Hi ha muntanyes que marquen la vida d’alguns alpinistes de manera irreversible. La muntanya de les muntanyes, el K2, ha marcat l’existència de Juanjo San Sebastian per sempre més. El 4 d’agost de 1994 va aconseguir el cim, al costat d'Atxo Apellániz. Llavors s’inicia un dramàtic descens, epopeic, amb vivacs per sobre dels 8.000 metres, una allau de 400 metres on sobreviu miraculosament, congelacions, set, gana, dolor, molt dolor i la mort del company per esgotament. L’autor salva la vida però pateix greus congelacions i importants amputacions. Tot el text, a partir de nombrosos flashback, relata la història de l’obsessió per aquesta muntanya especialment, però també per altres muntanyes i fa un breu repas a la seva carrera d’alpinista. Però el gran valor d’aquest llibre no rau en explicar un drama que deixa al lector amb el cor encongit, sinó que té un transfons existèncial i exorcizador. Aquesta experiència ha marcat de manera definitiva a l’autor i ha fet neixer en ell una nova persona. Aquest text permet alliberar al seu autor dels seus dimonis i ens ensenya als lectors a saber transcendir els fets dramàtics d’una vida per a treure ensenyaments i continuar endavant en la dura ascensió de la vida. Les reflexions apuntades sobre l’amistat, la mort, el viatge, el camíi cap a Itaca, la cordada... faran pensar a qualsevol. Al final d’aquest llibre, com de tots els llibres de muntanya que relaten situacions dramatiques líimit i experiències humanes excepcionals, queda surant la pregunta de sempre: Per què? A cadascú la seva resposta. En qualsevol cas llibre de lectura més que recomenable i una de les millors mostres de narrativa de muntanya dels darrers anys.