A tota cresta. 30 crestes del Pirineu. Manel Borrell i Enric Faura. Col.lecció Azimut 32. Cossetània edicions. 94 planes. Valls, juny 2003

 

Introducció

Una de les variants més especifiques de la pràctica de l'alpinisme és el recorregut de crestes. Els itineraris per carenes més o menys entretellades que s'enfilen a cims, uneixen diferents puntes o simplement circunvalen un circ d'alta muntanya tenen un encant difícil de resistir. Hem triat la descripció de crestes com a disciplina autònoma perquè fins ara no hi ha cap obra que les reuneixi específicament. Però també perquè és una manera de fer muntanya que ens plau especialment. Suposa anar sempre pel fil d'una muntanya, amb grans horitzons a banda i banda, amb una sensació de llibertat i grandesa especials. En aquesta disciplina les qualitats de bon escalador no ho son tot, ja que no és un terreny d'escalada pura, les assegurançes són precàries i escasses i les tirades no tenen continuïtat i els passos aïllats. Certament un bon nivell d'escalada ajudarà, però en general la majoria dels itineraris no són especialment difícils, i és més útil un bon sentit de muntanya, el saber progressar per terreny delicat, la intuïció i intel·ligència de trobar l'itinerari, no sempre evident. La ressenya no és més que una indicació breu del sentit general del recorregut, amb els passos més destacats, però és important la autonomia del muntanyenc, el saber moure's per un terreny envitricollat on cal saber trobar el pas, on cal saber llegir la roca i interpretar l'alta muntanya. La màgia de les crestes rau en la combinació de tots aquests factors. Per una banda moltes de les aproximacions al punt d'inici de la cresta ja és tota una excursió que permet conèixer valls o coll sovint de gran bellesa. Però immediatament comença un joc acrobàtic entre blocs i gendarmes, mai monòton que passa del joc al compromís en un equilibri que omple a l'alpinista.


En preparar aquesta guia hem fet una selecció de les que considerem millors crestes del Pirineu. Hem procurat que no faltes cap dels recorreguts considerats com a clàssics, ja coneguts per tothom, però que sempre és gratificant recordar. I hem procurat incloure altres recorreguts menys divulgats o clarament desconeguts, que tenen també un alt interès. Inevitablement hem hagut de deixar de banda un gran nombre d'itineraris interessants, per manca d'espai, però que esperem que aquesta obra faci néixer el desig de recórrer i sobretot de conèixer i descobrir per nosaltres mateixos, pel que intuïm des d'un cim o per la lectura d'un mapa, ja que al Pirineu hi ha moltíssimes crestes atractives.


Aquestes ratlles volen retre un homenatge a un sèrie de grans pirineistes, que varen obrir el camí dels recorreguts de crestes com a disciplina peculiar: entre tots ells volem citar especialment els noms de Henri Brulle, germans Cadier, Jean Arlaud, Robert Ollivier, Louis Audoubert i Patrice de Bellefon, Lluís Estasen, Ignasi Canals com noms més coneguts, però en homenatge a tants pireneistes anònims que han marcat una petja que procurem continuar. Volem creure'ns hereus de la tradició d'aquest pioners, de la seva filosofia pirinenca i de la seva ètica.


En aquesta guia hi ha una ressenya tècnica dels recorreguts de crestes seleccionats, però volem que s'intueixi darrera seu una certa manera de fer pirineisme. La majoria d'itineraris exigeixen llargues aproximacions, que per si soles ja són autèntiques excursions. Ens permeten recórrer grans paratges, ascendir muntanyes i gaudir de valls solitàries. Implícitament reivindiquem el plaer i bellesa d'aquestes excursions i ascensions, i cal disfrutar de totes les etapes d'una excursió, ja meravelloses per si soles, que culminades amb una cresta ho son encara més.

Cal una certa experiència prèvia, ja que en una cresta les eventualitats són continues. S'ha d'estar preparat per cercar el propi itinerari, muntar un ràpel en un merlet incert, baixar per canals de final dubtos, cercar un pas entre blocs aparentment sense sortida. L'instint,la inteligència i per sobre de tot l'amor a la muntanya és fonamental.També és necessari un bon entrenament, ja que alguns recorreguts inclouen forts desnivells i llargues etapes de sol a sol.

ADVERTIMENTS

Les dades que s'indiquen en aquesta guia s'han d'interpretar de la següent manera.
A l'apartat de Linia General s'indica el punt d'inici i final del recorregut de la cresta.
Quan parlem de desnivell diferenciem entre el desnivell de l'aproximació des del punt de sortida fins el punt d'inici de la cresta. Cal parar atenció a aquesta dada, ja que en alguns casos suposa tota una veritable ascensió en si mateixa. Seguidament indiquem el desnivell de la cresta, del seu inici al final, calculant els desnivells parcials de cada bretxa. Necessariament aquesta segona dada és una mica aproximada, ja que malgrat els mitjans moderns i la cura que hi hem posat, a cops en les crestes més trencades es fa molt difícil calcular els curts metres que hi ha a cada agulla, gendarme o bloc que ens hi trobem.

