Antologia de literatura excursionista catalana. Enric Faura. Col.lecció Biblioteca Pirinenca nº37. Garsineu edicions. 341 planes. Tremp, abril 2002. ISBN 84-95194-31-7

Introducció

L'excursionisme català, neix convencionalment el 1876 amb la fundació de l'ACEC i ha estes la seva obra al llarg de mes de 120 anys d'una manera extraordinàriament fecunda i brillant. No és aquest el lloc ni el moment per fer balanç de la seva rica història1, però si cal constatar que ha produït un corpus bibliogràfic no menys extens, ric i variat. La producció escrita que ha generat mitjançant llibres, revistes, butlletins, guies, mapes i tot tipus d'obra impresa és ingent, d'una abast quantitatiu difícilment abordable. Aquest corpus s'ha estudiat i reproduït de manera parcial i fragmentària en algunes llibres, i avui es presenta una obra nova que pretén aportar una mica més de llum dins la bibliografia excursionista, centrant-se en uns aspectes ben concrets.

Quan proposo una antologia de literatura excursionista catalana cal precisar el més exactament possible l'abast del meu treball, per no induir a confusions donat que el títol es prou obert perquè hi tinguin cabuda interpretacions ben variades.

El primer criteri que m'ha ha guiat ha estat el de la pertinença de l'autor al món excursionista, en el seu sentit mes ampli, obert i difús, però ha estat requisit gairebé indispensable que al menys en alguna etapa de la seva vida l'autor hagi conegut o format part de la tradició excursionista catalana. Així, grans escriptors que han parlat o tocat el tema de la muntanya però no són o no han tingut contacte amb el mon excursionista han quedat fora d'aquesta selecció, no per l'indubtable categoria del text o autor, sinó perquè no he pretès fer una antologia del tractament de la muntanya a la literatura catalana, que en bona part ja està fet 2

En segon lloc en la meva tria he pretès que els textos escollits tinguin un contingut literari, en la seva accepció mes àmplia i oberta. És molt difícil acotar la qualitat literària d'un text, ja que influeixen massa factors. He intentat que tots els textos tinguin unes condicions mínimes que els permeti qualificar com a literaris, llevat d'aquells que pel seu indubtable valor històric exigia la seva presència en un recull així. L'apreciació del contingut literari és necessàriament personal i subjectiva, però aquest criteri permet descartar aquells textos purament científics, tècnics o històrics, i alhora deixar de banda nombrosos textos de revistes i butlletins excursionistes que no assoleixen aquest mínims. No he fet distincions entre obres de creació i de narrativa, més imaginatives, d'altres purament descriptives, perquè considero que ambdues poden tenir un interès literari.

En tercer lloc cal assenyalar que l'antologia es centra exclussivament en textos excursionistes de contingut esportiu valorant-los per sobre dels textos excursionistes de caire cultural, científic o històric. L'excursionisme és un mot que designa un moviment molt ampli, de múltiples vessants i interessos, amb una llarga tradició cultural i científica, en el seus orígens ben allunyada de qualsevol pràctica esportiva. La història demostra que tan excursionista és l'obertura d'una via extrema d'alta dificultat com el recull de tradicions folklòriques. Segurament aquesta amplia capacitat d'aixopluc del mot excursionisme és una mancança del llenguatge, ja que serveix per designar activitats massa diferenciades, des de l'escalada als viatges, de l'estudi de la llengua al de la fauna o la flora. Potser hauríem de distingir entre alpinisme, muntanyisme, pirineisme o excursionisme cultural o científic per delimitar clarament cada pràctica, però la història ha emprat el mot excursionista per a englobar-los tots. La quantitat de personatges insignes que ha format part del món excursionista és impressionant: Verdaguer, Pau Vila, Pompeu Fabra, Joan Amades, Antoni Rubió i Lluch, Norbert Font i Sagué, Puig i Cadafalch, Joan Coromines, Eduard Fontseré, Josep Maria Batista i Roca, Milà i Fontanals, Eduard Todà, Marià Aguiló, Flos i Calcat, Carreras Candi, Serra i Pagés... Tots aquests personatges que han format part de l'excursionisme han tingut amb la seva obra una importància cabdal en la història de Catalunya i de la seva cultura. S'ha dit que sense l'excursionisme el moviment de recuperació de la identitat nacional que s'origina a partir de la Renaixença hagués estat un esclat primaveral sense cap mena de continuïtat. Molts autors podrien integrar-se plenament en aquesta antologia. Com sovint es diu, tots els que estan són, però no tots els que són estan. Innegablement hi ha textos excursionistes importants o molt importants que són purament literaris, històrics, científics o folklòrics, però la meva opció en fer aquest llibre ha estat la tria dels textos de caire més esportiu i cenyits al que es podria anomenar muntanyisme, perquè són els que més m'omplen, són més desconeguts i difícils de localitzar, i en la història de l'excursionisme català sovint han estat injustament negligits o bandejats. Així que quan parlo d'antologia literària de l'excursionisme català, potser hauria de parlar d'una part només d'aquest excursionisme, del que es podria anomenar excursionisme muntanyenc.

