Croquis Pirinencs

Jaume Massó i Torrents (1863-1943)

Col.lecció Pioners nº6
Cossetània edicions
Valls, gener 2006
136 planes
ISBN: 84-9791-183-0

Introducció

Són pocs els llibres que es puguin anomenar veritablement clàssics en la bibliografia excursionista catalana, i encara menys els que han gaudit del favor del públic i els editors, però els Croquis Pirinencs, escrits per en Jaume Massó i Torrents pertanyen a aquesta olimp dels escollits amb total mereixement. Obra d’èxit en el moment de la seva publicació, ha estat reeditada periòdicament, el que posa de manifest la seva vàlua i interès.

Jaume Massó i Torrents (1863 – 1943) és un destacat intel•lectual de la seva època (editor, escriptor, erudit), peça important en el desplegament cultural de la Catalunya del tombant del segle XIX cap al XX i protagonista d’aquell grup d’intel•lectuals que va decidir deixar enrere la Renaixença definitivament per fundar el Modernisme. De família acabalada enriquida en el comerç amb ultramar, pot dedicar-se plenament al conreu de la cultura, i encara que sovinteja diverses universitats no arriba mai a llicenciar-se.

El 1881, amb Eudald Canivell (un altre ilustre exursionista) i Ramon Casas funda la revista L’Avenç (1881-1915) vaixell de proa del Modernisme català, que pateix diverses vicissituds. El 1891 s’associa amb Joaquim Casas i Carbó, cosí germà del pintor, i la revista s’expandeix fortament. Des de la revista i la impremta del mateix nom, i amb la seva tasca editorial, impulsa la publicació de moltes i importants obres (set revistes i prop de cinc-cents títols), amb una clara voluntat nacionalista i liberal. Converteix l'editorial en el fogar intel•lectual més destacat i influent del modernisme.

Igualment, és membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, responsable de l’arxiu-biblioteca que serà el germen de la futura Biblioteca de Catalunya i doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1934), entre altres càrrecs i distincions. Al llarg de tota la seva vida manté una activitat cultural, intel•lectual i publicista constant, amb prop de 270 títols publicats, destacant especialment en el camp de l'erudició bibliogràfica.

A més a més de la cultura, Jaume Massó està tocat per la muntanya i l’excursionisme, activitat que practica regularment i que el converteix en un destacat i prestigiós excursionista del seu temps. Soci del CEC i president de l’entitat durant el període 1915-1919, sempre s’hi manté vinculat, amb nombrosos i diferents càrrecs en les successives juntes directives.

Massó practica un excursionisme alhora esportiu (que en aquella època volia dir simplement caminador) i bàsicament cultural, amant de les ascensions als cims i de la recollida de llegendes o cançons a les valls pirinenques per on passa. Excursionista agosarat, surt sovint sol, a cops acompanyat, i no té por a les llargues caminades, travesses, passar nits al ras o en companyia de pastors.

Fruit de la seva experiència excursionista publica els coneguts Croquis pirinencs. Aquesta obra és un recull de narracions i petits relats ambientats a les valls muntanyenques de Catalunya, especialment el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir, amb especial tirada per les valls del Canigó, encara que inclou també un relat entre la Ribagorça i l’Aran i un de temàtica marina ambientat a l’Alt Empordà.

L’excursionisme romàntic del tomant de segle estava fortament empeltat d’un catalanisme que intentava descobrir i divulgar com era la Catalunya real emmirallada en la Catalunya històrica. Massó, com a exponent d’aquest corrent, té la voluntat de recollir en els seus escrits els costums i les tradicions dels pobles de muntanya, que considerava els dipositaris de la puresa de la nació catalana. Així, en la majoria trobem relats de pastors i pagesos, rabadans, aplecs i capellans. En una època on la muntanya era habitada i ben viva, Massó descriu magistralment els diferents arquetipus dels personatges que poblaven les valls pirinenques. Històries rurals, pagesívoles, desventures amb els ramats, festes majors, diades de mercat, amors i desamors de les pubilles i hereus acostumen a ser el nucli dels seus contes.

Dibuixa una societat muntanyesa que barreja la pobresa, a cops inclòs la misèria, la incultura, la malaltia amb una ingenuïtat i bondat natural, des d’una òptica probablement idealitzada, però on no hi manca sovint un fatalisme fill de la ignorància i d’una religiositat primitiva. En definitiva, estampes pagesívoles i pastorals ben properes però substancialment diferents a les novel•les rurals i costumistes que llavors s'estilaven amb èxit..

Però alhora és important destacar que aquests Croquis Pirinencs van més enllà i no es queden en un mer recull de quadres de caràcter folklòric. Tots els relats tenen un clar component narratiu, una intenció literària que depassa la mera descripció costumista o paisatgista. Sovint hi apareixen situacions de drames humans que Massó exposa amb contenció, evitant una fàcil davallada cap al sentimentalisme, i respecte per les situacions de desgràcia. A més a més hem d’entendre que aquesta obra s’emmarca en un corrent de fons que inspirava tot el moviment de l’Avenç que intenta superar el realisme a favor d’un cert naturalisme.

