Citacions de muntanya 15

 

La posta fou vermella,
Ve el fred desavinent,
Un núvol s’escabella
I entre els estels hi ha el vent
Raja una fonteta
A proa de ma pàtria
Que tothom li dóna
Per nom la Trobada,
Al peu del torrent,
Que brolla tan clara
Que al surtir del raig
Sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
Font regalada
A ta dolía vena
Que la set apaga
Acut la pastora
I i la vilatana
Com lo segador
L’anyell i la cabra.
També jo et visito
Amb tanta constància
Que molts dies vinc
Tarda i matinada.


Jacint Verdaguer


Jo no sé que té la neu
Fet d’espera, de promesa,
Floc de roba del meu déu
Adormit en l’escomesa
D’un demà no fonedís
Adormit i tan feliç


Jaume Subirana



A mig aire de la serra
Veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca
Dies ha que t’he delit!

Ets la pau que s’anuncia
Entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
Pro en tens tota l’alegria.

Joan Maragall



Neu fonedissa,
poesia de sempre.
Res no és inútil.


Antón Sala-Cornadó



Sento el misteri
blau, groc i roig, l'oloro,
el toco, el tasto,
i el veig entre els verds tendres
del murmuri embrancat.


Antón Sala-Cornadó



Llustregen els lladrucs valents d'un gos
a les Valls encantades de Cardós.
Els prats mediten com serà el galop
del vent damunt del riu de rius que riu i fuig.
Encara no hi ha res i ja hi és tot.


Antón Sala-Cornadó



Per a ells el seu amor a l'escalada i als viatges i aquesta recerca de l'art a la seva manera no era una fugida de la realitat sinó els seus millors aliats per donar sentit a l'anarquia de l'existència.

Pati Blasco. Andando la vida



Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria,
que fos per una eternitat.


Miquel Martí i Pol



La tarda s'enfollia
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.


Miquel Martí i Pol



Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprés
i us he estimat amb tota l'ànima.


Miquel Martí i Pol



Hi ha un lloc a l'espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova.


Miquel Martí i Pol


No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.

Miquel Martí i Pol



Hi ha la vida i la mort immutables.
La resta són paraules.

Miquel Martí i Pol



Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.

Miquel Martí i Pol



A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que silenci.


Miquel Martí i Pol



Pels límits
de mi mateix avanço.

Miquel Martí i Pol



Pedres, senyals; la ruta
descriu corbes futures.

Miquel Martí i Pol



Tota
la immensitat es pobla
de la meva mirada.

Miquel Martí i Pol



Sí que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per contemplar-lo.
Tanca els ulls i veurà com jo el veig ara.

Miquel Martí i Pol



I anirem lluny, encadenats al pur
atzar dels horitzons, que mai no tanquen
amb pany i clau de l'estímul del paisatge.

Miquel Martí i Pol


La teva ombra és tan certa com la claror més alta.

Miquel Martí i Pol


Ara deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.

Miquel Martí i Pol


Ja res no ens tempta com aquest intent
de recollir amb les mans i amb els sentits
tota la llum que incendia el capvespre.

Miquel Martí i Pol



No vull encomenar recels. Només
proclamo la certesa d'un camí
i una ja insubornable voluntat
de caminar.


Miquel Martí i Pol


Pels plecs de l'horitzó
cau un ponent blavíssim que enlluerna.

Miquel Martí i Pol



Per a mi allò més important és l'experiència personal, l'èxit va en segon lloc.

Kaspar Ochsmer



Sóc un vianant, res més que això

Arthur Riambaud



La marxa pot ser plaer o patiment, passejada o desplaçament forçat, però també pot esdevenir mitjà de coneixement, coneixement dels altres s’enten, d’aquells que retrobes


Jacques Lacarriere
. Les chemins faisants



Què he aprés des de que camino?

