Al nord del Boumort es troba en una antiga casa de pagés aquest acollidor refugi que dona entrada a un món on el cèrvol és el rei, la natura omnipresent i la solitud garantida. Unes muntanyes, valls i fondos massa oblidats pels excursionistes, la visita a aquest aixoplug és una bona excusa per recórrer uns verals sorprenents.

Al voltant dels 1.500 metres, al costat de les runes del despoblat de Cuberes, en un replans i prats entre el bosc, s'alça casa Miró, antiga masia reconvertida actualment en refugi. Al llarg del segle XIX i la primera part del XX aquestes muntanyes i valls estaven habitades per pagesos i pastors, que hi feien vida en una economia d'autosuficiència allunyada dels pobles principals. A la Guerra Civil civil s'hi va establir un destacament republicà on venien a refer-se els ferits del front del Pallars. Cuberes es va abandonar cap al 1960 i seguidament es va tancar Casa Miró, una masia habitada per 4 generacions de pagesos. Poc després es va recuperar com a guarderia dels forestals, però en unes condicions precàries.

La fortissima despoblació del segle XX ha deixat aquestes verals en la més absoluta solitud, allunyada de les principals comunicacions. Però això ha estat la seva salvació i el seu atractiu actual ja que tot el massís del Boumort està extraordinàriament ben conservat i la natura s'hi troba en un estat immillorable. Cap als anys vuitanta del segle passat es van alliberar un parell de dotzenes de cérvols portats de les muntanyes de Toledo, que s'han adaptat excepcionalment al medi i s'han multiplicat fins els 1.500 que es calcula que hi ha en l'actualitat. Però al costat dels cérvols, molt fàcils d'observar, en algunes raconades encara hi ha el gall fer, el porc senglar, el teixó, daina, les aligues, voltors o trencalòs.

El 1982 un extens i important incendi forestal que va durar més de 15 dies va provocar grans estralls, però des de llavors importants treballs forestals ho han recuperat totalment i un bosc jove cobreix tota la muntanya. Boumort és un paradís pels naturalistes al que els excursionistes sembla que li hagin donat l'esquena i visiten molt escadusserament. . La recent publicació d'una excel•lent guia per part de Manuel Cortes hauria de servir per recuperar pel món excursionista aquesta contrada.

Aquí no hi ha grans cims, parets penjades o escalades perilloses. Boumort és un massís calcari prepirinenc, que s'estén del fons del Segre els rius fins els 2000 metres, amb boscos i extensos prats alpins, en una combinació de sorprenent bellesa. Aquí s'ha de venir a buscar senderes entre el bosc, en silenci i amatent als animals que s'hi passegen, llargues caminades de la Pallaresa al Segre, en un entorn bellíssim on la solitud hi és garantida, la presència del bosc omnipresent i l'arribada al cim una alegria.

Entrevista al Guarda (Gabi)

Com vau arribar aquí?

Jo treballava al refugi d'Amitges i un dia una amiga ens va dir que l'ajuntament de Gerri volia recuperar casa Miró, que li havia cedit Medi Ambient, com a refugi de muntanya. No coneixíem el lloc i ho vam venir a veure. Ens va agradar molt i sense pensar-ho gaire ens vam quedar. El 1998 ens van donar les claus i vam començar.

Com van ser els primers temps?

Durs. La casa estava en molt mal estat i de fet els tres primers anys vam estar en reformes continues. Vam haver de treballar molt, però mai ens vam desanimar.

Teniu gaire gent?

Els primers anys venia molt poca gent, però poc a poc pel boca orella ha anat venint més gent. De fet tot ha anat rodant sol. La nostra temporada forta és a començaments de tardor, a la època del zel dels cérvols, quan fan la brama. Sentir els brams dels cérvols dins del bosc és una sensació que s'ha de viure. A la primavera, quan canvien de banyes, és divertit i fàcil de trobar-ne caminant.

Quina gent ve per aquí?

Venen molts naturalistes, famílies amb nens, gent en btt i excursionistes inexplicablement pocs.

La cuina del refugi té fama. Us agrada cuinar?

Sempre hem procurat mirar molt el tema dels menjars i ens esforcem en fer plats de la comarca, com l'escudella pallaresa o la girella, i no qualsevol cosa. De tota manera el més important és l'acolliment i sempre mirem que la gent s'hi senti acollida, s'hi trobin bé i molt sovint establim uns vincles molt familiars.

Quines anècdotes recordes?

Uf, n'hi ha moltes, però el que sempre m'ha cridat més l'atenció és la gent. Recordo fa uns anys la visita de dos personatges curiosos en pocs dies. Un era un mestre que anava amb un burro. Només deia que era un mercenari de l'educació que a l'estiu sortia amb el seu ruc. L'altra era un home que va aparèixer una nit, sobtadament. No portava res, no sabia on anava i era molt rar. Semblava un Jesucrist. El vam acollir, li vam donar menjar, un mapa i a l'endemà va marxar no sabem cap a on.

Per què recomanaries a la gent venir?

El Boumort és un gran desconegut. Per a molta gent serà tota una sorpresa. Aquí no hi ha grans cims, però anar per les pistes, valls i espadats, sempre sol, és preciós. Veniu a provar-ho, segur que us agradarà.

Recomenacions del guarda:

Excursions: cim del Boumort, Espluga de Cuberes, Solduga, Esplà travesses cap a Taüs, vall de Cabó i Hortoneda.

Barranquisme: proper hi ha el barranc de l'Infern i algun altre barranc inèdit.

Escalada: proper hi ha l'escola de Collegats i molta roca per obrir, feixes calcàries curtes totalment verges.

Btt: nombroses pistes forestals on es poden fer llarguíssimes pedalades i travesses (p.e. Gerri-Noves de Segre)

Dades pràctiques:

Accès: des del Pallars abans d'arribar a Gerri travessar la Noguera Pallaresa per la ctra a Baèn i tot seguit agafar una pista a la dreta que porta al refugi en 18 km. Des de la vall del Segre agafar la ctra de Noves de Segre a Taüs i abans d'arribar al poble agafar una pista forestal de 11 km fins el refugi.

Places i serveis: 36 places en 5 habitacions. Lavabos i dutxes. Bar i servei de menjars.

Bibliografia: Mapa excursionista SERRA de BOUMORT i CONGOST DE COLLEGATS. Col•lecció 1:25000. Editorial PIOLET
Mapa comarcal de Catalunya 1:50000 Pallars Sobirà/Pallars Jussà/Alt Urgell.
Guia Excursionista del Boumort. Manuel Cortés. Ed.Cossetània. 2006

Reserves:973 25 24 39 (Refugi)
973 66 20 56 (particular)
619 84 78 66 (mòbil)
http://www.refugicuberes.com/