|
Citacions de muntanya 6
"... i jo continuava el meu descens una mica com un somnàmbul, morós i taciturn, com arriba sovint la tarda que segueix una llarga ascensió, quan els seus plaers i el seu embriagament han passat." Henry Russell "I en canvi és cert que són tan estranyes, tan paradoxals i imborrables, les impressions, les emocions que sempre em fan aquestes nits romàntiques, on m'adormo sota una roca amb el soroll soporífer de les cascades i el vent. Aquests plaers no es poden mai raonar. Perquè segurament sembla dur estirar-se sota un bloc de pedra, a les fredes nits de tardor, amb la perspectiva de perdre's l'endemà o trencar-se els membres... Per això mai no he baixat sense pena d'aquests llocs plens de misteri, on l'ànima se sent més propera del cel que de la terra. L'home no té la sensació d'estar al seu lloc, en aquesta natura en runes, en aquests cementiris de glaç i granit, on la congelació, més ràpida que la mort, ve al mig de la nit per petrificar els torrents, els imposa silenci, i llença rocs als llacs tan negres com el Styx... Sembla que tot conspira contra el benestar i la felicitat de l'home adormit per terra a les muntanyes... I malgrat això, aquest hi retorna sempre amb el mateix plaer per fugir del dolor o les passions. La seva ànima esdevé més fantàstica i també més pura que la flama vermella i capriciosa que es mou als seus peus, ella recupera aquí els seus colors naturals, i, embriagada de poesia i de novel·la, troba una voluptuositat suprema a renunciar a les coses humanes." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard. pàg.51 "Es fàcil de ser fidels a les muntanyes, i respecte a mi, desprès de 40 anys dedicats a recórrer els Pirineus, a fer-ne la meva llar i el meu llit, és sense afectació i sense profanació que puc aplicar el mot sagrat "d'amor" a la tendresa que elles m'inspiren des de que als sis anys vaig fer a peu l'excursió del llac de Gaube." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard. pàg.190 "Demà, en efecte, nosaltres anem a fer l'ascensió; ascensió insignificant, diria més d'un turista conegut nostre, no té pas 3.000 metres. I que importa! Nosaltres no som pas d'aquells que valoren la bellesa dels cims segons la seva alçada absoluta o relativa i que tenen per a ells una estima proporcional a la seva altitud. Sense parlar del panorama que ofereixen certs pics de segon ordre, n'hi ha que no es poden pujar sense superar les dificultats que, als nostres ulls, compensen la lleugera manca altitud que amb rigor s'els podria criticar." Maurice Gourdon, comentant la segona ascensió a la Forcanada , realitzada per ell i de Monts. Gourdon, Maurice. La Fourcanade Bulletin de la Socité Ramond. 1879 pàg.1 "Les excentricitats sempre tenen èxit. Però nosaltres, els de l'antiga escola, esperàvem que romandrien a la terra baixa. Dissortadament no és així!... El veritable objectiu dels ascensionistes moderns ja no és el d'escalar un pic per gust, per entusiasme, i per gaudir de la vista, ans bé el d'arribar-hi com més difícilment millor, i multiplicant voluntàriament fins l'infinit els més complicats equilibris." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pag. Extret del LLibre de l'Escudier L'Aneto i els seus homes "Veritablement, si fos una noia, crec que m'enamoraria." Alfred Tonelle, referint-se a la Forcanada. Trois mois dans les Pyrénées Ed.Gazagne 1925 pàg.40-58. Extret de L'Aneto i els seus homes de Jean Escudier, pàg.96 "Desprès de molt pujar he arribat aquí...Uf! I em sento molt content perquè no he fet...puf"
Verset que va escriure Franck Russell, germà de Henry, al pujar a l'Aneto. Extret de L'Aneto i els seus homes pàg.105 "Noves magnificències. Valia la pena de cantar un Hossana, o caure de genolls. Les neus, ferides per la llum, eren d'un color roig com la sang, altres eren d'un blau marí. I desprès veiérem una cosa que poques vegades es veu: era l'ombra del Néthou, el cim del qual trepitjàvem, projectant-se en l'aire, a l'oest, sobre un cel blau, car per aquell costat no hi havia ni un sol núvol. Però en menys de deu minuts, la fantàstica visió desaparegué, i l'ombra immensa de la muntanya baixà a la terra a mida que el sol pujava." