La Punyalada

     L'esbart Olot, de l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, i l'Esbart Montgrí, de l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, ambdós membres de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Gironines, han decidit ajuntar els seus esforços per produir un gran espectacle basat en la novel·la La Punyalada de l'escriptor olotí Marià Vayreda.

    Un espectacle on es conjuminen la dansa, la música i el cant per representar les relacions entre els tres personatges –l'Albert, l'Ibo i la Coral·lí-, en l'escenari feréstec de l'alta Garrotxa, a començament de la dècada dels quaranta del segle XIX, després de la Primera Guerra Carlina, quan alguns ex-combatents es dedicaven al bandolerisme.

    L'espectacle té una durada aproximada de 75 minuts i una participació de més de 60 balladors. La música s'ha concebut expressament per a aquesta obra i s'interpreta en directe. Tota l'escenografia –fruit d'un rigorós estudi-, així com el variat vestuari han estat creats exclusivament per a La Punyalada, la qual cosa dóna com a resultat un espectacular entorn escènic que, conjuntament amb la música i la coreografia proposen un muntatge d'alt nivell basat en la creació i la recerca, amb la intenció de transcendir els ambients tancats i llocs comuns on malauradament han d'actuar els esbarts i accedir als fòrums i audiències més universals.

    En l'obra es poden distingir dos plans conceptuals i, per tant, escènics: d'una banda, hi ha el pla descriptiu, que té a veure amb l'època, el lloc i l'ambient social on es desenvolupa l'acció. Això queda palès en part pel material musical, coreogràfic i d'indumentària que ens hi remet, on apareixen interessants documents inèdits del nostre patrimoni, com el Contrapàs Llarg d'Olot. De l'altra, s'expressa un món psicològic, uns simbolismes i uns universals dramàtics, utilitzant un seguit de recursos escènics, de moviment i d'expressió. En aquest aspecte és on apareixen recursos i tècniques contemporànies de dansa i teatre, on s'aplica la investigació sonora amb diversos mitjans sonors: la percussió, el cos i l'electrònica.

    Finalment, cal dir que al costat dels idiomes dansístics de la Garrotxa i comarques veïnes -que inclouen el contrapàs antic, les sardanes curta i contemporània- prenen part a l'obra altres llenguatges coreogràfics, que formen part tant de la nostra arrel com de la nostra actualitat de poble que balla i ballarà.
 
 

Presentació

 
  
    ESBART MONTGRÍ

    Pertany a l'Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, entitat formada l'any 1981 amb l'objectiu principal de difondre la sardana i les danses tradicionals catalanes. L'Agrupació compta amb diferents colles sardanistes i ha assolit un important palmarès de títols. L'Esbart Dansaire va ser creat l'any 1989 per completar la formació dels dansaires de les colles sardanistes. Un dels seus èxits és l'espectacle Trencats i Seguits , estrenat el 1994, on es mostra l'evolució musical i coreogràfica de la sardana.

Fotografia d'alguns components de l'esbart Montgrí en l'estrena de La Punyalada feta a Torroella de Montgrí.

  ESBART OLOT

Pertany a l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, entitat fundada l'any 1992 amb l'objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular del país mitjançant la dansa, entesa en tots els seus aspectes i vessants. L'Esbart fou creat l'any 1996 amb els alumnes que formaven el Cos de Dansa i té la particularitat d'oferir les seves actuacions acompanyat sempre de música en viu per la formació de repertori de la mateixa entitat.

CLAU DE LLUNA

    Creat l'any 1989 com un senzill duet de flabiol i acordió diatònic, Clau de Lluna ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les més reeixides formacions en el panorama actual de música d'arrel. El grup, ara en forma de quintet, ha publicat diferents CD's, participa activament als Tradicionàrius i realitza un intens treball a la recerca d'un llenguatge propi, tant tradicional com innovador. Actualment, el grup aprofundeix en diversos llenguatges etnomusicals del món, sense deixar d'investigar amb noves tecnologies.
 
 

Intèrprets

 

