Citacions de muntanya 4

"En reconeixement a Déu d’haver-me permès admirar de prop les belleses que estan entre les més grans i més visibles d’aquest mon visible creat per Ell."

Achille Ratti. Pius XI. Ascensions

"Un principi de l’alpinisme individual és anar sempre més amunt en el món de les altes muntanyes; però, vèncer perilloses dificultats no havia mai de ser l’objectiu, sinó solament un admirable mitjà per aconseguir un admirable objectiu."

H. de Aimicis. Petits hommes, grandes montagnes

"La perspectiva de la muntanya no és tant l’antítesi de la plana com de la terra banal."

Leslie Stephen. The playground of Europe

"L’amor per la muntanya és una fe per la que no n’hi ha prou amb les creuades, cal també pelegrinatges."

Leslie Stephen. The playground of Europe

"Al cim, on bufava un aire vibrant i vivificant, jo em sentia renéixer."

Guido Rey. Aube alpine

"Que dolç seria poder-se deslliurar dels mals elevant-se alguns metres per sobre la plana. Malauradament l’ànima de l’home és independent de l’aire i dels llocs; un cor ple de pena no pesa menys a les altes muntanyes que a les valls."

Chateaubriand. Voyage au Montblanc

"La vida és també una ascensió. A mesura que es puja, es veu millor, es respira millor, es compren millor, i la serenor del capvespre està allà dalt."

Henry Bordeaux. Récits et impressions d’alpinisme

"El darrer instant sempre és un alliberament per qui va a morir."

Reinhold Messner

"L’ésser humà no té el deure de pujar cap muntanya."

Reinhold Messner

"Encara no havia comprés que cada objectiu aconseguit és també un somni destruït."

Reinhold Messner

"El que trobem a dalt de les muntanyes no ho ensenyem a ningú quan publiquem les nostres expedicions, senzillament es tracta de l’experiència vital que extraiem dels abismes del nostre jo i que finalment aconseguim portar de retorn a la vall."

Reinhold Messner

"...Mai el cel és tan impressionant bell i transparent com a l’hivern... Les panoràmiques que es gaudeixen des dels cims son simplement meravelloses...El cel i la terra semblen coincidir en una línia perfecte, gairebé dura. L’aire és tan net i sembla existir un buit atmosfèric tan gran en aquests paisatges, que si fos possible reproduir-los fidelment en un quadre es perdria tota noció de distància."

Cunningham

"L’escalada és un mitjà d’expressió. Es una activitat que agafa l’ésser completament."

Andy Parkin. Vertical nº81, 1995

"Paradoxalment, la realitat de la mort referma molt la vida. No és quelcom que busquis ni desitgis, però resulta necessari. Si s’encara a la mort, l’alpinista farà tot el possible per sobreviure i si ho aconsegueix seguirà anant muntanya rera muntanya, anys i anys, a ballar el mateix ball boig al fil de la vida. A l’anar a arriscar-se a les muntanyes, crees la possibilita de morir, però ni així ho desitges. Sembla absurd. I ho és fins que has passat massa prop del límit. Llavors comprens perquè vas allà i sents que la teva vida mereix més la pena, que has assimilat el que suposa estar viu l’adonar-te del que seria morir. S’ha argumentat que escalar muntanyes, anar de puntetes sobre el fil del ganivet entre la vida i la mort, és una manera de escrutar en allò més desconegut."

Joe Simpson.Este juego de fantasmas. pàg.260

"En el curiós camp del joc del seu esport, els alpinistes aprenen allò que la gent primitiva sap instintivament: que les muntanyes son la llar dels morts, i que viatjar a les terres altes no és senzillament arriscar-te a la mort, sinó arriscar-te a comprendre-la."

Robert Reid. El gran sueño azul

"Escalar et prepara per la mort, et porta cap el límit d’un altre món que es pot mirar sense por."

Joe Simpson. Este juego de fantasmas. pàg.261

"Si no existís la mort, molts alpinistes recollirien els seus piolets i les seves botes i s’en tornarien a casa."

Joe Simpson. Este juego de fantasmas. pàg.261

"Un pic és l’obra de la natura, un paisatge alpí és l’obra de l’home."

