L'Associació d'Artistes Sords Units (ASU) es va fundar l’any 1974 fruit de la il·lusió d’un grup reduït de persones sordes per realitzar pel·lícules dedicades al seu propi col·lectiu, però no va ser fins al 1.977 que es van redactar els Estatuts i es va registrar degudament. Volien rodar pel·lícules amb total llibertat d’acció i pensament, cosa que en les associacions ja existents resultava molt difícil. Aquest és un dels objectius en el moment de la creació d’ASU.
El principal dels seus objectius era la producció i la realització de projeccions en Super 8 que tenien com a tema el món del silenci, aspectes històrics d’aquest, biografies de persones sordes i persones oients relacionades amb el tema, etc...
La primera de les pel·lícules que es van rodar va ser “Edad de piedra”. Aquesta narra les vicissituds imaginàries d’una persona sorda de la prehistòria. Va seguir “Hellen Keller”, un apunt biogràfic de la infantesa de la cèlebre sordcega americana, i posteriorment, gràcies a subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la CNSE, i d’alguns donatius particulars, es va estrenar oficialment “Fray Ponce de León”, a Oña (Burgos), on es troba el monestir de San Salvador en el que va passar gran part de la seva vida el benedictí més antic dels preceptors sords coneguts.
En els seus inicis, una de les persones fundadores va cedir un pis particular per establir-hi la seu provisional d’ASU. Passats uns mesos les dificultats per aconseguir una seu pròpia continuaven i Cerecusor, llavors situat al carrer València, va cedir una sala estudi/laboratori per a constituir la nova seu. Aquesta cessió, però, es va fer a canvi de que ASU oferís periòdicament als socis de Cerecursor informacions polítiques, culturals i noticies d’interès.
Passats els anys el centre que albergava ASU es va traslladar al carrer Regàs i l´any 1979, gràcies a una generosa subvenció de la Generalitat de Catalunya, per fi van poder fixar-se en un local de la seva propietat, que és el que segueixen ocupant a l’actualitat.
Amb els anys han portat a terme diverses activitats de cine i teatre. ASU ha organitzat amb molt d’èxit d’audiència el “VII Certamen de Cine Silencioso Nacional” i en una ocasió va participar amb l’obra “El retablo de la avaricia y de la muerte” de la “Semana Nacional de Teatro de Sordos” organitzada per la CNSE. També ha participat en concursos de cinematografia i vídeo en els quals ha sigut mereixedora d’alguns premis com el prestigiós Corb.
Va ser al 1979, poc abans de l’adquisició del local propi, amb l’objectiu de reduir despeses en l’adquisició del material cinematogràfic i per tal de quedar exempts de l’impost de luxe, que es va canviar l’acrònim d’ASU pel de S.C.C.S.L (Sociedad Cooperativa Catalana, S.L.). Tot i aquest canvi, es continua mantenint l’anagrama original.
En aquella època, ASU disposava d’un taller de fabricació, reparació i venda d’aparells electrònics (Telescrit, rellotges-despertadors, alarmes de bebès,...). Pel que fa al Telescrit, fabricat per una empresa suïssa, ASU en va ser el primer distribuïdor exclusiu a Espanya. L’any 1991, perduda ja l’exclusivitat de distribució, la cooperativa es va dissoldre per raons econòmiques i la S.C.C.S.L va donar pas al Cercle d’Artistes Sords Units.
Les moltes pel·lícules produïdes – algunes realitzades amb el suport de FESOCA – van ser passades a vídeo i d’entre elles a part de les ja citades anteriorment podríem destacar: “Doce hombres sin piedad”, “¿Oyes...?”, “La gata sobre el tejado del zinc”, “La tía de Carlos”, “Demasiado tarde”, “Nuestro antepasado”, “Comunicación en silencio”,... Totes aquestes projeccions han estat arxivades en un catàleg conjunt amb d’altres vídeos amb reportatges, documentals, biografies i entrevistes que utilitzen la LSC/LS com a llengua vehicular.
Al 1995 amb la finalitat d’ampliar el ventall de les seves activitats, ASU es va fusionar amb l´“Asociación de Comunicación Visual y Lenguaje de Signos Catalana”, unió que no va donar els resultats desitjats i com a conseqüència va durar només 4 anys, fins al 1999.
Actualment l’ús de les instal·lacions del local es comparteixen amb DIFUSORD (Asociación de Difusión de la Comunidad Sorda) i amb ILLESCAT (Centre d’Estudis de la Llengua de Signes de Catalunya). Actualment, ASU, continua la seva lluita per potenciar la millora social i cultural del col·lectiu sord mitjançant l’ús normalitzat de la LSC (Llengua de Signes Catalana); i això es reflexa encara avui en dia els mateixos objectius i el mateix lema que van portar a fundar l’associació: “sensibilitat i eliminació de les barreres de comunicació”.