EVA ANGLADA JORDI GODÓ
GEMMA ARIMANY

XAVIER GODÓ

CLARA AULINA

CARMINA HEREU

ANNA BARDERI

ANNA ISERN

JAUME BARDERI

CRISTINA JUANALS

MARC BASSAGAÑAS

EDUARD MARTÍN

DANI BERNARDO

ADRIÀ MARTÍNEZ

ALBERT BOFILL

POL MASÓ

LLUIS BOFILL

PATRÍCIA MOLINAS

EULÀLIA BONET

ANNA MOREJÓN

XAVIER BOSSACOMA

JOAN MOREJÓN

JORDI BUCH

ALBERT MURISCOT

JAUME BUISAN

MARIA MURISCOT

JORDI BUISAN

ELISABETH ONTIVEROS

ÀNGEL BURELL

ANNA PI

RAFAEL BURELL

FRANCESC PI

GEORGINA CALS

GLÒRIA PI

FRANCESC CALSINA

SUSAGNA PI

PILAR CAMPOS

AGNÈS PIGEM

FERRAN CARGOL

GENÍS PIGEM

SARA CARGOL

IVAN PIGEM

PAU CASTAN

EMMA PLANES

MARIA COLÓN

MARC DEL POZO

JOAN COMIÀ

DANIEL PUIGDEMONT

SANDRA CORREDOR

XEVI PUIGDEMONT

LLUÍS DANÉS

GLÒRIA PUJADAS

NATÀLIA DOMÈNECH

ALBERT PUJOL

ALBERT DONDARZA

MARINA PUJOL

HELENA DORCA

Ma MERCÈ PUNSOLA

JUDITH FÀBREGA

SÍLVIA REIXACH

ANNA FARRÉS

IMMA ROS

MÒNICA FARRÉS

XAVIER ROS

MARTA FIGUERAS

ÒSCAR RUBIALES

JORDI GALCERAN    

ASSUMPCIÓ TEIXIDOR

MONTSERRAT GALCERAN

Ma PILAR TEIXIDOR

ALBERT GIRONÈS

LAURA VALLÈS

Ma ÀNGELS GIRONÈS

MONTSE VALLÈS


 
 
MÚSICS  

    CLAU DE LLUNA

   

Enric Canada   Percussions i efectes
Pep Coca          Veu i contrabaix
PerePau Jiménez  Veu, arcordió diatònic, sac de gemecs i tarota
Cesc Sans              Veu, flabiol i tamborí, viola de roda i gralla
Francesc Tomàs Panxito Direcció musical. Veu, violí, mandola, guitarra barroca, teclat i seqüències.


 

    RONDALLA DE L'ESCOLA DE DANSA FOLKLÒRICA DE LA GARROTXA

   

Albert Dondarza

Violí i gralla

Tània Pareja

Bandúrria i gralla

Laura Plasència

Violí i gralla

Laura Vallès

Gralla

Josep Macias

Bandúrria


 
 
 

L'espectacle

 
  

      L'APLEC 
      Malgrat la constant amenaça dels trabucaires, els habitants de l'alta Garrotxa celebren l'aplec de Sant Aniol. L'Albert i l'Ibo -de caràcters molt  
diferents- són amics de sempre. En aquesta diada, l'Albert vol declarar-se 
a la Coral·lí, la seva dona ideal; però ella no li fa gaire cas: està més per l'Ibo.
    Con jo n'era petitet. Sardana curta. Tradicional. Arranjament de Pep Coca. 
     La colometa del Coral. Toc de processó. Música de mossèn Vergés. Arranjament de Francesc Tomàs. 
     Polka de Mont i corrandes.  Ball Francès. PerePeu Jiménez. Tradicional. Adaptació de Francesc Tomàs. 
     Morsulianes. Masurca. Tradicional. Clau de Lluna.
      ENTRADA DELS 
      TRABUCAIRES 
      L'arribada dels trabucaires fa acabar precipitadament l'aplec. La Coral·lí cita l'Albert a l'alzinar vell; l'Ibo també la hi ha citada. 
     Trabucaires. Francesc Tomàs
      PRIMERA TOPADA 
      L'Ibo i l'Albert es barallen per la Coral·lí. L'Ibo li retreu la seva manca de geni. L'Albert decideix trencar per sempre amb l'amic. 
     L'Albert i l'Ibo. Bolero. Francesc Tomàs i Pep Coca.
      EL FEINEJAR 
      En un molí, la feina és diversa. 
La Coral·lí, òrfena de mare, és la dona de la casa. Els mossos s'encarreguen de les feines més dures.
     El feinejar. Contrapàs curt. Francesc Tomàs. 
     Coral·lí. Borreia-gallarda. Francesc Tomàs.
      EL BOSC 
      Cita de la Coral·lí i l'Albert. En acostar-se l'Albert al lloc de trobada sent com ella i l'Ibo parlen. S'amaga, escolta i no surt fins que la Coral·lí crida 
espantada. L'Albert, engelosit, és provocat per l'Ibo, que li fa creure que ha tingut relacions amb la Coral·lí. La baralla entre ells és terriblement violenta. 
     Ibo. Pep Coca. 
     De Pandero. Pep Coca.
      ÈPOCA DE CALMA I 
      DE FESTEIG 
      L'Albert -que ja s'ha recuperat de les cruentes ferides- i la Coral·lí s'han promès. L'Ibo ha desaparegut de la faç de la terra. Hom diu que és el cap dels 
trabucaires, cruel i sanguinari. 
     Swing del Set. Pere Pau Jiménez 
     Les Encantades. Pere Pau Jiménez
      EL PUNYAL 
      A l'Aplec del Coral, la Coral·lí  
demana a l'Albert que li regali un punyal perquè pugui defensar-se de qui la pugui robar; d'ell també. El passa per les mans de la Verge. 
     El punyal. Francesc Tomàs.
      DESTRUCCIÓ I RAPTE 
      Els trabucaires, amb l'Ibo al  
capdavant, han segrestat la Coral·lí després de cremar el molí i assassinar el seu pare. 
     "Koala". Pep Coca
      BAIXADA ALS INFERNS 
      Al principi, l'Albert participa en la recerca dels trabucaires i de la Coral·lí. Hi ha diverses topades però sense resultat. Corsecat pel dubte, el dolor, l'odi i la venjança l'Albert esdevindrà un animal; és a un pas de la bogeria.
     Els esperits. Sardana de punts lliures. Francesc Tomàs. 
     Contrapàs llarg d'Olot. Tradicional.   Francesc Tomàs
      LA BARALLA 
      La topada entre l'Ibo i l'Albert -ambdós malferits de maneres diferents- és una baralla a mort: el gos contra el dimoni. 
     La baralla. Clau de Lluna.
      TENEBRA, AGRESSIÓ 
      I REDEMPCIÓ 
      L'Ibo és mort. La Coral·lí té cura de l'Albert, que malferit encara viu en la foscor i la maldat. L'instint animal el fa abraonar-se sobre la Coral·lí, que es defensa clavant-li el punyal. La sang que 
brolla de la ferida el farà renéixer a la vida. 
     Follia. Pere Pau Jiménez 
     La colometa del Coral. Música de mossèn Vergés i lletra de mossèn Gibrat. Arranjament de Célis / Francesc Tomàs.

