Citacions de muntanya 5

"Per què?

Per la ciència...havia dit un.

Pel paisatge...afirmava l'altre.

Per l'inexplicable...murmura un tercer.

Per la pàtria...proclamava aquest.

Per la glòria...confessava aquell.

Perquè! Per què? s'exclamava el darrer.

Per què buscar raons?

Per què posar en prosa, en vers o en equació aquesta indefinible complicitat entre l’altitud i el coratge, l'incertitut i l'astorament, la llum i la felicitat, la vida i el somni, l'esforç i l'emoció?

Mentre que altres, filisteus d'esperit covard, adulen el seu destí, jo planto cara a l'infinit i disfruto d'aquesta pesantor que els envelleix. Jo disfruto i pateixo en la muntanya, font de la meva bogeria, saba de la meva passió, desig al qual ja no em puc resistir."

Yves Ballú. Text que clou el seu llibre Les alpinistes

"La natura és una cosa tan ben feta, que jo crec que no hi manca res, i en totes les hores de la vida ens convida a tots els vivents a aturar-nos alguns instants a observar-la. Es tan sàvia que hom diria que és perfecta. Es per això que ens brinda tot aquest esclat de saviesa perquè cadascú en tregui el millor partit possible. Aquell qui serà prou agosarat d'arribar fins a l'ànima de la saviesa serà el príncep d'aquesta meravella de meravelles que anomenem Natura"

Joan LLuis. Introducció de la seva novel·la L'home de la bossa

"Guido Lammer l’il·luminat, el morbós, que xuclava la por com una droga perquè ella el submergia en l'extasis"

Micheline Morris, 1956

"Un d'aquests instants en que la voluptuositat un cop assaborida diposita en el fons de nosaltres la llavor d'un desig etern."

E.Rod

"Entre les belles i grans coses de la terra. les muntanyes són les que parlen més eloqüentment d'estabilitat, d'immutabilitat"

P.Termier, geòleg francès

"Hom se sent envaït per l'aprehensió de l'immensitat, de l'infinit. D'un salt l'ànima s'eleva vers Déu. Hom sent amb força que entre les creacions humanes i les creacions de la natura existeix l'abisme que, en totes coses, separa l'humà del diví. El pensament s'atura, glaçat d'impotència; l'ull contempla, l'ànima embriagada s'exalta."

Les cinc frères Cadier. Au pays des isards. De l'Aneto a la Múnia pag.34

"L'essencial és tenir confiança en el futur, confiança en l'home, criatura de Déu; l'essencial és que els pigmeus que som esdevinguem grans ànimes. Per la seva sensibilitat un Russell, un Schrader foren més grans que els pics que porten el seu nom."

Georges Cadier. Le Pyréneisme des sommets évolue

"Per a mi la muntanya fou allò accessori, la manera de superar-la exteriorment, i d'apropiar-me-la interiorment, vet aquí l'essencial."

Guido Lammer. 1931

"Estimar més que res, apassionar-se per la llum, tenir l'obsessió d'horitzons sempre eixamplats, sentir l'adoració davant l'immensitat dels espais i davant de la bellesa sublim, comprendre la diversitat d'esperits, de classes, de nacions, com els caràcters tan diferents de França i d'Espanya contemplats de l'Arriel, del Palas o del Marboré, jutjar totes les coses des de les alçades, no és això allò propi de l'esperit muntanyenc? Ànima de bondat, d'indulgència, de generositat, madura per la mútua ajuda, més que cap altra capaç de fidel companyonia i d'amistat pura."

Georges Cadier

"La solitud és una força que t'aniquila si no estàs preparat per a suportar-la, però que et porta més enllà de les teves possibilitats si saps aprofitar-la en benefici teu."

Reinhold Messner Solo

"L'autodestrucció dels sahibs arriba a tal grau que volen saber-ho tot i no veuen res; que necessiten classificar-ho tot en qualsevol part i en tot moment; que busquen per por a la solitud a la massa, i en ella es submergeixen; que silencien a la mort i sempre, sempre, estan pensant..."

