Citacions de muntanya 2

"Quan pot dependre d'un dia? En certes condicions tot, la vida."

 Kurt Diemberger. K2 

 "Per a mi és una passió. Molts pensaran que estic boja per estimar una muntanya. Però el K2 és una muntanya molt especial."

 Jullie Tullis. Maig 1986 

 "Si jo no reflexionés molt, estudiés i planeges l'ascensió cuidadosament, fa temps que estaria mort."

Tomo Cessen. Trento 1990 

"En el fons un no es troba mai sol a la muntanya, ja que torna a trobar els records llunyans d'excursions fraternals."

Michel Sebàstien. Cimas Pirenaicas pag.77

 "Per molt que recorreguem el món darrera la bellesa, mai la trobarem si no la portem amb nosaltres."

Emerson. Baltoro Louis Audoubert 

 "Forçosament, veurem un dia l'època de nous Saussure y de nous Whymper, que renovaran la gesta de la conquesta dels Alps."

 Lluis Amadeu de Saboia, referint-se a l'Himalaia. Baltoro Louis Audoubert 

 "Dalt del Puig del Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on alguns temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus."

 Marià Vayreda

 "L'essencial en cascades és ser ràpid en les més llargues, romandre sencer en les més dures i poder continuar durant el major temps possible."

 Godefroy Perroux 

 "¡Adéu muntanyes immaculades¡ L'intrusió del comerç, tan amunt, en les pregones pendents ja profanades pels refugis amb cridaners altaveus, pels telecadires i funiculars, assaltades per multituds multicolors, per homes i dones elegants que, durant el viatge, es llencen a la cara el fum de les seves cigarretes, és altament depriment."

 Tilman. Ho va dir al tornar de Suïssa, on havia anat a aprendre a esquiar obligat, per poder participar a una expedició suïssa a l'Himalaia 

 "Romanguérem una hora sencera al cim. Una hora molt plena de vida gloriosa."

 Edward Whymper. Scrambles amongst the Alps.1865-1869 Dit durant la primera ascensió al Cerví 

 "...Cap visió d'una muntanya m'ha impressionat tan profundament."

 Eric Shipton, referint-se al K2 

 "Un vuit mil només et pertany quan has tornat a baix, mentre li pertanys tu a ell."

 Kurt Diemberger. K2 

 "El muntanyenc és el poeta-atleta. Aquest sap assaborir les escenes pintoresques i pastorals de la vall; li agrada retardar-se vorejant els llacs tranquils i blaus o seguint els viaranys del bosc; frueix llargament de les alçades i modera el pas per veure de l'horitzó les nits o les tempestes; acampa sota una roca al clar de la lluna. Sap també afrontar les esquerdes i les parets amenaçadores, assaborint la sensació intensa de perill. El que li parla al cor, però, és menys l'esport que la muntanya."

 Henri Brulle 

 "Si escriu sense pujar-hi, no pot fer res. Si puja sense escriure, no deixa res. Si puja i relata amb sequedat, no deixa més d'un document que pot tenir, certament, un gran interès. I si, cosa rara, puja, escriu i sent, si en una paraula és el pintor d'una naturalesa especial, el pintor de la muntanya, i deixa un veritable llibre, és admirable."

 Beraldi. Cents ans... era el seu ideal del perfecte pireneisme.L'aneto i els seus Homes.Jean Escudier 

 "Forcanada, formosa núvia meva, per què brilles tan serena i radiant a la llum del matí? Sembles més bella que mai. T'has reconciliat amb el teu seductor, i li somrius mirant-lo?" 

Tonelle.Trois mois dans les Pyrénées. L'aneto i els seus homes. Jean Escudier 

 "La geografia es fa amb els peus tant o més que amb el cap."

 Pau Vila 

 "Veure més o menys a prop una muntanya i no sentir desig d'enfilar-s'hi és impossible."

 Ramon Suriñach i Senties 

 "No es que ens manqui valor per començar coses difícils, sinó que les coses són difícils perquè no tenim valor per començar-les."