Anònim

"Ells arriben, igual que cavaller errants, per conquerir aquestes belles verges dels Alps. I no els empeny només l’amor de l’estudi o de l’art, sinó una passió inexplicable que troba, en les mateixes dificultats de la lluita, una atracció més potent i la seva raó de ser."

Guido Rey

"... per les seves dimensions, l’Ossau es singularitza perquè és alhora una gran muntanya i un petit massís."

Patrice de Bellefon. Pyrénées nº183-184. 1995

"I en aquests meravellosos deserts, sol amb els estels i la nit, l’home esdevé no solament fort com les roques que el protegeixen, sinó també tan pur com la neu que l’envolta i l’aire que respira."

Henry Russell

"No hi ha lloc a l’alta muntanya per l’element fantàstic, perquè la realitat és per ella mateixa més meravellosa que tot allò que l’home pot imaginar."

Rene Daumal

"No anar fins el cim, sinó almenys fins el límit de la resistència, és suficient per satisfer l’ànima i alliberar l’esperit."

Doug Scott

"Una via és una obra d’art traçada a una muntanya, una obra oferta a la contemplació d’altres escaladors, i alhora a el seves crítiques o la seva admiració"

Doug Robinson

"L’alpinisme és una activitat extremadament complexa, un tipus de vida on s’uneix l’esport, l’art i el misticisme."

Voytex Kurtyka

"La preponderància de l’element moral sobre el físic no és la particularitat essencial que distingeix l’alpinisme de dificultat d’altres esports atlètics i li dona un valor espiritual que l’eleva per sobre d’un simple exercici de circ?"

Lionel Terray

"Sempre quedaran, encara que no siguin "primeres ascensions", altes parets salvatges on alpinistes anònims aniran a aplacar la seva set de l’absolut."

François Lanbande. Alpes, Mont Blanc, Valis, Val d’Aosta. pàg16

"La neu reservarà les seves llums pels seus lleials de sempre, oferint regals fugaços als aficionats a les grans corbes dibuixades per la força de les espàtules."

François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.16

"L’alpinista estima la neu més que ningú. Amb ella viu una passió exclusiva; en el seu contacte, pacientment, creu haver-la entès."

François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.35

"Joguenera, la neu ha sabut fer participar el sol en els seus jocs. Un i altre són els millors còmplices del món. El sol decideix la transformació lenta o ràpida dels seus cristalls, l’estova en el moment més calorós de la tard i deixa que torni a formar la seva dura closca durant les hores de la nit. La neu es diverteix jugant amb els seus raigs per multiplicar la seva acció d’enlluernament. Junts decideixen l’estètica del paisatge d’hivern, la caiguda de cornises i el descens de les allaus. I si decideixen ignorar-se en cap vessant púdicament orientat al nord, la neu dibuixa formes en gel, objecte d’una renovació sempre renovada."

François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.35

"El nen restà mut, fascinat; bruscament va descobrir quelcom extraordinari; la muntanya acabava de ser-li revelada i l’estimava: Llavors va començar per ell quasi tota la seva vida."

Yves Pollet-Villard. Citat per François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.46

"Altitud no s’expressa només en mil·límetres de mercuri, es abans que res una cosa de l’esperit."

François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.47

"La resposta no va arribar, i potser mai arribi. Però quan al cim inundat de sol, en les boires sota meu, en ones ondulants, una alegria sense límits va cantar al meu cor i va envahir el meu cos. I la felicitat d’aquesta hora, sentida allà dalt lluny del món, a la glòria de les alçades, podria ser suficient per justificar qualsevol bogeria..."

Giusto Gervasutti. Montañas, mi vida

"Perseguia un capítol d’eternitat a la superfície d’una verticalitat verge de qualsevol petjada."

François Labande. Alpes.Mont Blanc, Valais, Val d’Aosta. pàg.78

"Hem somiat a cops amb la solitud, el silenci, la wilderness, aquest terme angles que evoca espais amplis i salvatges, tan difícil de traduir però tan ple de connotacions, inclòs una certa melangia deguda al sabor de l’aire, als colors de la neu, de les roques, de les morrenes i, allà baix, de l’herba, deguda també a la fugida de les línies que retenen també una certa llum."