Per valorar la Dificultat ens hem cenyit a l'escala clàssica fixada per la UIAA que creiem més adient pels itineraris d'alta muntanya i alpinisme que segueix aquests paràmetres:

Grau Descripció
III AD Quelcom difícil
IV~, IV, IV+ D inf, D, D sup Difícil
V~, V, V+ Md inf, MD, MD sup Molt difícil
6~, 6, 6+ ED inf, ED, ED sup Extremadament difícil
7~, 7, 7+ EX inf, EX, EX sup Excepcionalment difícil


Cada itinerari l'hem graduat segons el seu pas més difícil, encara que siguin molt aïllats, malgrat que normalment oferim dades complementàries del caràcter del recorregut (possibilitats d'escapament, manteniment de la dificultat, rápels).

Aquesta guia està pensada i dirigida a muntanyencs habituats a moure's en un terreny d'alta muntanya, amb experiència en tot tipus de recorreguts i condicions. En un itinerari de cresta igualment important a la dificultat d'un pas d'escalada concreta és el saber interpretat el terreny, valorar les condicions i l'agilitat en les maniobres d'encordament i assegurament. Així que la dificultat de la cresta s'ha de valorar en el seu conjunt, atenent també a la llargada de l'aproximació i descens.

Els horaris estan calculats diferenciant entre l'aproximació fins el punt d'inici de la cresta i el recorregut estrictament de la cresta. El temps de la cresta està calculat segons una cordada mitja, amb agilitat en les maniobres d'encordament i assegurança i amb experiència en moure's en un terreny d'alta muntanya. Es un horari molt orientatiu, ja que de les característiques de la cordada podrà variar enormement el temps emprat en un recorregut.
Cal tenir molt en compte el temps de descens des del final de la cresta fins el punt de sortida, ja que a cops és important.

Com a material indiquem el necessari, encara que habitualment amb un joc de cordes (creiem que en un terreny de cresta el més adient són les cordes dobles, per la flexibilitat que ofereixen), un bon assortiment de tot tipus de bagues llargues i un joc de friends i tascons. Alguns recorreguts exigeixen segons l'època piolet i crampons.

Les descripcions de l'aproximació i descens són voluntàriament breus i esquemàtiques. L'objectiu d'aquesta guia és la descripció dels itineraris de cresta i està dirigida a muntanyencs experimentats. Malgrat que alguna aproximació i descens constitueixen tota una llarga excursió pensem que les cordades que pensin en fer-la han de tenir la suficient experiència per saber trobar l'itinerari d'aproximació només amb el mapa indicat a la cartografia. Molts recorreguts es poden fer en la jornada, però d'altres és convenient escurçar-los fent nit en un refugi, cabana, tenda o bivac. En aquesta apartat d'aproximació indiquem les diferents possibilitats de fer nit.

A l'apartat de descripció fem una detallada descripció de l'itinerari de la cresta. Indiquem els passos claus i més rellevants, els ràpels i tot allò significatiu, però cal assenyalar que en un recorregut per una cresta normalment no hi ha un itinerari definit i exclusiu. Sempre hi ha moltes possibilitats per superar una agulla, vorejar un bloc, flanquejar un gendarme o traspassar un coll. L'experiència i intuïció de la cordada poden fer intuir passos diferents als descrits a la guia sense que això signifiqui anar per mal camí.

INDEX


1 CRESTA GASIMIR- PICA DEL CANIGÓ
2 CRESTA RACÓ GROS-RACÓ PETIT
3 CRESTA DELS LLOSERS
4 CRESTA PEIRAFORCA-ROC COLOM
5 CRESTA D'ALBA
6 CRESTA DE BASSIERO
7 CRESTA DE SABOREDO
8 CRESTA DE TRAVESSANI
9 CRESTA DELS TUMENÈIES
10 CRESTA DELS BESIVERRIS
11 CRESTA MULLERES-FEIXANT
12 CRESTA SALENQUES-TEMPESTATS
13 CRESTA DE LES AGULLES DE LLOSARS
14 CRESTA DE GREGÜENYA
15 CRESTA DE LES MALADETES
16 CRESTA DELS QUINZE GENDARMES
17 CRESTA MAUPÀS-BOM
18 CRESTA CRABIOULES-LEZAT
19
20 CRESTA DE LES TUQES D'IXEA
21 CRESTA D'ESPADES
22 CRESTA DE BACHIMALA
23 CRESTA DELS TRES CONSELLERS
24 CRESTA DE LA MÚNIA
25 CRESTA NO DEL PETIT ASTAZÚ
26 CRESTA PASSET
27 CRESTA DEL PETIT VINHAMALA
28 CRESTA DE DIABLES
29 CRESTA DE COSTERILLOU
30 CRESTA S DEL PÉNE SARRIERE