Fa alguns mesos la revista "Muntanya" encapçalava un editorial amb un títol semblant al d'aquestes ratlles, i constatava el fet d'un cert esgotament de la literatura excursionista. Acabava amb una invitació a la reflexió i aquesta comunicació no pretén ser més que una primera aportació, des d'un angle diferent, però clarament lligat.

Pensem que cal situar la possible crisi de la literatura excursionista dins d'un context més ample, en relació amb altres simptomes de canvi del moviment excursionista tradicional. No és ara el lloc per analitzar aquesta possible mutació de l'excursionisme, però potser cal apuntar que creiem que l'excursionisme català necessita una profunda revisió dels seus principis i objectius, una urgent adaptació a les noves circumstàncies històriques i socials, que li permeti deslliurar?se de certs lligams amb un passat gloriós i pugui renovar?se per acostar?se a la nova sensibilitat de la gent. L'excursionisme català s'ha de plantejar en un debat públic, on tothom hi hauria de participar, quins han de ser el seus objectius i quins els mitjans per assolir?los, alliberant?se d'una colla de complexos i prejudicis, i acostant-se a la gran massa anònima d'excursionistes que surten a la muntanya amb uns interessos nous als de fa cent anys.

Ara no és el moment d'aprofundir en aquesta anàlisi, sino de mirar d'examinar la possible davalllada de la literatura excursionista. I quan es parla de literatura excursionista, a diferencia d'altres literatures, s'ha d'examinar el tema a dos nivells. Per una banda s'ha de veure què és o que s'entén per literatura excursionista, i per una altra com o a on es pot expressar aquesta literatura. L'examen del que s'entén per literatura excursionista ( agafant el mot excursionisme sempre en un sentit ample, des de l'escalada, alpinisme, senderisme o esquí a l'estudi científic de les més variades disciplines ) no es pretén fer des d'aquesta comunicació, i probablement sigui una tasca més pròpia dels professors i estudiosos de la literatura que dels mateixos excursionistes. Per una altra banda hi ha bons estudis de l'evolució de l'estètica en la literatura de muntanya i aprofundits anàlisis del relat o article excursionista.

De cap manera es pot pretendre indicar quin és el camí que ha de seguir aquesta literatura, que al capdevall serà el que els autors marquin, ni molt menys donar cap qualificació ni patents de puresa. Però el que si es pot mirar d'esbrinar són les vies mitjançant les quals aquesta producció literaria pot expressar?se i donar?se a coneixer fora del reduit àmbit dels més adictes. Tradicionalment la munió d'entitats excursionistes que ha tingut Catalunya han publicat un butlletí social, o inclús una revista, cap a on s'ha canalitzat la producció dels seus socis. Des de la noticia d'un vestigi històric a la ressenya d'una via d'escalada totes les facetes de l'excursionisme han tingut cabuda en aquestes publicacions. Es formidable l'incalculable patrimoni cultural, històric i excursionístic contingut en aquests butlletins, no sempre prou conegut ni valorat, i en el millor dels casos oblidat en les biblioteques quan no s'ha perdut o destruit. Paral.lelament als butlletins socials hi ha hagut una regular producció de llibres que recollien aquelles manifestacions de la literatura excursionista que no tenien cabuda en aquestes publicacions, bé pel seu interès, el seu volum o altres circumstàncies que aconsellaven la seva publicació en forma de llibre. Les diferents col.leccions de guies, de llibres tècnics o de narrativa, així com els estudis de caire més cultural o científic, han anat formant un important corpús, en molts aspectes dels quals la cultura catalana n'és deutora.

I quina és la situació actual? Logicament la literatura excursionista que els autors puguin produir continua tenint els mateixos canals de comunicació i exteriorització que abans, però el que cal observar és si aquests han millorat aconseguint els seus objectius de comunicar, informar i reflexar tota la literatura que pugui produir el moviment excursionista.

