Per què l’ecologia política?

Si a hores d’ara hi ha dos conceptes que semblen imprescindibles a l’agenda de qualsevol formació política, moviment o grup social transformador amb voluntat d’incidència són els mots Ecologia i Política. Sembla que per ser modern, estar al dia i resultar políticament cal incloure imprescindiblement ambdós conceptes en qualsevol discurs. Però: què volem dir de debò quan es parla d’ecologia política? A quina hipòtesi, a quin context cultural, a quina filosofia ens estem referint?

D’ençà del darrer terç del segle XX, i al llindar del nou segle XXI, ecologia política és una expressió que trobem fàcilment al centre mateix de l’actualitat. Cada cop més al nostre Primer Món, occidental, postcristià i blanc, es va estenent la convicció que l’actual sistema de desenvolupament econòmic, ultraliberal i productivista, agredeix greument el medi natural. Cada cop hi ha més consciència de la necessitat d’aplicar polítiques diferents en què mots com “equilibri” i “sostenibilitat” tinguin una significació real. Una altra cosa és, dissortadament, que aquesta consciència, sovint molt basada en les emocions i purament intuïtiva, massa sovint sense base científica, pugui convertir-se en un programa concret i efectiu, que es prengui seriosament com a objectiu la supervivència del planeta més enllà de la retòrica i del moralisme.

Per més que el govern Bush s’entesti a voler demostrar –i a practicar– el contrari, creix dia a dia el consens sobre la gravetat de la situació ambiental; àdhuc entre els pensadors més clarividents del capitalisme (Soros...) s’assumeix amb més o menys mala consciència que la nostra “Nau Terra” té a tocar els límits de la supervivència i que el problema ambiental, per via de les anomenades “malalties de la civilització” incideix d’una manera molt determinant en la salut física i psíquica de la població. El nostre model de civilització està fonamentat en una ideologia del creixement que no reconeix límits: confonem “més” i “millor” i malbaratem recursos naturals, vivint com a rendistes en un consumisme insostenible que posa en perill la relació de l’home amb la biosfera. El sistema del creixement tecnològic exponencial ens aboca a un escenari energètic que pot posar en perill la mateixa continuïtat de l’espècie sapiens. Davant aquesta situació resulta cada cop més clar que ens cal un canvi de sistema i incloure el criteri ecològic com un eix transversal que ha d’inspirar totes les actuacions i les polítiques concretes.

En aquest context, l’ecologia política vol ser aquell moviment o filosofia política que intenta avaluar i repensar el sistema de producció i la distribució de la riquesa a partir de criteris ambientals, de manera que la sostenibilitat no sigui una paraula buida de contingut, sinó l’eix realment vertebrador de l’actuació política. En tant que es vol “política”, l’ecologia assumeix que el medi ambient és subjecte i objecte de decisions basades en el poder. L’ecologia política considera que cal assumir l’eix ecològic (els problemes de l’aigua, de l’energia, de la vertebració del territori, etc.) com una variable més de la política.

En la concepció de l’Ecologisme Polític, la Terra és també un subjecte agredit i en conseqüència el discurs crític ha d’incloure i promocionar la defensa activa de la biosfera. L’ecologia política expressa una decisió activa per tal incidir sobre la vida quotidiana: això inclou una reapropiació del temps de la vida –incompatible amb el productivisme– i una educació de la societat per tal de bastir la democràcia participativa

La consciència ecològica i la nova sensibilitat en la defensa dels recursos i del medi natural, representen –a més– un dels pocs internacionalismes polítics factibles a hores d’ara. De viure en societats relativament homogènies, la globalització ens ha portat a un nou paradigma postindustrial (societat xarxa) extremadament ambigu i contradictori, on l’únic que se sap de cert és que la posició de l’home ha canviat i s’ha tornat feble.

En la societat xarxa els arguments favorables a l’ecologia política prenen un pes i una urgència nova, precisament perquè la posició dels humans ha canviat. Ja no ocupem el centre de l’univers, o del sistema biòtic, sinó que avui podem considerar-nos com una peça o un nus més de la complexa xarxa que extreu la seva energia de la informació. Les noves tecnologies i l’extraordinari desenvolupament tecnocientífic estan provocant transformacions de tanta envergadura que gairebé el sentit de tota acció política ha de ser reformulada. Una ecologia viable és la que es preocupa pel poder i la que sap, alhora, que les formes actuals del poder són molt més complexes del que mai no havien estat. Per debatre al voltant d’aquesta temàtica, la Universitat de Girona i la Càtedra Ferrater Mora, han organitzat un curs d’estiu d’Ecologia Política aquest mes de juliol, que desenvoluparà, des d’una perspectiva catalana, alguns dels temes oberts per les noves relacions dels humans amb la natura.