L’Arieja és el departament francès que s’estén al nord de la serralada pirinenca, des del coll del Pimorent fins prop de la Garona. Des de diverses associacions de la societat civil es vol impulsar la creació del Parc de les Tres Nacions que agermanaria territori francès, andorrà i català.

L’Arieja correspon al vessant nord d’Andorra, Pallars Sobirà i Vall d’Aran. És un departament ampli, emmarcat dins del Migdia-Pirineus, que alhora forma part de l’Euroregió. Tanmateix l’Arieja és un departament pobre, amb un desenvolupament industrial, turístic i econòmic reduït i estancat. Les raons són diverses. En primer lloc la manca de grans centres balnearis com els de Luchon, Bigorra o Argeles ha fet que històricament el turisme que anava al Pirineu no s’hi acostes, atret pel nom d’altres destinacions més famoses i mundanes. Alhora la força i potència de Tolosa, que s’ha convertit en la capital del sud de França, han atret la població, la industria i les inversions cap a la seva àrea. Cal parar esment que en els darrer segle l’Arieja ha perdut prop de 100.000 habitants. Alhora una geografia envitricollada provoca que tingui una xarxa de comunicacions petita i complexa, molt afectada per la neu a l’hivern.

La construcció i obertura del túnel del Pimorent a finals del segle passat va suposar una aposta estratègica per la revitalització de la comarca. Es volia que possibilites un nou eix de comunicacions entre Tolosa i Barcelona, però els objectius no s’han acomplert. Mentre l’administració pública de casa nostra treballa activament per bastir un eix de dos carrils entre la capital catalana i la frontera (més per anar a la Cerdanya que per creuar la frontera), l’administració francesa s’ho agafa amb molta més calma i les inversions són reduïdes i van molt endarrerides. El túnel del Pimorent no ha estat pel moment el revulsiu que esperava la comarca i malgrat un desenvolupament turístic moderat al voltant d’algunes petites estacions d’esquí o Acs dels Termes, el departament és molt lluny del dinamisme i vitalitat d’una comarca de similars característiques com el Pallars Sobirà.

Pic del Medacorba (frontera dels tres estats) des dels estanys Forcats

Tanmateix aquesta situació ha provocat que la muntanya de l’Arieja, l’estat de conservació de les seves valls, dels seus rius i llacs sigui envejable, probablement un dels millors de tot el Pirineu. La muntanya de l’Arieja està buida i això ha comportat un grau de conservació sorprenentment positiu. Per això aquest endarreriment econòmic i social actual pot esdevenir una eina de desenvolupament futur de notable potencial. L’Arieja té uns recursos naturals que si el sap gestionar i desenvolupar amb intel•ligència li pot donar un potencial de futur extraordinari, ja que disposarà d’uns actius d’altissim valor i molt apreciats per les societats urbanes del segle XXI.

Des de fa temps des de diverses associacions i persones es vol impulsar una acció per preservar aquesta riquesa, alhora que bastir un projecte de futur que pugui servir d’eina de desenvolupament: el Parc de les Tres Nacions, que aplegui muntanyes i valls franceses, andorranes i catalanes.

En el moment de la seva creació l’Arieja va rebutjar participar en el Parc Nacional dels Pirineus al segle passat i en aquests moments només té protegits el que es coneix com a Reserva Natural d’Orlu, unes precioses valls, llacs i muntanyes properes a la Dent d’Orlu i Acs dels Termes, al vessant nord del Donassà.

En el llunyà 1972 el muntanyenc francès i ariejà Michel Sébastien va llançar la idea. Des de llavors ha plogut molt i s’ha avançat poc, però en els darrers temps sembla que hi ha més sensibilitat per part de les autoritats departamentals. La idea es crear un parc en les altes valls de l’Arieja, agafant com a eix la vall de Soulcem, incloure algunes valls i cims andorrans de la seva partió nord i arribar fins les altes valls ceretanes. Es vol que aquest parc englobi territori dels tres estats, un fet del tot insòlit internacionalment. El pic de Medacorba, on conflueixen els tres estats representaria simbòlicament el punt central del Parc.

Els seus promotors volen impulsar un espai transfronterer per protegir unes zones excepcionalment ben conservades i evitar perills de futures ampliacions d’estacions d’esquí o altres construccions inapropiades, que podria empalmar amb el recent creat Parc de l’Alt Pirineu a Catalunya

Però la intenció dels promotors no és només la protecció de la fauna i flora, d’uns econsistemes de muntanya ben conservats, sinó que aquest futur Parc pugui servir com eix de desenvolupament del departament. Creuen que una figura com un Parc pot ser un pol d’atracció turística important per revitalitzar unes valls mortes amb uns fluxos de turistes atrets per uns espais excepcionalment conservats.

Una tercera finalitat d’aquest projecte es afavorir les relacions entre catalans, francesos i andorrans. En aquests moments són tres pobles que es donen l’esquena, sense relacions ni projectes comuns. Els promotors del Parc creuen que compartir un projecte comú serviria per establir punts de contacte, diàleg entre les administracions i poder endegar altres projectes de futur compartits. Dins de l’Arieja les administracions miren cap a Paris i Tolosa com a font de futur, de les inversions que portin a un nou desenvolupament. Curiosament altres col.lectius no hi creuen, i pensen que el seu futur està amb el sud, amb Catalunya, amb la força, les energies, la riquesa i la potència de Catalunya.