Gaston Rébuffat. Horizontes conquistados

"Aquestes aparicions de la lluna a la muntanya em fan sentir sempre una dolça emoció. La natura agafa sota aquesta llum pàl·lida matisos incomparables, la neu resplendeix amb un esclat que entra a l’ànima en forma d’una mena de tristesa. Hom resta fortament impressionat per aquest paisatge llunàtic: hom es creuria transportat a un món irreal i fantàstic..."

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 5

"És el més bell precipici que conec; els meus guies s’aturen espontàniament davant aquesta vista: <quin castell> s’exclamen ells <Bien-tasé>! No podem evitar d’asseure’ns per contemplar i examinar més atentament aquesta roca excepcional! Davant nostre, cau a pic al menys 300 metres. Quin espectacle! Que petit es sent l’home quan està així dominat per la muntanya! Però malgrat aquest sentiment, em sento captivat i impressionat per aquest terrible precipici. Ell viurà en endavant en mi, el retrobaré arreu nit i dia, quan la meva imaginació em traslladarà del món civilitzat cap a les regions de les grans solituds. És bell, immòbil i immutable al seu circ! és tan vertical que només la seva visió dona calfreds; és tan trist amb la seva paret granítica fosca i ("micacée"), és tan solitari perdut en aquest racó dels vells Pirineus, amagat als ulls dels profans i contemplat únicament pels grans muntanyencs que són els pastors i els contrabandistes!"

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg.11, referint-se al Roc Colom

"Mai m’he lligat la corda sense un calfred interior; quina assegurança, però també, per contra, quina impressió de perill que dona, la corda que ens lliguem al voltant de la cintura! I, per contra, aquesta corda, és un company com els nostres grans bastons d’avellaner, ha estat el testimoni dels nostres dubtes, desenganys i èxits; és una amiga a qui li devem molt, sigui perquè evita una catastofre sigui al contrari pel seu ajut purament moral. Així l’estimem nosaltres, perquè ella ens recorda les belles neus, els grans pics, les fortes emocions que nosaltres hi hem tingut."

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 30

"La muntanya és com una dona; a la dona per agradar li cal un vestit bonic que li encaixi; a la muntanya li calen agulles, piràmides, obeliscs o un additament de neu o glaç"

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 33

"Que n’és de trist el granit quan no està il·luminat."

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 38

"Que en són de tristes, aquestes marxes de nit, ningú parla, tot és negre al nostre voltant."

Jean d'Usell.Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 59

"El sol començava a enrogir els cims, tota la resta és negre, gris o vermell; els llacs són verds, però d’un verd opac i sense profunditat; és la mort, la mort màgica i gran com només la muntanya pot donar aquesta impressió"

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 63

"El dia ens agafa quan ja estem alts i lluny..."

Jean d'Usell. Excursions et sensations Pyréennénes Pàg 72

"...L’he desgustada tant i tant aquesta serenitat de les muntanyes...sobretot quan vaig començar a anar-hi sol. És meravellós poder pensar reposadament, pausadament. Els problemes, per difícils que semblin, són tots fàcils a la llum de la serenitat. A Barcelona, en mig del bullit monstruós, contínuament s’ha de fer l’esforç per reprendre una actitud que a la muntanya dels grans replans és senzillament natural: la serenor. I si es pot reprendre, totes les coses canvien, la respiració és fa més rítmica, desprès més lenta...els ulls es miren les coses més estona, s’aturen. Tot retroba l’ordre. I la realitat de la vida divina que portem torna a presidir-ho tot. Si els grans replans, plens de flors i herba tendra ens han donat el sentit de la pau i de la serenor, és que encara es pot demanar més? Cada dia veig més clar com tota cosa és un gra do de Déu. Com tota cosa ens orienta a Ell. I per això ho hem d’estimar tot..."

Agustí Mariné. Les muntanyes ens parlen de Vos, Senyor

"El pirineisme és una recerca de l’ànima."