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard Pàg. Referint-se a la sortida de sol des de dalt de l'Aneto, desprès de fer-hi un bivac. Extret de L'Aneto i els seus homes "Sol enmig de la boira, amb quilòmetres de neu al meu voltant, amb abismes sota els peus, i els trons i la calamarsa damunt del cap, sentia que el meu cos s'estremia; però l'ànima s'engrandeix i s'eleva, sentint-se més forta que la tempesta i l'electricitat... L'home és més poderós que la naturalesa." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg. Extret de L'aneto i els seus homes "A l'horitzó del sud, entreveia entre el vapor un tros de les caniculars planúries d'Aragó. Als sud-sud-oest, el pic de Malibierna; i tot l'espai comprès entre ell i el Néthou estava curull amb lúgubres i foscos baluards de la cresta de Tempestats, que en cap lloc no baixa més avall de 3.200 metres. El majestuós paisatge de precipicis, dels quals la cresta forma el cim, en una llargària de mitja llengua, té un aspecte veritablement esgarrifós: no n'hi ha gaires a la naturalesa que siguin tallats més a pic, i la blancor de les neus resplendents de les que sorgeixen, de 200 a 500 metres, tan verticalment com els penya-segats de l'Oceà, augmenta encara l'horror de llurs tenebres. Es d'una sublimitat espantosa..." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard. Referint-se a la vista des del Mulleres. Extret de L'Aneto i els seus homes "Traiem el cap vers l'Oest...Gran Déu! Què hi veig? Reculàrem instintivament. Un abisme infernal, absolutament tallat a pic, i ple de sorolls semblants a bramuls, s'obre en forma de mig cercle l'oest i sota els nostres peus... Quin despullament, quina ruïna i quina devastació, de dalt a baix d'aquests abismes rogencs i perpendiculars, en els que s'arremolina potser una eterna tempesta... Es allí on caldria llegir L'Infern, de Dante." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard Referint-se al coll Maleït. Extret de L'Aneto i els seus homes "Tota la meva vida he estimat, anava a dir 'adorat', les muntanyes, escalant-les amb passió. Puc comparar-ne moltes, però per més que l'amor sigui cec, crec que encara tinc raó admirant més que mai els Pirineus." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg. Extret de L'Aneto i els seus homes "Es rar ser mandrós o estar de mal humor, en aquestes solituds fredes i vivificants, en aquests paradisos blancs, en aquestes zones mai prou benefactores, on no es coneix ni l'embrutiment ni l'insolència, ni l'odi o enveja, ni tantes altres coses desoladores terribles, que afligeixen als mortals de la plana! Les altes muntanyes són el darrer refugi i consolació de les ànimes ferides de les tempestes de la vida. Elles són un punt d'unió entre la terra i el cel i reflexen les glòries i la serenor. L'home hi canvia de natura, i la vida que hi porta no té res a veure amb la de la plana." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.266 "Una gran boira dorm als meus peus i em separa de la resta del món; a cops es desfà en nuvolets que s'arrapen als negres flancs dels grans pics que em dominen i em miren del sud. Es d'una esplendor gairebé espantosa." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard Bivac 1874 Vall d'Aygua-Torta. "és el meu amic més inseparable i he dormit dins seu cent vegades sota els estels millor que cap potentat." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard,referint-se al seu sac de pell de xai. "Què bé s'està aquí. Com s'és lliure en aquestes geleres plenes de silenci, on es comprèn tan bé la vida i la felicitat de Robinson Crusoe! Com s'estimen aquests cims, a la vegada dolços i amenaçadors, i més màgics que el palau d'or o de plata, quan el vespre o l'aurora passen per sobre, i els fan lluir a cinquanta quilòmetres! Un matemàtic seria poeta en aquestes alçades! Un filòsof s'entendriria davant d'aquesta similitud vague i commovedora que tenen les muntanyes amb l'humanitat: avall, la vida, les flors i la primavera, els rierols vagabunds; més alt i gradualment, la decoloració, les runes, la mort, i al cim, el Paradís o l'Infinit." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.280. Reflexions al coll de Cabrioules "Buscant bé, sempre es troba, a qualsevol alçada, blocs de pedra preferibles a les cabanes de pastors, més nets, sovint més càlids, formant coves o túnels i on hom es troba com a casa seva. A les cabanes cinc o sis homes s'entaforen sovint en pocs metres quadrats! Per altra banda, quin avantatge inapreciable quan es vol sojornar a les muntanyes, el dormir, inclòs sense fusta per fer foc, a una hora del cim." