Diuen que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici té alguns dels paisatges més bells de tot el Pirineu. I de tot el Parc la ribera de Sant Nicolau és per alguns la joia de la corona. Entre l’estany Llebreta i el Llong s’estén un paratge de bellesa única. La combinació d’avets, pins, estanys, saltants, aiguamolls, prats i la presència dels grans cims conformen un indret de visita ineludible. El refugi del Llong és el millor aixopluc per gaudir-ne.

Des de fa molt de temps existeix una cabana sota l’estany Llong. Era un aixopluc pels pastors i propietari de la zona quan el lloc no era ni tan sols PN. En el moment de la creació del PN la cabana del Llong va passar a mans d’Icona, que la va arranjar una mica, i durant l’estiu un veí de la vall s’hi estava, coent algunes truites pels turistes ocasionals. Durant temps va funcionar com a refugi lliure, però la creixen afluència d’excursionistes feia necessari una altra gestió, i a començaments dels anys vuitanta es van fer algunes millores, i en Joaquim Merlós va ser-ne guarda durant una quinzena d’anys. Amb la transferència a la Generalitat del PN i les noves competències autonòmiques es va voler millorar l’oferta. Així l’any 1986 es van dur a terme unes importants reformes per condicionar la cabana com a refugi de muntanya, dotant-lo de tots els serveis necessaris. Des de 1998 el guarda és el Joan Carles Aldeguer, Pato.
Malgrat les reformes i ampliacions que n’han millorat el confort i serveis, el refugi continua sent una petita cabana integrada en el seu entorn, en un indret de bellesa excepcional. El refugi del Llong està situat en un enclavament únic, voltat de grans cims, enmig de la travessa dels refugis de l’Aran-Pallars-Ribagorça, amb un bon acolliment i ambient de muntanya, encara que per alguns el millor és la seva aproximació per la ribera de Sant Nicolau. Sovint l’aproximació al refugi és una obligació inevitable però allò important són les ascensions de l’endemà. Aquí cal preveure temps per poder fer l’aproximació amb tota tranquil•litat, delectant-se amb un dels racons més bells de tot el Pirineu.

Entrevista

El dia que anem al refugi el guarda titular, el Joan Carles Aldeguer, Pato, ha hagut de baixar a la vall a resoldre la intendència i la logística, però molt amablement ens rep el Xavier Buxó, que porta forces anys com a col•laborador del guarda i que ho coneix tot perfectament. Amb ell xerrem una bonica tarda on la llum cada cop és més neta.

Quin tipus de públic teniu?
Molt variat. A l’estiu tenim molts turistes, que pugen a visitar Aigüestortes i fan l’excursioneta fins el Llong, i paren al refugi a prendre alguna cosa i visitar els lavabos. La popularització de Carros de Foc també fa venir a un públic no estrictament muntanyenc, molta gent que s’inicia en el món de la muntanya. A l’hivern és la temporada dels esquiadors de muntanya i força gent amb raquetes i és quan hi ha més ambient de muntanya. Per contra pràcticament no venen escaladors.

Quines anècdotes us han passat?
De tota mena i de tot tipus i es podria escriure un llibre. Ens han arribat a preguntar si l’estació de servei del Portarró estava oberta!

És un problema estar tan propers a Aigüestortes?
Ens agradaria estar una mica més allunyats, a un parell d’hores, ja que la distància faria una mica de filtre i no tindríem tants turistes. Tanmateix s’ha de confessar que la mateixa visita de turistes és positiva per les finances del refugi.

Com són les relacions amb el Parc?
Molt bones. Els guardes són estrictes amb els controls, exigents amb la gestió dels residus, però col•laboren força amb nosaltres, a cops ens ajuden fins i tot amb els porteigos.

Quina influència té Carros de Foc en la dinàmica del refugi?
Aquest és un fenomen que porta a un tipus de gent nou al refugi. Sovint és gent sense experiència de muntanya, que s’apunta al recorregut per la seguretat que dona l’organització, però que desconeix com és un refugi de muntanya i la seva manera de funcionar. Això porta problemes per inexperiència. També crea alguns problemes ja que la presència de gent que la fa és molt irregular i imprevisible i pot provocar saturació al refugi.

Que hi ha de les crítiques segons les quals els refugis de la zona doneu un tracte de favor a la gent de Carros de Foc respecte a la resta d’excursionistes?
Aquesta és una crítica totalment falsa. Els guardes no fem cap tipus de distinció amb ningú. Les reserves de plaça es fan per rigorós orde de recepció, i sovint deneguem reserves fetes des de la central de Carros per manca de plaça. Al refugi el tracte és absolutament idèntic amb tothom, i sovint no sabem si fan o no la Carros. Al llarg d’una temporada tenim entre 4.000 i 5.000 pernoctacions i només es cursen a Medi Ambient 4 o 5 queixes, la majoria per foteses, com per exemple que a la dutxa no teníem sabó o no hi havia cortina per l’aigua.

Per què vas venir a un refugi?
Tenia una idea una mica romàntica de l’ofici de guarda. Vaig començar una mica per provar, amb la idea de poder fer activitat i treballar poc. Però la realitat és totalment a l’inrevés. A un refugi com aquest és treballa molt, i al final no tens temps ni ganes per fer activitat. Per contra l’hivern és una època privilegiada, molt més assossegada. En qualsevol cas hi estic una mica enganxat i si no vingués ho trobaria una mica a faltar.

Propostes del guarda:

Excursions de mitja jornada: Portarró d’Espot, estanys de Dellui, de Contraig, Bergús, Redó, Corticelles.
Excursions des del refugi: Contraix, Pala Alta de Serradar, Gran Tuc de Colomers, Subenuix, Dellui
Escalades: vies a les agulles de Dellui (Esperó Esmolat, V, Quanto Cuesta, 6a, Tristes Tigres, 6a) Subenuix (Els Padrins, 6a)
Gel: La clàssica és La noche del jabalí, però hi ha forces possibilitats de cascades als voltants del refugi.
Raquetes: aproximació des de Boi, travessa fins Sant Maurici i Espot pel Portarró.
Esquí de muntanya: Pala Alta, Contraix, Portarró, Gran Tuc
Senderisme: absolutament recomenable la travessa dels refugis del Pallars-Aran-Ribagorça, es faci o no la Carros de Foc.

Refugi de l’Estany Llong
47 places
19?? Metres
menjars, begudes, dutxa amb aigua calenta, cuina lliure, flassades
Reserves: 008821650100090 (telèfon via satèlit amb tarifa especial, però directe al refugi i el més recomenat per garantir la reserva). Si el refugi és tancat es pot trucar al 629374652
Aproximació regulada. El cotxe particular s’ha de deixar a Boí o a l’aparcament de la Molina. Des d’allí cal contar unes 2.30 h d’aproximació a peu. Si s’agafa el servei de taxi, l’aproximació des d’Aigüestortes és d’uns 50 minuts.