En Gaston Rébuffat ha estat un dels guies de muntanya que més ha contribuït a la divulgació i popularització del món de la muntanya. Mitjançant els seus llibres i publicacions i també amb les seves col·laboracions amb cineastes o fotògrafs (recordem les bellíssimes fotografies de la nissaga Tairraz) ha estat un veritable apòstol de l'alta muntanya. El 1985 va morir víctima d'un càncer, i pocs anys després la seva esposa va voler reunir en un sol volum una selecció dels seus millors textos. Aquest llibre publicat originàriament en francès ha estat traduït recentment per Desnivel. Al llarg de les planes d'aquest volum veiem desfilar tota la seva carrera: les primeres sortides a les Calanques, el contacte amb l'alta muntanya als Ecrins, les primeres vies importants, la participació en l'expedició francesa a l'Annapurna de 1950, la conquesta de les cares nord... Però potser més important que aquest notabilíssim currículum d'ascensions és la filosofia de muntanya de Rébuffat: la muntanya és un lloc per la felicitat, pel creixement personal, per l'amistat i la companyonia. Ell veu la muntanya com el seu paradís, el lloc on l'home es retroba a si mateix, donant una visió optimista, positiva, vital, gaudint de l'espectacle de la natura, dels matisos d'una posta de sol, o del valor de la cordada. Exponent del classicisme més pur i simple aquestes planes són un cant a l'alta muntanya sincer, apassionant i desinteressat. A senyalar la correcció de la traducció, àgil i precisa, i algun desequilibri en la selecció dels textos, que incorre en algunes reiteracions.