Es innegable una millora general dels butlletins, i de les revistes, de la majoria d'entitats respecte a temps anteriors. Logicament els directors i equips redactors han donat en cada moment la seva personalitat a cada publicació, i per això, junt a la vitalitat del centre en cada moment, es pot constatar una irregularitat en quant a la qualitat i una inexplicable manca de continuitat quan s'havia trobat una línea que funcionava. Però aquestes publicacions tenen unes servituts i limitacions gairabè insuperables derivades de la seva pròpia naturalesa. Com a publicacions d'entitats estàn basicament destinadesa ser portantveus de les activitats dels seus socis i reflexar la vida interna dels centres, fet?se ressó d'uns temes, interessos i postures a cops limitats, i dificilment han pogut superar aquest localisme o particularisme, abordant temes d'interès general. A més a més, les publicacions de moltes entitats responen a una teleologia parcialment superada. Superada en quant als objectius, ja que a voltes volen tancar els ulls a una creixent decantació de l'excursionisme cap al vessant més purament esportiu, i superades també en quant a la presentació, periodicitat i sentit periodístic respecte de les publicacions comercials més modernes, que suposen una competència ferotge.

Aquests factors motiven un cert allunyament d'importants masses excursionistes de les publicacions més tradicionals, perque no s'arriben a sentir del tot identificades amb elles, ja que no reflexen plenament els seus interessos. Aquesta parcial desconnexió entre lectors i publicacions obliga a una renovació i adequació d'aquestes als nous temps, per no perdre públic.

Potser les publicacions de les entitats més grans i fortes podien haver superat aquestes limitacions, i plantejar?se com a publicacions de vocació més general, però el cert es que conscientment o inconscient mai no ha estat així. I en part és lògic, perque cap entitat ha tingut la voluntat d'erigir?se en únic portantveu de l'excursionisme català, malgrat alguns intents, ni les altres ho haurien tolerat.
Amb tot això no volem dir que no calguin aquests tipus de publicacions, tot el contrari, s'han de fomentar i potenciar, afavorint la seva professionalització, dignificació i màxima difussió, perque tenen una funció de base insustituible. El que es vol dir es que no n'hi ha prou amb les publicacions de les entitats per reflexar el riquíssim i potent panorama de l'excursionisme català.

Tot això fa palès que hi ha un cert buit en l'àmbit dels mitjans d'expressió de l'excursionisme, llacuna que podria omplir una publicació independent i lliure de tot compromís.

Per respondre a aquesta necessitat va sortir al carrer al 1928 el periòdic "Excursionisme", impulsat per Josep Maria Batista i Roca, i condicionat per les circumstàncies derivades del cop d'Estat de Primo de Rivera. Inicialment quinzenal i desprès bimensual, intentà ser un punt de trobada per a totes les entitats i des del seu començament no seguí l'orientació de l'excursionisme científic, sinó que agafa un caire de resistència patriòtic i cultural, insistint en el valor regenerador i educatiu per la societat, especialment per la joventut, de l'excursionisme, i s'inclinà cap a la seva vessant més esportiva. Aquest primer intent de deslliurar?se de les sertituts inherents a les publicacions socials no tindria continuitat, però obriria el camí d'una nova orientació de les publicacions excursionistes.

Fins uns anys més tard la revista "Cordada" no reprengué aquesta via. El primer número va sortir al març de 1955 i des del seu començament es va configurar com una publicació independent i amb un criteri lliure, i com deia el seu subtítol pretenia ser el "portantveu de tota l'activitat excursionista de Catalunya". Va mostrar un sentit periodístic molt viu i àgil i va significar una important renovació del mitjans. Arribà a tenir una tirada de 15.000 exemplars i desaparegué per un seguit de causes concretes. Encara que no sempre ben entesa i a cops objecte de petites polèmiques va demostrar que amb idees clares hi havia un lloc per una publicació independent.

