L'any 1842 un oficial rus i un jove francès, acompanyats per uns guies i caçadors de Bagneres de Luchon aconsegueixen el cim de l'Aneto, el més alt de tots els Pirineus, fins llavors verge. El relat d'aquella excursió es va publicar en dues versions lleugerament diferents en diferents revistes de l'època, però des de llavors no s'havia tornat mai a reeditar i restava totalment desconegut per a moltes generacions de bibliòfils i pirineistes. Una petita editorial francesa que pretén exhumar les joies bibliogràfiques del pirineisme ha tingut l'encert de publicar els dos textos en un petit llibret. Al llarg de les seves planes podem seguir una de les gestes històriques més destacades del pirineisme i reviure tota una època, una mentalitat i manera d'anar a la muntanya, que en l'actualitat ens sorprèn. Llibre històric inexcusable per bibliòfils i pirineistes de la vella escola.