Joseph Ribas, a la introducció de Pyrénées, recull d’articles relatius als Pirineus apareguts a l’Anuari del CAF

"A la memòria de tots aquells que un dia, en plena joventut i força, partiren per la muntanya i mai no han tornat."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Dedicatòria

"Conquerir no és posseir. I algú no ha escrit: un no posseeix més que allò que estima? Perquè aquestes muntanyes , jo les estimo, amb tot el meu cor, amb la meva pell curtida, amb el meu alè alimentat d’elles. Jo les se ja meves; però perquè des del començament he acceptat que li pertanyo."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.12

"La muntanya mestre m’ha format durament, m’ha forjat. Ella m’ha donat la maduresa, l’equilibri, el seny. Li dec tot."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.13

"Jo peso el meu esperit en riqueses; aquelles riqueses que em venen d’ella."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.13

"La muntanya és semblant a tots els altres elements bàsics: hom la força, hom creu haver-la forçat. Hom la descobreix després, i rarament. I per descobrir-la cal, d’entrada, haver-la estimat."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.24

"Per uns, la muntanya és bosc sorollós, prats carinyosos; per altres, la mortal puresa de les neus, l’aridesa dels rocs. I cadascú està a la veritat, però ningú la té tota sencera: perquè la muntanya ho barreja i concilia tot. Es la gran agermanadora. A uns prodiga les seves dolceses, als altres les seves aspreses. La seva aparença és doble, de somriure i d’austeritat, i nogensmenys, ella és una, innombrable, pero una. Unitat essència però secreta: aquesta font amagada, aquesta flor d’alta muntanya, tan humil en aparença, tenen ara als meus ulls el mateix preu que el més espectacular cim. I se que és el just, que elles tenen realment el mateix preu. Però m’han calgut molts anys per descobrir-ho."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.27

"Si estimo la muntanya és perquè ella s’em resisteix. No hi ha en ella cap facilitat. Es dolça, però a qui la ignora. Aquí tot es paga, tot s’aconquereix. I conèixer l’alta muntanya, dominar-la, és aprendre en primer lloc a dominar-se. Conquerir-la és conquerir-se."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.28

"Estimo aquest univers difícil. No hi ha res més gran , més depurat. Jo deia inhumà, i m’equivocava; sobrehumà és el nom just; és allà dalt on l’home es concep i es sobrepassa. Però aquest univers ens refusa; ens és irremeiablement hostil. El passatge de l’home hi és paradoxal, perillós i forçadament fugitiu. La seva existència hi és impossible, impensable: aquest món mineral, desesperadament àrid i verge, rebutja qualsevol vida. I és per això que la vida, quan ella s’hi implanta o la marca amb un petjada furtiva, s’exalta; pren un sentit més ric i un nou sabor."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.28

"Allò que dona el seu valor a la muntanya és el seu esperit, la seva ànima."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.30

"La mort, ai! la mort...Tan misteriosa i terrible per nosaltres, tan assumible allí, on hi ha la certesa que el present és tan sols un pas."

Raül Grangé. Muntanya 804

"Nosaltres no tenim res a guanyar en la nostra aventura, res que es compti o que en trèiem un benefici econòmic. La nostra acció és pura. Aquesta puresa és la seva única raó de ser.; la nostra riquesa. N’estem orgullosos."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.32

"Una ascensió ben feta és una pacient obra d’art, feta alhora de ciència, d’amor i de docilitat. L’admiro i la desitjo igual que una bella obra d’art."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.32

"Perquè la lluita que l’alpinista lliura allí dalt, és abans que res un combat amb ell mateix."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.33

"Sense fi sortia per fer difícils ascensions solitàries, vivia allà dalt terribles hores de lluita i tornava transfigurat per una misteriosa flama interior."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.52

"Perquè de veritat tots els meus records de muntanya son records de solitud."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.100

"Si l’alta muntanya exalta l’home i el porta a la seva plenitud, potser és justament pel seu caràcter inhumà, o més exactament: sobrehumà."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.101

"He comprés que a la muntanya també, a la muntanya sobretot, l’humiliat és la virtut suprema."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.116

"Jo no he fet més que algunes ascensions molt difícils i no soc un gran alpinista. I sens dubte no ho seré mai.I tampoc ho desitjo. Això ha deixat d’interessar-me. Ara jo desitjo una cosa més difícil potser, en tot cas més rara: esdevenir un home que compren i estima veritablement la muntanya, amb tota la seva bona voluntat, amb tot el seu cor. És tot. I ja és molt."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.116

"Perquè ser primer de cordada, és bell i difícil: pel primer tota ascensió nova és una ascensió que mai ha estat feta."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.173

