Aquesta breu novel·la que inaugura una nova col·lecció que pretén recuperar la narrativa de muntanya en català s'enquadra en la línia clàssica de la literatura de muntanya. A partir d'un accident d'escalada a la Cresta d'Alba es recrea una història de muntanya (i espeleologia) que en el fons és un gran cant a l'amistat i a la superació personal com a testimoni d'una concepció romàntica i desinteressada de la muntanya. Un ritme narratiu àgil i viu, on sovint s'encreuen evidents records personals de l'autor, lliga aquesta història senzilla que és llegeix de gust. Potser sobta l'utilització recurrent dels accidents de muntanya com a recurs narratiu central, fet que sovint fa pensar a les persones alienes a la muntanya que en aquesta només s'esdevenen tragèdies, quan aquestes afortunadament son l'excepció. En qualsevol cas amb aquesta obra l'autor apunta una nova linia que potser podrà reprendre amb noves obres de més ambició i més el.laborades.