|
Al
peu del cim més alt d’Andorra i al costat de l’acollidor
Estany de les Truites s’alça l’únic
refugi guardat d’Andorra, regentat per la simpàtica
i vital Margaret Baro, excel•lent cuinera.
El
Govern Andorra ha dut a terme una política de construcció
o agrandiment de cabanes en les zones de muntanya que permet
disposar en aquest moments de 26 construccions a totes les valls
i llocs estratègics. Aquesta extraordinària xarxa,
pensada inicialment pels pastors, permet als excursionistes
disposar d’un refugi o un lloc per a fer-hi nit a qualsevol
punt de la geografia. A més a més periòdicament
es retiren les escombraries i es manté en perfecte estat
d’us aquestes construccions. Malgrat que es parla de la
conveniència que el refugi de Juclar al costat dels estanys
del mateix nom o l’estratègic refugi de l’Illa,
a la capçalera de la vall del Madriu es converteixen
en refugis guardats, el cert es que a Andorra el refugi del
Comapedrosa, a l’alta vall d’Arinsal, al peu del
cim més alt del Principat, és l’únic
guardat. Inaugurat el 1992 i guardat des del 1993, poc a poc
s’ha anat adaptant aquesta gran cabana fins esdevenir
un confortable i acollidor aixopluc, amb el caliu que li dona
la vital Margaret. Lloc estratègic en el GRP, en el recorregut
del GR11, i en diferents travessies cap al Pallars o França,
el refugi del Comapedrosa, únicament guardat durant l’estiu,
és l’opció més aconsellable per ascendir
al sostre d’Andorra. Passar el capvespre al costat de
l’estany de les Truites, voltat per la severitat de l’entorn,
sopar una de les famoses amanides de la Margaret o el seu cèlebre
Bou a la Bourgignonne i a l’endemà llevar-se amb
les primeres llums per plantar-se en un parell d’hores
al magnífic atalaia del Comapedrosa és una experiència
altament recomanable. L’entorn és salvatge i magnífic.
El riu ens acompanyarà durant l’aproximació,
el bosc deixarà pas als matolls d’alta muntanya
i si la discreció ens acompanya no serà difícil
veure algun isards o un arminyo, o un truita a l’estany
del mateix nom. Aquest magnific i preservat paratge, que està
a l’espera de la seva declaració de reserva natural,
es un jardí.
Dades
Pràctiques
REFUGI DE COMAPEDROSA
Comú de La Massana. 2.260 m
Situat entre el collet del Comapedrosa i l’Estany de les
Truites, a 2.260 m.
Informació i reserves
Telèfon directe: 00376327955
Telèfon Comú de la Massana: 00376736900
Accés: des de l’aparcament de l’estació
d’esquí d’Arinsal creuar un túnel
i situar-se sota un bloc d’apartaments de color verda
abandonats i arrasats per una allau. Pujar uns metres pel paraallaus
fins trobar l’inici d’una pista amb una tanca. Seguir
la pista fins una marcada corba. Deixar a la dreta la pista
cap a les bordes de la Coruvilla i Pla d’Estanys i endinsar-se
per l’esquerra seguint un corriol. Creuar dos rius per
sengles ponts i ascendir per bosc fent ziga-zagues. Sortir del
bosc i avançar en un llarg flanqueig fins uns petits
aiguamolls. Atacar de front la darrera pujada fins el collet
de Comapedrosa. El refugi s’alça cinc minuts a
l’esquerra. 1.30 h aproximació.
Places: 60 places en dues habitacions. Part lliure de 6 places
a l’hivern.
Serveis: llum, sanitaris i dutxes d’aigua calenta, llar
de foc i estufa de llenya, flassades, lloc per cuinar, àpats,
entrepans, amanides i begudes, lliteres, telèfon.
Les
propostes del guarda
Excursionisme
i alpinisme
-
Ascensió al Comapedrosa per l’estany Negre. 2h.
Descens pel mateix itinerari o en travessa pel Forat dels Malhiverns
i Pla d’Estany.
- Ascensió al Comapedrosa per l’estany Negre i
retorn fins el refugi pel Port de Baiau, Agulla de Baiau, pic
de Sanfons i Portella de Sanfons. 4 h en un magnífic
recorregut de crestes molt senzill amb grans panoràmiques.
- Travessa del Comapedrosa, cresta dels Malshiverns, Roca Entrevessada
i Pic de Medacorba, amb descens pels estanys Forcats i Pla d’Estany.
5-6 h. Cresta de II-III, terreny d’alta muntanya salvatge.
Travesses
- El refugi de Comapedrosa es final d’etapa en el recorregut
del GR11.
