La
posta fou vermella,
Ve el fred desavinent,
Un núvol s’escabella
I entre els estels hi ha el vent
Raja una fonteta
A proa de ma pàtria
Que tothom li dóna
Per nom la Trobada,
Al peu del torrent,
Que brolla tan clara
Que al surtir del raig
Sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
Font regalada
A ta dolía vena
Que la set apaga
Acut la pastora
I i la vilatana
Com lo segador
L’anyell i la cabra.
També jo et visito
Amb tanta constància
Que molts dies vinc
Tarda i matinada.
Jacint Verdaguer
Jo
no sé que té la neu
Fet d’espera, de promesa,
Floc de roba del meu déu
Adormit en l’escomesa
D’un demà no fonedís
Adormit i tan feliç
Jaume Subirana
A mig aire de la serra
Veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca
Dies ha que t’he delit!
Ets
la pau que s’anuncia
Entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
Pro en tens tota l’alegria.
Joan
Maragall
Neu fonedissa,
poesia de sempre.
Res no és inútil.
Antón Sala-Cornadó
Sento el misteri
blau, groc i roig, l'oloro,
el toco, el tasto,
i el veig entre els verds tendres
del murmuri embrancat.
Antón Sala-Cornadó
Llustregen els lladrucs valents d'un gos
a les Valls encantades de Cardós.
Els prats mediten com serà el galop
del vent damunt del riu de rius que riu i fuig.
Encara no hi ha res i ja hi és tot.
Antón Sala-Cornadó
Per a ells el seu amor a l'escalada i als viatges i aquesta
recerca de l'art a la seva manera no era una fugida de
la realitat sinó els seus millors aliats per donar
sentit a l'anarquia de l'existència.
Pati
Blasco. Andando la vida
Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria,
que fos per una eternitat.
Miquel Martí i Pol
La tarda s'enfollia
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.
Miquel Martí i Pol
Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat
hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprés
i us he estimat amb tota l'ànima.
Miquel Martí i Pol
Hi ha un lloc a l'espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova.
Miquel Martí i Pol
No
vulgueu esbrinar quines forces us mouen.
Miquel
Martí i Pol
Hi ha la vida i la mort immutables.
La resta són paraules.
Miquel
Martí i Pol
Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.
Miquel
Martí i Pol
A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que silenci.
Miquel Martí i Pol
Pels límits
de mi mateix avanço.
Miquel
Martí i Pol
Pedres, senyals; la ruta
descriu corbes futures.
Miquel
Martí i Pol
Tota
la immensitat es pobla
de la meva mirada.
Miquel
Martí i Pol
Sí que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per contemplar-lo.
Tanca els ulls i veurà com jo el veig ara.
Miquel
Martí i Pol
I anirem lluny, encadenats al pur
atzar dels horitzons, que mai no tanquen
amb pany i clau de l'estímul del paisatge.
Miquel
Martí i Pol
La teva ombra és tan certa com la claror més
alta.
Miquel
Martí i Pol
Ara
deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.
Miquel
Martí i Pol
Ja
res no ens tempta com aquest intent
de recollir amb les mans i amb els sentits
tota la llum que incendia el capvespre.
Miquel
Martí i Pol
No vull encomenar recels. Només
proclamo la certesa d'un camí
i una ja insubornable voluntat
de caminar.
Miquel Martí i Pol
Pels
plecs de l'horitzó
cau un ponent blavíssim que enlluerna.
Miquel
Martí i Pol
Per a mi allò més important és l'experiència
personal, l'èxit va en segon lloc.
Kaspar
Ochsmer
Sóc un vianant, res més que això
Arthur
Riambaud
La marxa pot ser plaer o patiment, passejada o desplaçament
forçat, però també pot esdevenir
mitjà de coneixement, coneixement dels altres s’enten,
d’aquells que retrobes
Jacques Lacarriere. Les chemins faisants
Què he aprés des de que camino?
Jacques
Lacarriere. Les chemins faisants
Qui
no coneix no estima res.
Qui no pot fer res no comprèn res.