 Séneca 

 "Quins crits més horrorosos degué llençar la terra
infantant en ses joves anyades eixa serra,
que jorns de pernabatre!, que nits de gemegar
per treure a la llum pura del sol eixes muntanyes
del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes,
com ones de la mar."

 Jacint Verdaguer. Canigó.Cant de la Maleïda 

 "Ben cert es que allí habiten els déus, però no és lloc propi d'homes."

 Kypling 

 "No es pot imaginar vista més formosa que la del Pimené, sobretot al sud, on mil hectàrees de neus i gels resplendeixen en el blau cel, sota el magnífic sol de l'Aragó."

 Rammond de Carbonnieres 

 "El sol se n'anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.
El cim, tot vermell de sol, que es ponia
una mica a ponent del Montserrat;
i la muntanya santa resplendia
d'un encès morat.
Mes el sol ha tombat la carena
i tot s'ha apagat.
He baixat. Per la terra enfosquida
no restava ni un rastre de sol,
i al bell fons de Vil·la Joana
començava a cantar un rossinyol."

Joan Maragall

  "De tots els cims que hem visitat, aquesta (muntanya) és la més salvatge, la més perduda. Ella ofereix, dins un immens desert de granit i gel, els abismes més horrorosos i els accessos més incòmodes."

 Germans Cadier , referint-se al Balaitous. Au pays des isards 2º vòlum 

 "El meu cor restà on el meu cos no podrà tornar més."

 John Forbes, iniciador de la Chamonix-Zermatt  

"Quina secreta fascinació hi ha en aquest cims deserts? ¿Quin sentiment involuntari, profund, imperiós, m'arrossega a aquells llocs en els que els meus semblants mai han establert la seva llar? ¿Quina atracció irresistible porta allà, sense parar, el meu cap i els meus passos? ¿Què és allò que estimula la meva fantasia amb l'inútil desig de construir en les muntanyes una cabana per a refugiar-me amb els meus? ¿Què és la civilització, si el gaudir d'ella deixa en nosaltres l'imborrable nostàlgia de la nostra primitiva independència?."

Ramond de Carbonniers Mont Perdú 1797

  LES CABRADES

 "Oh muntanyes escarpades,
abundants en turons,
en minúscules collades,
en dreceres i racons,
en afraus inesperades,
en llambordes i saulons,
en masies i ramades,
en gatoses i plançons
encorbant-se de vellura
col·lectiva i prematura!
sou el rústic mirador
per guaitar la gran estesa
del Montseny, tota palesa,
que sobrix l'horitzó."

 Guerau de Liost 

 "No hi ha cap glòria en baixar ràpid d'una muntanya. Les pedres baixen més ràpid que nosaltres."

Abbé Henry 

 "De les innombrables muntanyes de la terra, totes, llevat de ben poques, ens estan, per sempre més, prohibides. No hem de pujar a tots els cims que el nostre delit ens fa somiar, ni podem abastar tots el vents de totes les carenes. Sols amb esforç i amb incessants amor i força ens és permès, mentre som moridors, de fer els camins que ens faran compartir per breus moments, la serenor de les muntanyes."

 Jaume Aguadé 

 "Tot allò que s'aconsegueix, es destrueix."

 Lucien Devies 

"Allà dalt no et revoltes ni t'escanyes
ningú se't menja ni t'escup al front.
Oh! si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!"

Josep Maria de Segarra. Elogi de les muntanyes 

 "Si venteja, corro adelerat,
els camins irresolts de la carena."

J.V.Foix

"La bellesa d'aquestes muntanyes té quelcom d'imposant. Encara de dia, puc soportar la seva visió, però de nit la seva massa aplastant em treu la son."

Anònim

 "Estimo més un arbre que un home. No hi ha cap home que pugui estimar tant com jo la naturalesa. Només el boscos, els arbres, les roques retornen el ressò que es vol sentir."

Beethoven, del seu quadern de notes

 "Hi ha més presència en l’absència que en la mateixa existència."

Anònim

"L'alpinisme és l'art de recórrer les muntanyes encarant-se amb els màxims perills amb la major prudència. Entenem per art la realització d'un saber en una acció."