"Tant buit al voltant seu, contra ella, sorprèn d’entrada, i després exalta. No, no és de pedra ni de gel que està construïda la Meije, ni de neu. Ella està edificada sobre el buit que de totes bandes l’envolta, i la modela. El buit, i la llum: aquest són els seus elements."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.188

"No he oblidat res, no he rebutjat res: ni els dies feliços ni les hores fosques. Precisament aquestes donen a aquells el seu sentit, el seu preu i una claredat més gran. Això ho sé ara. I aprenc a composar, de la seva pacient harmonia, allò que un dia potser anomenaré felicitat; això que des d’avui voldria haver merescut d’apropar-me: la saviesa, aquesta aigua inesgotable i pura que la muntanya és font. Per mi, jo resto fidel a aquesta pàtria de cims que han fet el que soc, i sense el que no voldria ser: en elles estan la meva veritat i la meva vida."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.199

"La muntanya m’ha fet lliure."

Georges Sonnier. Où règne la lumière. Pàg.196

"Sabem que cada pic pujat, cada pas fet, no és més que al preu d’esforços pacients i laboriosos, que el desig no podrà reemplaçar l’acció. Sorgiran moltes dificultats, s’haurà de lluitar amb molts obstacles, però per nosaltres, voler és poder. Tornem a les nostres feines quotidianes més forts i més dotats per sostenir el combat de la vida i per remuntar els obstacles del camí, fortificats i reasserenats pel record de les tasques fetes i de les victòries emportades d’altres camps de batalla."

Edward Whymper. Escalades dans les Alpes

"El dolor del muntanyenc és silenciós.Però aquest silenci expressa molt més que totes les llàgrimes."

J.C.Heer Constanz. Matterhornzauber

"He descobert, fent una traça a la neu verge, una gran joia ben simple. La solitud, a muntanya, és un miracle de la vida. La natura sota el seu més bell aspecte ens penetra per tots els sentits."

Michel Desorbay. Spitzberg

"La relació que ells tenien amb la seva muntanya s’ha trencat. Ells coneixien la força i la seva fragilitat, però mai havien estat confrontats a un lloc similar on simultàniament la terra es desfà i es recrea, on les lleis de l’equilibri rivalitzen amb els moviments invisibles que encara l’alcen."

Michel Desorbay. La paroi

"L’opressió de les muntanyes només afecta a les persones; els camins s’enfilen i les vencen, i donen llur pas als homes i als ramats perquè participin de llur gosadia."

Osvald Cardona

"En aquest lloc d’eternitat, front a les muntanyes immutables, i en el clar matí d’aquest dia de primavera, la mateixa mort perdia el seu caràcter tràgic: ella mateixa no era més que l’amiga encarregada de conduir-nos al reialme de la llum pura."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.52

"El gel no tolera la timidesa."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.55

"...el cim de la Meije és un alt lloc de l’esperit."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.100

"...la visió d’aquest altre univers on hem viscuts alguns instants: grandiós i fràgil, etern i fugaç, irreal i més veritable que el dels homes. La set de altitud no s’esgota: deixa per sempre en el fon de les ànimes que ha marcat una joia que roman i un plany que no es guareix: el d’un món que no és el nostre, on, com nous Prometeus, anem a amagar-nos, alguns dies de gràcia, un reflexa del paradís perdut."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.102

"Alguns minuts d’una intensitat fora del temps..."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.110

"Això que hem viscut està més enllà dels mots. Sol, el silenci mesura la profunditat. El del muntanyenc està fet menys de modèstia que de pudor: no es confessa en públic."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.118

"L’aventura no està a les coses: està en nosaltres."

Robert Tézenas du Montcel. Ce monde qui n'est pas le nôtre. Pàg.118

"Un paisatge qualsevol és un estat de l’ànima."

Amiel

"Ensenyeu-me en tot el món qui coneix i estima les muntanyes millor que jo. O bé ensenyeu-me una cosa del món que sigui més bella que els núvols. Ells són el joc i la consolació dels ulls, benedicció i do de Déu, són també còlera i força assassina. Són delicats, tendres i pacífics com les ànimes dels nadons, són bells, rics i generosos com els àngels de la guarda, són obscurs, inevitables, inexorables com els missatgers de la mort."

Hermann Hesse. Peter Camenzind

"Perquè he après que en el més profund de cada gran tempesta es retroba sempre la llavor d’un be inesperat."

