El Xalet de la Molina s’esfondra

El Xalet de la Molina del Centre Excursionista de Catalunya, una construcció històrica de l'esquí i del món excursionista, amenaça ruïna. El seu esfondrament suposa la desaparició d’un element emblemàtic del patrimoni arquitectònic i simbolitza un canvi de paradigma als Pirineus.

Històricament les primeres traces d'uns esquís a les neus catalanes tingueren lloc el Nadal de 1908 als Rasos de Peguera. El 1909 trobem dades d'una altra esquiada al Matagalls, i a partir del 1911 els esquiadors catalans s'estenen per les comes i prats de La Molina, Ribes de Fresses i Camprodon, arribant a Núria el 1920. Poc a poc l’afició per aquest nou esport blanc va creixent, es convoquen concursos i competicions i en el primer terç del segle XX l'esquí arrela amb força a Catalunya.

L'arribada del tren (1922) i el descobriment de les pistes de Fontcanaleta (1924) suposa la consolidació de la Molina com a principal estació d’esquí dels catalans, que acull als membres d'una societat urbana que cerca una nova forma de lleure hivernal més propera a la natura.

La creixent afició i el gran nombre de practicants, així com les dificultats de comunicació, fan patent la necessitat de disposar d'un aixoplug en condicions prop de la neu. El Centre Excursionista de Catalunya s’embranca en la construcció d'un refugi pels esquiadors.

Sota l'empenta de Ignasi Folch i Girona s’endega una campanya d’aportacions populars que aconsegueix aplegar 200.000 de les antigues pessetes. Es compra l'estable de bestiar conegut com Porxo del Sitjar el 1924 i s’encomana a l’arquitecte Josep Danès el projecte. Malgrat un dèficit de 50.000 pessetes, el 5 de desembre de 1925 s'inaugura l'edificació del que es coneixerà com a Xalet del Centre a la Molina.

És una àmplia i confortable edificació amb 120 places, de fesomia arquitectura alpina, que durant 80 anys ha donat aixoplug a moltes generacions d'esquiadors. Han estat molts els catalans que s’han iniciat a l’esquí a la Molina, que han fet els seus primers girs a la popular Pista Llarga, i molts d’ells s’han hostatjat en el Xalet del Cec. La seva singular arquitectura, el sabor del seu interiorisme i decoració va fer que l’estada al Xalet formi part de la memòria sentimental de milers de catalans. El Xalet s’havia convertit en un símbol de l'esquí català i amb el pas del temps i les noves construccions d’altres hotels i refugis havia esdevingut un element singular del patrimoni arquitectònic de la Molina i per extensió dels Pirineus.

Al llarg de tots aquests anys s'hi han fet modificacions, renovacions i ampliacions, i el Xalet ha vist el creixement i desenvolupament de l'estació de la Molina.

Malauradament a partir de l'hivern del 2006 es comencen a detectar afectacions a l’estructura de l’edifici, que amb el pas dels mesos s'han anat fent més grans i nombrosos. En els darrers mesos s’hi han obert una colla d'esquerdes que afecten des de la capella fins a l'annex, amb alteracions importants en el sòl i les parets. Aquest procés sembla que no s'estabilitza i a parer dels tècnics suposa una alteració irreversible de l'estructura de l'edifici que fa impossible la seva reparació. Finalment el consell dels tècnics ha portat a prendre la decisió del tancament del refugi a finals d’estiu, davant d’un probable risc d'esfrondament.

Pel que sembla tot apunta com a causa d’aquests danys estructurals als moviments de terres provocats per una promoció immobiliària en uns terrenys veïns que inclou la construcció de 120 apartaments. El conflicte està actualment en mans d’arquitectes i advocats, i presumiblement acabarà als tribunals, que hauran de fixar les causes i les eventuals indemnitzacions.

A banda de les responsabilitats que es puguin determinar, aquest esfondrament és un símbol del procés d’especulació immobiliària imparable de la vall de la Molina i de tot el Pirineu.

Després d’uns anys on l’especulació immobiliària ha aconseguit malmetre de manera significativa grans extensions de la façana litoral de Catalunya, des dels darrer terç del segle XX i primers anys del XXI aquest procés d'especulació s'ha traslladat a la muntanya. La Vall d'Aran, algunes valls del Pallars, Andorra, la Cerdanya, el Ripollés són algunes comarques que estan sotmeses a un fortíssim procés de construcció de segones residències, amb importants conseqüències sobre el paisatge i el medi ambient.

Però les conseqüències d’aquesta embogida política immobiliària van més enllà i afecta també a elements del patrimoni arquitectònic de primer nivell, com en aquest cas. El Xalet de la Molina és (era?) un símbol de l’esquí a Catalunya, un testimoni de l’historia de l’esport blanc de les nostres muntanyes. A les portes de celebrar el centenari de l'esquí a casa nostra sembla que la nostra societat no sigui capaç de mantenir i respectar el seu patrimoni històric.

Malgrat les evidències del canvi climàtic i amb l'excusa de la neu com a element exclusiu de dinamització econòmica de les comarques de muntanya, les polítiques de gestió del territori continuen sent terriblement agressives i sense visió de futur. No són capaces les administracions públiques o la societat civil de posar fre a aquesta febre constructiva que sembla no tenir aturador? No és possible una altra gestió del territori que respecti el medi natural, però també el patrimoni arquitectònic i la memòria sentimental de moltes generacions. L’esfondrament del Xalet de la Molina eleva a categoria un accident que hauria d’haver estat anecdòtic i circumstancial.