la neu és una constant presència. I a més a més l’acolliment per la simpàtica guardesa és viu i sincer. Tot ajuda a fer una estada tranquil•la i feliç.
L’actual refugi data del 2001, i respon a una clara aposta dels més de 40 municipis de la zona (Comunes) per desenvolupar un model turístic poc agressiu i respectuós amb l’entorn. Així, gràcies a la iniciativa local, s’han creat les estacions d’esquí de fons del Pla de Beille i de Chioula, i s’ha fet el nou refugi. Aquest és una amplia cabana amb un gran menjador, 4 dormitoris, dos altells i tots els serveis. Al costat hi ha una petita cabana on està la guardesa, que viu fixa durant tot l’any al mateix lloc.

Dades pràctiques

Refugi de Chioula, 1.600 m, Ariège
Accés: 45 minuts des del coll de Chioula, per pista forestal o camí marcat dins el bosc.Des de Ax les Thermes agafar la carretera cap al coll de Chioula en direcció nord.
Telefon: 00330561640697
Web: http://refugeduchioula.free.fr, www.chioula.fr
Capacitat: 25 places, en petits dormitoris.
Serveis: Llum elèctrica, dutxes amb aigua calenta i excel•lent cuina.
Propostes: situat dins el GR 107 del Cami dels Bons Homes, és final d’etapa. A l’estiu circuits de VTT o passejades pels nombrosos senders. A l’hivern esquí de fons i itineraris de raquetes.
Obert permanentment estiu i hivern, resta de temporada només cap de setmana o sota reserva, llevat de novembre i abril, que resta tancat.

Entrevista amb la Marthe Geraud, guardesa.

Com vas fer-te guarda d’aquest refugi?
Fa quasi 15 anys que estic aquí en diferents etapes. Abans el refugi era molt senzill i rudimentari, després va estar tancat durant 4 anys, però a partir del 2001 amb el nou refugi les condicions van millorar molt. Ara visc fixa aquí durant tot l’any, a la cabana del costat, encara que el refugi estigui tancat. Estic enamorada d’aquest lloc.

Quin tipus de gent ve aquí?
A l’estiu venen moltes families amb nens petits, i també excursionistes que la travessa del Camí dels BonsHomes, ja que el refugi és final d’etapa, així com gent amb Btt. A l’hivern majoritàriament tenim la gent de l’estació de fons, que fan una aturada a prendre una crepe o un cafè durant l’esquiada, però també molta gent amb raquetes i altres persones que volen passar una nit a la muntanya.

És complicat portar el refugi?
La veritat és que no. Abans del 2001 si que ho era, ja que tot era molt precari, però amb la construcció del nou refugi tothom ha guanyat amb serveis i comoditat. A l’estiu puc pujar amb el 4x4 per la pista forestal i portar sense problemes l’avituallament. A l’hivern ho faig amb la moto de neu o amb la ratrac de l’estació d’esquí, però a cops les tempestes em deixen alguns dies incomunicada, però no hi ha problema, és qüestió d’organitzar-se.

És famosa la cuina del refugi, per què?
A mi m’agrada molt cuinar i soc feliç si puc oferir un bon menjar als excursionistes. Com l’avituallament és senzill, puc disposar de molta més varietat que en altres refugis, i sempre intento tenir alguna cosa preparada especial, com un pastis, una crepe o un bon plat de lasagna.

Que recomenaries de Chioula?
Aquí no s’ha de venir a buscar grans muntanyes o cims difícils. Aquí s’ha de venir a gaudir de la natura, a passejar pels boscos, a contemplar la panoràmica, a portar als nens a fer una primera nit de refugi, a relaxar-se. Chioula és un racó molt especial de la cadena, que sorprendrà a molta gent que es pensa que coneix tots els Pirineus, si venen amb esperit obert.