Dawa Tensing, sherpa de Pangboche. Citat per Reinhold Messner al seu llibre Solo

"L'art de caminar consisteix en trobar el camí correcte. En ell tots són amics teus i tu et sents vigorós; deixat portar per on puguis anar quan et sigui permès. Si trobes el teu camí i el fas, tu seràs la força, la direcció i la meta, i ningú ni res et podrà aturar."

Mahammed Tahir, habitant de Quetta. Citat per Reinhold Messner al seu llibre Solo

"Excursionistes, que pel pla i la serra

en lo camp de la pàtria espigolau,

ajudau-li a collir lo que és a terra,

ajudau-li a servar lo que li cau"

Jacint Verdaguer. L’Eura 1884

"Els Alps ja no són més el terreny d'elecció d'abans, avui en dia assistim, no sense fàstic, a les darreres manifestacions d'allò que fou l'exploració alpina. Des de fa temps aquesta no mereix més el seu nom."

Revue Alpinisme, 1932

"En les grans muntanyes, on l'aire és pur i subtil, es nota una facilitat en la respiració més gran, una lleugeresa del cos més gran, una serenor d'esperit més gran; els plaers són menys encesos, les passions més moderades. Les meditacions prenen no se quin caràcter gran i sublim, proporcionades als objectes que ens impressionen."

Jean-Jacques Rousseau

"Reconeixent infinitament, pel be interior que la meva joventut ha aprofitat de la seva severa escola."

Walter Bonatti, encapçalament del seu llibre A mes montagnes

"La natura és una altra cosa que un laboratori: és un espectacle i una escola."

Henry Russell, Souvenirs d'un montagnard

"On l'artista o l'escriptor han posat el seu cor, hi tornaran sempre: i com és en les neus immaculades dels Pirineus que el meu ha aconseguit trobar el camí de la felicitat, un instint natural m'hi atrau des de totes parts."

Henry Russell, Souvenirs d'un montagnard

"Més que mai estimo aquests colossos refulgents, solitaris i superbs, vestigis gloriosos d'un món en runes, on més lliure i més pur que un nen del desert, un s'emborratxa de llum, de blancor i blau celeste; caos sublim on l'home no deixa més petjades que en l'ona del mar o en la sorra... Només Déu ha deixat la seva, i molt sovint aquesta és suficient per la nostra felicitat."

Henry Russell Souvenirs d'un montagnard

"La tardor al camp, tan fina, dolça i quieta, guanya de seguida la voluntat així que hom pren una mica de lleure per assaborir-la i abandonar-s'hi. Ens agafa i només cal deixar-nos-hi gronxar. La Naturalesa no té l'esborrejament de la primavera, ni la bullentor de l'estiu, ni la vacuïtat de l'hivern. Ara té una certa bonhomia resignada, plena de seny, i es presenta com un vell que vol venir amb nosaltres, que s'ens posa al costat en el camí i ens fa de guia."

J.M.Guilera Excursions pels Pirineus,pàg.113

"El nostre mèrit d'excursionista no ha estat gaire gran. S'ha de dir sincerament i sense vestir-se de cap pretesa modèstia. No hem fet altra cosa que tocar una altra vegada el premi escàs i valuós que es mereix la constància i assiduïtat amb que mantenim el culte a la muntanya."

J.M. Guilera, Excursions pels Pirineus,pàg.158

"Aquesta muntanya té un defecte capital. Li falta un acabament airós, ben perfilat i que sàpiga destacar-se; li falta el que nosaltres diem un senyor cim. Es una muntanya que llevat d'això ho té tot. Començant pel seu emplaçament isolat, netament destacat, té aquelles dimensions exagerades que han de tenir les grans muntanyes. A l'amplíssima base corresponen un seguit de contraforts i aiguavessos; les boscúries donen prestigi a les seves valls, i el nombre d'estanys es en realitat força superior al que li foren necessaris. Vénen encara les geleres, les grans extensions de tarteram, altes parets i estimballs; però totes aquestes qualitats de primera mà s'aturen en arribar a la testa de la muntanya, i en lloc d'aparèixer una cresta airosa, plena d'alts i baixos, prenent embranzida per la piràmide terminal, en lloc de la punxa suprema, plena de gràcia i ardidesa, aplec d'audàcia i elegància, la realitat una mica trista del Posets és que resulta una muntanya acefala i totes les glòries de més ensota queden òrfenes d'un acabament que els serveixi d’estàndard. El cim veritable no és sinó un grop migrat, el qual queda dissolt i confús entre els altres detalls d'una cresta triturada, anònima i vulgar."

