Entre tots els personatges mítics de l’edat d’or del descobriment i exploració de les muntanyes pirinenques, destaca amb llum pròpia la figura del comte francès Henry Russell (1834-1909). Aquest muntanyenc, fill d’una antiga família noble franco-irlandesa, va ser el pirineista més destacat de la seva època. Després d’uns llargs i atzarosos viatges arreu del món, s’instal·la als peus dels Pirineus, en diferents residències del vessant francès. Al llarg de quaranta cinc anys es dedicarà a l’exploració de totes les valls i a l’ascensió de la majoria dels seus cims. Cap racó li serà estrany i des del Canigó al pic de Rhune, a tocar de l’Atlàntic, arribarà a conèixer pam a pam el massís pirinenc. Russell du a terme la primera ascensió coneguda al Carlit, trepitja l’Ariège, fa més de 40 ascensions al Midi de Bigorre, coneix també la Pica d’Estats i el Montcalm, però el seu terreny de joc preferit és el Pirineu Central francès. Des de Bagnéres de Luchon fins a Pau recorrerà incansablement tots els grans pics pirinencs. El massís del Mont Perdut, de les Maladetes, amb vàries ascensions a l’Aneto però també al Tempestats i pic Russell, les muntanyes del circ de Gavarnie, el Posets, el Cotiella, el pic Long, la Munia el Balaitús són alguns dels pics que ascendirà. De totes aquestes muntanyes tindrà una relació especialment singular amb el massís del Vignemale. Des del poblet de Gavarnie o de Cauterets el recorrerà per totes bandes, fins al punt de comprar-lo i fer-se construir 7 refugis-cova on cada estiu hi farà llargues estades. Igualment explorarà i recorrerà sistemàticament totes les valls pirinenques, escrivint nombroses guies divulgatives, adreçades a un turisme incipient.

Però a banda de la seva trajectòria com a muntanyenc Russell és també important per la seva filosofia de la muntanya. Russell té una passió i un amor il·limitat per la natura. L'espectacle de la muntanya li desvetlla unes sensacions, unes emocions, uns instants de joia i felicitat únics, que acabaran convertint-se en el motor de la seva vida fins esdevenir l’objectiu final de la seva carrera: la recerca del sentiment i de l'emoció estètica a través de la muntanya. Com gràficament escriu en un dels seus textos ...tota la meva vida he estimat, anava a dir adorat, les muntanyes, escalant-les amb passió. Puc comparar-ne moltes, però per més que l'amor sigui cec, crec que encara tinc raó admirant més que mai els Pirineus.

Aquesta actitud representa una novetat en l’apropament de l’home als Pirineus. Els primers excursionistes tenien una intenció científica o de recerca en les seves ascensions i trobaven del tot inapropiat recrear-se en la contemplació de la natura. Fins l’arribada de Russell no neix una nova manera de viure, veure i sentir la muntanya, que ha perdurat fins l’actualitat.

Russell va recollir tota la seva carrera en un llibre que ha esdevingut una fita fonamental en la literatura pirinenca: Records d’un muntanyenc. Llegint les planes d’aquest text podrem seguir les seves passes per les muntanyes i valls, però alhora gaudir d’una prosa poètica i sensible, romàntica, lligada al sentiment que la natura li provoca en el seu esperit.

Sense cap mena de dubte Russell és un dels primers divulgadors dels Pirineus, un dels seus millors escriptors-excursionistes i un pioner en la defensa de la bellesa de les seves muntanyes i en el descobriment i valoració dels seus paisatges. En aquesta època nostra, on tants perills amenacen al Pirineu, pensem que és del tot pertinent recordar un dels primers i millors apòstols dels Pirineus. Creiem que el record i la lectura dels textos de Russell serien del tot aconsellable i deixar-nos amarar per la seva filosofia i sentiment. Contemplaríem així les muntanyes pirinenques des d’una òptica d’estimació i respecte, entendríem que el paisatge i la natura són el principal actiu dels Pirineus i que és fonamental la seva conservació.