La gran riquesa bibliogràfica que he anat descobrint en avançar en el treball m'ha fet incloure alguns textos que per la seva importància, per la gesta que relaten o la figura del seu autor han esdevingut significatius o emblemàtics i he cregut convenient la seva presència. També he intentat recuperar alguns textos il·localitzables, de difícil accés o simplement desconeguts però de vàlua innegable per posar-los a l'abast de tots els lectors. Finalment he de confessar que en la tria d'alguns textos s'ha imposat un neguit personal , que des de fa temps no em deixa i que es pot resumir en una pregunta molt senzilla: per què la gent fa muntanya? quina explicació i justificació té un acte gratuït com el de pujar muntanyes?

Així, resumint, els criteris de selecció han estat els següents: pertinença de l'autor al món excursionista, contingut literari del text i tria de textos exclussivament del vessant esportiu o muntanyenc de l'excursionisme.

Aquest recull que teniu entre mans no pretén ser la antologia definitiva (o el que modernament és coneix com a "canònica") de l'excursionisme català. Considero que aquesta encara està per fer i plomes més autoritzades i preparades que la meva l'haurien de fer. Des del començament del meu treball em vaig adonar de les seves limitacions i mancances. Crec que algunes poden quedar justificades amb el que acabo d'exposar, però soc plenament conscient de les dues principals: hi ha alguns buits d'autors i textos importants potser incomprensibles pels ulls externs. Malgrat el caràcter de l'obra, aquest llibre és enormement personal i sovint els criteris acadèmics, científics o metodològics han quedat sotmesos a raonaments personals i subjectius. Aquest llibre no té la voluntat de fer un estudi aprofundit de la bibliografia excursionista, fer estudis històrics o extreure conclusions, només pretén ser un primer pas cap a la redacció del que hauria de ser una antologia completa de l'excursionisme amb vocació integral i d'universalitat. Simplement vol oferir als lectors aficionats als textos excursionistes un aplec d'unes quantes pàgines estimades que m'han fet passar molt bones estones i que per uns moments m'han tornat al món anhelat per tots aquells que estem picats per aquesta dèria, el món de la muntanya on trobem la nostre felicitat.

Per això la classificació es fa a partir dels autors seguint un ordre purament cronològic, atenent a la data de publicació del text antologat, sense ordenar-ho per temes, èpoques o moviments com potser seria convenient. Amb aquest criteri cronològic podem estudiar i constatar l'evolució de l'excursionisme, tant en l'acció com en el pensament, la manera d'acostar-se a la muntanya, veure-la i apreciar-la. M'he limitat als autors morts, deixant per una altra ocasió els textos d'autors vius.

Voluntàriament m'he cenyit només a les obres en prosa, deixant de banda les obres en vers. La producció poètica de l'excursionisme català és extensíssima i el seu recull i selecció haurà de ser objecte d'un treball específic per bons especialistes. Altres llengües tenen algun treball en aquesta línia 1 i des d'aquí vull animar els erudits perquè s'engresquin a tirar endavant un treball necessari i desitjable.

He volgut deixar que cada text parli per si sol, i així la meva intervenció és mínima. M'he limitat a una breu presentació de l'autor, context i text per situar al lector, que evidentment és del tot insuficient per conèixer a l'autor i la seva obra. Quan m'ha estat possible proporciono la bibliografia adient i sinó es remet a la general, on sempre es podrà ampliar i completar la informació. Sempre que ha estat possible he intentat recollir el text respectant al màxim la seva integritat, reproduint l'article o el capítol sencer; només quan l'excessiva longitud del text ho aconsellaven aquest ha estat retallat.

En plantejar-me aquest petit estudi creia que la bibliografia excursionista catalana era extensa i rica, però desprès de llegir expressament més de tres milers de planes per preparar aquesta antologia, a més dels milers de planes ja llegits al llarg dels anys, puc afirmar que anava molt errat, ja que la bibliografia és molt més extensa del que podia imaginar. Si per una banda el volum de llibres generat per l'excursionisme crec que no és excessiu, en canvi les planes impreses en revistes, butlletins i tot tipus d'opuscles és immens, el que palesa l'enorme varietat i riquesa del moviment excursionista. Aquest enorme corpus està en general molt mal conservat, la seva dispersió fa que tingui un difícil accés i és enormement desconegut. Des d'aquí crec que s'ha de reivindicar l'exumació de part d'aquest corpus, afavorint la reedició i divulgació de les planes més interessants.

He tingut la pretensió de fixar uns criteris de qualitat literària en la tria de textos. L'observància estricte d'aquests criteris m'han obligat a bandejar una colla d'escrits que podien tenir algun tipus de mèrit, però que no assolien aquesta mínima qualitat. Això confirma el que ja és sabut, que un bon alpinista o escalador no te perquè ser un bon escriptor. Hi ha molts textos que relaten primeres ascensions, difícils escalades o grans gestes que a part del seu indubtable valor històric literàriament no tenen cap valor. També confirma que els seus autors en passar al paper la seva ascensió no tenien més pretensió que deixar constància d'un fet purament alpinístic.