Qui no comprèn res, no val res.
Però qui comprèn, també estima, observa,
veu...
Paracels
Creieu-ho,
la natura malgrat tots els seus capricis és més
hospitalària del que imaginem.
Henry
Russell
Jo
si tingués cinquanta-tres minuts per gastar caminaria
molt pausadament cap a una font.
Antoine
de Saint-Exupéry. El petit princep
Quin doll d’aigua a la font,
Ara que és vespre
I la lluna s’afanya
A pujar la carena...
Joan
Salvat Papasseit. Poemes sense acabar
Enyoraré el color de les albes, la neu rosa, la
calma blanca de les tardors.”
Vinyet
Panyella. Cisternes
Mentre dormiu us creix la barba. Això és
el temps.
Joan
Fuster
Mandrosament els geranis frueixen
l'últim sol de la tarda.
Ja són lluny els xafogosos, dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i, a poc a poc,
revénen les profundes quietuds
la mà es torna exigent i l'ull tenaç.
Comença la tardor, temps de creixença.
Miquel
Martí i Pol. Tardor
Que res no pugui abatra'm, res no em venci:
el meu triomf és el silenci.
Pere
Ribot. La conquesta
Per les clotades
es despullen les boires.
Tardor sense ocres
Miquel
Desclot. La Castellassa
Camins i viles
als peus dels cingles brumen.
La pedra vetlla
Miquel
Desclot. La Codoleda
L'alzinar és el bosc de la meditació
Ferran
Canyemeres
Només la natura dura sempre
D.Sam
Abrams
L'aire del Montseny
He
trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Cada
timba, cada greny,
misteris de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Tot
és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny.
Pere
Ribot
Jo
no faig escalada per acostar-me a l’infinit o a
cap divinitat, si no per allunyar-me de mi mateix.
Erri
da Luca
L'escalada és un art i tot escalador un creador.
Joseph
Ribas
Els pobles que viuen als peus de les muntanyes van colocar
sovint a les divinitats a les muntanyes, no per a honorar-los
des d'un pla inferior, sinó més aviat per
mantenir-los a distància.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Un cim de l'Himalaia sense vent emmudeix, és una
esglèsia buida.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
No sé que és per al presoner el dia del
final de la seva condemna, que és pel malalt l'arribada
de l'alba, que és per a un escriptor la darrera
paraula del seu llibre, però deu assemblar-se al
cim, la promesa feta al nen que hi ha en cada un de nosaltres.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Però on està el perill
creix també allò que et salva
Hölderlin
La muntanya desenmascara
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Quan
el temps és la neu i les seves hores cauen com
flocs, surts sol per a palejar al voltant de la tenda
i no deixar que et colgui.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
La neu és aigua blanca, com el paper, poses en
ella el que vulguis.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Molta Escriptura Sagrada és alpinista
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
La muntanya no és un monstre que mata: tinc la
sensació, pel contrari, que pateix per cada vida
perduda en ella. Les allaus que no ha pogut aturar, les
caigudes de pedra que cauen avall: hi ha un dolor de la
muntanya i una compensació que ajuda a altres alpinistes.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
L'alpinisme és un art de la fuga.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
L'alpinisme és un exercici d'humilitat
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
La muntanya és per a mi un lloc desert on es veu
el món tal com era sense nosaltres i com serà
desprès.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
A la muntanya m'adono de tenir dues cares, una cara cap
a la paret, l'altra, l'espatlla, cap al món. Qui
escala dóna l'espatlla a tota la resta.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Escalar, per a mi, té el valor afegit de no servir
per a res.
Erri
da Luca. Tras la huella de Nives
Tot ha d’alçar-se a la llum de les muntanyes
Joan
Maragall
Per apreciar en conjunt l’arquitectura de la muntanya
s’ha d’estudiar i recorrer-la en tots els
sentits, pujar a tots els seus cims, penetrar en els seus
racons. És un infinit, com ho són totes
les coses per a qui les vulgui conéixer per complet.
Elisée
Reclus. La Montaña