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.285. Reflexions del Mall Barrat "A la naixença del dia, a les muntanyes, que bella és la natura! Com embriaga els sentits i l'imaginació! per què no dir que també el cor? Com és de contagiosa la seva potència i la seva puresa! L'efluvi aromàtic dels pins, el blau immaculat del cel, els ramats que es desperten i fan sonar les seves esquelles, tot, inclòs l'aigua, sempre més pura desprès de la nit, perquè la fosa de les neus es suspèn i tot, en aquestes matinades radiants, inclòs a l'hivern, excita i rejoveneix el viatger..." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.278 "El circ de Lys, que recorda tant el de Gavarnie, es pot descriure així; és una mena d'escala gegantina de quatre esglaons, on el darrer és el cim, i cadascun té, més o menys, 500 metres d'alçada." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.279 "Aquest terror de la neu, inclòs dels muntanyesos que hi van molt poc, és veritablement singular: és una mena d’hidrofòbia. Un mariner a cavall, un parisenc al mar, tenen menys por que un pagès a la neu. I en canvi, quins serveis ens dona, si sabem servir-nos-en." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.298 "Jo preferiria viure amb les àligues sota una roca, que en aquests antres infectes i plens de fum, on s’instal·len els mandrosos pastors dels Pirineus." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.304, durant l'ascensió al Carlit "Respecto i envejo aquells per a qui la muntanya és una altra cosa que un ídol. Estic envejós d'aquells que la geodèsia, l'anatomia dels cims, "l'eclimètre", els apassionen tant com la veu dels torrents, la púrpura dels precipicis i l'incendi de les neus a la posta de sol. Però a cadascú el seu paper... El meu va ser el de caminar i sentir." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.313 "La sortida de sol, efecte grandiós, potser únic en el món, d'aquest immens desert de gel més fosc que l'Oceà, ja que no hi ha neu: el vent se l'ha enduta: és un mar veritable, immòbil, petrificat, sense una illa, sense vaixells, sense escuma ni soroll: espectacle estrany, inoblidable i sorprenent, però tan lúgubre i contra natura, que acaba per fer mal: hi ha massa silenci i massa solitud: és trist com la tomba..." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.677, referint-se al llak Baikal "Som doncs nosaltres un salvatges? Sovint es podria creure, de tal manera que són màgiques, les seduccions d'una natura verge, i és tant fàcil, prop d'ella, de trobar una mena de felicitat en la misantropia, o en els núvols i les quimeres del panteisme. "No és bo que l'home estigui sol"." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.302 "A partir de Luchon, els Pirineus perden alçada cap a l'Est. El conjunt d'aquesta regió, malgrat l'inqüestionable bellesa dels seus detalls, i el luxe de la seva flora, ofereix una certa monotonia, i te menys majestat que la resta de la cadena. Els pics perden una mica el caràcter alpí: són menys alts, menys atrevits, menys nevats, i encara que alguns cims passen els tres mil metres, no es troben, a l'Est dels Monts-Maudits, una sola gelera real: són congestes, amb la neu més o menys esquerdada. ...Però el que fa el gran encant dels Pirineus Mediterranis, és el seu sol, el millor amic del muntanyenc: són les seves aigües superbes, els seus llacs sense nombre i les seves grans cascades, les seves flors i l'elegància dels seus voltants. Aquestes muntanyes tenen una gràcia femenina, una poesia, que manca als cims glacials, abruptes i tempestuosos del centre i de l'Oest de la cadena. Si elles inspiren menys terror, entendreixen, i es fan estimar no se com. Si es té el desig, també hom pot trencar-se el coll: no hi manquen precipicis." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.308, referint-se als Pirineus orientals, quan parla del Canigó "Hi ha desolació en els vents del Migdia: es diria que troben a faltar els deserts de l'Africa. Altres vents bramen, xiulen. El vent del sud sospira, plora, fa gemir tot allò que toca, sobretot els arbres. Es un vent de dolor." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.330 "Als Pirineus, els mesos d'Agost són sempre extremadament tempestuosos." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.341 "Quan estigueu sols a les muntanyes, mireu-ho tot, preveieu-ho tot, no tingueu mai cap distracció i redobleu les precaucions. Llavors és una meravella. Es la felicitat ideal." