La Muga, 2860 metres, és un dels pics de la Cerdanya més desconeguts i injustament oblidats. Sense presentar unes característiques especials be mereix dedicar-li una excursió.
A grans trets podem situar-lo entre la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós, encara que molt més a prop del primer que del segón.

Exactament està en elmarge nord de l'alta vall de la Llosa, una mica avançat de la línea fronterera i isolat per les quatre bandes. Al nord limita amb la vall Civera, a l'est i al sud amb la vall de la Llosa i a l'oest amb la Tosa Plana. Des d'aquest darrer pic surt una carena fins a la Muga que delimita un petit circ conegut com la vall de la Muga, on trobem els dos estanys del mateix nom.

Es un pic accesible per totes les seves vertents, encara que en cap cas l'excursió serà curta. A les guies marca dues rutes considerades como les seves vies normals.

Una surt de la cabana dels Esparvers, 2063 metres, (on s'hi arriba seguint la pista que des de Prullans o Lles remonta tota la vall, al començament a peu i al final a peu) i s'enfila per l'esperó NE del pic sense cap problema, potser nomes amb algun senzill pas de roca que pot donar interés a l'ascensió. L'horari calculat és de dues hores i mitja.

L'altra ruta surt dels estanys de la Muga i arriba al pic en una hora escassa, passant pel coll del mateix nom. Per anar a aquests estanys es pot partir de Cap de Rec o de la vall de la Llosa.
Una altra ruta, esmentada a títol de curiositat, va per la paret nord, que s'aixeca abrupta i solitaria sobre el llac més oriental de Vall Civera. Segons la guia la primera ascensió va ser feta pel soldat Policarpo Alcalde el 19 de juliol de 1953 seguint literalment "la linea de máxima pendiente, por una cantalera y por una pared que había de trepar. Horario 40 minutos". A simple vista sembla una via interessant, però sense poder precisar la seva dificultat exacta.

Jo vaig conèixer aquest pic un dia de finals d'Agost, quan a les nou del matí em trobava dalt de la Tossa Plana i encara tenia ganes de caminar. Treient el nas en direcció nord-est vaig veure un pic altiu i amb certa positura, que convidava a anar-hi. La ruta seguiex la carena abans esmentada. De primer cal perdre una mica d'alçada fins un marcat coll per enfilar-nos a continuació fins el Tossal de Vall Civera.Baixant pocs metres en direcció est s'arriba a un collet des d'on podem arrivar-nos en pocs minuts a la Mugueta o flanquejar per la dreta, arribant a l'ample i desolat coll de la Muga. Per un costerut pendent en pocs minuts et plantès al pic. Tot això que sembla tan llarg es fa en una hora justa, per un terreny franc i de bon caminar.

El cim és més aviat petit i gaudeix d'una excel.lent vista. Als nostres peus tenim els estanys i la vall de la Muga, que s'ajunta amb la llarga i indefinida taca verda de la vall de la Llosa. Més endavant la deliciosa i sedant plana ceretana queda emmarcada per la Tossa d'Alp`i el Cadí, per sobre del qual treu el nas el Pedraforca. A l'oest la vista queda limitada per la Tossa Plana, més alta que el nostre mirador. Però potser cap al nord és cap a on tenim la vista més interesant. Presidit per la Pica d'Estats totes les muntanyes d'Andorra i part de les del Pallars resten al nostre abast. En primer terme tenim vall Civera, que s'exten sota nostre. Es aquesta una vall curiosa. Neix a la cabana dels Esparvers i s'extèn en marcada direcció oest-est, en contra de la clàssica disposició nord-sud, fins el coll de vall Civera, als 2500 metres. Per allí passa la frontera administrativa amb Andorra, i empalma amb la vall del riu Madriu, disposada casualment en el mateix sentit est-oest. Així la transició d'una vall a l'altra és gairabè imperceptible i al primer cop d'ull semblen un altiplà voltta d'una cadena de muntanyes al nord i sud, que les ailla encara més. Vall Civera és petita i boscosa, mentre que la vall del riu Madriu és extensa i pelada, amb grans llacs. Són dues valls absolutament ferèstegues, amb un encant que les fa mereixedores d'una futura visita.

Desprès de tanta estona de contemplació vaig baixar en un tres i no res fins els estanys de la Muga,2560 metres, on em vaig banyar i dinar. A continuació cal seguir la vall, que per amplies comes va en direcció sud fins ajuntar-se amb la Llosa. Però havia de tornar a Cap de Rec i als 2300 metres, en un lloc evident on comença el bosc, vaig agafar un corriol cap a la dreta (oest) que du a un gran prat. Des d'allí, mantenint l'alçada, s'ha d'anar flanquejant tots els lloms que baixen de la Tossa Plana. Es pot seguir aquesta ruta fins trobar-nos amb la via normal que des del Cap de Rec puja a la Tossa Plana, o be anar baixant per dins del bosc fins el refugi. Cal fixar-se per trobar el camí correcte, ja que el refugi no es veu i es fàcil perdre l'orientació. Es va alternant el frondós bosc amb petits i verdíssims prats voltats d'arbres pels quatre cantons, talment illes enmig del mar. Des dels llacs de la Muga fins Cap de Rec tardarem unes dues hores i mitja.

Per qualsevol via aquest pic ens omplirà un bon dia de muntanya, donant-nos a coneixer unes valls desconegudes i un curiós sistema orogràfic. A l'hivern les pales superiors ens poden fornir un bon descens, amb posibilitats de fer diferents travessies.

Bibliografia
Mapa "La Cerdanya" Ed.Alpina
Guia "Cerdanya" CEC