- També és una final d’etapa en el recorregut
del GRP, o Sender del Pais, que dona la volta al Principat.
- Alguns grups de francesos realitzen una travessa en 4 etapes
des del refugi de Pinet al de . Primera etapa: ascensió
al refugi de Pinet. Segona etapa: ascensió al pic de
Montcalm i Pica d’Estats i descens al refugi de Vallferrera.
Tercera etapa: refugi de Vallferrera-Pla de Boet-circ de Baiau-port
de Baiau-pic de Comapedrosa-refugi de Comapedrosa. Cuarta etapa:
refugi de Comapedrosa-Pla d’Estanys- Port d’Arinsal-Estany
i vall de Soulcem. Una altra variant d’aquesta etapa consisteix
en anar des del Pla d’Estanys a la collada de Montmantell-coll
de Cataperdis- circ d’Arcalis-circ de Tristaina-Port d’Abella
i descens al refugi de l’estany Fourcat amb ascensió
facultativa al pic de Tristaina.
- Es pot seguir el GR cap a Baiau i Vallferrera.
Escalada
en roca
La mala qualitat de la roca impedeix l’existència
de cap via d’escalada a la zona
Escalada
en gel
Cada any es forma durant alguns dies de l’hivern la cascada
que es contempla tot pujant al refugi just abans d’arribar
al refugi a la dreta. 3-4 llargs de dificultat mitjana.
Esquí
de muntanya
El Comapedrosa és un cim que es fa habitualment en esquís.
Cal extremar les precaucions ja que la zona es molt propicia
a la formació d’allaus i només es apta amb
neu molt estabilitzada. El refugi té una part lliure
oberta a l’hivern de 4-6 places sense equipaments. La
zona no es gaire propicia per les raquetes. Consulteu la ressenya
dins de l’article d’esquí de muntanya.
S’han
fet famoses les seves completes i variades amanides, sempre
amb verdura fresca, i el seu Bou a la Bourgignonne.
Entrevista
Com
vas decidir fer de guarda del refugi?
El Comú de la Massana va treure un edicte buscant una
parella per fer de guarda i amb una amiga que es diu Eli ens
vam presentar i encara que érem dos però no érem
parella ens ho van donar. Hi ha molt tracte amb el Comú
i sempre hi ha hagut molt bona relació. L’Eli ha
estat quatre anys aquí i jo m’he quedat perquè
sempre m’ha agradat molt la muntanya.
Es
una feina dura?
Es una feina dura i t’ha d’agradar. Per a mi estar
a la muntanya no és dur, però les feines del refugi
no paren mai i físicament et canses. Sempre procuro que
la gent marxi contenta d’aquí
Compensa?
Si, hi ha moment molt macos que ho compensen tot. Una nit de
lluna plena, un bany en solitari a l’estany, obrir la
finestra i veure aquest paisatge.
Quina
política hi ha a Andorra amb els refugis?
La política del Govern amb els refugis ha estat dotar
uns aixoplucs als pastors i donar un lloc perquè la gent
s’hi pogués protegir. En l’origen sempre
han estat al costat de cabanes de pastor com a annex o com a
nova construcció.
No
hi ha més refugis guardats?
Molta gent demana que hi hagi més refugis guardats i
potser es farà més endavant i això faria
que anés molta més gent a la muntanya.
Quins
tipus de visitants teniu?
Molta gent que fa el GR11. Venen molts holandesos, alemanys
i anglesos. Els caps de setmana venen molt catalanes i sovint
venen també molts bascos i francesos. Proporcionalment
venen molt pocs andorrans. A banda del GR11 la majoria de gent
puja al Comapedrosa.
No
obriu mai a l’hivern?
No, el refugi no està condicionat, caldria molta llenya
per escalfar-ho i a més a més tota aquesta zona
és molt exposada a les allaus i no és recomanable
endinsar-s’hi sense experiència.
Ens
han dit que ets molt bona cuinera?
Si m’agrada cuinar i sempre que tenim temps preparem tan
be com podem els àpats. Ens surten molt bé les
amanides i el bou a la bourguingnonne.
Quina
relació hi ha amb la gent?
Amb la gent de muntanya molt bona, a cops amb els turistes que
arriben en sandàlies t’endus algun ensurt, però
riem i hem rigut molt amb la gent.
Com
s’abasteix el refugi?
Un cop a l’inici de temporada amb l’helicòpter,
a cops aprofitem algun viatge, però sinó ho carreguem
tot sempre a l’esquena.
Margaret
Baro
Cal Fijat
Llorts
Andorra
850656 casa
silmata@andorra.ad
|
