| La Punyalada |
L'esbart Olot, de l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, i l'Esbart Montgrí, de l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, ambdós membres de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Gironines, han decidit ajuntar els seus esforços per produir un gran espectacle basat en la novel·la La Punyalada de l'escriptor olotí Marià Vayreda.
Un espectacle on es conjuminen la dansa, la música i el cant per representar les relacions entre els tres personatges –l'Albert, l'Ibo i la Coral·lí-, en l'escenari feréstec de l'alta Garrotxa, a començament de la dècada dels quaranta del segle XIX, després de la Primera Guerra Carlina, quan alguns ex-combatents es dedicaven al bandolerisme.
L'espectacle té una durada aproximada de 75 minuts i una participació de més de 60 balladors. La música s'ha concebut expressament per a aquesta obra i s'interpreta en directe. Tota l'escenografia –fruit d'un rigorós estudi-, així com el variat vestuari han estat creats exclusivament per a La Punyalada, la qual cosa dóna com a resultat un espectacular entorn escènic que, conjuntament amb la música i la coreografia proposen un muntatge d'alt nivell basat en la creació i la recerca, amb la intenció de transcendir els ambients tancats i llocs comuns on malauradament han d'actuar els esbarts i accedir als fòrums i audiències més universals.
En l'obra es poden distingir dos plans conceptuals i, per tant, escènics: d'una banda, hi ha el pla descriptiu, que té a veure amb l'època, el lloc i l'ambient social on es desenvolupa l'acció. Això queda palès en part pel material musical, coreogràfic i d'indumentària que ens hi remet, on apareixen interessants documents inèdits del nostre patrimoni, com el Contrapàs Llarg d'Olot. De l'altra, s'expressa un món psicològic, uns simbolismes i uns universals dramàtics, utilitzant un seguit de recursos escènics, de moviment i d'expressió. En aquest aspecte és on apareixen recursos i tècniques contemporànies de dansa i teatre, on s'aplica la investigació sonora amb diversos mitjans sonors: la percussió, el cos i l'electrònica.
Finalment, cal dir que al costat dels idiomes dansístics de la Garrotxa i
comarques veïnes -que inclouen el contrapàs antic, les sardanes curta i
contemporània- prenen part a l'obra altres llenguatges coreogràfics, que formen
part tant de la nostra arrel com de la nostra actualitat de poble que balla i
ballarà.
| Presentació |
ESBART MONTGRÍ
Pertany a l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, entitat formada l'any 1981 amb l'objectiu principal de difondre la sardana i les danses tradicionals catalanes. L'Agrupació compta amb diferents colles sardanistes i ha assolit un important palmarès de títols. L'Esbart Dansaire va ser creat l'any 1989 per completar la formació dels dansaires de les colles sardanistes. Un dels seus èxits és l'espectacle Trencats i Seguits , estrenat el 1994, on es mostra l'evolució musical i coreogràfica de la sardana.
Fotografia d'alguns components de l'esbart Montgrí en l'estrena de La Punyalada feta a Torroella de Montgrí.
ESBART OLOT
Pertany a l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, entitat fundada l'any 1992 amb l'objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular del país mitjançant la dansa, entesa en tots els seus aspectes i vessants. L'Esbart fou creat l'any 1996 amb els alumnes que formaven el Cos de Dansa i té la particularitat d'oferir les seves actuacions acompanyat sempre de música en viu per la formació de repertori de la mateixa entitat.
CLAU DE LLUNA
Creat
l'any 1989 com un senzill duet de flabiol i acordió diatònic, Clau de Lluna ha
anat evolucionant fins a convertir-se en una de les més reeixides formacions en
el panorama actual de música d'arrel. El grup, ara en forma de quintet, ha
publicat diferents CD's, participa activament als Tradicionàrius i realitza un
intens treball a la recerca d'un llenguatge propi, tant tradicional com
innovador. Actualment, el grup aprofundeix en diversos llenguatges etnomusicals
del món, sense deixar d'investigar amb noves tecnologies.