El fenomen de l'excursionisme català és prou singular i característic com per dificultar enormement la seva comparació amb altres moviments similars. A nivell europeu crec que el que més se li acosta i amb qui es podria equiparar, malgrat tenir importants diferencies de fons, és el moviment pirineista del sud de França que s'exten des del començament del segle XIX fins al meitat del present. Insistint en les fortes discrepàncies que els separen, el que es evident es que els fruits literaris d'ambdós moviments son força dispars. El pirineisme francès va donar llum a un corpus bibliogràfic d'una qualitat notable. Hi ha una dotzena d'autors que sobresurten per sobre un nivell mitjà força alt que donen lletres de noblesa a la seva bibliografia muntanyenca. Amb els escrits de Ramond, Rusell, Schrader, Brulle, Cadier, Beraldi, Arlaud o Olivier entre molts altres, el pirineisme francès pot estar ben orgullós del seu llegat.

En canvi el llegat de l'excursionisme català desprès de més d'un segle d'existència és inferior. No hi ha gaires autors amb una obra solida i de qualitat i el nivell mitjà d'allò publicat és normalment circumstancial. La bibliografia excursionista muntanyenca catalana és en general d'una gran mitjania, en relació a la seva quantitat. Aquesta afirmació, que en principi pot semblar una mica agosarada crec que està ben fonamentada i parteix d'un bon coneixement d'ambdues literatures. Penso que aquest decalatge respon a una realitat social i cultural, a un nivell científic i d'educació entre els dos països prou evidents.

Un factor que m'ha cridat enormement l'atenció és la notable diferència que hi ha entre allò publicat des de les rengles del Centre Excursionista de Catalunya d'allò publicat des de la resta d'entitats excursionistes catalanes. Sempre, parlant en termes generals, el nivell quantitatiu i especialment qualitatiu de l'obra del CEC és notablement superior al de la resta. Potser un dia s'haurà de fer un estudi social que intenti esbrinar les raons d'aquesta diferència.

He intentat aportar unes mostres de la presència de la dona i de l'humor dins de l'excursionisme. Malauradament tot i ser ser força coneguda, la presència de la dona és limitadíssima, fins al punt de no trobar cap text que justifiques literariament la seva inclusió en aquesta antologia pels seus propis mèrits, malgrat haver rebuscat amb certa exhaustivament. En relació a l'humor és paradoxal com un tret força present en les relacions entre excursionistes i dins de la dinàmica d'una sortida tingui una presència testimonial en la bibliografia.

També he pogut constatar que el pes del moviment excursionista ha estat molt focalitzat a l'àrea de Barcelona i son ben pocs els testimonis d'altres comarques de suficient interès i vàlua.

Em preguntava si obtindria resposta al neguit de trobar la justificació del fer muntanya, a l'etern perquè. Cada cop crec més que aquesta pregunta mai obtindrà resposta, i potser millor que sigui així, ja que probablement en fets com aquests rau la meravella de l'existència humana.

Index

- Josep Fiter i Ingles. Excursió a Montgat

- Santiago Rusiñol. Impressions d'una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll

- Ramon Arabia.Excursió a Luz y Gavarnie: Ascensions al Pic-du-Midi y del Mont-Perdú

- Jacint Verdaguer. Malahida - Ascensió a la Pica d'Estats

- Carles Bosch de la Trinxeria. Recorts dels Pyrineus. Una ascensió atrevida al pic de Balatg

- Artur Osona. De mas excursions. En Jaume de Ca'n Valent. Història d'un guia

- Jaume Massó i Torrents. Croquis Pirinencs

- Lluis Maria Vidal. Noves excursions a la Pica d'Estats

- Juli Soler i Santaló. Excursions per l'alt Ribagorça

- Jaume Oliveres. Els llamps de la Maleïda

- Lluís Estasen. El ski a la Vall d'Aran

- Cèsar August Torras. Discurs del President

- Miquel Palau i Claveres. Galeria de tipus excursionistes

- Josep Maria Guilera. Excursions pels Pirineus i els Alps

- Ramon de Semir i Arquer. La "primera" de la Roca de la Portella

- Boix-Costa-Balaguer. La primera ascensió al Cavall Bernat de Montserrat

- Francesc Maspons i Anglasell. Records d'excursió

- Josep Maria Villalba Ezcay. Balada de las montañas

- Pere Bosquets i Codorniu. Oracional Muntanyenc montserratí

- Joaquim Santasusagna. La vall del Glorieta

- Albert Oliveras. Una experiència a la Serra de les Agudes

- Joan-Enric Farreny i Sistac. Del bruc a l'extraplom

- Josep Iglésies. L'excursionisme és consubstancial amb els catalans...

- Francesc Dalmases. La muntanya d'un sommiador