Era el 1908 quan els primers esquís van solcar les neus dels Rasos de Peguera. El 1933 s’inaugurava el Xale-Refugi del Rasos de Peguera, impulsat pel C.E.Montserrat. Al llarg d’aquests 70 anys ha viscut tota mena de situacions, i ara, uns nous guardes, enceten una nova etapa en la seva llarga trajectòria.

El soci del Cec, l’Albert Santamaría, que s’havia desplaçat a Chamonix per presenciar el II Concurs d’Esports d’Hivern va quedar molt sorprès pels nous esports d’hivern que va descobrir que es practicaven als Alps i mitjançant la Secció d’Esports de Muntanya del CEC es va fer una comanda d’esquís, raquetes, luges i piolets a la firma Staub de Zurich. A començaments de desembre arriba la comanda i el dia de Nadal de 1908 es fa una primera sortida als Rasos de Peguera on s’estrenen els esquís i luges. Aquest és el bateig de l’esquí a Catalunya, i a partir de llavors aquest nou esport va iniciar una ascensió imparable.

Des dels seus orígens els Rasos de Peguera han estat vinculats amb l’esquí, ja que els seus relleus amorosits i la facilitat d’accés han permès que moltes generacions de catalans s’hagin calçat uns esquís per primer cop en aquells turons. Aviat es va fer pales la necessitat de disposar d’un allotjament i va ser el C.E.Montserrat, de Manresa, qui va tirar endavant la construcció d’un Xalet-Refugi, per cobrir les necessitats d’aixoplug i facilitar l’accés i l’estada a la neu. La primera pedra es va posar el juny de 1932 i el desembre de 1933 es va realitzar la inauguració. Seguint el model dels xalets alpins de l’època es construeix l’actual edificació, que externament quasi no ha variat la seva aparença en tots aquests anys, mantenint una estructura de gran tipisme. El refugi va costar unes cinc-centes mil pessetes de l’època, i es va construir íntegrament amb aportacions dels socis del C.E.Montserrat.

Al llarg d’aquests setanta anys de vida el xalet-refugi dels Rasos ha viscut tota mena de situacions i ha passat per les més diverses vicissituds. Des del començament el refugi va disposar de llum elèctrica aprofitant un salt d’aigua proper, de calefacció central, aigua calenta, servei de llit i neteja, i fins i tot minyones! Les aproximacions eren molt llargues, i es feien des de Berga o des de Cercs per Peguera. Duran la guerra civil el refugi va restar tancar, i a la postguerra va contemplar diferents episodis amb els maquis (cal recordar que el famós Caracremada era fill de Peguera i que coneixia la contrada com el palmell de la seva ma, així com la presència d’en Quico Soler). Més d’un guarda s’havia tret un sobresou amb el contraban de productes molt buscats amb els que es traficava. El refugi ha tingut molts guardes al llarg de la seva història, però cal recordar al Celdoni i la Maria, així com a la popular Carmeta.

L’obertura de la carretera i de l’estació d’esquí dels Rasos de Peguera als anys setanta del segle passat va donar una nova vida al refugi, i el seu públic va variar una mica, passant de tenir només estadants excursionistes a tenir esquiadors, famílies i gent d’allò més divers. Els Rasos han estat un destí molt popular i de gran tirada a tota la Catalunya Central, tant a l’hivern per anar a la neu o a la tardor per recollir bolets.

El passat dia 4 de juliol es va dur a terme la celebració del setantè aniversari del refugi, amb la presència de 3 persones que van poder assistir a la seva inauguració, fa setanta anys.

L’actual facilitat de comunicacions, l’expansió de l’esquí per noves estacions amb instal•lacions més modernes i la gran facilitat per viatjar han fet que el refugi hagi quedat una mica fora dels objectius i circuits de les actuals generacions. Sembla que els Rasos de Peguera i el seu refugi ja no tinguin gaire atractiu, però des de fa un any uns nous guardes han assumit la gestió del refugi, amb moltes ganes i idees, i amb el convenciment que la bellesa i pau de les muntanyes berguedanes seran tot un descobriment per a molta gent.