Jacques Lacarriere. Les chemins faisants


Qui no coneix no estima res.
Qui no pot fer res no comprèn res.
Qui no comprèn res, no val res.
Però qui comprèn, també estima, observa, veu...

Paracels


Creieu-ho, la natura malgrat tots els seus capricis és més hospitalària del que imaginem.

Henry Russell


Jo si tingués cinquanta-tres minuts per gastar caminaria molt pausadament cap a una font.

Antoine de Saint-Exupéry. El petit princep



Quin doll d’aigua a la font,
Ara que és vespre
I la lluna s’afanya
A pujar la carena...

Joan Salvat Papasseit. Poemes sense acabar



Enyoraré el color de les albes, la neu rosa, la calma blanca de les tardors.”

Vinyet Panyella. Cisternes



Mentre dormiu us creix la barba. Això és el temps.

Joan Fuster



Mandrosament els geranis frueixen
l'últim sol de la tarda.
Ja són lluny els xafogosos, dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i, a poc a poc,
revénen les profundes quietuds
la mà es torna exigent i l'ull tenaç.
Comença la tardor, temps de creixença.

Miquel Martí i Pol. Tardor



Que res no pugui abatra'm, res no em venci:
el meu triomf és el silenci.

Pere Ribot. La conquesta



Per les clotades
es despullen les boires.
Tardor sense ocres

Miquel Desclot. La Castellassa



Camins i viles
als peus dels cingles brumen.
La pedra vetlla

Miquel Desclot. La Codoleda



L'alzinar és el bosc de la meditació

Ferran Canyemeres



Només la natura dura sempre

D.Sam Abrams



L'aire del Montseny

He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteris de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Pere Ribot


Jo no faig escalada per acostar-me a l’infinit o a cap divinitat, si no per allunyar-me de mi mateix.

Erri da Luca



L'escalada és un art i tot escalador un creador.

Joseph Ribas



Els pobles que viuen als peus de les muntanyes van colocar sovint a les divinitats a les muntanyes, no per a honorar-los des d'un pla inferior, sinó més aviat per mantenir-los a distància.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



Un cim de l'Himalaia sense vent emmudeix, és una esglèsia buida.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



No sé que és per al presoner el dia del final de la seva condemna, que és pel malalt l'arribada de l'alba, que és per a un escriptor la darrera paraula del seu llibre, però deu assemblar-se al cim, la promesa feta al nen que hi ha en cada un de nosaltres.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



Però on està el perill
creix també allò que et salva

Hölderlin



La muntanya desenmascara

Erri da Luca. Tras la huella de Nives


Quan el temps és la neu i les seves hores cauen com flocs, surts sol per a palejar al voltant de la tenda i no deixar que et colgui.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vulguis.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



Molta Escriptura Sagrada és alpinista

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



La muntanya no és un monstre que mata: tinc la sensació, pel contrari, que pateix per cada vida perduda en ella. Les allaus que no ha pogut aturar, les caigudes de pedra que cauen avall: hi ha un dolor de la muntanya i una compensació que ajuda a altres alpinistes.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



L'alpinisme és un art de la fuga.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



L'alpinisme és un exercici d'humilitat

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



La muntanya és per a mi un lloc desert on es veu el món tal com era sense nosaltres i com serà desprès.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



A la muntanya m'adono de tenir dues cares, una cara cap a la paret, l'altra, l'espatlla, cap al món. Qui escala dóna l'espatlla a tota la resta.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



Escalar, per a mi, té el valor afegit de no servir per a res.

Erri da Luca. Tras la huella de Nives



Tot ha d’alçar-se a la llum de les muntanyes

Joan Maragall



Per apreciar en conjunt l’arquitectura de la muntanya s’ha d’estudiar i recorrer-la en tots els sentits, pujar a tots els seus cims, penetrar en els seus racons. És un infinit, com ho són totes les coses per a qui les vulgui conéixer per complet.

Elisée Reclus. La Montaña