Però Massó es recrea també en les descripcions de la muntanya i la natura. Es meravella amb la contemplació dels boscos, dels llacs, de les postes de sol, de les grans panoràmiques des dels cims. El llibre s'inicia amb el relat Vagant per la muntanya que conté un paràgraf que no ens resistim a transcriure, per la bellesa del text i la profunditat del pensament que posa plenament de manifest l’efecte de la natura amb l’autor-narrador: «Quan un s'hi troba tot sol, a la muntanya, sense altre companyia que la dels faigs i dels avets, sense altre conversa que el gai murmuri dels xaragalls esmunyint-se sota l'herba o l'infinitament carinyosa complanta del vent a traves del bosc, és quan un s'enamora de debò.» La seva descripció d’una sortida de sol des del cim del Puigsacalm, un bivac a la serra de Madres o la boira al Canigó denoten una sensibilitat fina i sincera per les meravelles de la natura. La crida de la muntanya queda ben palesa en el seu darrer Croquis, Cap al cim, on intenta reflectir la força de l’atracció irresistible pels cimals de les muntanyes.

Hem d’entendre així que els Croquis Pirinencs és una obra de transició del final de la Renaixença cap al Modernisme. La gènesi de l’obra rau en el pensament de la Renaixença de recuperar la identitat, el passat i en cert sentit la puresa de la nació catalana, que enlloc com al Pirineu es pot trobar. En el relat La nit al ras hi ha un fragment paradigmàtic d’aquesta filosofia: “I per què hi anem a la muntanya? Què ens hi atreu? Què ens fa deixar la ciutat per anar a trescar les serres? I què és el que manté el desig de recórrer i de conèixer sempre una comarca nova, de tantes com s’acullen en els replecs del Pirineu català? No és certament la passió d’un esport, una necessitat higiènica? Oh, no! Hi ha una altra cosa més alta, guspira d’un foc sagrat que no pot apagar-se: la vaga il.lusió de contribuir a refer un poble: el nostre”.

Cal destacar també que els Croquis tenen una importància destacada en la formació i elaboració d’un imaginari català lligat a la muntanya. En aquella època eren molt pocs els excursionistes que sovintejaven els Pirineus, menys encara els que s’enfilaven als seus cims. La societat industrial naixent estava àvida per conèixer les belleses de les alçades. Juntament amb Verdaguer, Bosch de la Trinxeria, Almera i alguns altres autors, Massó amb la popularitat dels Croquis tingué un paper cabdal en l’elaboració i formació de l’imaginari col•lectiu del poble català sobre la vida a la muntanya i en donar els primers perfils a allò que s’anomenava per la gent de la plana com l’indicible. Una bona prova de l’impacte dels Croquis, a banda de les diverses reedicions, és que hi ha un bon grapat de paraules (alelat, ubriagar, tos/tosa, reblincar, riverol,
dentellejar, fringaire, furienta) recollides en el diccionari Alcover-Moll que estan extretes i referènciades directament dels Croquis de Massó.

L'obra aparegué el 1896 publicada per l’Avenç. En aquella primera edició el llibre estava format per dotze contes i tingué una acollida excel•lent. El 1903 es fa una nova edició, que sota l’epígraf de Segona Sèrie semblava una segona part, però en realitat només contenia un conte nou i els cinc restants eren una repetició de contes ja inclosos en la Primera Sèrie. El 1910 també l’Avenç fa una segona edició de la Primera Sèrie, però parcial, ja que només reedita 6 contes de la primera edició i inclou un nou conte. Així al llarg de les tres edicions publicades per l’Avenç en Massó arriba a publicar catorze relats diferents. El 1921 se'n féu encara una nova edició a la Biblioteca Catalana dirigida per Josep Carner, de l’Editorial Catalana, que aplega totes les narracions i n’afegeix encara 4 de nous i que es considera definitiva, amb 19 relats diferents. El 1947 editorial Selecta fa una nova reedició reproduint integrament la de 1921 amb lleugers retocs ortogràfics. El 1996 es fa una edició no venal de col•leccionista (181 exemplars) per l’Associació de Bibliòfils de Catalunya, amb una excel•lent introducció de Ramon Pla i Arxè i xilografies d’Oriol Diví, que sens dubte és la millor edició dels Croquis.

Podem concloure així que aquests Croquis Pirinencs han estat un dels pocs llibres d’èxit de l’excursionisme català, editat i reeditat, i ha tingut la fortuna de poder-se acostar als lectors de totes les èpoques. Des de fa massa temps difícil d’aconseguir, la col.lecció Pioners vol apropar-lo novament als lectors actuals, aplegant els dinou relats conjuntament en una edició moderna i assequible.