Els motors, els vehicles i tota mena d’enginys de tracció mecànics són poc amics dels espais naturals. Els fums, sorolls, impacte sobre el terreny i l’exigència de pistes forestals tenen una incidència innegable sobre la natura. La darrera moda de l’actual societat d’oci en que vivim, els quads, plantegen nous problemes que exigeixen solucions.

Els quads són uns vehicles híbrids entre les motos i els cotxes que estan tenint un fort creixement i una acceptació social molt important. Definits com a motocicleta tot terreny de quatre rodes amb tracció total, van arribar a casa nostra cap el 1994, l’any 2000 s’en van matricular poc més d’uns 3.000 i deu anys més tard les matriculacions superen les 30.000 en un sol any. Són uns vehicles a motor, a mig camí entre les motos i els 4x4, que van néixer lligats al medi rural per solucionar problemes de comunicació molt específics, però que s’han convertit en un vehicle a motor d’oci amb una popularitat que no para de créixer. Un dels problemes dels quads es que no tenen una normativa reguladora específica, i malgrat que molts aspectes (exigència de casc, d’assegurança, velocitat, itv) està regulada per la legislació general dels vehicles a motor, encara resten zones confuses i de mala regulació.

A banda dels problemes tècnics de regulació, els quads s’estan imposant com un nou esport d’aventura. Cada dia es més fàcil trobar a la muntanya o en qualsevol zona de natura quads o colles de quads fent recorreguts més o menys llargs i aventurers, bé a títol individual o dins de grups menats per empreses de turisme o aventura. Els quads cerquen les pistes de muntanya, els camins sense asfaltar, les rieres o bassals, les lleres dels rius, els terrenys enfangats per transitar-hi i pràcticar aquest nou esport d’aventura.

L’actual explosió d’aquests vehicles planteja una colla de problemes que cal examinar. Els quads provoquen nombrosos problemes ambientals com ara sorolls, fums, agressions a diverses espècies en el seu hàbitat natural i ocupació de l’espai, però és especialment greu la seva afectació de la superficie, ja que la seva tracció total provoca un alt grau d’erosió i uns senyals evidents: impacte físic sobre les pistes forestals, contribuint a una major degradació i erosió; alta intensitat en l’emissió de contaminants, concentrant el seu impacte en un breu espai de temps i, sobretot, la intensa producció de sorolls que nombroses motos i quads produeixen movent-se a gran velocitat.

Al món del quad hi ha arribat un públic heterogeni. Una part prové del món de la motocicleta, (per alguns experts al voltant del 30 %) un col•lectiu que ja fa anys que ha anat assumint en la seva pràctica la necessitat del respecte d’uns mínims sobre la natura i ha anat acceptant unes normes d’actuació. Queden molt lluny afortunadament la pràctica salvatge del trial o l’enduro per qualsevol lloc i a banda d’infraccions puntuals, el col.lectiu de la moto s’ha anat adaptant a la normativa.

Però per una altra banda al món dels quads hi arriba un ampli estol de pràcticants que no han passat pel món de la moto (al voltant del 70 %), que hi arriben a partir d’alguna experiència amb una empresa d’aventura. Aquest col.lectiu no té la sensibilitat ni el coneixement de com i a on actuar en el delicat entorn natural, i són els que més problemes creen, circulant per arreu sense cap mirament.

A Catalunya la Llei de circulació al medi natural estableix amb caràcter general que no es pot circular per pistes amb una calçada inferior als 4 metres, i aquesta norma afecta als 4x4, motos i quads, evidentment. A la resta de camins, corriols o passos està prohibit la circulació de qualsevol vehicle a motor.

Recordem que aquest tipus d’activitats estan regulades pel decret 183/1994, de 1 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, i que prohibeix clarament la circulació de vehicles camp a través.

El problema no està a les pistes, sinó en la resta de camins, corriols, lleres de rius, camps de conreu, prats de muntanya, on sovint s’hi fiquen els quads sense cap contemplació. La manca d’agents de l’autoritat i agents forestals per controlar tot el territori impedeix un control acurat. Però també hi ha un problema de base d’educació i cultura dels nous conductors de quads, que no saben i a cops tampoc volen saber on es pot circular i on no. Molts cops el pur sentit comú ja fa prou evident on no és aconsellable la circulació de vehicles a motor com els quads, però massa sovint el desig d’aventura d’uns quants conductors provoca trobar-se quads allí on no haurien d’estar.

Una possibiltat apuntada per alguns experts es crear circuits específics, acotats i preparats pels quads. Una mica com s’ha fet amb la preparació d’alguns circuits per les motes d’enduro o trial s’hauria de fer pels quads. Diuen que inclós podria representar un atractiu turístic per alguns municipis, ja que serien nombrosos els aficionats de quads que es desplacarien a aquells llocs on existisin espais o zones habilitades per practicar esports de motor de muntanya i poder gaudir tranquilament amb la seva afició. Pel moment no s’han desenvolupat gaire aquests circuits específics i es fan servir les pistes existents.