René Daumal 

 "Caminar a traves de les muntanyes salvatges és un camí vers l'alliberament."

 Milarepa 

 "El camí al cim és, com la marxa vers un mateix, una ruta en solitari."

 Alessandro Gogna 

 "Fins a quin punt les dificultats són tan extremes que justifiquin l'ús de mitjans extrems?."

 Walter Bonatti 

 "Ser muntanyenc no pot comparar-se a cap altre activitat esportiva. L'alpinista s'exercita fora d'allò comú: cap esport té alhora tan poques regles i exigències com el de la muntanya on trobem l'home més vulnerable que en cap altre lloc. És l'expressió d'una llibertat extrema, excepcional, que enlloc es viu tan intensament, ni tan immersos en una solitud semblant."

 J.J.Mollaret 

 "Com trobar paraules per lloar al Senyor, quan s'ha vist la meravella de l'Himalaia?."

Anònim

 "Mai es va tan lluny quan no es sap on es va."

 Cromwell 

 "L'escalada és útil com el treball.
Bella com l'art
i noble com la fe."

 Emilio Comicci 

 "Potser esperem que, qualsevol dia, tot superant una balma, o pujats en una aresta, ens vingui a la ment la resposta a tots el nostres dubtes, a aquesta insatisfacció permanent que portem a dins."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Després del primer contacte, l'alta muntanya ha esdevingut, ja, una necessitat."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Moltes nits, dins del sac, molts dies, en una paret o en una aresta incerta, penseu en abandonar-ho definitivament. L'esperit se'n ressent, de tanta ingratitud, de tant de patiment. Però la força retorna, la mateixa força que us empenyia turons d'alzines amunt i que ara us porta cap a parets llises i perfectes, cap a extraploms pronunciadíssims."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "El camins vells ja tenen molta experiència."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Qui no s'ha sentit mai corprès per la solitud dels avets de la Mata d'Aneu, o dels pins negres del bosc de Baiau?."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Em sento satisfet d'haver descobert la tècnica com una necessitat, a traves de dubtes i misteris, i no com un postulat sense experimentar."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Sentir la roca a les puntes dels dits, enrogits i inflats pel contacte amb les rugositats de la roca: heus aquí un delit, potser inexplicable."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Seria totalment absurd buscar una finalitat, un progrés, a tot els fenòmens d'aquesta vida."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Com un ocell esquerp, com una ombra fugissera, com un esperit de contradicció, l'home es penja i s'enfila per les parets fosques, es baralla amb els borrallons de neu que l’empresonen, retroba l'agilitat perduda, pròpia de l'isard o del gall fer, remou aquesta lluita tan antiga i necessària, oblidada per la nostre estirp desprès de moltes conquestes."

 Joan-Enric Farreny. Del Bruc a l'extraplom 

 "Per què m'exalto així? Perquè una victòria en muntanya em causa sempre una emoció intensa, que exigeix, per a produir-se, un gran silenci, sense que sigui possible dissoldre-la en paraules."

 V.Gayda.En la Savoia. Butlletí C.A.I. 1906 

 "Necessitem escalar les muntanyes per comprendre que la vida no només es composa de coses petites. Necessitem provar la força del nostre esperit, de la nostra consciència i de la nostra voluntat, exercitant-la en lluites difícils. Només així arribarem a conèixer aquestes facultats nostres i a embriagar-nos amb elles. La raó de ser del veritable alpinisme és aquesta: una imperiosa necessitat de renovació interior."

 V.Gayda 

"Benaurats aquells als quals la salut i la força els permet practicar la muntanya i l’esquí,
Benaurats aquells que saben aprofitar llurs ascensions per lloar el Senyor,
Benaurats aquells que a la muntanya respecten les regles de seguretat,
Benaurats els alpinistes als quals l'èxit no els puja al cap,
Benaurats els muntanyencs que no obliden la solidaritat,
Benaurats aquells que, a la muntanya, aprenen a vèncer-se a ells mateixos,
Benaurats els alpinistes que amb la seva previsió posen la sort al seu costat,
Benaurats els muntanyencs que descobreixen l'amistat,
Benaurats aquells que saben admirar el paisatge i respecten la natura,
Benaurats aquells que fan de la seva vida una continua ascensió."