| Intèrprets |
| EVA ANGLADA | JORDI GODÓ |
| GEMMA ARIMANY |
XAVIER GODÓ |
| CLARA AULINA |
CARMINA HEREU |
| ANNA BARDERI |
ANNA ISERN |
| JAUME BARDERI |
CRISTINA JUANALS |
| MARC BASSAGAÑAS |
EDUARD MARTÍN |
| DANI BERNARDO |
ADRIÀ MARTÍNEZ |
| ALBERT BOFILL |
POL MASÓ |
| LLUIS BOFILL |
PATRÍCIA MOLINAS |
| EULÀLIA BONET |
ANNA MOREJÓN |
| XAVIER BOSSACOMA |
JOAN MOREJÓN |
| JORDI BUCH |
ALBERT MURISCOT |
| JAUME BUISAN |
MARIA MURISCOT |
| JORDI BUISAN |
ELISABETH ONTIVEROS |
| ÀNGEL BURELL |
ANNA PI |
| RAFAEL BURELL |
FRANCESC PI |
| GEORGINA CALS |
GLÒRIA PI |
| FRANCESC CALSINA |
SUSAGNA PI |
| PILAR CAMPOS |
AGNÈS PIGEM |
| FERRAN CARGOL |
GENÍS PIGEM |
| SARA CARGOL |
IVAN PIGEM |
| PAU CASTAN |
EMMA PLANES |
| MARIA COLÓN |
MARC DEL POZO |
| JOAN COMIÀ |
DANIEL PUIGDEMONT |
| SANDRA CORREDOR |
XEVI PUIGDEMONT |
| LLUÍS DANÉS |
GLÒRIA PUJADAS |
| NATÀLIA DOMÈNECH |
ALBERT PUJOL |
| ALBERT DONDARZA |
MARINA PUJOL |
| HELENA DORCA |
Ma MERCÈ PUNSOLA |
| JUDITH FÀBREGA |
SÍLVIA REIXACH |
| ANNA FARRÉS |
IMMA ROS |
| MÒNICA FARRÉS |
XAVIER ROS |
| MARTA FIGUERAS |
ÒSCAR RUBIALES |
| JORDI GALCERAN |
ASSUMPCIÓ TEIXIDOR |
| MONTSERRAT GALCERAN |
Ma PILAR TEIXIDOR |
| ALBERT GIRONÈS |
LAURA VALLÈS |
| Ma ÀNGELS GIRONÈS |
MONTSE VALLÈS |
MÚSICS
CLAU DE LLUNA
| Enric Canada | Percussions i efectes |
| Pep Coca | Veu i contrabaix |
| PerePau Jiménez | Veu, arcordió diatònic, sac de gemecs i tarota |
| Cesc Sans | Veu, flabiol i tamborí, viola de roda i gralla |
| Francesc Tomàs Panxito | Direcció musical. Veu, violí, mandola, guitarra barroca, teclat i seqüències. |
RONDALLA DE L'ESCOLA DE DANSA FOLKLÒRICA DE LA GARROTXA
|
Albert Dondarza |
Violí i gralla |
|
Tània Pareja |
Bandúrria i gralla |
|
Laura Plasència |
Violí i gralla |
|
Laura Vallès |
Gralla |
|
Josep Macias |
Bandúrria |
| L'espectacle |
| L'APLEC Malgrat la constant amenaça dels trabucaires, els habitants de l'alta Garrotxa celebren l'aplec de Sant Aniol. L'Albert i l'Ibo -de caràcters molt diferents- són amics de sempre. En aquesta diada, l'Albert vol declarar-se a la Coral·lí, la seva dona ideal; però ella no li fa gaire cas: està més per l'Ibo. |
Con jo
n'era petitet. Sardana curta. Tradicional. Arranjament de Pep Coca. La colometa del Coral. Toc de processó. Música de mossèn Vergés. Arranjament de Francesc Tomàs. Polka de Mont i corrandes. Ball Francès. PerePeu Jiménez. Tradicional. Adaptació de Francesc Tomàs. Morsulianes. Masurca. Tradicional. Clau de Lluna. |
| ENTRADA
DELS TRABUCAIRES L'arribada dels trabucaires fa acabar precipitadament l'aplec. La Coral·lí cita l'Albert a l'alzinar vell; l'Ibo també la hi ha citada. |
Trabucaires. Francesc Tomàs |
| PRIMERA
TOPADA L'Ibo i l'Albert es barallen per la Coral·lí. L'Ibo li retreu la seva manca de geni. L'Albert decideix trencar per sempre amb l'amic. |
L'Albert i l'Ibo. Bolero. Francesc Tomàs i Pep Coca. |
| EL
FEINEJAR En un molí, la feina és diversa. La Coral·lí, òrfena de mare, és la dona de la casa. Els mossos s'encarreguen de les feines més dures. |
El
feinejar. Contrapàs curt. Francesc Tomàs. Coral·lí. Borreia-gallarda. Francesc Tomàs. |
| EL BOSC Cita de la Coral·lí i l'Albert. En acostar-se l'Albert al lloc de trobada sent com ella i l'Ibo parlen. S'amaga, escolta i no surt fins que la Coral·lí crida espantada. L'Albert, engelosit, és provocat per l'Ibo, que li fa creure que ha tingut relacions amb la Coral·lí. La baralla entre ells és terriblement violenta. |
Ibo.