 

La primera topada.

 

Un moment de la baixada als inferns.

Fitxa artística i tècnica

 
 
 
FITXA ARTÍSTICA    

DIRECCIÓ ARTÍSTICA Lídia de Mena
DIRECCIÓ COREOGRÀFICA 
 

Col·laboracions coreogràfiques 
 

Lídia de Mena 
Encarna Codina 

Francesc Tomàs 
Colla Llavor del Montgrí

DIRECCIÓ MUSICAL 

Col·laboració investigació musical 
 
 
 

Francesc Tomàs, Panxito 

Carles Mas Contrapàs d'Olot 
Frederic Gaude material alta Garrotxa 
Pere Guardiola, del Foment de la Sardana 
de Prats de Molló la Colometa del Coral

ESCENOGRAFIA 

Idea Original 

Construcció 

Decoració 

Figurins i vestuari 

Confecció 
 
 
 
 
 
 
 

Caps de vestuari 
 

Ajudants de vestuari 
 

Sabateria 

Sombrereria 

Postisseria

 

Lídia de Mena 

Manuel Contreras 

Pere Danés i Berga 

Carles Solé 

Assumpció Capella 
Carles Solé 
Dolors Juvanteny 
Carme Mustarós 
Emília Alsina 
Pilar Martín 
Olga Arnau 
Glòria Esteva 

Assumpció Capella 
Nuri Roca 

Marta Figueras 
Sílvia Reixach 

Menkes 

Jaume Garay 

Damaret

GUIÓ I ASSESSORAMENT LITERARI Teresa Planagumà
REGIDORIA D'ESCENARI 
 
Josep Sabido 
Pere Bosch
MAQUILLATGE I PERRUQUERIA 

Ajudants 
 
 
 
 

Carles Solé 

Jordi Vilar 
Patrícia Molinas 
Cristina Juanals 
Judit Fàbrega 
Sílvia Reixach

SO I IL·LUMINACIÓ 

Disseny il·luminació 

Ajudants de so i il·luminació 
 
 
 
 
 

BTM SOUND 

Albert Castells 

Xevi Bossacoma 
Heribert Saló 
Jordi Gasull 
Xevi Moliné 
Josep Castan 
Ramon Pibernat

COORDINACIÓ TÈCNICA 
 
 
Assumpció Capella 
Quimeta Casas 
Carles Solé
COMUNICACIÓ, IMATGE I PROMOCIÓ Carles B. Gorbs
COORDINACIÓ GENERAL Enric Plana
PRODUCCIÓ Agrupació d'esbarts de les Comarques Gironines

      FITXA TÈCNICA    

DURADA 75 minuts
IL·LUMINACIÓ 50.000 W
5.000 W de potència
ESCENARI 10 x 12 x 5 metres.

 

[mapa]