El principal dels seus objectius era la producció i la realització de projeccions en Super 8 que tenien com a tema el món del silenci, aspectes històrics d’aquest, biografies de persones sordes i persones oients relacionades amb el tema, etc...
La primera de les pel·lícules que es van rodar va ser “Edad de piedra”. Aquesta narra les vicissituds imaginàries d’una persona sorda de la prehistòria. Va seguir “Hellen Keller”, un apunt biogràfic de la infantesa de la cèlebre sordcega americana, i posteriorment, gràcies a subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la CNSE, i d’alguns donatius particulars, es va estrenar oficialment “Fray Ponce de León”, a Oña (Burgos), on es troba el monestir de San Salvador en el que va passar gran part de la seva vida el benedictí més antic dels preceptors sords coneguts.
En els seus inicis, una de les persones fundadores va cedir un pis particular per establir-hi la seu provisional d’ASU. Passats uns mesos les dificultats per aconseguir una seu pròpia continuaven i Cerecusor, llavors situat al carrer València, va cedir una sala estudi/laboratori per a constituir la nova seu. Aquesta cessió, però, es va fer a canvi de que ASU oferís periòdicament als socis de Cerecursor informacions polítiques, culturals i noticies d’interès.
Passats els anys el centre que albergava ASU es va traslladar al carrer Regàs i l´any 1979, gràcies a una generosa subvenció de la Generalitat de Catalunya, per fi van poder fixar-se en un local de la seva propietat, que és el que segueixen ocupant a l’actualitat.
Amb els anys han portat a terme diverses activitats de cine i teatre. ASU ha organitzat amb molt d’èxit d’audiència el “VII Certamen de Cine Silencioso Nacional” i en una ocasió va participar amb l’obra “El retablo de la avaricia y de la muerte” de la “Semana Nacional de Teatro de Sordos” organitzada per la CNSE. També ha participat en concursos de cinematografia i vídeo en els quals ha sigut mereixedora d’alguns premis com el prestigiós Corb.
Va ser al 1979, poc abans de l’adquisició del local propi, amb l’objectiu de reduir despeses en l’adquisició del material cinematogràfic i per tal de quedar exempts de l’impost de luxe, que es va canviar l’acrònim d’ASU pel de S.C.C.S.L (Sociedad Cooperativa Catalana, S.L.). Tot i aquest canvi, es continua mantenint l’anagrama original.
En aquella època, ASU disposava d’un taller de fabricació, reparació i venda d’aparells electrònics (Telescrit, rellotges-despertadors, alarmes de bebès,...). Pel que fa al Telescrit, fabricat per una empresa suïssa, ASU en va ser el primer distribuïdor exclusiu a Espanya. L’any 1991, perduda ja l’exclusivitat de distribució, la cooperativa es va dissoldre per raons econòmiques i la S.C.C.S.L va donar pas al Cercle d’Artistes Sords Units.
Les moltes pel·lícules produïdes – algunes realitzades amb el suport de FESOCA – van ser passades a vídeo i d’entre elles a part de les ja citades anteriorment podríem destacar: “Doce hombres sin piedad”, “¿Oyes...?”, “La gata sobre el tejado del zinc”, “La tía de Carlos”, “Demasiado tarde”, “Nuestro antepasado”, “Comunicación en silencio”,... Totes aquestes projeccions han estat arxivades en un catàleg conjunt amb d’altres vídeos amb reportatges, documentals, biografies i entrevistes que utilitzen la LSC/LS com a llengua vehicular.
Al 1995 amb la finalitat d’ampliar el ventall de les seves activitats, ASU es va fusionar amb l´“Asociación de Comunicación Visual y Lenguaje de Signos Catalana”, unió que no va donar els resultats desitjats i com a conseqüència va durar només 4 anys, fins al 1999.
Actualment l’ús de les instal·lacions del local es comparteixen amb DIFUSORD (Asociación de Difusión de la Comunidad Sorda) i amb ILLESCAT (Centre d’Estudis de la Llengua de Signes de Catalunya). Actualment, ASU, continua la seva lluita per potenciar la millora social i cultural del col·lectiu sord mitjançant l’ús normalitzat de la LSC (Llengua de Signes Catalana); i això es reflexa encara avui en dia els mateixos objectius i el mateix lema que van portar a fundar l’associació: “sensibilitat i eliminació de les barreres de comunicació”.