J.M. Guilera Excursions pels Pirineus,pàg.164

"Rei destronat, abandonat de tots, vell solitari, el Posets! Ningú no en parla, ningú no el visita. Apareix tan trist, tan allunyat de les viles... Inconegut, ens fa pensar en aquells homes ignorats de tothom, i que són els més grans."

Henri Spont Sur la montagne. Citat per J.M.Guilera al seu llibre Excursions pels Pirineus, pàg.164

"La vista del Posets és d'una esplendor incomparable. Es la més bella i la més extensa de tots els Pirineus. Una gran alçaria i l'isolament poden ésser el secret d'aquesta magnificència."

Henry Russell Souvenir d'un montagnard. Citat per J.M.Guilera al seu llibre Excursions pels Pirineus, pàg.166

"Molts cops m'he preguntat per què aquest neguit d'aventura, per què m'ha tocat viure així la vida. Estic satisfet, però, de haver-la descobert. He trobat un misteriós camí que m'ha portat a través de les meves vivències a la muntanya, a sentir-me un individu realitzat, home asserenat. A través d'un llenguatge etern i misteriós, desprès de convertir l'experiència en consciència, he establert una comunicació amb la muntanya, m'he adonat que el cim, el cim autèntic, no és aquella plataforma estèril que hi ha al final de la verticalitat, sinó que està dins meu mateix i que puc assaborir-lo quan vull al llarg de la meva vida."

Carles Vallès La realitat d'un somni

"Un lleuger sediment al fons de la memòria, algunes cristal·litzacions al cor, no és pas tot allò que ha de restar dels retorns d'allà dalt ?"

Raymond D'Espouy

"No es pot vèncer les forces de la Natura; és un joc massa desproporcionat: la supèrbia i la vanitat hi són de més; la muntanya s'ha de témer i respectar, malgrat que ens sobri valor i coratge. Sempre té les de guanyar".

Josep A. Pujante i Conesa. Amics i muntanyes pàg.11

"Una diada ben plena als Alps és com una gran simfonia"

George Leigh-Mallory. Extret del llibre de C.E.Engel La litterature alpestre en France et Anglaterrea aux s.XVIII et XIX

"Cada pas d'una ascensió té la seva pròpia bellesa"

Leslie Stephen. Extret del llibre de C.E.Engel La litterature alpestre en France et Anglaterrea aux s.XVIII et XIX

"He tenido voluntad para dejar esposas, empleos, países, pero no puedo evitar detenerme en cuanto veo una tabla con libros encima. entre montañas de hojarasca he encontrado lo que uno, ilusionado, considera joyitas, y las esposas, otro libro más que no se dónde vas a meter."

Andrés Carabantes

"Dins un mitjà tan pur, què ens manca, excepte els que estimem?"

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.199

"I com enyorar la vida civilitzada, quan un es troba tan bé sense ella?"

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.199

"Però no es poden contemplar aquest llocs salvatges sense una immensa tristesa, i els pins trencats que vorejant el llac es semblen als xipresos dins un cementiri."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg. 205

"Fou una matinada per donar als sants la nostàlgia de la terra."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard

"Les ascensions tenen un costat psicològic; un es torna no solament fort, sinó també filòsof; perquè l'home es regenera sempre, al respirar, a les muntanyes, aquests vents sonors, sans i melodiosos que semblen venir d'un món més feliç i pur que el nostre."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard

"S'adopta una muntanya, s'esposa, s'adora, se la presenta orgullosament als amics, i s'acaba per trobar-l'hi tantes virtuts i belleses, per a idealitzar-la fins a un punt, que només es tenen ulls dolços, només amor per ella." (referint-se al Vignemale)

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.121

"El vent té ell mateix una influència moral"

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.138

"Les altes muntanyes són el refugi sagrat de la saviesa, inclòs de la santedat... Es allí que es veu allò que hi ha de més bell, de més celeste i de més infinit sobre la terra. La pau és més duradora i més preciosa que la felicitat."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.153