Pep Coca. De Pandero. Pep Coca. |
| ÈPOCA DE
CALMA I DE FESTEIG L'Albert -que ja s'ha recuperat de les cruentes ferides- i la Coral·lí s'han promès. L'Ibo ha desaparegut de la faç de la terra. Hom diu que és el cap dels trabucaires, cruel i sanguinari. |
Swing del
Set. Pere Pau Jiménez Les Encantades. Pere Pau Jiménez |
| EL PUNYAL A l'Aplec del Coral, la Coral·lí demana a l'Albert que li regali un punyal perquè pugui defensar-se de qui la pugui robar; d'ell també. El passa per les mans de la Verge. |
El punyal. Francesc Tomàs. |
|
DESTRUCCIÓ I RAPTE Els trabucaires, amb l'Ibo al capdavant, han segrestat la Coral·lí després de cremar el molí i assassinar el seu pare. |
"Koala". Pep Coca |
| BAIXADA
ALS INFERNS Al principi, l'Albert participa en la recerca dels trabucaires i de la Coral·lí. Hi ha diverses topades però sense resultat. Corsecat pel dubte, el dolor, l'odi i la venjança l'Albert esdevindrà un animal; és a un pas de la bogeria. |
Els
esperits. Sardana de punts lliures.
Francesc Tomàs. Contrapàs llarg d'Olot. Tradicional. Francesc Tomàs |
| LA
BARALLA La topada entre l'Ibo i l'Albert -ambdós malferits de maneres diferents- és una baralla a mort: el gos contra el dimoni. |
La baralla. Clau de Lluna. |
| TENEBRA,
AGRESSIÓ I REDEMPCIÓ L'Ibo és mort. La Coral·lí té cura de l'Albert, que malferit encara viu en la foscor i la maldat. L'instint animal el fa abraonar-se sobre la Coral·lí, que es defensa clavant-li el punyal. La sang que brolla de la ferida el farà renéixer a la vida. |
Follia.
Pere Pau Jiménez La colometa del Coral. Música de mossèn Vergés i lletra de mossèn Gibrat. Arranjament de Célis / Francesc Tomàs. |
La primera topada.
Un moment de la baixada als inferns.
| Fitxa artística i tècnica |
FITXA ARTÍSTICA
| DIRECCIÓ ARTÍSTICA | Lídia de Mena |
| DIRECCIÓ
COREOGRÀFICA Col·laboracions
coreogràfiques |
Lídia de Mena Encarna Codina Francesc Tomàs |
| DIRECCIÓ MUSICAL
Col·laboració
investigació musical |
Francesc Tomàs,
Panxito
Carles Mas
Contrapàs d'Olot |
| ESCENOGRAFIA
Idea Original Construcció Decoració Figurins i vestuari Confecció Caps de vestuari Ajudants de
vestuari Sabateria Sombrereria Postisseria |
Lídia de Mena Manuel Contreras Pere Danés i Berga Carles Solé Assumpció Capella Assumpció Capella Marta Figueras Menkes Jaume Garay Damaret |
| GUIÓ I ASSESSORAMENT LITERARI | Teresa Planagumà |
| REGIDORIA
D'ESCENARI |
Josep Sabido Pere Bosch |
| MAQUILLATGE I
PERRUQUERIA
Ajudants |
Carles Solé
Jordi Vilar |
| SO I IL·LUMINACIÓ
Disseny il·luminació Ajudants de so i
il·luminació |
BTM SOUND
Albert Castells Xevi Bossacoma |
| COORDINACIÓ
TÈCNICA |
Assumpció Capella Quimeta Casas Carles Solé |
| COMUNICACIÓ, IMATGE I PROMOCIÓ | Carles B. Gorbs |
| COORDINACIÓ GENERAL | Enric Plana |
| PRODUCCIÓ | Agrupació d'esbarts de les Comarques Gironines |
FITXA TÈCNICA
| DURADA | 75 minuts |
| IL·LUMINACIÓ | 50.000 W |
| SÓ | 5.000 W de potència |
| ESCENARI | 10 x 12 x 5 metres. |
[mapa]