Traducció de les Benaurances escrites a la porta de la Capella de la Mare de Déu de Heas

 "A l'arribar al punt culminant d'una escalada es diria que els cims, que un moment abans parlaven entre si familiarment, emmudeixen, torbats per la presència d'una humanitat inoportuna. Ens sorprèn aquest silenci, que altera, amb una emoció indefinida, l'alegria de les més belles ascensions."

 P.Guiton 

 "La nostra ment es vol estendre en l'infinitud del temps, de la mateixa manera que l'esguard s’estén en l'infinitud de l'espai. Aquesta infinitud en la que ens movem ens eixampla i sublima el cor. Aquesta és la raó secreta de l'alegria que, malgrat tots els cansaments, ens acompanya en les escalades i sobreviu en el nostre pensament quan hem descendit."

 R.Bonghi.Los glaciares 

 "Aspirant contínuament a un ideal inabastat, el cim que ens proposem guanyar ens il·lusiona un instant, enganya els nostres desitgos, i dóna un nou objectiu a les nostres esperances. Quan més alta, vertical i difícil és la paret que hem d'escalar per arribar al cim, més creiem arribar al cim ideal que sempre fuig dels nostres intents. !Feliç aquell qui pugui enganyar-se fins a la fi, creient-se sempre a punt d'aconseguir la seva aspiració infinita! !Feliç qui en el mateix moment del triomf no experimenta la secreta desil·lusió que el fa adonar-se que un cop més s'ha equivocat!."

 Javelle. Souvenirs d'un alpiniste 

 "¿És només l'esport i l'ambició personal el que ens inclina a practicar el perillós joc de les escalades? ¿És el plaer de l'aventura el que ens fa córrer molts riscos voluntàriament buscats? ¿És la nostàlgia dels cims, l'humana necessitat de llibertat, sol i bellesa? Sens dubte en el nostre impuls hi ha una mica de tot això, però només la seva acció conjunta pot fer néixer la misteriosa potencia suggestiva que s'apodera de l'home quan aquest per primer cop aconsegueix un cim difícil. I aquesta sensació de poder el fa tornar a buscar les sublims i lluents alçades, com impulsat per una força magnètica."

 Fritz Herrmann 

 "Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fadiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...

Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil airet ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...

No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."

 Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí 

 "I varen anar menguant les aigües fins el desè mes; i en el primer dia d'aquest mes desè varen aparèixer els cims de les muntanyes."

 Gènesis,8,5 

 "Qualsevol lloc i qualsevol amic de muntanya poden haver-nos creat una petjada suficientment pregona per impactar vigorosament en el nostre record."

 Agustí Faus.Huellas profundas  

"Una núvia realment desitjable, però ferrenya, amb una mala sogra (el descens). Sempre la mateixa anguniosa pregunta. ¿qui m'ajudarà a trobar el sol ferm, si rellisco? Per descomptat, un bon plat pels insaciables." 

Willy Auf der Maur, referint-se a l'Aiguille Noire de Peuterey.En paredes extremas Pause/Winkler.pag.18