Giusseppe Mazzotti. Il Giardino delle Rose

"La muntanya ens fa comprendre, sovint, com la nostra humanitat dolorosa es purifica i s’exalta en el patiment."

Giusseppe Mazzotti. Il Giardino delle Rose

"Hem vençut en enemic? Cap altra que nosaltres mateixos. Ens hem endut una victòria? Això no significa res aquí. Hem guanyat un reialme? No...i, si. Hem aconseguit una satisfacció íntima...omplert un destí...Lluitar i comprendre, mai l’un sense l’altra; aquesta és la llei."

G.L. Mallory

"Una muntanya no ha de ser vista necessàriament com un problema, i la seva escalada com una solució."

Sir Martin Conway

"En un cert sentit, posseïm els llocs que hem visitat."

Sir Martin Conway

"Veure és una delícia; entendre, un esdeveniment voluptuós; viure, una qualitat."

Jean Giono

"En tota ascensió, no hi ha només l’escalada i el panorama, hi ha també el misteri."

Gaston Rébuffat. Estrelles i tempestes

"La cordada és una cosa meravellosa pel seu esperit de caritat."

Gaston Rébuffat. Estrelles i tempestes

"Els Pirineus són ferotges però delicats, joiosos en la seva sobrietat, a cops toscos, però rarament grollers, una mica misteriosos. Han sabut conservar una atmosfera d’autenticitat i la rica harmonia de les seves múltiples naturaleses també estan en pau amb el muntanyenc."

Patrice de Bellefon. Pyrénées 188 4/96

"L’ascensió consisteix en adherir-se als punts claus que la natura presenta. Pujar per un pendent cap al cim, és caminar per un lloc privilegiat que domina tot el massís muntanyós, no per dominar-lo o posseir-lo, sinó per establir amb ell una relació d’amistat…Mentre no ha estat pujat, el cim és només un cim, un lloc més alt que els altres. L’ascensió li dona el caràcter d’un lloc més ric i més ple, per on passa aquest intercanvi entre el món i l’home."

Gilbert Simondon. Du mode d’existence des objets techiques

"Encara un altra d’aquestes diades de la Sierra, en el transcurs de les quals tinc l’impressió de dissoldre’m i de ser absorbit, desprès enviat tot palpitant no sé massa cap a on."

John Muir

"La muntanya pirinenca és un mitjà d’educació que convé propagar. És una escola d’esforç i de vida en comú on totes les iniciatives , totes les intel·ligències s’han de fondre."

Louis Le Bondidier. Pyrénées 4/96

"He fet un examen de les idees que em dominaven i que solament s’havien manifestat al meu cervell d’una manera vaga i es traslluïen en un desig extraordinari de veure i escalar muntanyes."

A.Massó. 1877

"El Grepon ja no existeix com escalada. Ha esta fet per dues dones soles."

Bruhl. 1930. Masclisme ?

I damunt els Cims…

I damunt els cims on el vent és fort i la pluja frapa,

on el fred és sec i les pells s’escarnen,

allà, el vidre dels ulls us fa lladre de tot;

la petita vall fosca, el turó de la cinglera,

las casetes del poble, la vessant, la tartera, l’ermita, la fondalada…

Se’ls endú, el proclama.

Més a prop del cel la terra és petita

i petits els homes que la guarden;

petites les històries, petita la vida mateixa i el temps que la mata

Petita també aquesta victòria, perquè la mort d’unes vides obren el pas a unes altres

Damunt el cim on el vent és fort i alè es glaça,

més a prop del cel on el temps s’alenteix i la vida descansa,

ni el camí més segur, ni la més bella estampa,

ni les vides petites ni les petites contrades,

ni els petits devenirs, ni la vida dels altres

no poden guardar el secret que ha nascut

conquerint les alçades,

ni tampoc amagar veritats ben ancianes:

com que les vides neixen i el temps les mata,

ni servar de tot mal les audàcies humanes

que han gosat ascendir més enllà d’on estaven

puix al final del camí tot rastre és perdut

no queda sinó l’aire lliure esfereïdor i pur

ple del pes de mils anys

i al damunt més alçada, tota eterna, tota blava, infinita

disposada a engolir amb un gest tot l’alè

del mortal que per sabre que és ha volgut abraçar-la.

Anònim