Fitxa:
Nom: Xalet-Refugi Rasos de Peguera (Centre Excursionista Montserrat). Castellar del Riu. Berguedà
Informació i reserva: Ramon Vilatovà i Alida Díaz. 660 042 309, 661 088 024, www.rasosdepeguera.com, a_alida@yahoo.com. Informació al C.E.Montserat 93-872 53 12
Accés: per l’Eix del Llobregat agafar la sortida Berga N i seguir la ctra cap a Sant Llorenç de Morunys fins trobar el desviament amb la ctra cap als Rasos de Peguera, fins el punt quilomètric 11.5.
Places: 30 places en un dormitori general. Altres estances per 2-3 persones
Període d’obertura: tots els caps de setmana de l’any, Nadal, Setmana Santa i de Juny a Setembre.
Serveis: dormitori gral, cuina lliure, servei de menjars, lavabos, dutxes, lloguer de trineus i raquetes, llum elèctrica

Les propostes del guarda

Excursions
- Circuit dels Rasos (Rasos de Baix i Pedró)
- Cogulló d’Estela i Roca d’Auró
- Serra d’Ensija i Cap Llitzet
- PR 73 Berga-Sant Corneli
- Visita al poble de Peguera i al passat miner de Fumanya, Fígols i Sant Corneli
- Visita als jaciments paleontològics i de dinosaures de Fumanya
- Sant Llorenç dels Porxos
- Santuari de Queralt
- Enllaç amb el Camí dels Bonshomes pel coll de Fumanya
- Travessa al Pedraforca

Escalada
Existeixen diferents zones d’esportiva molt properes al refugi (Les Carboneres, Torrent dels Porxos, Totxo del Nen, Can Tronco, El Rusc i Les Agulles), amb més de 70 vies d’escalada esportiva perfectament equipades, del III al VIII grau.Vies d’escalada clàssica a la Roca d’en Ferrus, a la Gallina Pelada.

BTT
Nombrosos itineraris pels Rasos i Peguera, ascensió a la Figuerassa, volta circular a la Serra d’Ensija, travessa a Gossol i l’Aiguadevalls...

Neu i gel
Pràctica de l’esquí a l’estació propera, itineraris amb raquetes pels Rasos. Recentment s’ha obert la cascada Es Montero, al Pla de Campllong, prop del Pi de les Tres Branques, de 65 m, amb dues variants

Cartografia
Rasos de Peguera. Editorial Alpina
Berguedà (1:50.000) ICC

Entrevista: Ramon Vilatovà

El Ramon Vilatovà i l’Alida Díaz són els actuals guardes des de fa poc més d’un any. Després d’un temps de tancament del refugi han encetat una nova etapa amb molts projectes i ganes i la ferma voluntat de rellançar el refugi. El dia de Sant Joan, l’endemà d’un revetlla molt tranquila al refugi, l’anem a visitar.

Com et vas animar a agafar aquest refugi?
Jo tenia experiència de refugis, ja que havia estat 6 anys d’ajudant al Ventosa i també col•laborant tres hiverns amb el Xalet Soler i Santaló de Salardú, que porta el meu germà. Volia sortir de la gran ciutat i tenir una feina a la muntanya, però sense desconnectar-me del tot de Barcelona, i mitjançant uns coneguts vam saber que el C.E.Montserrat buscava nous guardes, i ens vam decidir, ja que la proximitat a Barcelona el feia especialment atractiu.

Quin tipus de públic teniu?
Degut a la facilitat d’accés i comunicacions tenim un públic més turístic que excursionista. Durant la temporada alta de neu tenim molta gent que només dina o pren alguna cosa al refugi, i relativament poques pernoctacions. Venen moltes famílies, grups i gent treballadora, que només tenen festiu el diumenge i que la proximitat els permet acostar-se a la muntanya. Majoritàriament ve gent de la Catalunya central, ja que aquest refugi i els Rasos tenen molta tradició. He notat que el tipus de públic és molt diferent a la val d’Aran o al Ventosa.

Que t’atreu de la feina de guarda?
El contacte amb la muntanya, el contacte amb la gent, i mantenir un equilibri entre la vida urbana a una gran ciutat com Barcelona i la pau de la natura en un lloc com aquest.

Com influeix estar a tocar d’una estació d’esquí?
En el nostre cas influeix notablement, ja que la nostra temporada alta és quan hi ha neu als Rasos. Llavors ve moltíssima gent, especialment famílies amb nens i grups. Tenim servei de lloguer de trineus i és molt bonic veure com molts nens tenen el seu primer contacte amb la neu en aquests prats, l’alegria que els dona, i després com es refan a l’escalfor de l’estufa del refugi.

Creus que té sentit un refugi a tocar de la carretera i al costat d’una estació d’esquí?
Home, evidentment si el refugi s’hagués de fer ara ja no es faria aquí. Però aquest refugi és el testimoni de la història de l’esquí a Catalunya i s’ha de mantenir aquest record. A més a més el refugi té molt sabor i encant, i per molta gent la bellesa i pau d’aquestes contrades és tot un descobriment, ja que no es pensen que al costat d’una gran ciutat puguin haver llocs tan bonics i ben conservats com aquest.

És molt dur l’hivern al refugi?
El refugi és una construcció vella, amb més de setanta anys. Ara li hem fet tot un seguit de reformes i hem millorat el seu estat, i encara volem introduir noves millores, però a l’hivern arriba a fer molt fred. Tanmateix amb un cop de cotxe estem a Berga.