"Hi ha alguna cosa dolorosa, inconsolable, en aquestes grans ventades de la muntanya a l'entrada de l'hivern, alguna cosa de les regions desolades d'on venen. Elles porten l'agonia a l'aire. Però jo les estimo malgrat això..."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.187

"Estimo tant la neu quan no fa fred, i com brilla al sol de juliol! Es l'emblema més bell de l'inocència, perquè la seva blancor reflexa el blau del cel."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.191

"D'on ens ve, en un mot, la passió de les muntanyes? No són elles els símbols més tristos i més eloqüents de la vellesa, de la decrepitud i de la mort? Com analitzar, com comprendre l'encant sempre nou que troba el cor humà, l'orga per excel·lència de la tendresa, a exiliar-se a les geleres, a l'etern hivern i la desolació de les muntanyes en ruïnes, al costat dels llacs fúnebres i dels abismes farcits de llàgrimes de neu, i el més lluny possible dels homes, allí on no hi ha cap rastre? Jo d'això no trec la conclusió que cal estar absolutament sol per a emocionar-se vivament davant dels grans espectacles de la natura. Però...potser si que en cal. Es un estat mòrbid de l'ànima, que aquesta necessitat de recolliment i isolament, quan es tasta una emoció sincera, pregona i dolça? No, mil vegades no. L'amor una mica misantrop de la natura no és una malaltia: no és més que una paradoxa i un misteri. La nostra ànima és plena d'enigmes. Els veritables malalts, són aquells qui pretenen, i que creuen realment que quan més nombrós s'és en una ascensió de muntanya, ella és més agradable i més útil. Quina enorme heretgia. Es com si s'esdevingués que el millor mitjà de llegit un llibre, d'aprofitar-lo i de gaudir-lo, es fer la lectura en comú, cinc o sis a la vegada, agafats de la mà, i en veu alta. No seria ultratjar al seu autor?".

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.120

"Avançàvem sense soroll, com fantasmes, dins d'un silenci estrany, universal i absolut: perquè res del món és tan mut com una solitud de neu."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.83

"La calma d'aquestes regions té alguna cosa amenaçadora, perquè se sap que no és natural." (referint-se a la gelera d'Ossoue).

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.86

"El mot 'silenci' no té sentit per l'habitant de les planes, qui mai ha viscut a les muntanyes."

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.86

"Es el Zermatt dels Pirineus." (referint-se a Gavarnie)

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard pàg.98

"L'alta muntanya és generadora d'una certa qualitat d'emoció. Un art alpí no hauria de tenir més que un objectiu i una justificació: reviure aquesta emoció a les seves obres."

Samivel

"En cap part dels Pirineus, es troba, prop d’un poble, un massís igual d'agulles esmolades, d'obeliscos inversemblants, de parets vertiginoses dominant els prats avellutats i els boscos espessos."

Georges Ledormeur, referint-se a les Agulles d'Ansabere

"Los magnifichs e innumerables panorames que se presentan...son tan seductors y grandiosos que seria molt difús parlarne; l'espectacle que se gosa y lo que lo cor sent desde aquestes alturas, la ploma no ho pot expressar."

Artur Osona. Excursió a la muntanya del Montseny 1897

"Es un paradís salvatge fet per la felicitat dels homes, de les flors i dels animals. Aquí, es camina, s'escala, es respira, es mira, s'escolta el silenci, es comprés viure la natura en tota llibertat."

Gaston Rébuffat. Les 100 plus belles ascensions des Ecrins. Primer paràgraf d'aquesta sensacional obra, referint-se a aquest massís

"Sempre he contemplat l'escalada com una forma sofisticada d'escapament d'allò artificial a la realitat."

Eric Shipton

"Tornaré un altre cop a aquesta paret de l'amor que la vida ens ofereix i per la qual tothom traça el seu propi camí."

Ferran Latorre. Muntanya nº788

"Vulgaritzar és fer vulgar. No hi ha cap necessitat, ni tan sols cap utilitat, en que tot el món pugui fer escalades. No és un deure, com tampoc ho és tocar el piano com Lizst, pintar com Rafael ni parlar com Ciceró. Encara més, la multitud ho enlletgeix tot, inclòs la naturalesa i sobretot les muntanyes. Les taca. En la mateixa mesura en que m'agraden els refugis que no tenen més objecte que facilitar als alpinistes seriosos i entusiastes unes estades llargues a les altes regions, sense disminuir en el més mínim els riscos o dificultats de les ascensions, sóc contrari a la mutilació dels passos difícils, en els santuaris més sagrats de la naturalesa, per fer-los assequibles a tot el món."