HIMNE A L'ALTITUD 

"Quan la nostra sang ens batega en els temples; quan l'aire glaçat asseca el nostre coll i penetra fins el més pregon de nosaltres com un fluid infinitament preciós i vivificant;
quan ja no tenim gana, sinó set, i tot en nosaltres esdevé esforç, gest o pensament;
quan el fred és tan intens que el piolet s'ens escorre de les mans i els horitzons resten humitejats per les nostres llàgrimes;
quan la crosta de la nostra terra s'ens mostra com un rostre viu, però com el rostre masegat d'una criatura que hagués patit molt;
quan amb una mirada descobrim els esquinçaments i les ferides antigues, les complexes aliances de les serralades, l'unió o el divorci de les aigües;
quan tota una vida animal o vegetal ha restat xuclada en el gegantí gresol;
quan des de les fondalades de les valls puja i mort als nostres peus la gran veu geològica, la queixa immensa de la terra, feta pels mils sorolls, sorolls de l'erosió, de l'aigua i del vent;
quan notem que aquesta queixa, esgotada per la seva llarga ascensió, és incapaç d'alterar el gran silenci superior;
quan la mateixa perfecció d'aquest silenci és tal que fereix els nostres sentits;
quan sentim com un fregament de l'espai;
quan s'ens apareixen els astres en ple dia;
quan la llum nadiua s'esmuny des d'un infinit transparent i negre, fosc com una llum que hagués perdut el seu reflexe;
quan aquesta llum penetra directament els nostres ulls sense ferir-los, però quan la primera neu ens reflexa la mateixa llum amb una força que ens encega;
llavors reconeixem l'ALTITUD."

Pierre Dalloz. Zénith 

"La solitud és una força que t'aniquila si no estàs preparat per suportar-la, però que et du més enllà de les seves possibilitats si saps aprofitar-la en el teu benefici."

Reinhold Messner. Solo 

 "Montanyes regalades! ¡ me teniu robat lo cor!... A l'estiu, faig com lo bestiar de llana, que si no pot anar a pasturar a les altes serres y té que quedar-se a la masía, 's migra, s'enflaqueix trobant a faltar los ayres purs dels cims nevats."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó Biblioteca d'autors catalans 

 "L'excursionista qui, de Camprodon, seguint Ter amunt, arriba a la jaça de Morens, no dexarà de notar exa montanya pelada, abrupta, sense herba ni matoll, descarnada, escorreguda, de cingles aspadats, que's termina en l'ayrós pic granitich que'n diuen Gra de Fajol."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó. Biblioteca d'autors catalans 

 "¡Ah! ¡estimats recorts! ¡hermoses montanyes! ¿per què no haig de tenir una altra joventut per poguer-vos visitar a cada estiu, com en aquell temps ditxós?...Ara, lo delit se m'acaba; ja no puch arribar fins a vosaltres... ¡Si sou tan altes!... Hermoses floretes del peu de la congesta, ¿qui us cullirà? ¡qui admirarà vostres riques gales!...¡Ah! ¡montanyes regalades! Valls de Carança, de Cadí, de Morens...¡No, jamay vos podré oblidar!...¡Viuré de vostres recorts que rejoveniràn ma vellesa!..."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó. Biblioteca d'autors catalans 

 "La conca que forma la vall de Cadi és de lo més salvatge y escabrós de nostres Pirineus. Rodejada d'altes montanyes abruptes com les de Balatg, Tretzevents y Sethomes, lo torrent que baxa de l'extrem superior del circo, corre encaxonat entre cingleres espadades y timbes espantoses."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó. Biblioteca d'autors catalans 

 "Lo gran círcol que forma la vall de Morens, en sa part superior, que'n diuen Ull de Ter, es de lo més grandiós de nostres Pirineus. ¡Quines soledats! !quin silenci¡...No 's veu cap aucell, no's sent cap soroll; sols la fressa del Ter que baxa impetuós per aquells rostos, estrellantse pel rocàm.

¡Y les tempestes en lo círcol d'Ull de Ter!...¡espanten! Cal trobarshi per fomarse una idea d'aquells trons que fan tremolar tota la cordillera. La lluita de les bromes que s'engolfen dins lo círcol, impelides per vents contraris, que baxen per les collades, s'apilonen, se topen, s'arroceguen, s'enlayren, atormentades per l'huracà en mig de la estruenda tronada... ¡Quin espectacle més horrorós i grandiós!."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó. Biblioteca d'autors catalans 

 "La natura per a ser dominada, ha de ser obeida."

 Bacon 

 "Montanya regalada
es la del Canigó
coronada de plata
y vestida de flors.
Adeu, adeu montanya
hont he dexat mon cor!...
Al pensar jo ab ella
no ploro de tristor!..."

 Carles Bosch de la Trinxeria. Canigó. Biblioteca d'autors catalans