L'any 1967 va sortir al carrer la revista "Vertex", com a orga federatiu. Volia ser un portantveu de la Federació i alhora reflexar l'excursionisme que es feia al pais i les activitats de les entitats. Malgrat les dificultats inicials ha tingut èpoques bones, fins i tot brillants, i ha significat també una aportació molt interesant a les publicacions que es feien, però a la llarga una certa confusió sobre el seu paper ha evidenciat unes limitacions singulars.
Potser també s'ha de comentar l'intent fallit de la revista "Extrem", nascuda al redós de l'Ecam i que volia donar sortida a l'excursionisme més tècnic i de dificultat. Encara que va neixer com a resultat de la situació que intentem comentar, desavinences entre redactor i editor, en un context confús provocat per transformacions profundes del món de l'escalada, van capgirar les aspiracions inicials. S'ha reconduit cap a una editorial comercial, i malgrat no publicar?se en català, si aconsegueix una millor financiació i estableix uns criteris rigurosos de qualitat, pot tenir un avenir planer, sempre que l'ambició sigui el seu nord. Així podem constatar que en l'actualitat els butlletins i revistes continuen jugant un paper preponderant però insuficient, amb unes limitacions que no poden ni volen superar. El buit podria ser cobert parcialment per la revista federativa, però aquesta ha entrat en els darrers anys en un procés de davallada, que fa que tingui una divulgació limitada i provoca certes insatisfaccions. Tot això fa més palés encara la necessitat que té en l'actualitat l'excursionisme català de complementar les actuals publicacions amb almenys una revista independent de les entitats i Federació, que amb una mentalitat moderna i valenta, amb criteris periodístics i informatius, pugui servir de finestra de totes les modalitats de l'excursionisme i plantejar totes aquelles questions que no tenen un altre lloc per manifestar-se.

En el darrer decenni a Europa, i en menor mesura a Espanya, hi ha hagut un esclat de les revistes de muntanya de caire comercial, dins de l'expansió de les publicacions especialitzades, que ben fetes es perfilen com un dels sectors amb més futur, i totes s'han consolidat i han anat agafant la seva pròpia personalitat. ¿ Es què a Catalunya, amb la base i tradició que hi ha, no hi hauria lloc per una revista comercial? Creiem que hi ha un espai suficient per una revista en català, que amb criteris professionals i nous, aporti a un públic insatisfet allò que aquí no troba. Prova d'això és el volum de revistes extrangeres que avui es venen a Barcelona. El que gosi donar el primer pas haurà de superar moltes dificultats, però creiem que es pot trobar amb agradables sorpreses a mitja termini.

L'altra aspecte que cal tocar és el del llibre de muntanya. A Catalunya hi ha una llarga tradició de llibres i publicacions que han anat recollint tota la tasca que s'ha fet al llarg de més d'un segle. Des del si de les mateixes entitats o bé des d'editorials privades s'ha impulsat un seguit de publicacions certament important, però en bastants aspectes inferior a la llarga i fecunda tradició d'altres paisos europeus.
Sens dubte el corpus de guies i llibres de descripcions i itineraris és important, les publicacions de caire científic, històric o cultural és important, però en obres de caire tècnic, de ficció i traducció de clàssics hi ha buits flagrants. S'ha de constatar la descompensació entre els diferents gèneres, però és més important posar de manifest la letargia en l'actual publicacions de llibres de muntanya, i sobretot la dificultat per publicar, que porta a alguns autors ha haver de sortir fora per trobar editor. El panorama català és en aquest aspecte trist i apagat. I sobretot especialment greu en comparació a la profussió de llibres publicats en altres punts de la peninsula i en altres paisos europeus, on l'allau de títols desperta una enveja indissimulada. Panorama doblement decebedor quan Barcelona i Catalunya insisteixen en proclamar?se capital editorial d'una societat culta i llegida.

Volem animar des d'aquestes ratlles a les persones que des d'entitats, Federació, Administració i editorials privades puguin endegar una política editorial conscient d'un mercat potencial més gran del que es creu. La publicació de llibres de ficció, de tècnica, de guies actuals i especialitzades, de traduccions, creiem que tenen un futur segur, i respondrien a unes demandes clares i urgents.

Potser cladrà crear un cert hàbit de lectura perdut, terreny on les revistes especialitzades tenen un paper important a jugar, però creiem que hi ha elements per intuir un futur molt més ric per qui sigui conscient de la sensibilitat actual.

Creiem que el problema no és el de trobar autors i col.laboradors. S'ha dit que a Catalunya és un dels llocs on hi ha més autors per metre quadrat. El que s'ha d'arbitrar són uns canals àgils i efectius per donar sortida a la producció latent, esperonant?la en aquells aspectes més descuidats.

Es un fet innegable l'expansió d'algunes de les modalitats de l'excursionisme i que cada dia creix el número de les persones que van a la muntanya. Cal que existeixin uns mitjans de comunicacions que puguin reflectir això, superant l'actual languidesa del sector perque Catalunya tingui definitivament aquells medis que es mereix.

Barcelona, Octubre 1990