Henry Russell

"La difícil llibertat d'anar fora dels camins marcats."

Comte de Bouillé. Extret de Pyrénées nº174, pàg.175

"Puja moltes muntanyes, passa-ho bé i torna. Però fes-ho en la prioritat inversa: primer torna, desprès passa-ho bé i finalment puja moltes muntanyes."

Kike Oltra. Extrem nº62

"L'imperi i la fascinació que exerceix sobre nosaltres l'aspecte sinistre i boreal de les altes muntanyes és un estrany misteri, perquè no es comprèn pas que la natura, privada d'aigua, de boscos, de verd, vídua de tots els seus colors i reduïda al silenci, pugui encara entusiasmar-nos, i inclòs apassionar-nos, fins a "l'abominació de la desolació". El més gran pintor del món estaria en un compromís, si se li encomanés un paisatge, amb la prohibició de posar-hi altra cosa que neu i pedres! Amb això en té prou la natura per aconseguir efectes sublims. Ella aconsegueix la bellesa a partir de l'horror. Per a mi, veig en aquest misteri una nova prova de l'existència de Déu. Ell prova que hi ha una altra cosa a la natura del que es veu; hi ha allò que es sent i allò que s'endevina. Encara quan porta l'uniforme dels cadàvers, es nota que hi ha una ànima al darrera, i que aquesta ànima, és el mateix Déu."

Henry Russell. Souvernirs d'un montagnard pàg.254

"Tota la vida he estimat, més aviat diria adorat, la Muntanya."

Henry Russell

"La meva ànima es cobria de sol."

Henry Russell

"Era trist, i per tant, magnífic."

Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.254

"Quin pintor podrà mai plasmar en una tela, traduir en color (les leurs mourantes) la tristesa infinita i la glòria que s'envolta la natura a la fi d'un bell dia, sobre aquests cims vertiginosos, on l'home està voltat de tal immensitat, es troba tan alt i veu tan lluny, que li sembla estar fora del món, i dominar un hemisferi? Quin escriptor sabria descriure això que passa a l'ànima de qui encara sap sentir? Ella es recull com la natura, s’il·lumina i s'apassiona; els núvols daurats que es posen a l'horitzó el fan somniar en els serafins prostrats davant Déu, i en cada bri d'aire que corre, creu sentir un cant del cel perdut a la terra."

Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard. pàg.100

"Vetllada calma i superba. La nit arriba i els ramats tornen, jo vaig a passejar sol enmig d'aquestes roques solemnes, que tenen l'aire d'entristir-se, quan l'ombra els envaeix, i s’assemblen a les pedres sepulcrals d'un cementiri de gegants. Gran poesia la d'aquesta solituds durant la nit. Abrigat en el meu sac, sento a cops trets de vent passar com bales de canó: i el majestuós soroll dels torrents, el tro etern de les cascades augmentant i disminuint misteriosament. Oh, lluny de mi el brogit de les capitals. Jo estimo més les pulsacions, la febre i els sospirs de la naturalesa!."

Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.54

"... i al Sudoest, darrera de la vall d'Aspe i a Espanya, es veu aixecar-se un pic auster, babilònic, el Bisaurin, muntanya calcaria tan impressionant per la seva alçada com per la seva forma. Es un enorme cilindre de marbre, o més aviat una fortalesa, on la neu es dibuixa en tires concèntriques."

Henry Russell. Souvernirs d'un montagnard pàg.37

"Quants cops, perdut a la boira, m'he sortit del pas agafant com a guia el curs o la veu d'un torrent. Hi ha un guia més segur, un amic més fidel?. Un no es troba mai sol, rarament està trist, prop d'un torrent. Quan ell serpenteja enmig dels prats, hi ha quelcom de felicitat, de tranquil·litat i de musical: i més amunt, cap al seu naixement, ell és pur i rodamón, com tot allò que es jove."

Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.33