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.349, referint-se a l'anar sol a la muntanya " «Cosas de España», sens dubte? Darrera els Pirineus tot és paradoxal: no s'entén res. Tots es estrany en aquestes regions." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.341 "...inclòs en el més bon temps, a qualsevol hora, tota la natura canvia de colors als 3.000 metres. L'aire, els núvols i la terra tenen un matís diferent que a nivell del mar. Entre l'ombra que és bèstia i blava, i la llum, que és d'una violència extrema, no hi ha penombra. El contrast és frapant i fa mal. Hom creu somiar, hom està una mica al·lucinat, i respecte a mi, en aquests cims on l'aire és tan subtil que sembla faltar, penso sovint en els paisatges descolorits, silenciosos i glacials de la lluna. Això no em priva de plànyer aquells que es diverteixen o vegetant a la plana. Si sabessin el que es perden!." Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.342 "...aquí teniu, contat amb les meves pobres paraules i imatges el que resulta molt difícil de dir, puix encara no s'han trobat paraules adequades per a cantar la muntanya, i quan aquestes existeixen només podrà emprar-les algun geni i mai un simple excursionista fervorós." J.M.Guilera. Extret del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº431, abril 1931, pàg.120 "L'única raó per la que sento ser algú totalment normal és que faig tan poc per les muntanyes que han fet tan per a mi. Un sol home sap el que jo hauria estat sense elles; en reconeixement per la seva evasió d'una vida semblant, ha procurat aportar alguna cosa al coneixement que en tenen els homes i a l'afecte que elles els inspiren." R.L.G. Irving. Extret del seu llibre La conquete de la montagne. Extret de La Montagne nº282, octobre 1936, pàg.347 "Es a la muntanya on he trobat les més fondes emocions, tant en el moment de vèncer els obstacles, com en els de trepitjar els més alts cims que permeten gaudir els immensos horitzons." Lluís Estasen "Soc jo qui estic en deute amb la muntanya i amb l'excursionisme." Lluís Estasen "Y ninguno tan aislado, ninguno tan soberbio, tan imponente, tan envanecido, como el macizo de los Montes Malditos, donde levanta á mayor altura su cabeza el monstruo que divide á España y Francia; pero ninguno, en cambio, hay que decirlo, tan triste, aborrecido y estéril como él. Poseído de su grandeza, creyéndose sin-par, y á todo superior, negó un día hospitalidad y albergue á quien, sencillo en su pujanza, le hizo caudillo de las mesnadas pirenaicas; desde entonces yace abandonado, solitario, mustio; bajo sus palidos cabellos; por sus mejillas cubiertas de blancas barbas, corren á torrentes las lágrimas indicio de eterna pena; ¡todo inútil! su acervo dolor no es suficiente á expiar el horrendo crimen de su satánica soberbia. Incurso en la divina maldición, sólo sirve para acrecer su tormento su copioso llanto; baja éste impetuosamente en cataratas por el cuerpo del coloso, y destruyendo sus vestidos y abriendo ancha y renovada herida en sus ateridas carnes, todo lo asola á su paso; sólo cuando ha llegado á tierra y huído de él, pierde sus fatídicas cualidades y fecunda las campiñas de las dos naciones. Y cuando parece mitigarse la aflicción del desgraciado; cuando se debilitan las fuentes de sus ojos, horribles tempestades descargan sobre sus espaldas; azótale centelleante látigo á cuyo choque retiemblan los montes y las llanuras, y pequeño en su grandeza, envuelto en las densas sombras del insondable caos, sufre impotente la cólera celeste." Juan Avilés. El Pallars, Arán y Andorra Pàg.74 "¿Gran Dios, que panorama! La priemera impresión es de temor, de espanto. Nos creemos suspendidos en el espacio, enmedio de un caos de picos, abismos y montañas. A nuestro alrededor la azulada atmósfera forma el horizonte sín límites; por debajo una informe confusión de agudos picachos, dejando en medio simas espantables. Es imposible formarse idea de cuanto se presenta á las miradas. Las masas obscuras de las rocas, más sombrías al lado de la blanca nieve, aumentan el terrorífico espectáculo; las distancias se agigantan, parecen más profundos los precipicios, y en cambio las más altas cúmbres, sólo inferiores en algunos metros á las del Aneto, quedan hunidas, relegadas á un nivel mucho más bajo del