Introducció

Francesc de Paula Maspons i Anglasell va néixer el 1872 a Barcelona. Era fill de Francesc Maspons i Labros, notari, eminent folklorista i president de l'Associació d'Excursions Catalana. Maspons i Labros va ser un personatge decisiu en el procés de fusió de l'esmentada Associació d'Excursions Catalana amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per donar naixement al Centre Excursionista de Catalunya, entitat que va presidir entre 1892 i 1896.

Maspons i Anglasell es va dedicar professionalment al món del dret. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i el 1897 esdevingué catedràtic de dret civil a la Universitat d'Oñate (Pais Vasc). Aviat però, va retornar a Barcelona on seguí plenament relacionat amb el món jurídic. Va ser president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1918-1920), des d'on impulsa importants campanyes en defensa del dret català i en contra de la reforma del dret notarial. Va ocupar la direcció de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya. Igualment va ser president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1955-1958), filial de l'Institut d'Estudis Catalans i va ser membre d'honor de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.

Però el seu àmbit d'actuació professional no es limità al territori nacional i va ostentar càrrecs internacionals. Era membre del Comitè Assessor de les Minories Nacionals de la Societat de Nacions, fou vice-president del Comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries i president de l'Associació Internacional per l'estudi dels Drets de les Minories de l'Haia.

La seva bibliografia jurídica es extensíssima i va publicar també nombroses obres de caire polític i social. Maspons era un personatge de gran prestigi social i professional.

Seguint la tradició familiar va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya i com el seu pare va ser-ne president entre 1925 i 1931, a banda d'haver ocupat altres càrrecs directius durant anys anteriors. Al llarg dels sis anys de la seva presidència impulsà un gran nombre d'activitats cíviques, culturals i esportives de gran renom, assolint el CEC sota el seu mandat una notable expansió. Entre altres destaca la seva participació directe en l'impuls de l'obra del Xalet de la Molina, sent el cervell jurídic i econòmic d'aquesta important obra. Va presidir el 26 de novembre 1926 l'acte central commemoratiu del cinquentenari del CEC. Va impulsar sengles campanyes per salvar les Drassanes del seu enderrocament i per mantenir el cor de la catedral de Barcelona, que es volia suprimir per donar més amplitud a la nau. Durant la seva presidència es van inaugurar els refugis de La Mussara i Siurana oferts pel patrici Ciriac Bonet.

El 1930 es constitueix la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, ens que volia defensar els drets col·lectius de l'excursionisme català, impulsar-lo i seguir les iniciatives endegades anys enrera per la Lliga Excursionista i els Aplecs Excursionistes. Francesc Maspons fou el primer president de la FEEC, càrrec que va ocupar gràcies al seu prestigi.

El 22 de juliol de 1962, amb motiu del seu norantè aniversari, se li tributà un homenatge al CEC. Havia ingressat el 1879 i era el soci més antic amb vida. Maspons va morir el 26 de novembre de 1966, noranta anys desprès de la fundació del Centre, a la casa pairal de Can Maspons de Bigues. El 29 de març de 1968 el Centre va organitzar un acte acadèmic en el seu record i col·locà el seu retrat a la galeria d'excursionistes il·lustres del saló d'actes. Dos dies desprès, a la seva casa pairal de Bigues es col.locà una placa en el seu record.

El Patronat Català Pro Europa va crear l'any 1987 el Premi Maspons i Anglasell per guardonar la millor tesi doctoral presentada a Catalunya relacionada amb la Unió Europea, amb la intenció de recorda a l'insigne jurista europeista avant la lettre i impulsar la recerca universitària.

Al final de la seva vida Maspons va redactar un petit llibret de textos per recollir i rememorar algunes de les seves caminades i vivències excursionistes. Sota el simple títol de Records d'Excursió, Maspons publicà el 1951 un petit volum de narracions que recull alguns dels moments destacats de tota la seva carrera excursionista. Són històries simples i senzilles, gens excepcionals ni heroiques. Aquest volum s'inicia amb el relat d'una excursió "per entrenar-se" des de la casa familiar de Bigues fins Sant Llorenç de Munt. Segueixen altres excursions, del Montmell a Montserrat, el Carlit, Siurana, Andorra, Montseny, Comiols... Cal destacar el divertit relat d'una excursió feta amb el seu pare i Artur Osona entre el Bergadà i la Cerdanya, on el guia local els pren per un escamot carlista que preparen la vinguda de les més altes autoritats, o també una excursió al Canigó amb Bosch de la Trinxeria, on fan un sopar pantagruèlic.

En tots aquests textos Maspons dona una lliçó de llenguatge, escrivint unes planes d'una riquesa de mots i una puresa d'expressions excepcional, que fan palès el seu arrelament al parlar de la terra, puríssim i net, sense la més mínima contaminació del castellà, alhora que passat pel cedaç de l'estudi i la cultura. Expressions com ara "...ens havia obert una fam de pare gegantàs" o bé "...de tot això no s'en cantava gall ni gallina", manifesten aquesta riquesa i puresa de llenguatge malauradament perduda.

A cada ratlla d'aquests textos sura el gran amor de Maspons pel seu país. Té una identificació quasi tel·lúrica amb la terra i la geografia de Catalunya. Per a Maspons el fonament d'una nació, la seva pedra angular, allò que li dona fermesa i continuïtat és la seva terra i els seus autèntics pobladors són els pagesos, no els habitants de les ciutats. L'arrelament del bon català està a la terra, i el nucli de Catalunya en les seves pairalies. Maspons té una visió mitificada del paisatge i del territori, en la línia de les essències de l'excursionisme que en aquelles èpoques es practicava. Encara que aquestes visions avui en dia ens puguin sobtar, s'han d'entendre en el context de l'època i del personatge. En una Renaixença que busca la recuperació i salvació del país en el retorn al passat, i en un fill d'una important nissaga rural, format en el món del dret romà i civil, s'entén perfectament aquesta filosofia de país.

Aquest llibre es publicà el 1951 sota el segell de "La Revista" i tingué una tirada molt reduïda. Es van tirar 25 exemplars en paper de fil, numerats d'I a XXV, signats per l'autor. 175 exemplars, numerats de l'1 al 175, que es posaren a la venda, i 25 exemplars més, designats de l'A a la Z, fora de comerç. Aquesta curta edició de 200 exemplars tingué una divulgació extremadament limitada, conservant-se només en algunes biblioteques i en poder d'amics i coneguts de l'autor, fins esdevenir un dels llibres més injustament desconegut alhora que buscat en els llibreters de vell.

Amb la reedició d'aquest llibre dins de la col.lecció Pioners, continuem amb l'objectiu de posar a l'abast del lector actual un text d'una gran qualitat semàntica i literària que ens permet tenir una visió fragmentària però al mateix temps panoràmica de tres quarts de segle de l'excursionisme català, alhora que recuperar la memòria d'un excursionista que va fer del seu compromís amb el país i Europa una filosofia de vida.