L'anunci fet per Endesa de construir una presa a tocar del congost de Montrebei, al cor del Montsec, ha fet saltar totes les llums d'alarma davant una obra que suposaria un greu atemptat ecològic i mediambiental.

El massís del Montsec és una serralada prepirinenca que s'estén per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Ribagorça, d'uns 1.600 km2 dividit en tres petits massisos, l'anomenat Montsec d'Ares, el de Rúbies i el de l'Estall, separats pel pas dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana que han excavat al cor de la serralada els congostos de Terradets i de Montrebei. Terra de secà, sense industria, ciutats o pobles importants al seu redós, amb un important despoblament, tot el conjunt de la serralada es manté globalmenten un molt bon estat de conservació. Només els embassaments (Camarasa, Terradets, Santa Anna...) fets al llarg del segle XX han modificat la seva fesomia.

Malgrat l'important nombre d'embassaments que el Montsec acull, afavorit per la seva orografia, de manera una mica inesperada, el passat 30 d'agost es va presentar a la Delegació de la Generalitat de Lleida el projecte de construcció de l'anomenada central hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda per Endesa.

L'acte de presentació del projecte, on van assistir nombrosos alcaldes, va estar presidint pel conseller Nadal, el que venia a significar el suport de l'administració catalana a l'iniciativa, que segons paraules del mateix conseller Nadal agermanava la protecció del medi amb un projecte de futur.

Segons l'esmentat projecte Endesa voldria construir una presa de 33 metres d'alçada a uns 500 metres de l'entrada del Congost de Montrebei, en el seu vessant nord, en un petit estret que fa la Noguera Ribagorçana, dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga. Es calcula que el cabal de la central seria d'uns 35 m3/s, és a dir, 35.000 litres per segon, que permetria generar una potència de 6,9 MW i una producció anyal estimada en 35 Gwh/any. La construcció de l'esmentada presa implicarà el moviment de grans volums de terres i obertura de vials. Un cop construïda el temor als llots i a l'impacte sobre la fauna i flora, i especialment el fortíssim impacte paisatgista sens dubte canviaria de manera irreversible tot l'entorn.

Immediatament les entitats proteccionistes de les terres de ponent, principalment Ipcena i la Plataforma per la Defensa del Montsec, juntament amb altres forces socials, han endegat una campanya de denúncia del projecte, la recollida de signatures en contra, i han reclamat la protecció integral de tota la serra del Montsec amb la promulgació de l'esperat Parc Natural de la Serra del Montsec, alhora que defensen un model de desenvolupament socioeconòmic dels municipis de la zona compatible amb la conservació del medi i l'entorn.

Des de la Plataforma per la Defensa del Montsec consideren que “l'obra tindria un greu impacte paisatgista, causaria perjudicis a la flora i la fauna i afectaria de manera irreversible el medi fluvial”. Assenyalen la paradoxa del fet que “el congost de Montrebei és un dels indrets del país que està emparat per més figures de protecció i encara es manté lliure d'infraestructures i és del tot contradictori que pugui ser objecte de construcció d'una presa hidroelèctrica”.

Efectivament els projectes de protecció de Montrebei i del Monsec venen de lluny però mai no han tingut gaire fortuna. El 1976, des del cèlebre llibre “Natura, ús i abús” ja es demanava la declaració del Parc Natural del Montsec. El 1982 la Generalitat encarrega un estudi per delimitar els espais naturals a protegir al Montsec, però el projecte es perd en els calaixos de l'administració. Entre 1985 i 1987 una nova amenaça plana sobre el Montsec i Montrebei, arrel del projecte de la Generalitat de construir una carretera que dins el projecte d'eix occidental havia d'unir Tortosa amb la Vall d'Aran tot creuant el congost. La forta oposició popular aconsegueix aturar el projecte. L'any 1987 el Congost de Montrebei es declarat Reserva Natural per la conservació de la llúdriga i el 1992 s'inclou dins el PEIN. La Fundació Territori i Paisatge el 1999 adquireix 600 ha de terreny al municipi de Sant Esteve de la Sarga que inclouen el Congost de Montrebei. L'any 2003 davant el projecte de creació d'una central eòlica a Sant Mamet es va crear una nova plataforma per reclamar la declaració del Parc Natural del Montsec. El 2004 s'incorpora a la Xarxa Natura i es declarat com a ZEPA de la UE i segons el pacte del Tinell hi havia el el compromís del govern tirar finalment endavant la declaració de la Serra del Montsec com a Parc Natural.

Des de la Plataforma en Defensa del Montsec assenyalen també la incongruència del projecte: “només l'interés purament econòmic d'Endesa de returbinar l'aigua del riu per aconseguir més producció hidroelèctrica ho explica”, ja que la justificació socioeconòmica que dona Endesa, segons la qual la presa crearia una làmina permanent d'aigua que permetria el desenvolupament de projectes turístics i la reactivació dels pobles de la zona es falsa, perquè “tècnicament, per la quantitat de sediments que arrossega la Noguera Ribagorçana aquesta presa té una expectativa de vida curta i l'embassament en pocs anys quedarà cobert pels fangs, com ha passat a Cellers”.

El congost de Montrebei és l'únic congost prepirinenc que és manté intacte, sense cap construcció viària. Només un petit camí excavat a la roca per facilitar el pas el creua. És un lloc que ha estat proposat com a Patrimoni de la Humanitat, amb una força tel•lúrica i bellesa extraordinària i sens dubte és un dels indrets més importants del patrimoni natural i històric de tot el Prepirineu.