que realmente tienen. La naturaleza aquí se presenta aquí como en ninguna parte, fiera, salvaje, tétrica; por doquier se ven los destrozos producidos por las fuerzas naturales, los montes despedazados, las pujantes aristas medio rotas, maltrechas las enhiestas cimas; diríase que se está en presencia de unas ruínas colosales, de un agrupamiento irregular é informe de gigantescos y enormísimos peñascos; nada se ve que despierte el ánimo á dulces y suaves emociones, ni prados, ni árboles, ni pueblos, ni rientes valles..." Vista des de l'Aneto. Juan Avilés. El Pallars, Arán y Andorra pàg.86 "Como hemos subido, regresamos; ni hemos descubierto ningún misterio, ni arrancado el menor secreto á la naturaleza, ni nada nuevo aprendido; con nuestra ascensión y sin ella todo seguirá como hasta aquí la lenta evolución á que estamos sometidos; pero mi espirítu ha penetrado en un mundo de sensaciones antes sólo presentido; si con mi cuerpo me he acercado á la región etérea, más ha subido mi alma en la esfera de lo ideal; de lo infinitamente grande y perfecto! Juan Avilés. El Pallars, Arán y Andorra. Pàg.87 "Reviure, no és pas més meravellós que viure?" Emile Javelle. Introducció al seu llibre Souvenirs d'un alpiniste, citat pel prologuista, Henri Bordeaux "No puc tenir el somni d'una vida millor sense barrejar-hi, enmig d'altres imatges estimades, la pau pregona i reposant de les altes valls muntanyenques, l'orgullosa serenor dels cims blancs, l'esperança d'excursions sense fi i d'ascensions que es renoven sempre." Emile Javelle. Souvenirs d'un alpiniste. pàg.166 "Moments impagables ! Minuts inefables, suficients per embellir els anys." Emile Javelle. Souvenirs d'un alpiniste. pàg.43 "... totes aquestes metes són com cims menors que priven a l'alpinista del veritable cim, que és molt alt i està molt lluny. Quan per fi a pujat aquests cims menors l'alpinista pot o no veure el cim principal, però el vegi o no, sempre estarà lluny, si és que no està més lluny que al principi, perquè ara per pujar a aquest cim primer ha de baixar del darrer cim menor al que ha pujat i buscar el camí entre les valls i els cims que estan més avall." Gary Hemming. Extret del llibre Gary Hemming, una historia de los años sesenta, de Mirella Tenderini. Cita treta del Desnivel nº92, pàg.35 "Només hi ha una cosa de la que no em sento gens deslligat, que per a mi resplendeix sempre en una explosió meravellosa i immaculada, malgrat ser una de les coses que formen part d'aquesta terra, són els grans Alps a tres o quatre mil metres d'alçada. Es de les coses més belles que hi ha sobre la terra, i tan poques persones els coneixen! Quan mori, és a ells que enviaré un dels més últims adéus, i cada dia agrairé al bon Déu no només haver-los creat, sinó haver-me'ls fet conèixer. Em sembla que amb això m'ha permès donar una mirada vers l'infinit per una finestra oberta només a alguns privilegiats, a l'infinit, en efecte, que no pot ser explicat, ja que totes les explicacions són inferiors a la realitat. Es per això que les meves excursions en muntanya, a l’alta muntanya", em fan tant de bé i les estimo tant. I només explico la quarta part de les impressions que experimento; no seria comprés i no podria explicar la resta." Théodore Camus. Cita extreta de l'introducció al llibre d'Emile Javelle Souvenirs d'un alpiniste, feta de Henri Bordeaux "Una acció a la muntanya és, de tota manera, una ascensió." Paul Guitton. Idylles Alpines pàg.9 "La via està tan al cap de l'escalador com a la roca. Si un no la troba a la roca, llavors cal anar a cercar-la a l'interior." Bernard Amy. Grandes Jorasses. Relat del llibre Passages pàg.242. "L'essència de la seva passió estava allí: poder descobrir, allà dalt sobre la pedra, que la llibertat és saber on un va, però desconèixer per on i com passarà." Bernard Amy. Grandes Jorasses. Relat del llibre Passages pàg.244 "Caminar i pujar, arribar al més alt i omplir-se els ulls de formes i siluetes, d'abismes i colors. I volar amb el vent i elevar-se amb els núvols i sentir a l'ànima aquell plaer tan fort que produeix dolor." Belen Eguskiza. Pyrenaica nº166 "Oh vianant que passes, atura el pas lleuger quan al tombant ja vegis hissar-se la drecera. Saluda, si l'oïssis, l'honor de la cinglera: el remoreig d'una aigua que no se sap d'on ve. Sortosa la vegada que avall, en l'alzinar, trobares l'aigua nua que riu en la canella, i dins la sang urgida la vas sentir cantar. I
