Al Sobrarbe aragonés, tot just sobre el poble de l’Ainsa, i com a culminació de la sierra Ferrera, s’alça la Peña Montañesa. Pic altiu i probablemente amb una de les millors panoràmiques del Pirineu aragonés. Del Turbon al Bisaurin la vista s’exten amb tot detall sobre muntanyes tan conegudes com el Cotiella, Eristes, Posets, Bachimala, Tres Sorores i d’altres menors però igualment interessants com el Castillo Mayor, Punta Suelza o Tozal de Guara. La successió de pics, valls, poblets i racons exigeixen disposar de temps per la seva contemplació. La seva ascensió per la tranqui-la cara sud permet conèixer un ecosistema molt ben conservat i serà una excel•lent alternativa quan el mal temps no permeti l’ascensió als tres mils més prestigiosos.

Accés: des de l’Ainsa agafar la ctra que surt del costat del pont sobre el riu Cinca cap al Pueyo de Araguas, Oncins i Monestir de San Victorian.

Punt de sortida: al costat de la capella del Pilar, entre Oncins i el monestir de San Victorian, enfront del petit cementiri. Panell indicador. Punt d’aigua al costat de la capella.

Horari: 3.30 h ascensió i 2.30 descens.

Desnivell: 1.200 m

Dificultat: fàcil tot l’any. Atenció al perill de la calor en dies de canícula.

Cartografia: Cotiella (Editorial Alpina 1:25.000). L’Ainsa – Sobrarbe. Prames 1:40.000

Itinerari: Sortir del panell indicador per un corriolet fresat entre boixos, alzines i altre matollar. Progressar en direcció E, NE, per camí sempre fressat. En un petit collet a un prat, girar claramente en direcció O i situar-se al peu de la cara E de la muntanya. Anar ascendint tota aquesta cara E, seguint el camí sempre, ben marcat i ben fitat, en ziga zagues entre matollar. Guanyar alçada i acostar-se a una marcada barra rocosa que ratlla tot aquest vessant. El camí es decanta cap a l’esquerra i supera fàcilment aquesta barra per l’O, sense cap dificultat. A partir d’aquí s’obren un prats de pastura (Estibiella). Travessar-los, decantant-se cap al NW, per camí ben fitat i fressat. A la dreta, entre un matollar, s’entreveu les restes d’una borda i sota seu hi ha un petit abeurador, únic punt d’aigua en tota l’ascensió. Continuar progressant en la mateixa direcció, deixar a la dreta un evident pluviòmetre i continuar fins al final dels prats de pastura. Apareix el conus somital. Cal perdre una quarantena de metres per una barra rocosa, continuar progressant en clara direcció NW, enmig d’una fiaxa rocosa, per sota d’unes agulles i parets marcades per situar-se al peu del cim. Zona molt ferestega. Sortir a uns prats amb restes de grans pins i anar a guanyar el llom W. Entre roquissar ascendir fins el cim.

Descens: pel mateix itinerari.