més sortós encara si amunt del corriol Josep Carner. La font esquerpa "Únicament sobre els cims de les muntanyes, a 3.000 metres d'alçada, lluny del brogit dels homes, es troba la pau i la felicitat." Nehru "El que per alguns pot ser una bogeria, és realment una passió. L'aventura ens ha fet gaudir mentre lluitàvem per construir les nostres pròpies pors i els nostres propis somnis." Sebastiàn Alvaro "En realitat, no hi ha comparació possible entre l'alpinisme d'Estats Units i l'autèntic, als Alps. Es deu vegades més cansat, deu vegades més perillós. Mai no s'està segur. Cada pas és perillós. Des de que deixes la vall fins que tornes, la simple tensió mental ja és un motiu de cansament." Gary Hemming "No importa quina via s'escala, sinó com s'escala" Royal Robbins "...Totes aquestes fites són com cims menors que priven a l'alpinista veure el veritable cim, que és molt alt i està molt lluny. Quan per fi ha pujat aquests cims menors l'alpinista pot veure o no el cim principal; però el vegi o no el vegi, sempre estarà lluny, sinó és que està més lluny que al començament, perquè ara per a pujar a aquest cim ha de baixar primer del darrer cim menor al que ha pujat i buscar el camí entre les valls i els cims que estan més avall." Gary Hemming "La muntanya és una iniciació, en el sentit exacte de la paraula. Es un mitjà per a posar-se a prova un mateix...La muntanya és una iniciació que es renova cada any. Vas, et poses a prova, et trobes a tu mateix de nou. Desprès ets més capaç d'acceptar-te a tu mateix." Gary Hemming "Jo visc en el regne dels somnis. La muntanya em transporta al regne de la realitat. Enfront a la vida i a la mort es posa a prova la pròpia sinceritat." Gary Hemming "Existeix un món d'espai, d'aigua lliure, d'animals ingenus, on encara resplendeix la joventut del món i depèn de nosaltres, i només de nosaltres, que sobrevisqui..." Samivel "El Montblanc i tots els cims i agulles estaven allà davant de nosaltres, més bonics que als llibres, més grans que a la nostra imaginació. Pensava que el Montblanc era el cim més alt, ja que el sol encara l’il·luminava, i somiava en estar allà dalt. El Montblanc resplendia encara. Era bell, una mica emocionant." Gaston Rébuffat "Una ascensió de divuit hores! Tres cims de quatre mil metres! Un nou itinerari pel descens! I sobretot l'Aiguille Verte a la butxaca... La meva joia era molt més gran que la que mai havia tingut fins llavors a l'alta muntanya." Armand Charlet "Havíem arribat a la Barre des Ecrins. Es un cim on, sota una mateixa empenta, la neu cerca la roca a més de 4.000 metres! Des d'aquest dia, la Barre des Ecrins no era una aresta com les altres: era l'aresta que somiava! Seria el meu primer gran cim." Gaston Rébuffat "El més bonic objecte d'aquest mirador, és l'alt i orgullós cim del mont Cervin, que s'aixeca a una alçada enorme sota la forma d'un obelisc triangular de roca viva i tallada a cincell." H.B. de Saussure. Voyage dans les Alpes 1789 "El veritable alpinista és aquell qui estima anar allà on cap home no ha anat mai abans que ell, qui intenta provar la roca que cap ma humana mai ha tocat... En altres paraules, el veritable alpinista és l'home qui tempta les noves ascensions." Mummery "Es el cim ideal. Al voltant no hi ha res més que un desert de pedra, cendres de muntanyes, cims adormits, arrodonits, plegats. No aneu al Cerví amb l'esperança de fer una escalada de roca interessant; el seu encant està en un altre lloc: en la seva història i en el seu aspecte." Gaston Rébuffat "...mirar, somiar, amb això no n'hi ha prou per esdevenir alpinista, però l'alpinisme també és això." Gaston Rébuffat. Les Ecrins, pàg.46 "Mai he pensat, amb seguretat, que escalar sigui un art com s'ha dit més d'una vegada. Escalar és un joc que pot ser més o menys sentit, més o menys jugat. El realment important és estar sempre el més proper possible a la muntanya allà on un estigui." Gaston Rébuffat. Les Ecrins pàg.123 "El que m'agradava aquella època a la muntanya i el que he estimat sempre més, és estar allà dalt." Patrick Gabarrou. Alpirando nº178 "A la muntanya... es viuen coses molt belles però mai es posseeix res." Patrick Gabarrou. Alpirando nº178 "Només vull viure la muntanya compartint-la amb els amics que estimo, per compartir la bellesa del món, l'esforç, una voluntat comuna." Patrick Gabarrou. Alpirando nº178 |